VII Fòrum TRiCS by CRP del Tarragonès

El Centre de Recursos Pedagògics del Tarragonès, del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, ha editat aquesta obra, que és el resultat del VII Fòrum Trics, que s’ha dut a terme el dia 12 d’abril de 2013 al Complex Educatiu de Tarragona. © Centre de Recursos pedagògics del Tarragonès. © dels textos i les fotografies: els seus autors i autores. Aquest recull de Treballs de Recerca i Crèdits de Síntesi es publica sota llicència Creative Commons del tipus: Reconeixement ‐ NoComercial ‐ CompartirIgual (by‐nc‐sa): No es permet un ús comercial de l'obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regula l'obra original.

Primera edició: abril 2013 Dipòsit Legal: T‐455‐2012

La comissió organitzadora d’aquest VI Fòrum estat formada per representants de:

de treballs de recerca i crèdits de síntesi ha

Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) Centre de Recursos Pedagògics del Tarragonès Col∙legi Aura Institut Jaume Huguet Col∙legi Lestonnac ‐ L’Ensenyança Institut Jaume I Col∙legi Mare de Déu del Carme Institut Joan Guinjoan Col∙legi Puigcerver Institut Lluís Domènech i Montaner Col∙legi Santa Teresa de Jesús Institut Marta Mata Col∙legi Sant Pau Apòstol Institut Narcís Oller Col∙legi Turó Institut Pere Martell Institut Antoni Martí i Franquès Institut Pons d’Icart Institut Baix Camp Institut Ramon Barbat i Miracle Institut Cambrils Institut Salvador Vilaseca Institut Comte de Rius Institut Sant Pere i Sant Pau Institut Fontanelles Institut Torreforta Institut Gabriel Ferrater i Soler Institut Vila‐seca

Han col∙laborat en les tasques d’organització i coordinació els professors i les professores: Albert Pedrola Sugrañes Fàtima Calvo Montserrat Piqué Ana Belén Arias Jordi Queralt Núria Serra Andreu Martín Martínez Josefa López Gil Paloma Pérez Àngel Casado Josep M Aliaga Tomàs Pere López Reverte Antònia Cuadros José Rey Cano Pròsper Gomis Antonio Esclápez Lali Ivern Rafael Ortiz Beatriz Milian Llorenç Porquer Seguí Sílvia Millán Carme Flavià Gaya Margarida Riera Vidal Susana del Amo Carme Moreno M Carme Grau Pedrola Susana Mallafré Cagigao Cinta Sebastià Estupiñà M del Pilar García Olivella Victòria Ismael Biosca Consol Panicot Freixas Mercè Segura Domenech Yolanda Castellano Eugeni Just Sugrañes Montserrat Carrera Sala

I l’alumnat i persones tutores dels treballs que conté aquesta publicació.

i aquesta publicació no haguessin estat possibles sense el suport de:

Presentació a càrrec de la sra. M. Àngels González Estremad, Directora dels Serveis Territorials d’Ensenyament a Tarragona ............................................ Pròleg a càrrec del Sr. Joan Pedrerol, President de l’AEQT .................................................... Col∙legi Aura (Reus) ................................................................................................................

4 5

Col∙legi Lestonnac‐L’Ensenyança (Tarragona) ........................................................................

Col∙legi Mare de Déu del Carme (Tarragona) .........................................................................

Escola Puigcerver (Reus) .........................................................................................................

Col∙legi Santa Teresa de Jesús (Tarragona) ...........................................................................

Col∙legi Sant Pau Apòstol (Tarragona) ....................................................................................

INS Antoni Martí i Franquès (Tarragona) ...............................................................................

INS Baix Camp (Reus) .............................................................................................................

INS Cambrils (Cambrils) ..........................................................................................................

INS‐SEP Comte de Rius (Tarragona) .......................................................................................

INS Fontanelles (Les Borges del Camp) ..................................................................................

112

INS Gabriel Ferrater (Reus) .....................................................................................................

120

INS Jaume Huguet (Valls) .......................................................................................................

138

INS Jaume I (Salou) .................................................................................................................

149

INS Joan Guinjoan i Gispert (Riudoms) ...................................................................................

163

INS Lluís Domènech i Montaner (Reus) ..................................................................................

169

INS Marta Mata (Salou) ..........................................................................................................

179

INS Narcís Oller (Valls) ............................................................................................................

185

INS Pere Martell (Tarragona) ..................................................................................................

197

INS Pons d’Icart (Tarragona) ...................................................................................................

202

INS Ramon Barbat Miracle (Vila‐seca) ....................................................................................

206

INS Salvador Vilaseca (Reus) ..................................................................................................

216

INS Sant Pere i Sant Pau (Tarragona) .....................................................................................

226

INS Torreforta (Tarragona) .....................................................................................................

232

INS Vila‐seca (Vila‐seca) .........................................................................................................

242

Us presentem el recull del treballs de recerca i crèdits de síntesi de la setena edició del Fòrum TRICS, una edició que suposa la continuació d’un projecte de dinamització educativa en l’àmbit de les ciències i la tecnologia que es va encetar ara fa set cursos a les comarques tarragonines. Des del Departament d’Ensenyament i l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) volem fer la nostra contribució en aquest procés de la formació dels joves, organitzant el VII Fòrum de Treballs de Recerca de Batxillerat i Crèdits de Síntesi. Volem que les comunitats educatives i empresarials tinguin l’oportunitat de trobar‐se en aquest espai per a intercanviar experiències, difondre la feina ben feta i conèixer l’excel∙lència dels treballs presentats. L’alumnat i el professorat tutor són els veritables protagonistes d’aquest esdeveniment. L’alumnat de segon curs tindrà l’oportunitat de presentar la feina feta, tot plegat per estimular als companys de primer curs en la recerca i l’elaboració dels treballs que es proposen dur a terme, fer palès el reconeixement de l’esforç fet pels alumnes i el professorat, impulsar les habilitats comunicatives, d’argumentació i de treball en grup dels alumnes participants, intercanviar idees sobre les temàtiques dels treballs i projectes i oferir suggeriments als companys i assistents dels diferents centres. Continuem el camí que ens du a afirmar que hem consolidat aquest esdeveniment i que estem segurs que el podrem seguir fent en el decurs dels propers anys. Aquesta jornada es configura com una gran festa de les ciències i la tecnologia, un fòrum del coneixement científic i tècnic on l’alumnat s’erigeix en el transmissor i receptor de la feina feta i de la feina que els tocarà fer el curs vinent. En aquests nova era de la societat del coneixement, de la recerca, el desenvolupament i la innovació com a pilars del nostre avenç com a civilització, aquesta és una aportació més, el nostre gra de sorra, per fomentar l’esperit científic i tècnic entre els nostres joves. M. Àngels González Estremad Directora dels Serveis Territorials d’Ensenyament a Tarragona

-4-

Temps interessants Segurament que no sou aliens, en una o altra mesura, a la situació crítica que vivim al món, i per tant en una societat globalitzada també afecta a Europa, i en cascada als diferents àmbits administratius fins arribar a les nostres ciutats, les nostres cases, les nostres vides. Les crisis, però, vistes com oportunitat, canvien. No heu tingut cap mena o nivell de crisi per exemple a l’hora d’escollir estudis? O per pensar el tema per aquest treball del Fòrum? I el futur: com abordar‐lo? Estudis, treball,... garanties, seguretat,... aquí o a l’estranger,... ara o més endavant,.... Potser si es planteja com una disjuntiva: una opció o una altra, corres el risc d’equivocar‐te en un 50%, i això és un risc molt elevat. Però si esculls un camí, una trajectòria a partir d’allò que t’agrada, que has interioritzat, segur que no t’equivoques. Només és qüestió d’avançar amb fermesa, constància i tenacitat. Tenir una voluntat de ferro és potser més important que la pròpia intel∙ligència. La recerca és aquest esperit de treball constant, amb encerts i errors, en equip, en cooperació amb altres branques professionals,... Aquest són alguns dels eixos de la nova i futura societat que sobreviurà a la crisi. Per tant, la ciència i la tecnologia poden ser aquests camins, i la química pot ser una opció, ja que també sempre ha interactuat amb d’altres ciències i treballs de perfils professionals molt diferents. 2013 és l’Any Internacional de Cooperació amb l’Aigua, un dels reptes de 2011, quan l’ONU el va declarar Any Internacional de la Química. Una relació entre ambdós anys, i els materials produïts per la química, després de processos d’investigació, són els que fan possible el desenvolupament de tecnologies per a un consum eficient d’aigua i poder‐la portar allà on més falta fa. En aquesta setena edició del Fòrum TRiCS m’agradaria traslladar‐vos la necessitat de científics que hi ha al món, i posar sobre la taula la contribució de la Química, com a ciència creativa essencial, per millorar la sostenibilitat de les diferents maneres de viure i resoldre els problemes globals i bàsics de la humanitat, com són l’ alimentació, l’aigua, la salut, l’energia i el transport. Aquest Fòrum és esperançador, doncs any rere any hem vist com s’incrementa el nombre de participants, l’originalitat i l’interès dels treballs que s’hi presenten. Resulta encoratjador veure joves motivats pel futur. El pol químic de Tarragona, el clúster, és una zona industrial de referència a Europa i el seu desenvolupament és un objectiu fonamental. Es tracta de consolidar el que avui tenim i construir, sobre la base d’aquest fonament, una diversitat d’activitats que vagin adreçades cap a les línies de desenvolupament que regiran la química dels pròxims anys a Europa, que ja mira l’horitzó de 2030. En tot això hi juga un paper molt important l’Element Humà, és el que no figura a la taula periòdica dels elements químics però que fa possible que això sigui una realitat, i a Tarragona ens referim a

-5-

més de 4.000 universitaris i universitàries i el més de 6.000 professionals amb formació de grau, en cicles formatius i graus mitjos, que treballen en el nostre sector. És la suma que té un efecte multiplicador. Us animo a seguir per aquest camí de la recerca, i guanyar el futur, que és interessant i sobre tot apassionant. Joan Pedrerol President de l’AEQT

-6-

La conservació dels aliments refrigerats: estudi poblacional sobre el coneixement Isabela Albiciuc i praxi Determinació de la cafeïna en dues begudes de te verd: una infusió i un Meritxell Bujaldón Velasco refresc Reinventar‐se o morir: projecte de remodelació d'un hotel de la Costa Mariona Dalmau Benavent Daurada Equus, un llenguatge diferent: la Ariadna Díez Sans comunicació cavall ‐ persona. La IV dimensió del col∙legi Aura

Sofia Romagosa Vilarnau

Fotoprotecció: Son totes les cremes igual d'efectives? Prenen els adolescents Marta Pujol Sanjuán correctament el sol?

-7-

Ciències de la Salut

Química

Arquitectura Biologia i Ciències del Medi Ambient Biologia i Botànica Ciències de la Salut

El Treball de Recerca és un dels aspectes del Batxillerat que més ajuda els alumnes en la seva maduresa personal i com a estudiants. Han de posar en joc la seva capacitat d’iniciativa, planificació, raonament, responsabilitat... També els permet aprofundir en temes que els interessen de forma especial i que, en molts casos, els ajuden a definir el seu futur professional. En aquests moments de canvis en la manera de treballar a la Universitat, és una molt bona introducció a aquest estil més centrat en fer de l’alumne el protagonista del seu propi aprenentatge. Aquesta propera trobada ens permet fer també una valoració de l’experiència de les anteriors. Els alumnes que van exposar treballs els altres anys han valorat l’ambient de participació, col∙laboració i intercanvi d’experiències que per a ells va suposar. Va ser com una preparació a la nova etapa universitària en la que ara ja estan. Per als alumnes de 1r va ser un estímul i orientació en la tria i realització del seu propi Treball de Recerca. Un moment molt important és el Taller de Comunicació. Ha estat una experiència molt positiva, un primer contacte amb la universitat amb una activitat de molt nivell i absolutament engrescadora. La nostra valoració és totalment positiva. Pensem que iniciatives com aquesta contribueixen a que els estudiants se sentin motivats i encoratjats i que la societat arribi a conèixer els aspectes tan i tan positius dels nostres joves i que no acostumen a tenir ressò en els mitjans de comunicació. Per últim, volem manifestar el nostre agraïment a les entitats que promouen i gestionen aquesta activitat. Hem vist com tots els aspectes d’organització i gestió han millorat any rere any. Tots veiem el considerable esforç que suposa un certamen d’aquesta magnitud i tenim la il∙lusió d’aprofitar al màxim aquesta oportunitat que ens han ofert.

-8-

TÍTOL:

La conservació dels aliments refrigerats: estudi poblacional sobre el coneixement i praxi AUTORA: Isabela Adelina Albiciuc TUTORA: Adriana Álvaro Rofes MODALITAT: Biosanitari ÀREA CURRICULAR: Ciències de la Salut CENTRE: C Aura LOCALITAT: La Canonja OBJECTIUS: Els objectius d’aquest treball han estat: realitzar un estudi poblacional sobre el coneixement que és té sobre la conservació dels aliments refrigerats i comprovar experimentalment com la vida útil dels aliments conservats al frigorífic depèn tant de la temperatura com del seu envasatge. HIPÒTESI: La vida útil dels aliments al frigorífic pot augmentar si es col∙loquen i s’envasen de manera adequada i potser la població no en té un bon coneixement i no ho realitza correctament. EL PROCÉS:

El procés d’aquest treball té dues etapes. Per una part, l’estudi poblacional (N= 110 ) que es basa en la anàlisi dels resultats d’una enquesta de 21 preguntes realitzada al professorat i a mares del Col∙legi Aura. A més, es va analitzar si la gent que havia contestat que col∙locava realment on toca els aliments ho feia de manera correcte. Per altra banda, la praxi sobre la conservació dels aliments, es basa en l’anàlisi de 12 experiments realitzats amb 6 tipus d’aliments refrigerats molt habituals a les llars, (espinacs, formatges, carn i peix envasat, enciam sencer i començat). En 6 dels experiments, es va estudiar l’efecte de la temperatura sobre la vida útil dels aliments, mantenint constant l’envàs utilitzat i altres factors, i en els altres 6, l’efecte del envasatge, mantenint constat la temperatura i altres factors. Altres factors van ser la massa, que hagués estat comprat al mateix dia, etc. Es van elaborar gràfiques per analitzar les preguntes i es va extreure que la població estudiada té un bon coneixement sobre l’organització dels aliments al frigorífic, és a dir, un bon coneixement sobre la diferent distribució de la temperatura a l’interior del frigorífic, però s’ha vist que hi ha un menor coneixement sobre el correcte envasatge dels aliments per tal de no disminuir la vida útil d’aquests. Els resultats experimentals, tal i com era d’esperar, ja que així està descrit a la bibliografia, confirmen que un correcte envasat i una adequada col∙locació als diferents estants del frigorífic, mantenen la vida útil dels aliments i redueixen la seva contaminació. CONCLUSIONS:

S’han pogut extreure diverses conclusions d’aquest treball. Pel que fa als experiments, s’ha pogut concloure que col∙locar els aliments al frigorífic i envasant‐los de manera adient fa que la vida útil dels aliments es mantingui. Pel que fa a la anàlisi de les enquestes, s’ha pogut concloure que les mares de les alumnes de 1r i 2n de Batxillerat i el professorat del Col∙legi Aura tenen un bon coneixement de l’organització del frigorífic, distribució i envasatge, tot i això, la població estudiada s’ha conclòs que no té un gran coneixement sobre l’envasatge ja que aproximadament només un 40% ha respòs de manera

-9-

correcte a les preguntes relacionades amb l’envasatge. També es pot concloure que la meitat aproximadament de la gent que creu que col∙loca els aliments on realment toca no ho adequadament. Com a conclusió general, es pot dir que un bon coneixement sobre la conservació dels aliments refrigerats i una bona praxi, evitaria un gran nombre de pèrdues d’aliments a les llars, reduint a la vegada infeccions i/o intoxicacions produïdes per aliments mal conservats. BIBLIOGRAFIA: Llibres:  Tratado de Nutrición Escrit per Manuel Hernández Rodríguez, Ana Sastre Gallego Editorial Díaz de Santos S.A ,Pàgines 456‐459 ISBN: 84‐7978‐387‐7  La Alimentación i la Nutrición a través de la historia Editat per Jordi Salas Salvadó, Pilar García Lorda, Josep M. Sánchez i Ripollès Editorial Glosa ,Pàgines 446‐461 ISBN: 84‐7429‐ 257‐3  Temas de higiene delos alimentos Escrit per Ángel E. Caballero Torres Editorial Ciencias Médicas, 2008 Pàgines 250‐254 ISBN: 978‐959‐212‐363‐2

Llocs web:  http://revista.consumer.es/web/es/20111101/pdf/alimentacion.pdf  http://www.clinicaindautxu.com/nutricion/pdfs/Conservacion.pdf  http://www.eurotopten.es/index.php?page=criterio_frigorificos  http://www.dailymail.co.uk/sciencetech/article‐2202623/Fridges‐pasteurised‐milk‐tin‐cans‐ list‐inventions‐changed‐way‐eat.html  http://www.bonpreu.cat/admin/uploads/htmlarea/15_mengembe.pdf  http://www.cansaladeriapons.com/premsa/GRALLES112010.pdf  http://www.itescam.edu.mx/principal/sylabus/fpdb/recursos/r45220.PDF  http://www.eufic.org/article/es/artid/almacenamiento‐comida‐frigorifico/  http://salud.kioskea.net/faq/4125‐colocar‐los‐alimentos‐en‐la‐nevera http://www.consumoteca.com/electrodomesticos/frigorificos‐congeladores‐y‐ combis/tipos‐de‐frigorificos‐en‐el‐mercado http://www.profesorenlinea.cl/mediosocial/refrigerador1.htm  http://www.consumer.es/seguridad‐alimentaria/ciencia‐y‐ tecnologia/2009/04/30/185014.php http://www.exa.unicen.edu.ar/catedras/tecnoambiente/CAP03.pdf  http://www.consumer.es/web/es/alimentacion/en_la_cocina/trucos_y_secretos/2001/06/ 22/34933.php  http://www.educar.org/inventos/heladera.asp ( 27 de desembre 2012/ 15:35)  http://www.consumer.es/web/es/alimentacion/aprender_a_comer_bien/adulto_y_vejez/2 002/07/19/48551.php  http://revista.consumer.es/web/es/20061201/pdf/consejo‐del‐mes‐3.pdf  http://informe21.com/nevera/12/03/26/atencion‐estos‐alimentos‐no‐van‐a‐la‐nevera

- 10 -

TÍTOL:

Determinació de la cafeïna en dues begudes de te verd: una infusió i un refresc AUTORA: Meritxell Bujaldón Velasco TUTORA: Glòria Veciana Bové MODALITAT: Biosanitari ÀREA CURRICULAR: Batxillerat CENTRE: C Aura LOCALITAT: La Canonja OBJECTIUS: L’objectiu inicial d’aquest treball és determinar la concentració de cafeïna de dues begudes de te.  En primer lloc es va determinar la concentració de cafeïna d’un te verd de la marca Hacendado del Mercadona que es va preparar en calent (infusió), del qual es coneixia la seva concentració segons l’etiquetatge del producte (2‐3 %) i en segon lloc es va determinar la concentració de cafeïna d’un te verd amb cua de cavall sabor a pinya colada de la mateixa marca Hacendado, però preparat en aigua freda (refresc), del qual també es coneixia la seva concentració segons l’etiquetatge del producte (1‐1,5 %).  El segon objectiu és comparar les dues concentracions obtingudes amb la concentració que diu l’etiquetatge de cada producte i treure conclusions. També s’estudiarà la concentració de cafeïna en una infusió de te verd amb cua de cavall sabor a pinya colada (que és el te que es ven per preparar‐lo en aigua freda) i en un refresc de te verd (que és el te que es ven preparar‐lo en aigua calenta). HIPÒTESI:

La concentració de cafeïna de dues begudes de te verd: una infusió i un refresc, coincideix o serà inferior a la que indica l’etiquetatge? EL PROCÉS:

Abans de començar l’experiment, era important disposar de tots els materials, equips i reactius que calia utilitzar per realitzar la pràctica. En primer lloc, era necessari preparar totes les dissolucions que es necessitaven per fer la pràctica. Es va preparar la dissolució de àcid sulfúric (H2SO4) i la dissolució d’hidròxid de potassi (KH) al 1%. Després, es va afegir 10 g de monòxid de magnesi (MgO), refredar la mescla i filtrar‐la, afegir 30, 25 i 20 ml de cloroform per extreure la cafeïna de la nostra mescla, agitar la mescla amb el cloroform, utilitzar el rotavapor i posar el matràs amb la cafeïna a l’estufa. Un cop elaborada la metodologia es van extreure una sèrie de resultats: Gràfica 1

te verd en fred

te verd en calent

Te verd en calent > Pinya colada en calent > Te verd en fred > % de cafeïna

Pinya colada en fred

pinya colada en fred pinya colada en calent

0,00%

0,50%

1,00%

1,50%

- 11 -

CONCLUSIONS:

  



Existeixen dues possibles causes entre la diferència de la concentració de cafeïna obtinguda i la de l’etiquetatge: Forma de preparació de la infusió i el refresc, procés de la determinació de la cafeïna La diferència de concentració de cafeïna i la de l’etiquetatge no és la mateixa: això es deu a la solubilitat segons la temperatura. La quantitat de cafeïna serà major en aigua calenta que no pas en freda. L’últim objectiu d’aquest treball ha estat estudiar les concentracions de cafeïna del refresc (te verd amb cua de cavall sabor a pinya colada) i la infusió calenta (te verd tradicional) invertint els seus processos de preparació. El te verd sabor pinya colada en comptes de preparar‐lo en fred, preparar‐lo en calent i el te verd en comptes de preparar‐lo en calent, preparar‐lo en fred: o S’obtindrà més cafeïna en el te verd preparat com a infusió i en el refrec preparat com a refresc ja que els errors són menors. La concentració de cafeïna en les dues begudes obtinguda segons l’experiment sempre serà inferior a la que mostra l’etiquetatge.

BIBLIOGRAFIA:

Llibres:  GONZÁLEZ, José (ed.): Todos los tés del mundo. Editorial Oceano, 2004  OKAKURA, Kakuzo, La ceremonia del te japonesa, Madrid: Editorial Ediciones miraguano.  YI,Sabine, Libro del amante del té, Palma de Mallorca: Editor Jorge J. Olañeta, 2004. Llocs web:  ESTEBAN, Juan, Cómo preparar un té de jengibre para los resfriados, 2012, http://www.plantasparacurar.com/  El té con buen gusto, s.d.e, http://www.granadateacompany.es/  Bio Tea Company, s.d.e., http://biotea.es/  CANCELA, Maria del Pilar, Té blanco e insomio, 2012, http://te.innatia.com/  ESTEBAN, Juan, Té negro e hipertensión, 2012, http://te.innatia.com/  6. Te verd sense teïna, s.d.e, http://bionyam.com/

- 12 -

TÍTOL: AUTORA: TUTORA: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Reinventar‐se o morir Mariona Dalmau Benavent Carmen Cadena Bellver Tecnològic – Científic Arquitectura i disseny C Aura La Canonja

OBJECTIUS:

El fet d’haver‐hi establiments hotelers amb estructures i decoracions obsoletes que ni serveixen ni agraden als nous turistes, en concret el turista de l’Est d’Europa (Rússia) que visita la Costa Daurada, ha dut a realitzar un treball per millorar tots aquests aspectes i atraure així, a aquestos. HIPÒTESI:

Reforma i remodelació d’un establiment hoteler de la Costa Daurada.

EL PROCÉS:

La primera part doncs, es basa en l’estudi d’aquest sector(turisme) a grosso modo per centrar‐se posteriorment en els efectes que té a la costa litoral de Catalunya. Alhora, el que es va dur a terme en aquesta part, va ser una investigació més exhaustiva sobre els nous mercats emergents que visiten les nostres costes, sobretot en un turisme que va en augment, el mercat rus. Un cop finalitzat aquest estudi, va prosseguir el treball, basat ara en la proposta d’un projecte per reformar un dels hotels de Salou que s’ha vist afectat pel transcurs del temps i que no s’adapta a les noves necessitats i requisits per satisfer les necessitats del mercat esmentat anteriorment. Per realitzar aquest projecte, es va veure necessari dur a terme una sèrie de propostes de millores d’algunes zones d’oci i entreteniment de l’hotel Villa Dorada, la reforma de les habitacions, junt amb la creació d’un nou espai, les suites. CONCLUSIONS:

Un cop es posà fi a aquest treball s’arribà a la conclusió principal de que el món està sotmès a un canvi constant, i tots aquells sectors dinàmics (com és el del turisme), no s’han de deixar atrapar pel pas del temps, ja que sinó a la llarga es veuran del tot afectats. I no hi ha millor manera de fer‐ ho que mitjançant una reforma arquitectònica, ja que gràcies a aquesta ciència, la societat es pot adaptar a aquests nous requeriments. BIBLIOGRAFIA: Llibres:

       

Artad, Javier: Beach Houses. Editorial Loft. Broto, Carles: Casas de Diseño Arquitectura Actual. Editorial Links Casas Houses Häuser.Editorial KLICZKOWSKI Clavé, Salvador Anton: Diferenciació i Reestructuració de l’Espai Turístic. Editorial Planeta. Clavé, Salvador Anton: 10 Lliçons sobre Turisme. Editorial Planeta, edició a càrrec de Dibujo a Mano Alzada para Arquitectos. Editorial Parramón, edició 2007. Reformando Apartamentos de Ciudad. Editorial Arquitectura Actual Rehabilitación. Editorial Arquitectura Actual.

Estudis:

- 13 -



   

Anàlisi dels mercats d’àmbit d’aplicació, situació i comportament del mercat(2011‐2012) i les oportunitats i carències per la marca de Catalunya. Informe Propietat intel∙lectual de la Agencia Catalana de Turisme. Promoció de Catalunya al mercat de la Federació de Rússia i d’altres Països d’Europa de L’Est. Centre de Promoció Turística de Catalunya a Moscou. Estimació d'arribades a Catalunya. Observatori de la Fundació d'Estudis Turístics Costa Daurada Molins Amat, Joaquim: El turismo en Catalunya Presas, Benet (Regidor de Turismo I President del Patronat de Turismo de Salou): XII Simposium Internacional de Turismo y Ocio d’ESADE,2003. Zoom mercats Costa Daurada. Patronat de Turisme de la Costa Daurada.

Llocs web:

             

www20.gencat.cat www.architecture.about.com www.arquitecturadehoy.com www.diariocordoba.com/noticias/economia/made‐in‐spain‐para‐gusto‐ruso (consulta: 19/08/2012) www.diaridegirona.cat/tema‐dia/2012/09/29/el‐turisme‐rus‐al‐rescat‐de‐la‐costa‐ brava/583765.html (consulta aproximada, mes d’octubre) www.elmueble.com www.iet.tourspain.es www.invattur.org/noticias/el‐turismo‐ruso‐se‐afinanza‐entre‐los‐grandes‐mercados.con‐ un‐crecimiento.del‐7‐4‐hasta‐2016 (consulta: aproximadament el mes d’octubre) www.lavanguardia.com/local/salou‐atrae‐truristas‐rusos‐britanicos.html (consulta: 6/09/2012) www.lavanguardia.com/local/tarragona/20120807/54334778168/turismo‐ruso‐costa‐ dorada.html (consulta:19/08/2012) www.ohtels.es/ www.rusiahoy.com/articles/2012/08/16 el perfil del turista ruso en espana mas alla del estereotipo 18915.html www.soloarquitectura.com www.tripadvisor.com

Fonts d’inspiració:

  

Campederrich Raúl, Penthouse in Girona., d’Air Projects. Das Stue Hotel de Berlín Rodríguez Inés, fundadora de la firma d’arquitectura i interiorisme fundada l’any 2000 a Barcelona.

- 14 -

TÍTOL:

Equus, un llenguatge diferent. La comunicació cavall‐persona AUTORA: Ariadna Diez Sans TUTORA: Adriana Álvaro Rofes MODALITAT: Biologia ÀREA CURRICULAR: Biologia i Ciències de la Terra i el Medi Ambient CENTRE: Col∙legi Aura LOCALITAT: La Canonja OBJECTIUS: Els objectius pertinents a aquest treball són:  Introduir al lector en la doma natural i en la doma tradicional, així com distingir‐ne les característiques i diferències.  Aprendre a aplicar les bases de la doma natural en un cavall no domesticat.  Demostrar la veracitat o falsedat de la hipòtesi del treball de recerca. HIPÒTESI:

Potser si la doma natural, al ser menys agressiva que la doma tradicional, permetria aconseguir millor resultats, tant en la rapidesa de l’assoliment d’un moviment nou per part del cavall com per l’absència de violència. EL PROCÉS: La metodologia emprada per a realitzar aquest treball ha estat:  Realitzar cerca bibliogràfica sobre l’origen de l’Equus caballus, etologia equina, els sentits del cavall i classificació dels tipus de doma existents.  Dur a terme una comparativa teòrica entre la doma natural i la tradicional i una comparativa entre dos personatges de prestigi en el camp de la doma natural.  Dur a terme una pràctica amb l’euga Perla Negra entre els mesos de juliol i agost, tot seguint una sèrie d’etapes a l’eugassada “Las Perlas de Oro”. CONCLUSIONS:

Pel que fa a la part pràctica, els resultats del treball han estat satisfactoris i condueixen a deduir que el procediment ha estat correcte i que és viable recórrer a la doma natural per a ensinistrar un poltre. Les conclusions sobre el treball de recerca són que la doma natural és la línia d’actuació més idònia en el tracte amb els cavalls perquè els respecta i té com a objectiu la comprensió del seu llenguatge silenciós anomenat Equus. Tot i considerar la doma natural més bona que la tradicional, té alguns inconvenients. Primer de tot, alguns professionals han convertit la doma natural en una eina per fer diners, fent‐ne un ús i un abús continuat. Al mateix temps molts genets professionals que estan a favor de la doma tradicional han volgut desprestigiar la doma natural perquè creuen

- 15 -

que és un atac a la manera de pensar sobre el tracte amb els cavalls que ells mateixos tenen. Un altre inconvenient és que s’ofereix poca formació acadèmica sobre aquest tipus de doma i la majoria d’entrenadors professionals amb prestigi no s’han preocupat de posar‐la per escrit, per tant, la transmissió d’aquests coneixements és oral i té el perill de perdre’s. Així és molt difícil que els genets coneguin el concepte correctament. BIBLIOGRAFIA: Llibres:

     

BAYLEY, Lesley; PEACE, Michael. Piensa como tu caballo. Editorial Acanto. DOMINGO, Jesús. Galopes niveles 1 al 4. Editorial Tutor HARTLEY, Elwyn. El bocado. Editorial Noticias. HARTLEY, Elwyn. Las riendas. Editorial Noticias. ROBERTS, Monty. El hombre que escucha a los caballos. Editorial Tutor. ROBERTS, Monty. La unión. Editorial Tutor.

Llocs web:

            

http://www.3caballos.com/ http://www.caballo.tv/ http://herramientas.educa.madrid.org/ http://www.euroresidentes.com/ http://www.relinchando.com/ http://clubhipico.net/ http://www.caballosyponys.galeon.com/ http://www.caballomania.com/ http://www.euskalhorse.net/ http://www.montyroberts.com/ http://www.naturalhipic.com/ http://www.chicoramirez.com/files/ http://www.parellinaturalhorsetraining.com/

- 16 -

TÍTOL:

Fotoprotecció: Són totes les cremes igual d’efectives? Prenen els adolescents correctament el sol? AUTORA: Marta Pujol Sanjuán TUTORA: Pilar Artiga Fortuny MODALITAT: Biosanitari ÀREA CURRICULAR: Ciències de la Salut CENTRE: C Aura LOCALITAT: La Canonja OBJECTIUS: Els objectius d’aquest treball han estat dos:  el primer estudiar si cinc cremes solars amb el mateix factor de protecció solar (FPS), però de diferent marca, tindrien la mateixa eficàcia davant de radiacions UVA i UVB.  el segon objectiu del treball ha estat analitzar els coneixements de fotoprotecció i els hàbits d’exposició al sol de les adolescents del Col∙legi Aura.

HIPÒTESI:

Cremes solars amb el mateix factor de protecció solar (FPS), però de diferent marca, poden no tenir la mateixa eficàcia davant de les radiacions UVA i UVB. EL PROCÉS:

Vaig estudiar l’eficàcia de cinc cremes solars de marques diferents, una de supermercat (Solcare), una d’una perfumeria (Gisèle Denis), una obtinguda en una parafarmàcia (Delial) i dues de marques prestigioses mèdicament (Isdin i Sensilis); les cinc cremes amb el mateix factor de protecció solar, en concret de FPS 15. La part experimental del treball està divida en dues parts, la primera és per estudiar l’eficàcia a les radiacions UVA i la segona a les radiacions UVB. L’experiment per estudiar l’eficàcia de les cremes davant de radiacions UVA el vaig realitzar amb un aparell de rajos UVA. I l’experiment per estudiar l’eficàcia de les cremes solars davant de les radiacions UVB el vaig realitzar al mes d’agost amb exposicions al sol del migdia. I per tal de poder analitzar si les adolescents del col∙legi tenen o no uns bons hàbits vaig elaborar una sèrie de preguntes. Les primeres eren per situar a la persona enquestada en el seu fototip cutani, i les següents eren per valorar el seu coneixement sobre l’exposició al sol i per tal d’esbrinar els seus costums pel que fa a protegir‐se de les radiacions. Aquesta enquesta la vaig passar a 126 alumnes del col∙legi Aura, d’entre 14‐18 anys, és a dir, que cursen entre 3r ESO i 2n BAT. A partir de la pigmentació induïda amb radiacions UVA i l’eritema produït per rajos UVB vam crear dues escales per valorar la seva intensitat i comparar els resultats. Vam poder veure que les cremes comprades en farmàcies van protegir millor davant un excés d’irradiacions mentre que la crema comprada en un supermercat no va protegir de la mateixa manera. D’una altra banda a partir de les dades recollides de les enquestes es van elaborar unes gràfiques. D’aquestes vam poder extreure una sèrie de resultats com els següents: un 80% de les alumnes no s’apliquen la crema solar quan toca, és a dir 15‐30 minuts abans d’exposar‐se al sol; més d’un 70% afirmen haver deixat d’utilitzar protecció solar ens els últims anys; gairebé un 90% no es posa crema solar els dies en els que està ennuvolat i una gran majoria pren el sol durant les hores menys recomanables, que són les hores del migdia.

- 17 -

CONCLUSIONS:

Dels resultats obtinguts es pot concloure que marques de més prestigi mèdic són més eficaces que altres comprades en supermercats o perfumeries, ja que l’eritema i la pigmentació induïdes per un excés d’irradiació UVB i UVA són menors quan s’utilitzen les primeres. Per una altra banda també podem afirmar que la majoria de les alumnes enquestades no tenen els coneixements necessaris sobre fotoprotecció ni utilitzen la suficient protecció solar per gaudir del sol amb seguretat. BIBLIOGRAFIA: Llibres:

  

WARWICK L. Morison; FITZPATRICK, Thomas B. Phototherapy and Photochemotherapy of Skin Disease. Editorial Raven Press. ISBN: 0‐88167‐723‐X. AUERBACH Paul S. Wilderness Medicine. KRAKOWSKI Andrew C.; KAPLAN Lee A. Exposure to Radiation From the Sun (Capítol 14). Elsevier Mosby. ISBN: 978‐1‐4377‐1678‐8. BOLOGNIA Jean L.; JORIZZO Joseph L.; RAPINI Ronald P. Dermatology. NAYLOR Mark. Suscreeens (Capítol 154). Elsevier Mosby. ISBN: 0‐323‐02578‐1.

Articles:

  

GONZÁLEZ S.; GILABERTE Y. Novedades en fotoprotección. Actas Dermo‐Sifiliográficas 2010; Vol. 101, pàgs. 659‐672. GILABERTE Y.; COSCOJUELA C.; SÁENZ DE SANTAMARÍA MaC.; GONZÁLEZ S. Fotoprotección. Actas Dermo‐Sifiliográficas 2003; Vol. 94, pàgs. 271‐293. URBACH F. The historical aspects of sunscreens. Journal of Photochemistry and Photobiology 2001; Vol. 64, pàgs. 99‐104.

Llocs web:  http://www.portalfarma.com/Profesionales/campanaspf/categorias/Documents/20_guia_s olar.pdf

 

http://www.umm.edu/graphics/images/es/8912.jpg https://www.aecc.es/SobreElCancer/Prevencion/elsol/Paginas/elsol.aspx

- 18 -

TÍTOL: AUTORA: TUTORA: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

La IV dimensió del jardí del col∙legi Aura Sofia Romagosa Vilarnau Mª Luz Arbués Biosanitari 2º Batxillerat C Aura La Canonja

OBJECTIUS:

 

Comprovar, a partir de l’arxiu fotogràfic del col∙legi i entrevistes, com ha evolucionat el jardí. Descobrir l’aprofitament acadèmic del jardí del col∙legi per a l’alumnat.

HIPÒTESI:

El jardí del col∙legi Aura es pot considerar un jardí amb possibilitats d’aprofitament acadèmic per a l'alumnat? EL PROCÉS:

En primer lloc, s’ha realitzat l’inventari de les espècies existents per conèixer de quin material vegetal s’està parlant. En segon lloc, s’estudia què ha passat, amb la documentació disponible, com ha evolucionat el jardí des dels seus inicis fins a l’actualitat. La documentació disponible es basa únicament en fotografies d’arxiu i les vivències i comentaris de les persones que han participat en aquesta evolució (promotors, pares, alumnes i professores), sense disposar de cap text escrit al respecte. En tercer lloc, es busca la fórmula didàctica que permeti el màxim aprofitament acadèmic per l’alumnat, tot gaudint de l’observació i participació del jardí. La fórmula que s’ha escollit per aquest treball, copiant la idea didàctica que utilitzen alguns dels jardins botànics de tot el món, “Real Jardín Botánico” de Madrid i “Kew Gardens” de Londres, per exemple, ha estat el de confeccionar unes rutes temàtiques. Les quatre rutes escollides, tenint en compte l’inventari actual, són les següents: la ruta aromàtica, la ruta Gaudí, la ruta dels arbres fruiters i la ruta dels arbres singulars. Cada ruta permet aprofundir en un o varis temes d’aprofitament per l’aprenentatge escolar. La ruta Gaudí, fonamentada en les espècies que l’arquitecte Antoni Gaudí utilitzava en les seves construccions i decoracions, permet estudiar en termes de geometria, física i l’art en general relacionats amb la botànica. La ruta aromàtica, a través de l’aprofitament de les propietats de les plantes, és un perfecte complement per la pràctica de la química, a més de l’estudi de les aromes, de cara a l’aprofitament terapèutic, culinari, de la indústria cosmètica i ornamental. La ruta dels arbres singulars permet, a través de l’estudi de l’origen de cada espècie, treballar aspectes de la geografia i la història. La ruta dels arbres fruiters, ofereix grans possibilitats del treball, a nivell social del que representen les fruites en la cultura de la gent de Tarragona, en cada època hi ha diferents fruites pel seu aprofitament divers donant la possibilitat de treballar les diferents fruites al llarg de les quatre estacions de l’any. Potenciar les espècies de cada una de les rutes i la seva ampliació, és una forma de donar continuïtat a la memòria històrica del jardí actual, tot procurant mantenir les espècies i exemplars actuals i, si és possible, augmentar‐ne el seu joc “varietal”. Apart dels aspectes purament temàtics de cada una de les rutes que es descriuen, el jardí és una gran oportunitat d’aprenentatge dinàmic en qualsevol nivell escolar, també permet treballar les

- 19 -

matemàtiques, les llengües, la biologia, la motricitat, la religió i les ciències en general. És a dir, a través d’una observació multidisciplinària del jardí, es poden treballar totes les matèries escolars en qualsevol edat. Aquest ha estat el quart bloc de la metodologia, una proposta de diferents pràctiques per l’alumnat, aprofitant l’observació de la naturalesa en un entorn escolar.

CONCLUSIONS:

 

La varietat d’espècies del pati permeten un aprofitament acadèmic transversal. L’itinerari botànic es pot treballar per rutes temàtiques i/o pràctiques.

BIBLIOGRAFIA:

Llibres:  CUSSÓ I ANGLÈS, Jordi. Gaudí de la natura i de la Sagrada Família. Pagès editors. (2010)  FERRER, David. Gaudí. (2002)  CARANDELL, Josep Maria; VIVAS, Pere. El templo de la Sagrada Família. Triangles Postals S.L. Llocs web:  http://sites.google.com/site/floralqueria/coleccion‐de‐especies/nombre‐cientifico‐1/acer‐ negundo [consulta: 15/7/2012]  http://www.medicinatradicionalmexicana.unam.mx [consulta:15/7/2012]  http://fichas.infojardin.com [consulta:15/7/2012]  http://www.arbolesornamentales.es [consulta:16/7/2012]  http://es.wikipedia.org [consulta:15/7/2012]  http://www.conabio.gob.mx/malezasdemexico/meliaceae/melia‐ azedarach/fichas/ficha.htm [consulta:16/7/2012]  http://pensandojardines.blogspot.com.es/2011/05/grevillea‐robusta.html [consulta:16/7/2012]  http://www.diputoledo.es/global/categoria.php?id_area=5&id_cat=2250&f=2250 [consulta:16/7/2012]  http://herbarivirtual.uib.es/cas‐uib/especie/4385.html [consulta:18/7/2012]  http://foro.fuentedepermacultura.org/index.php?topic=928.0 [consulta:18/7/2012]  http://www.unavarra.es/servicio/herbario/pratenses/htm/Trif_prat_p.htm [consulta:18/7/2012]  http://www.pfaf.org/user/Plant.aspx?LatinName=Trifolium+pratense [consulta:18/7/2012]  http://www.luontoportti.com/suomi/es/kukkakasvit/trebol‐rojo [consulta:18/7/2012]  http://www.misjardines.net/plantas‐de‐jardin/las‐plantas‐aromaticas.php [consulta:18/7/2012]  http://fichas.infojardin.com/arboles/lista‐arboles‐nombre‐cientifico.htm [consulta:18/7/2012]  http://www.elicriso.it/es/plantas_aromaticas/lavanda/ [consulta:18/7/2012]  http://fichas.infojardin.com/perennes‐anuales/lavandula‐spica‐alhucema.htm [consulta:18/7/2012]  http://www.consultaplantas.com/fichas‐de‐plantas‐de‐la‐m‐a‐la‐r/328‐cuidados‐de‐la‐ planta‐rosmarinus‐officinalis‐romero.html [consulta:18/7/2012]  http://herbarivirtual.uib.es/cas‐med/especie/4485.html [consulta:18/7/2012]  http://waste.ideal.es/romero.htm [consulta:18/7/2012]

- 20 -

Clor: el caçador d'electrons

Sílvia Borrull Riera

Química i Biologia

Les extraccions amb dissolvents

Mariona Cañellas Santos

Química i Biologia

9∙4∙4∙2∙0, L'alimentació a cop d'ull

Júlia Claveria Baro

Química i Biologia

Efecte dels adobs orgànics i químics en un hort domèstic

Sergi Pascual Caro

Química

- 21 -

El Treball de Recerca del batxillerat, és sens dubte, un desafiament en el qual l’alumne ha d’emprar els coneixements i habilitats adquirides en un procés d’investigació. En el Fòrum de Treballs de Recerca i Crèdits de Síntesi, es posa a l’abast dels alumnes la possibilitat de divulgar les seves investigacions fomentant les seves capacitats comunicatives i argumentatives. Hem pogut comprovar en els darrers anys que l’assistència dels alumnes de primer de batxillerat al fòrum, permet que els treballs presentats esdevinguin un exemple per a ells i al mateix temps estimula la qualitat dels seus futurs projectes d’investigació. El Fòrum TRiCS, no només potencia el seu esperit crític, la transmissió de coneixements i la capacitat de reflexió al voltant d’un tema, sinó que, a més a més, és un espai d’intercanvi i de convivència entre els diferents alumnes dels centres educatius que participen. Amb la voluntat de donar continuïtat al Fòrum TRiCS i conscients de la importància d’aquest esdeveniment per als nostres alumnes de batxillerat, un any més el Col∙legi Lestonnac‐ L’Ensenyança participa en aquesta mostra de treballs en un acte educatiu i de reconeixement.

- 22 -

TÍTOL: AUTORA: TUTORA: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

El caçador d’electrons Sílvia Borrull Riera Elena Rodríguez Balada Ciències Biologia C Lestonnac – L’Ensenyança Tarragona

OBJECTIUS:

     

Recopilar informació sobre el clor, els seus derivats i la seva història. Determinar el clor actiu de lleixius de diferents marques comercials. Aprendre a realitzar valoracions d’oxidació‐reducció. Observar el poder blanquejant del lleixiu. Avaluar el poder antisèptic dels lleixius. Treballar al laboratori dissenyant experiències i realitzant‐les.

HIPÒTESI:

Potser a partir de senzilles investigacions al laboratori es pot demostrar el poder oxidant, blanquejant i antisèptic del clor. EL PROCÉS: En primer lloc es fa una recerca de la importància històrica del clor i dels seus derivats. A continuació, es realitza la part pràctica que consta de les següents parts:  Es determina la presència de clor actiu en diferents tipus de lleixius comercials mitjançant valoracions redox i es verifica els valors de l’etiqueta.  Es demostra el poder antisèptic del lleixiu aplicat sobre microorganismes (llevats) observant al microscopi com es desintegra la seva membrana en determinades concentracions.  Es mostra la inestabilitat del lleixiu en contacte amb la llum i es veu com es redueix la concentració del clor actiu.  Es determina el poder oxidant del lleixiu per mitjà de la decoloració en teixits en un espai determinat de temps. CONCLUSIONS: 1. Efectivament, el lleixiu ha aportat i aporta millores importants en quant a la qualitat de vida de l’home, sobretot en el cas de les millores sanitàries (potabilització de l’aigua) com també en la síntesis de materials molt necessaris (plàstics, fàrmacs,...). 2. S’ha de mencionar també, que la seva utilització ha fet aparèixer compostos de toxicologia elevada que han de ser controlats, com per exemple compostos de desinfecció de l’aigua, pesticides,...... 3. Les valoracions són una bona eina per a poder determinar la concentració de clor actiu d’un lleixiu. L’ús de midó facilita el poder visualitzar el punt final de la valoració (blau fosc a incolor), que seria més difícil sense ell (de groc pàl∙lid a incolor). 4. Els valors trobats de clor actiu en els diferents lleixius ens indiquen que són molt semblants als indicats en l’etiqueta, la qual cosa indica que han estat conservats en bones condicions. 5. Es pot apreciar una lleugera disminució de la concentració de clor actiu en el lleixiu quan es conserva en ampolla de plàstic transparent, el que confirma que factors com la llum o la temperatura afecta a aquest compost.

- 23 -

6. El clor té la capacitat de decolorar els teixits però necessita un cert temps per aconseguir la decoloració total. 7. L’aplicació de lleixiu a una placa de llevats ens ha permès confirmar el poder antisèptic d’aquests compost ja que s’ha observat com provoca que rebentin les seves membranes. 8. Tot i que segons el manual de la Generalitat de Catalunya es recomana l’ús del 100% de lleixiu per neteja hospitalària, s’ha comprovat que al 50% ja s’iniciava la mort dels llevats. BIBLIOGRAFIA: Llibres:

    

ARQUÉS, J.; Fontcuberta, M. “Plaguicides en aliments. Agència de salut pública de Barcelona”. Gener 2006. Projecte investigació sanitària Fondo de Investigación Sanitaria (PI 03/1627). Edita: Agència de Salut Pública de Barcelona GUITERAS, J.; Rubio, R.; Fonrodona G. “Curso Experimental en Química Analítica”, Editorial Síntesis, Madrid, 2003. HARRIS, D.C.. “Anàlisi química quantitativa” Ed. Reverté, Barcelona, 6a Edició, 2006 MOSQUERA,M.N.; Hidalgo, A.J.F.; Forjan,E. “Evaluación del contenido en trihalometanos en aguas de consumo de municipios de una Zona de Abastecimiento” Hig. Sanid. Ambient. 9: 404‐411 (2009) SKOOG, D.A.; West, D.M.; Holler, F.J.; Crouch, S.R.. “Fundamentos de Química Analítica”, Thomson Editores Spain, 8a Ed. 2004.

Llocs web:

        

http://www.eccozone.com/TOXICOLOGIA DEL CLORO.htm http://www2.uah.es/tejedor_bio/bioquimica_ambiental/DDT paff.pdf http://avdiaz.files.wordpress.com/2011/03/aplicaciones‐del‐cloro1.pdf http://www.lenntech.es/procesos/desinfeccion/quimica/desinfectantes‐cloro.htm http://www.diariocordoba.com/noticias/educacion/toxicidad‐en‐mezcla‐de‐orina‐y‐cloro‐ en‐las‐piscinas_593144.html http://hispagua.cedex.es/node/61343 http://www.bvsde.ops‐ oms.org/eswww/proyecto/repidisc/publica/hdt/hdt049.html#residuo http://www.consumer.es/seguridad‐alimentaria/ciencia‐y‐ tecnologia/2004/09/30/14593.php http://www.cloritodesodio.com/files/el_cloro_y_la_salud.pdf

- 24 -

TÍTOL: AUTORA: TUTORA: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Les extraccions amb dissolvents Mariona Cañellas Santos Meritxell Navarrete Gatell Científic Química C Lestonnac ‐ L’Ensenyança Tarragona

OBJECTIUS:  Conèixer quins són els diferents mètodes d’extracció i aprendre com funciona cadascun d’ells.  Veure les condicions que ha de complir un dissolvent per tal de que sigui apte per realitzar una extracció satisfactòriament.  Comprovar si l’ús de diferents dissolvents d’extracció condiciona la quantitat i el tipus de les substàncies que s’aconsegueix extreure.  Aplicar diferents dissolvents sobre una mateixa mostra de plasma sanguini i observar com varien les quantitats extretes d’unes quantes substàncies determinades.  Veure com es treballa realment en un laboratori i participar en alguns dels experiments que és possible dur‐hi a terme.

HIPÒTESI: Demostrar que el dissolvent utilitzat condiciona els resultats que s’obtenen d’una extracció i comprovar quin dels quatre dissolvents utilitzats en la pràctica extreu millor set del metabòlits que es troben en el plasma sanguini. EL PROCÉS: Per tal d’acomplir el més satisfactòriament possible els objectius que m’havia proposat vaig començar buscant per Internet informació sobre les extraccions amb dissolvents per redactar la part teòrica. Vaig trobar‐me amb el problema que, per Internet, molts dels mètodes d’extracció dels quals volia parlar en el treball no estaven explicats tan detalladament com a mi m’interessava. Per solucionar aquest problema vaig agafar una sèrie de llibres de la biblioteca amb els quals vaig poder acabar de completar la part teòrica del meu treball. Per dur a terme la part pràctica vaig anar uns quants dies durant l’estiu al laboratori de la URV per preparar els diferents dissolvents que necessitava per a la pràctica i per fer les extraccions. Més tard, ja durant el curs, vaig haver de tornar a anar al laboratori per analitzar més concretament els resultats de les extraccions i determinar amb quin dels quatre dissolvents utilitzats s’extreia millor cadascuna de les set substàncies que havia seleccionat. El principal problema que vaig tenir a l’hora de dur a terme la part pràctica va ser que necessitava utilitzar programes d’ordinador, per estudiar els resultats de les extraccions, que no havia fet anar mai abans, els quals no sabia com funcionaven. Per tal d’aprendre a utilitzar‐los vaig haver de demanar ajuda a l’investigador del laboratori de la URV que m’havia introduït en el tema.

CONCLUSIONS: A mesura que he anat avançant en la part teòrica del treball he pogut concloure que totes les extraccions líquid‐líquid i totes les extraccions sòlid‐líquid són molt similars en essència i que cada

- 25 -

tipus d’extracció més complexa inclou només lleugeres modificacions per tal d’augmentar la solubilitat d’aquells anàlits que no són prou solubles en el dissolvent d’extracció o per tal d’accelerar el procés. Els factors a tenir en compte a l’hora de seleccionar el dissolvent per dur a terme una extracció són: la capacitat d’aquest dissolvent per solubilitzar la totalitat, o si més no la major part, de l’anàlit d’interès que conté la mostra, que sigui immiscible amb la mostra, que no solubilitzi anàlits que no ens interessa extreure i, finalment, que sigui compatible amb les tècniques analítiques que es pretén utilitzar posteriorment. La conclusió principal que es pot extreure a partir del treball de camp és que l’ús de diferents dissolvents d’extracció influeix molt en la quantitat d’un anàlit que s’aconsegueix extreure d’una mateixa mostra. Això ens porta a deduir que si els dissolvents utilitzats tinguessin característiques molt diferents podria ser que algun d’ells aconseguís extreure substàncies que amb els altres dissolvents no podríem veure, la qual cosa ens permet dir que el fet que els resultats d’una extracció no ens mostrin la presència d’una determinada substància en la mostra analitzada no vol dir necessàriament que aquesta no hi sigui present, sinó que pot voler dir que no s’ha utilitzat un dissolvent adequat per extreure‐la. Observant els gràfics i la taula obtinguts a partir dels resultats de les extraccions realitzades s’ha pogut determinar que el dissolvent compost per metanol i aigua és el més adequat per extreure sis dels set anàlits en que m’he fixat. Això es pot deure al fet que tots els anàlits extrets són polars, ja que formen part del plasma sanguini que és polar, i el dissolvent compost per metanol i aigua és el més polar dels quatre dissolvents utilitzat, és lògic pensar que com més polar sigui el dissolvent més adequat serà per a l’extracció se substàncies polars. D’aquesta conclusió podem deduir que per a l’extracció de substàncies apolars serà més adequat un dissolvent el menys polar possible. També es pot observar, per mitjà de l’anàlisi dels resultats, que la carnitina s’extreu millor amb els dissolvents als quals s’ha afegit àcid. Determinar perquè es dóna aquest fet no és possible, ja que cal tenir en compte massa factors que podrien influir. BIBLIOGRAFIA: Llibres:  CELA, Rafael i altres. Técnicas de separación en Química analítica. Madrid. Síntesis, 2002  VALCARCEL, Miguel i altres. Teoria y práctica de la extracción líquido‐líquido. Madrid. Alhambra, 1984.  RYDBERG, Jan i altres. Solvent Extraction Principles and Practice. New York. Marcel Dekker , 2004 Llocs web:  http://ca.wikipedia.org/wiki/Fluid_supercr%C3%ADtic  http://es.wikipedia.org/wiki/Fluido_supercr%C3%ADtico  http://www.ub.edu/oblq/oblq%20catala/extraccio_tip.html  http://www.pfpc.unimelb.edu.au/isec/history.html  http://ca.wikipedia.org/wiki/Extracci%C3%B3_%28qu%C3%ADmica%29  http://ca.wikipedia.org/wiki/Extracci%C3%B3_l%C3%ADquid‐l%C3%ADquid  http://ca.wikipedia.org/wiki/Extractor_Soxhlet  http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0232149

- 26 -

TÍTOL: AUTORA: TUTORA: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

9∙4∙4∙2∙0, L’alimentació a cop d’ull. Júlia Claveria Baro Meritxell Navarrete Científic Tecnològic Bioquímica C Lestonnac‐l’Ensenyança Tarragona

OBJECTIUS:

 Buscar, analitzar i escollir la informació relacionada amb el tema.  Adquirir coneixements sobre nutrició i etiquetatge.  Aprendre a fer servir d’una manera acurada el programa Excel.  Trobar una bona representació per a substituir la taula de la informació nutricional de les etiquetes dels aliments envasats.  Determinar si la representació gràfica és o no funcional.

HIPÒTESI:

El tema que tracta el meu treball de recerca són les etiquetes dels aliments, més concretament la informació nutricional que apareix a la majoria de productes envasats. La idea sorgeix de la dificultat d’esbrinar a simple vista les propietats dels aliments i la poca facilitat per poder determinar si parlem d’un aliment molt calòric, proteic o d’alt contingut en greixos. Normalment aquesta informació és poc clara, tant per la mida dels caràcters com per la falta de referències dels valors numèrics. El meu treball proposa una alternativa a la quadrícula d’informació nutricional convencional. En comptes d’indicar les propietats nutritives de l’aliment en una taula amb valors numèrics plantejo una nova forma més gràfica, en la qual el consumidor pugui veure les característiques de l’aliment a simple vista i associar‐les amb l’aportació energètica. El títol “9∙4∙4∙2∙0, L’alimentació a cop d’ull” resumeix força bé la idea general d’aquest treball. Per entendre’n la primera part, “9∙4∙4∙2∙0”, és essencial conèixer dos conceptes: quins tipus de nutrients existeixen i el seu contingut energètic. Les quilocalories que aporten els greixos, els hidrats de carboni, les proteïnes, la fibra i l’aigua per cada gram de producte són, com indica el títol, 9, 4, 4, 2 i 0, respectivament. Una idea que crec que és fonamental per entendre el treball i que molta gent desconeix és que hi ha un màxim de quilocalories que ens poden aportar els aliments: com a màxim un aliment pot aportar 900 kcal/100 g de producte, és a dir, com que està fixat per llei que la informació nutricional ha d’anar indicada per 100 g de producte, no trobarem mai un aliment que tingui un valor energètic superior a 900 kcal i aquest cas màxim es donaria quan tot el producte contingués només lípids (és el cas de l’oli, per exemple). Inicialment vaig pensar en plasmar la informació nutricional en un triangle, els vèrtex del qual representessin els glúcids, els lípids i les proteïnes. A partir d’aquí, cal estudiar si aquesta és la millor opció. Com que he vist que el gràfic circular m’ofereix més possibilitats, finalment m’he acabat centrant amb un cercle. El treball està estructurat en els següents apartats: aquesta introducció, en la qual s’explica el tema del treball; els aliments i la seva composició en principis bàsics; la història de l’etiquetatge i el desenvolupament de les etiquetes fins a les actuals; la normativa que regula l’etiquetatge dels

- 27 -

aliments i la seva evolució; la importància de la informació nutricional per als consumidors; el treball de camp, és a dir, la part pràctica, on s’explica la proposta d’una alternativa circular per a les etiquetes dels productes envasats, amb la consegüent recollida de dades, que es complementa amb dues enquestes per a verificar‐ne la funcionalitat i conèixer la opinió de la població; les conclusions que he extret del treball; la bibliografia; i informació complementària organitzada en annexos.

EL PROCÉS:

A primer de batxillerat vaig començar a plantejar‐me possibles temes i buscar informació sobre què era i en què consistia el treball de recerca. A primer també em van assignar la tutora i a finals de curs vaig escollir el tema. Durant l’estiu de primer a segon vaig aprofitar per buscar molta informació, acotar el tema i adquirir coneixements sobre nutrició i etiquetatge. I entre l’estiu i el començament de curs vaig anar organitzant les idees en capítols que vaig anar desenvolupant de forma alternada. CONCLUSIONS:

He assolit tots els objectius que em vaig marcar inicialment: he trobat la informació necessària amb la qual he adquirit els coneixements referents a l’alimentació i l’etiquetatge de productes alimentaris; he après noves funcions que ofereix el programa Excel; he aconseguit trobar una representació adient per substituir la taula convencional d’informació nutricional dels aliments envasats, el cercle, i corroborar‐ne la seva funcionalitat. A més dels objectius, he extret altres conclusions. Basant‐me en les enquestes que he realitzat, he pogut observar que hi ha força desconeixement dels nutrients i del seu contingut calòric, així com del significat del valor energètic i la relació que té amb la resta d’aliments. Una dada que cal conèixer és que un aliment no pot superar les 900 kcal/100 g. i els que s’hi apropen són casos comptats; es podria considerar que un aliment és molt calòric a partir de 400 kcal/100 g. Cal tenir en compte que l’aigua (nutrient que no aporta energia al cos) és un factor important a l’hora de determinar el contingut energètic dels aliments. L’aigua no surt indicada a la informació nutricional tabular, dada que seria interessant conèixer. Pel que fa a la normativa vigent de l’etiquetatge sobre propietats nutricionals dels productes alimentaris crec que seria adient modificar algunes de les seves parts (uniformitzar el format de la taula, obligar a indicar la informació nutricional...). No hi ha cap aliment que contingui tos els nutrients essencials i necessaris per a l’organisme amb el qual et puguis alimentar tota la vida. S’han de combinar diversos aliments per a ingerir tots els tipus de nutrients, és a dir, “no hi ha aliments equilibrats sinó dietes variades i equilibrades”. Finalment, fent referència al cercle, concloc que és funcional però de moment complementant la taula convencional. Abans de començar a utilitzar‐lo, cal dir que s’hauria de donar a conèixer a la població mitjançant alguna campanya publicitària.

- 28 -

TÍTOL: AUTOR: TUTORA: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Efecte dels adobs orgànics i químics en un hort domèstic Sergi Pascual Caro Elena Rodríguez Balada Científic Química C Lestonnac ‐ L’Ensenyança Tarragona

OBJECTIUS:

    

Analitzar la influència del tipus d’adob en el desenvolupament de les tomaqueres i pebroteres. Analitzar la influència del tipus d’adob en la producció dels tomàquets i pebrots. Analitzar la influència del tipus d’adob en la qualitat dels tomàquets i pebrots produïts. Mesurar experimentalment els diferents paràmetres de qualitat en els tomàquets i pebrots. Fer un tast per comprovar quins tomàquets i pebrots obtinguts en la plantació són els preferits per la gent.

HIPÒTESI:

Són els adobs químics millors que els naturals? Fan que les plantes siguin més grans i més productives? Fan que els productes tinguin sabors i propietats diferents? EL PROCÉS:

Es va realitzar una plantació de tomàquets i pebrots en tres sòls diferents, un amb terra amb fems (adob orgànic), un altra amb adob químic, i l’últim amb terra sense adobar. A cadascun dels sòls s’hi van plantar quatre plantes de cada (en total 12 plantes de cada producte). La plantació estudiada és un hort urbà amb una superfície total de 2.8m2 .El treball es va centrar en l’estudi de la qualitat dels tomàquets i pebrots obtinguts, tot i que també es va valorar la quantitat de fruits produïts. Per a poder enfocar el treball cap a la qualitat dels fruits, es van prendre mesures de diàmetre, alçada, pes i volum de tots els tomàquets i pebrots, addicionalment, amb els tomàquets disponibles, es van mesurar el pH i els graus Brix al laboratori. Finalment, es van donar a tastar els tomàquets i els pebrots a la gent per saber la seva opinió sobre cadascun d’ells. Cal destacar que no es van afegir productes a les plantes per a prevenir plagues o malalties, ja que així es va observar la qualitat dels fruits obtinguts sense l’efecte de productes que modifiquessin el cultiu. Per tal de monitoritzar l’evolució de les tomaqueres i pebroteres plantades, es va fer ús d’una llibreta on es van anar anotant les mesures de les plantes, dels fruits i les observacions que es veien (per exemple l’aparició de les primeres flors i fruits). Per completar el treball, es va fer una recerca bibliogràfica de les principals característiques dels adobs, així com de les malalties que s'havien observat en les tomaqueres durant la plantació. CONCLUSIONS:

     

Les plantes més grans són les d’adob orgànic. L’adob orgànic produeix més fruits. En els tomàquets s’han mesurat els graus Brix, el pH, la grandària, el pes i el volum. En els pebrots s’han mesurat la grandària, el pes i el volum. Els tomàquets amb adob químic són lleugerament preferits abans que els orgànics. Els pebrots preferits són els cultivats amb adob orgànic.

- 29 -



Els tomàquets de millor qualitat són els cultivats amb adob químic, i els millors pebrots són els cultivats amb adob orgànic.

BIBLIOGRAFIA: Llibres:

    

DORRIÉN Carrasco. Química agrícola. FAITHFULL Nigel. Métodos de análisis químico agrícola: manual práctico. MATISEK Reinhard . Análisis de los alimentos: fundamentos, métodos, aplicaciones. PEARSON D. Técnicas de laboratorio para el análisis de alimentos. VICENTE J.M. Fertilizantes.

Llocs web:

      

http://eia.unex.es/EIIAA/Portals/0/2007_09%20Par%C3%A1metros%20de%20calidad%20e n%20el%20tomate%20para%20industria.pdf http://depa.fquim.unam.mx/IQ/balances/anexo1.htm http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0155851 http://horturba.com/cultivar/fitxa_cultiu.php?ID=28 http://www.navarraagraria.com/n185/arvulne3.pdf http://www.jardinyplantas.com/suelos‐fertilizantes/fertilizantes.html http://www.ruralcat.net/c/document_library/get_file?uuid=82e00b8e‐2306‐447b‐bf3c‐ f1555a2989c4&groupId=10136

- 30 -

Construcció d'un sensor: mesura i anàlisi Física i Tecnologia David Asensio Ortiz de Pinedo de la radiació solar a Tarragona industrial

- 31 -

El Fòrum Trics ens permet mostrar la tasca que fem en el nostre centre i conéixer la d’altres. La convivència entre els alumnes és el més important d’aquesta jornada. El treball de recerca implica moltes hores de feina per part dels alumnes i del professorat. Tot això servirà perquè els alumnes de Batxillerat siguin protagonistes el dia del Fòrum. Aquesta jornada permet potenciar l’esperit crític, la transmissió de coneixements, la capacitat de reflexió, la convivènvia i l’aprendre a valorar el treball dels altres. Celebrem aquesta nova edició.

- 32 -

TÍTOL: AUTOR: TUTOR: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

OBJECTIUS:

Construcció d'un sensor: Mesura i anàlisi de la radiació solar a Tarragona David Asensio Ortiz de Pinedo Albert Pedrola Sugrañes Científic‐Tecnològic Física‐Enginyeria C Mare de Déu del Carme Tarragona

Part teòrica:  Estudiar el Sol i els seus fenòmens, així com els seus efectes sobre la Terra i els éssers humans. Part pràctica:  Conèixer les investigacions que es realitzen al nostre país sobre el Sol, en concret, les dades que es recullen en els observatoris catalans que he pogut visitar.  Mesurar la quantitat de radiació solar diària que arriba a la ciutat de Tarragona, a través d’un sensor, durant un període de temps determinat. HIPÒTESI:

El Sol és un astre molt important però que presenta encara molts interrogants, malgrat la importància i la influència que exerceix sobre la vida humana. Per conèixer‐lo millor he volgut realitzar aquesta investigació. Així mateix, he volgut comprovar la radiació solar rebuda a la ciutat de Tarragona durant un període de temps determinat. I ho he fet a través d’un sensor solar rudimentari, i de la posterior recollida de dades, que he plasmat en gràfiques explicatives. EL PROCÉS:

He dividit el meu treball en dos blocs.  El primer té un caràcter més teòric, i es basa en la investigació i la recopilació de dades sobre el Sol i els seus fenòmens, establint així una base teòrica sobre la qual desenvolupar l’experimentació posterior.  El segon bloc, de caràcter pràctic, pot dividir‐se en dos parts. o En la primera he visitat els observatoris catalans principals, i he entrevistat els seus responsables, per tal de conèixer quina és l’activitat, el caràcter i la rellevància de cada instal∙lació. o En la segona part he volgut experimentar directament l’activitat solar a partir de la recollida de dades amb un sensor solar rudimentari. He mesurat la radiació solar a Tarragona durant un període de dos mesos. Amb les dades, introduïdes en un programa informàtic específic, he pogut elaborar uns gràfics a partir dels quals he formulat determinades conclusions. CONCLUSIONS:



A partir de l’elaboració d’aquest treball he pogut respondre a alguns dels interrogants que m’havia plantejat pel que fa als fenòmens solars i a la seva influència sobre la Terra i els éssers humans.

- 33 -

  

He pogut constatar que l’estudi del Sol està encara poc desenvolupat a Catalunya, i no hi ha observatoris dedicats especialment a aquesta tasca. He comprovat que amb un aparell de baix cost es poden obtenir mesures de la radiació solar de resultats bastant exactes, si ho comparem amb dades obtingudes a partir d’aparells professionals. Tot i així, prendre mesures és una tasca complicada que requereix que es compleixin determinades condicions per tal de poder oferir resultats qualitativament vàlids.

BIBLIOGRAFIA:

Llibres: • VV.AA.: El Universo. Editorial Larousse, 2011. • VÁZQUEZ ABELEDO, Manuel.: El Sol, algo más que una estrella. Equipo Sirius , Editorial Milenium, Madrid, 2004. Llocs web: • http://www.obsebre.es/ • http://www.parcastronomic.cat/ • http://www.astrosabadell.org/ • http://www.sciencenews.org • http://www.space.com/ • http://solar‐center.stanford.edu/vitalstats.html • http://solarscience.msfc.nasa.gov/ • www.nso.edu/ • www.nasa.gov • www.ciencia.nasa.gov/ • http://www.astroyciencia.com • http://www.atlasoftheuniverse.com/startype.html • http://www.kalipedia.com/ciencias‐naturales/ • http://www.space.com/57‐stars‐formation‐classification‐and‐ constellations.html • http://en.wikipedia.org/wiki/Stellar_classification • http://www.bbso.njit.edu/ • http://www.ucm.es/info/Astrof/ • http://www.iac.es/cosmoeduca/universo/anexos/estrellasyelementos.html • http://www.iafe.uba.ar/ • http://maia.usno.navy.mil/NSFA/IAU2009_consts.html • http://nssdc.gsfc.nasa.gov/planetary/factsheet/sunfact.html • http://www.planetmad.es/saber/sol.html • http://www.solarphysics.kva.se/ • http://solarscience.msfc.nasa.gov/ • http://hesperia.gsfc.nasa.gov/mission_book/ • http://solar‐heliospheric.engin.umich.edu/hjenning/ConvectiveZone.html

- 34 -

Porsche 911 SC

Rosa Bravo Ferran

Tecnologia

El sol a casa

Irene Díez Fernández

Física i Tecnologia industrial

Ensabona't

Laia Grifoll Pérez

Química

Més enllà de la criptografia

Vanessa Mañas Margalef

Matemàtiques

Obre't les portes per a descobrir l'enzim catalasa

Anna Moles Rivera

Biologia

- 35 -

Les bases ideològiques que defineixen l’Escola Puigcerver són: 

Escola catalana.



Escola activa.



Escola integradora.



Escola plural.



Escola comarcal.



Es planteja l'aprofundiment i el perfeccionament constant dels mètodes i les didàctiques.



Entén els aprenentatges com una activitat de comunicació.

Quan analitzem el Fòrum TRiCS, veiem que encaixa perfectament amb el que creiem que ha de ser l’activitat docent en aquesta edat. Els Treballs de Recerca, malgrat estar qüestionats per alguns, creiem que són molt positius en la formació dels nostres estudiants. Els obliguen a fer una bona elecció del tema, una planificació, una recerca, una selecció, una elaboració i una síntesi. En resum, ells se senten responsables d’un projecte que, amb l’ajuda del seu tutor, han de portar a terme en un temps prefixat. La veritat és que és molt agradable veure les cares de satisfacció de molts d’ells el dia en què el lliuren. És la satisfacció de la feina ben feta. Després, quan fan l’exposició del seu Treball a l’escola, malgrat els nervis d’exposar davant alguns dels seus companys de curs, alguns alumnes de 1r de batxillerat, uns professors i familiars o amics, són molt conscients del valor de la feina que han fet i que en aquells moments comparteixen. És per això que ja fa anys que vàrem decidir participar anualment en el Fòrum TRiCS. Ens va semblar que era la forma de compartir el fruit del treball dels nostres alumnes amb alumnes i professors d’altres centres i gaudir també nosaltres dels treballs dels altres centres. Avui podem dir que valorem molt positivament aquests anys de participació i animem tots els centres a participar‐ hi.

- 36 -

TÍTOL: AUTORA: TUTOR: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Porsche 911 SC Rosa Bravo Ferran Eugeni Just Sugrañes Tecnològic Tecnologia C Puigcerver Reus

OBJECTIUS:

Aquest treball de recerca té dos objectius principals: aprofundir en el món del Porsche, el mite del 911 i, en especial, el Porsche 911 SC; i el segon objectiu és l’aprenentatge del funcionament del motor, la suspensió, la transmissió, el mecanisme de la capota i el confort dels automòbils. HIPÒTESI: Fer l’estudi d’un Porsche 911 i veure com ha evolucionat la mecànica fins avui dia. EL PROCÉS:

En primer lloc em vaig formular unes preguntes, a partir d’aquest moment vaig començar a buscar informació per anar formant el treball. Una de les parts més essencials va ser la de determinar els objectius principals, una vegada trobats només quedava començar a buscar en diferents fonts i anar donant‐li forma. Finalment, vaig complementar‐lo amb una maqueta teledirigida, creada per mi a partir d’un motlle i a partir d’aquí, modificar‐lo fins a trobar la forma del Porsche 911 SC. CONCLUSIONS:

En primer lloc, he pogut aprendre el funcionament d’una de les màquines més complexes que ha inventat l’home: el motor d’un vehicle. És fascinant veure com ha evolucionat i com s’ha modernitzat al llarg dels anys, tenint en compte que els primers motors de gasolina que es van fabricar seguien l’esquema dels motors de vapor. En l’actualitat, els motors de combustió interna més coneguts són el de gasolina, el de diesel, les turbines i els motors rotatoris. Tots tenen la peculiaritat que la seva energia prové de fonts químiques que s’anomenen combustibles i que cremen dins del mateix motor. En segon lloc, he conegut el món del Porsche. Aquest món va ser creat per Ferdinand Porsche i, a la seva mort, el seu fill Ferri Porsche va continuar la seva tasca. Porsche sempre va estar interessat en el tema de l’energia elèctrica i, de molt jovenet ja va començar a treballar en el món de l’automòbil. El senyor Ferdinand Porsche va intentar construir vehicles més populars i assequibles per a tothom, però finalment no va poder complir els seus desitjos, ja que la qualitat del material i la complexitat de la construcció dels Porsche, feien impossible abaratir els costos de producció. Una xifra que també em va cridar l’atenció va ser la

- 37 -

existència de més de 25 models de Porsche 911. Actualment, els motors de la gamma 911 són molt eficients i amb un consum baix. Finalment, vaig decidir preparar una part pràctica per presentar juntament amb el Treball de Recerca que consistia en construir una maqueta del vehicle del meu estudi. El que en un primer moment semblava una tasca senzilla, no ho va ser tant en la realitat, principalment perquè em vaig trobar uns quants problemes, que afortunadament vaig poder resoldre. BIBLIOGRAFIA: Llibres:

   

FERMÍN FLORES, Pedro : Porsche 1948‐2008. Sesenta Años de Leyenda. Editorial Aries. Badalona. 2007. GALLAGHER, Stuart – SMITH, Helen: La gran historia de Porsche. Editorial Parragon. Barcelona. 2003. PORSCHE: El nuevo 911. Identidad Porsche. Editorial Porsche AG. Alemania. 2011. PORSCHE: Exclusive 911. Personalización de fábrica. Editorial Porsche AG. Alemania. 2011.

Llocs web:

   

http://www.edmunds.com/porsche/911/history.html http://carrosdeportivos.cc/porsche‐911‐su‐historia/ http://www.porsche.com/spain/models/911/911‐turbo‐cabriolet/featuresandspecs/ http://tecnoautos.com/automoviles/fichas‐tecnicas/ficha‐tecnica‐del‐porsche‐911‐sc‐ coupe‐ensamblado‐en‐1980/

- 38 -

TÍTOL: AUTORA: TUTOR: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

El Sol a casa Irene Díez Fernández Jordi Balsells Pardell Ciències Física‐ Tecnologia C Puigcerver Reus

OBJECTIUS:

Aquest treball es basa en dos objectius principals.  El primer d’ells és entendre com funciona el sistema utilitzat per dur la llum natural a zones interiors, el qual es composa per tres elements bàsics: un receptor (que funciona com un gira‐sol i segueix el recorregut del Sol), el cable de fibra òptica (que transfereix la llum) i una lluminària (que finalment distribueix la llum traspassada pel cable a l’interior de l’estància o espai que és vol il∙luminar).  L’altre objectiu és, un cop entès el funcionament d’aquest sistema, instal∙lar‐lo en un habitatge unifamiliar adossat. HIPÒTESI:

Es volia fer un estudi sobre l’aprofitament de la llum natural per els habitatges diferent a l’aplicació fotovoltaica que és la més àmpliament coneguda i utilitzada actualment. EL PROCÉS:

El treball s’ha dividit en varies parts. Una primera etapa conceptual, on s’introdueix què és la radiació solar, quina és la seva composició i la quantitat que ens acabava arribant a la nostra zona. Un cop definits els conceptes bàsics, la segona etapa recalca quina és l’actual necessitat i importància de la llum natural. Es comenten les possibles aplicacions actuals, principalment aquelles que tenen com a objectiu utilitzar la llum natural directament per a la il∙luminació. Posteriorment, es defineix el sistema i es remarquen els beneficis de la llum natural i, finalment, es desenvolupa una aplicació pràctica on es realitza la seva instal∙lació en un habitatge familiar. CONCLUSIONS:

Després de l’estudi, s’ha comprovat que aquest tipus de sistemes tenen pèrdues significatives que tendiran a reduir‐se a mesura que s’avanci en la investigació d’aplicacions i usos de la llum natural. A més, també s’espera que el cost de sistemes i instal∙lacions com la estudiada es vagin abaratint en un futur. És important ser conscients que cal mirar més enllà de l’estalvi energètic o el benefici econòmic, i valorar que aquest tipus de sistemes pretenen millorar la qualitat de vida de les persones. BIBLIOGRAFIA: Llocs web:

- 39 -

      

  

http://www.alexgimenez.es/wp‐content/uploads/2012/04/sol1.jpg http://es.wikipedia.org/wiki/Luz_solar http://www.iit.upcomillas.es/pfc/resumenes/4c2620b086830.pdf http://www.sol‐arq.com/index.php/radiacion‐solar/espectro‐solar http://news.soliclima.com/divulgacion/energia‐solar/introduccion‐a‐la‐energia‐solar‐ fotovoltaica http://sinpetroleo.org/solar.htm http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.92f39315c7cce99ec644968bb0c0e1 a0/?vgnextoid=89ee1750a3f3d110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=89ee17 50a3f3d110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=c92fb716f786d1 10VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD http://www.tutiempo.net/Calendario‐Tarragona‐E43001.html#Calendario http://www20.gencat.cat/docs/icaen/Migracio%20automatica/Documents/Activitats%20i% 20dades%20energetiques/Arxius/monografic12.pdf http://www.suministrosolar.com/usosdelaneergiasolar

- 40 -

TÍTOL: AUTORA: TUTORA: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Ensabona’t Laia Grifoll Pérez Dolors Sans Rosich Ciències Biologia C Puigcerver Reus

OBJECTIUS:

Ampliació dels meus coneixements bioquímics del sabó, estudi dels diferents sabons que trobem al mercat avui en dia i comprovació de l’eficàcia d’aquests.

HIPÒTESI:

No tots els sabons que podem trobar al mercat tenen la mateixa eficàcia. EL PROCÉS:

Primerament vaig realitzar un recerca de continguts teòrics sobre que és el sabó i el detergent, la diferència entre aquests, els seus components i com netegen. En una segona part vaig realitzar tot el contingut pràctic, en el qual vaig realitzar un total de quinze pràctiques on comprovava l’eficàcia i la durada de la neteja de quatre sabons en diferents rentats de mans, i l’eficàcia de quatre detergents per a rentaplats i de quatre detergents per a fer la bugada. CONCLUSIONS:

He pogut comprovar que es produeix una gran diferència entre els diferents rentats de mans ja que el rentat de mans proposat per el departament de Salut de la Generalitat elimina més bactèries que el rentat normal. En un rentat normal el sabó més eficaç és el sabó comercial marca Deliplus mentre que en el rentat proposat per el departament de Salut de la Generalitat el sabó més eficaç és el sabó antibacterià. El sabó de més llarga eficàcia és el sabó comercial, per tant el millor sabó dels quatre és el sabó comercial ja que tot i no eliminar totes les bactèries, després del rentat aquestes s’estabilitzen i no creixen fins passades dues hores. En els detergents per a rentaplats cap dels quatre va eliminar totes les bactèries però si vaig poder observar un diferència entre els detergents de marca i els detergents de marca blanca ja que els primers són més eficaços que els últims. En els detergents per a fer la bugada, en canvi, no vaig observar cap diferència ja que tots van eliminar totes les taques. BIBLIOGRAFIA: Llibres:

 

Microbiologia Clinica, G.Prats. Editorial Medica Panamericana Sàpiens, número 124

Llocs web:  http://www.distribuidoragb.com.ar/2011/11/11/del‐jabon‐al‐detergente‐historia‐de‐la‐limpieza/  http://es.scribd.com/doc/13137666/Los‐Detergentes  http://es.scribd.com/doc/8487432/Tipos‐de‐Detergentes  http://es.wikipedia.org/wiki/Tensoactivo  http://ca.wikipedia.org/wiki/Sab%C3%B3  http://perso.wanadoo.es/sergioram1/medios_de_cultivo.htm

- 41 -

TÍTOL: AUTORA: TUTOR: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Més enllà de la criptografia Vanessa Mañas Margalef Xavier Marsal Molero Ciències Matemàtiques i tecnologia C Puigcerver Reus

OBJECTIUS:

     

Estudiar l’evolució de la necessitat que hem tingut de la criptografia durant la història. Entendre la metodologia duta a terme en els diferents xifrats i conèixer les curiositats que s’han derivat. Pràctica: a partir d’un xifrat ja inventat, programar‐lo amb l’ordinador, i per tant, aprendre llenguatge de programació. Conèixer com pensa un ordinador. Saber el rerefons d’un programa i com duen a terme les diferents operacions internes quan l’usuari executa una acció. “El saber no ocupa lugar”. Aprendre, adquirir coneixement; en aquest cas sobre un tema desconegut fins ara. Gaudir del treball.

HIPÒTESI:

La criptografia avui dia: com solventem la necessitat de codificar un missatge que l'emissor vol amagar perquè només sigui llegit pel receptor desitjat. EL PROCÉS:

Primerament, vaig llegir‐me el llibre que més tard adjunto en la bibliografia i en vaig extreure la major part d'informació. Vaig endinsar‐me en un tema totalment desconegut per mi i vaig sorprendre'm de la quantitat de coses trobades, tant curiositats com xifrats. Internet també m'ha servit de suport per ampliar aquesta documentació. Un cop vaig tenir la teoria estructurada i clares les idees, vaig pensar què volia fer de part pràctica, però el que tenia clar era que havia de ser una cosa potent, que em suposés un esforç i un repte personal. I ho vaig aconseguir. Vaig decidir posar en pràctica dos dels xifrats coneguts, el Cèsar i el quadrat de Vigenère. Per començar, vaig utilitzar l'Scratch, un programa per a nens que t'ensenya diferents funcions lògiques bàsiques, per anar familiaritzant‐me amb aquest llenguatge, ja que començava de zero. Després, l'Excel, en el meu cas, va ser el programa que m'ha permès i m'ha fet de suport per programar aquests dos xifrats, a través de les macros en VBA (Visual Basic for Applications). El primer que vaig fer va ser el Cèsar perquè és de dificultat baixa, i això em va permetre anar coneixent poc a poc la nomenclatura pròpia de l'Excel. I un cop fet, vaig decidir llançar‐me a la piscina i fer el quadrat de Vigenère, ja amb dificultat més elevada. Aquesta ha estat la part més important i potent del meu treball de recerca. CONCLUSIONS:



Podríem dir que des del descobriment de l'escriptura hem tingut la necessitat d'amagar allò que no volíem mostrar a qualsevol receptor. Amb el pas dels anys, la dificultat dels xifrats que s'anaven ideant van anar augmentant, fins a obtenir‐ne de tan complexos com dels que

- 42 -



n'està ple Internet per mantenir la seguretat de les nostres dades i/o contrasenyes d'usuari. La vida d'Alan Turing i el seu test em van fer veure que l'ordinador, una maquinària aparentment simple però internament molt complexa, “pensa”. I veure aquest rerefons, la metodologia que ens permet executar qualsevol acció com a usuari d'aquest, és realment fascinant, alhora que molt complicada. Per això, la programació dels dos xifrats em va suposar un repte, perquè de forma equivalent, havia de crear mitjançant funcions lògiques i llenguatge i/o nomenclatura específica un codi que em permetés executar el xifrat que desitjava. I és exactament d'aquest tipus d'operació de què l'ordinador n'està ple. M'he adonat que els hackers són persones que han de tenir una personalitat curiosa. Han de ser persones molt rebuscades, d'estructura mental complexa. I que justament tot allò que volen desxifrar els ha de suposar un repte, perquè busquen la satisfacció final, i si no arriba mai, no té cap sentit. Pel que fa a la part pràctica, a causa del poc domini del llenguatge lògic que tenia, m'han sorgit molts problemes que, amb ajuda i informació, he pogut anar solventant, però m'han fet dedicar‐hi moltes més hores que una persona que sabés què estava fent. Aquests mateixos problemes després eren la satisfacció que m'emportava quan aconseguia solucionar‐los. Per això, el treball de recerca m'ha suposat tot un repte i esforç personal, perquè de no saber ni tenir noció del tema, puc dir que queda reflectit en la part pràctica tot el que he après. I n'estic orgullosa.

BIBLIOGRAFIA: Llibres:



Matemáticos, espías y piratas informáticos (Codificación y criptografía) Joan Gómez Colección “RBA”

Llocs web:

   

http://es.scribd.com/doc/68422331/LibroCriptografia http://gaussianos.com/criptografia‐resumen/ http://blog.theliel.es/2010/02/seguridad‐encriptacion‐y‐autentificacion‐capitulo‐segundo‐ cifrado‐de‐datos.html http://es.scribd.com/doc/24483822/Circuitos‐logicos‐apuntes

- 43 -

TÍTOL: AUTORA: TUTORA: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Obre’t les portes per a descobrir l’enzim Catalasa Anna Moles Rivera Dolors Sans Ciències Biologia i Bioquímica C Puigcerver Reus

OBJECTIUS:

L’objectiu principal és fer un estudi ampliat sobre l’enzim Catalasa, que es troba principalment en el fetge començant per un fonament teòric sobre els enzims, proteïnes globulars que augmenten la velocitat de reacció de les reaccions metabòliques del organisme, estudiant amb deteniment l’enzim Catalasa: classificant‐lo, descobrir els processos en els que participa, l’orgànul on es troba i una comparació entre seqüències d’aminoàcids d’aquest enzim en diferents animals, finalment, fent una pràctica de laboratori per a demostrar l’activitat enzimàtica o catalítica d’aquest enzim. HIPÒTESI:

Què és l’enzim catalasa, quina és la seva funció i quins són els factors que fan variar la seva activitat catalítica? EL PROCÉS:

El procés per a realitzar el meu treball de recerca s’ha basat en una recerca d’informació de nous coneixements, i anar descobrint poc a poc coses que no sabia abans, és a dir obrir nous horitzons i aprendre conceptes desconeguts per a mi, desenvolupar una part pràctica que consisteix en una anàlisi de les seqüències d’aminoàcids de l’enzim catalasa en cinc animals diferents i realitzant una pràctica al laboratori de la facultat d’enginyeria química de la URV amb fetge de pollastre demostrant l’activitat catalítica de l’enzim catalasa i demostrant com aquesta canvia si variem alguns factors. CONCLUSIONS:

Per a concloure puc dir que he descobert que l’enzim Catalasa fa una funció important en el nostre organisme tot i ser un element molt petit, contribueix en un metabolisme essencial, i ens desintoxica del peròxid d’hidrogen que altres parts del nostre organisme fabriquen com a residu de vies metabòliques. Aquest treball m’ha permès ampliar el meu coneixement sobre els enzims i en concrets els enzims Peroxidases, m’ha permès descobrir un nou orgànul, el qual no s’estudia mai en temaris escolars, els Peroxisomes i, també he pogut demostrar que totes les proteïnes són diferents en cada organisme, però poden tenir moltes semblances si les espècies són filogenèticament properes. BIBLIOGRAFIA: Llibres:

  

M.DEVLIN, Thomas; Bioquímica, Libro de Texto con Aplicaciones Clínicas Volumen 1; tercera edición; Editorial Revert S.A, Barcelona; 1999; 562pàg., 2 volúmenes. M.DEVLIN, Thomas; Bioquímica, Libro de Texto con Aplicaciones Clínicas Volumen 2; tercera edición; Editorial Revert S.A, Barcelona, 2000; 574 pàg., 2 volúmenes. KARP, Gerarld; Biología Celular y Molecular, Conceptos y experimentos; Cuarta edición;

- 44 -



Editora Infagon, México, 2006; 899 pàg. H.ELLIOT, William; L.ELLIOT, Daphne; Bioquímica y Biología Molecular; Editorial Ariel S.A, Barcelona, 2002.

Llocs web:

              

http://www.uacj.mx/ICB/RedCIB/REB/2003/06/2003‐2_LA%20ESTRUC_.pdf http://www.chem.qmul.ac.uk/iubmb/enzyme/EC1/11/1/ http://en.wikipedia.org/wiki/PeroxiBase http://peroxibase.toulouse.inra.fr/infos/classes.php http://media.collegeboard.com/digitalServices/pdf/ap/bio‐ manual/CB_Bio_Lab_13_WEB_1_24_12.pdf http://enzyme.expasy.org/ http://www.uniprot.org/uniprot/Q9UR19 http://en.wikipedia.org/wiki/List_of_EC_numbers http://www.scielo.cl/scielo.php?pid=S0718‐07642012000400009&script=sci_arttext http://www.actabp.pl/pdf/4_2003/1147s.pdf http://www.123helpme.com/search.asp?text=peroxidase+enzyme http://www.peroxisomedb.org/ http://www.uniprot.org/ http://www.ncbi.nlm.nih.gov/sites/gquery http://bioinformatica.uab.es/divulgacio/la%20evoluci%C3%B3n%20biol%C3%B3gica.pdf

- 45 -

Fem un looping amb la física! La felicitat, l'espurna de la vida

Cristina Giménez Vives Marina Olivar Miró

- 46 -

Física Ciències

Text descriptiu.

- 47 -

TÍTOL: AUTORA: TUTOR: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Fem un looping amb la física! Cristina Giménez Vives Xavier Borràs Ciències i Tecnologia Física C Santa Teresa de Jesús Tarragona

OBJECTIUS:

Els meus objectius són mot simples i bàsicament es poden reduir a quatre punts:  Descobrir les lleis i fenòmens físics que s’amaguen darrere de les atraccions de Port Aventura.  Pensar com treballar i extreure fórmules d’una atracció on a simple vista, sol sembla que hi hagi vies, vagons i altra maquinària.  Calcular aquestes mesures i experiments proposats.  Divertir‐me realitzant el treball, i sobretot fer entendre que, amb la física, qualsevol també es pot divertir. HIPÒTESI:

És realment tant avorrida la física? És tal i com ens la mostren a l’escola? Quines lleis i quins principis físics segueixen atraccions com el Furius Baco, el Dragon Khan o l’Hurakan Condor? Com puc fer per a descobrir‐ho? EL PROCÉS:

Les atraccions que jo he treballat amb la meva recerca han estat: Els cavallets, l’Hurakan Condor, el Dragon Khan, EL Furius Baco, el Kon Tiki wave i els Wild Buffalos. Per a fer el meu treball més clar i entenedor l’he dividit en 4 parts: introducció, teoria, pràctica i finalment, conclusions. Cada una d’aquestes parts l’he repetit en cada atracció estudiada. En la primera part, com molt bé descriu el nom, he fet una petita introducció de l’atracció que he treballat, parlant sobre característiques generals , estructura i potser alguna dada que cregui important a destacar. A continuació en la teoria exposo les lleis, principis, efectes o forces que podem treballar i descobrir en cada atracció, les defineixo i aporto un conjunt de fórmules que ens permetran realitzar la següent part del treball. Fins aquí, aquestes dues parts per dir‐ho d’alguna manera es corresponen amb el que he estat acostumada a fer a classe de física al llarg d’aquests anys, que és calcular, fer exercicis i prendre apunts sobre casos irreals i que no puc experimentar per mi mateixa. Ara bé en l’apartat següent, l’experimentació o la pràctica ja he pogut viure personalment aquesta ciència i gaudir d’ella. L’experimentació és una de les parts més divertides del treball ja que per a poder saber com funcionen les lleis en una atracció, primerament el que has de fer és muntar‐hi! Vaig dirigir‐me al parc d’atraccions i allí vaig prendre mesures, fer fotografies, comptar períodes i pujar diverses vegades en cada atracció del parc. Juntament amb això , les fórmules de les que ja disposava de la part anterior i molta imaginació, vaig poder extreure uns nombres d’on abans sol hi havia diversió. Aquesta part del procés de realització de la meva recerca, junt amb la part teòrica, han estat les tasques més importants i difícils. Difícils ja que com he dit anteriorment, és molt diferent aquesta

- 48 -

física de la que es fa a l’escola o institut. En un institut, els alumnes disposem de dades, problemes i un munt de càlculs que han estat prèviament realitzats i que a més a més, són irreals. En canvi, en aquest treball jo he hagut de plantejar‐me els problemes, mesurar totes les dades que he necessitat i finalment calcular‐ho. En aquest treball la feina es triplica però tot i això, he gaudit molt més que fent física a l’escola. CONCLUSIONS:

Després de molts dies fent fórmules, pensant com poder aplicar‐les a les atraccions i obtenint nombres, he pogut extreure dos tipus de conclusions:  Numèriques: són evidentment, tots els resultats dels càlculs que he fet en les atraccions, en total he calculat al voltant de 50 magnituds i coses diferents en totes les atraccions.  Personals: crec que és important destacar moltes conclusions que jo he extret d’aquest treball de caràcter personal. Quan vaig començar el treball, tenia molta inseguretat en el tema, i sobre com fer‐ho ja que era el primer treball important que realitzava en la meva vida. Però després d’aquests mesos treballant crec que ara tinc molta més confiança en l’estudi i en els meus projectes. He pogut demostrar que la física, no és exactament com ens l’ensenyen a l’escola i que està en el nostre dia a dia a tot arreu, l’únic que has de fer és obrir els ulls i mirar al teu voltant per comprovar que estàs vivint la física intensament sense adonar‐te’n. BIBLIOGRAFIA: Llibres:

  

Antoni Garrido González. Física I Batxillerat. Ed. Edebé,Barcelona, 2008 Joanne Baker. 50 cosas que hay que saber sobre el Universo Ed. Planeta, Barcelona, 2011 Antoni Garrido González. Física II Btaxillerat Ed. Edebé, Barcelona, 2009

Llocs web:

 

http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Portada http://rinconmatematico.com/latexrender/

- 49 -

TÍTOL: AUTOR: TUTOR: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Plantes d’obtenció d’energia Guillem Rillo Giner Xavier Borrás Ciències i tecnologia Ciències i tecnologia C Santa Teresa de Jesús Tarragona

OBJECTIUS:

   

Saber el funcionament d’una central nuclear i de diverses plantes renovables Descobrir la situació actual de tot el món respecte a l’energia nuclear Saber per quins processos passa una central nuclear quan es clausura Conèixer quina és la situació actual de les energies renovables i quina evolució poden tenir aquestes energies.

HIPÒTESI:

  

Val la pena córrer tants riscos com suposa l’energia nuclear per tal d’obtenir energia? Què passa amb els residus radioactius que s’estan produint actualment? A les comarques de Tarragona hi ha una alta concentració amb la resta de l’estat espanyol?

EL PROCÉS:



Per tal de saber quina és la situació actual de les centrals nuclears vaig buscar informació sobre la quantitat de reactors que hi ha actualment en funcionament, en construcció i en procés de desmantellament o ja desmantellades a nivell mundial. Després em vaig fixar en la quantitat de centrals i instal∙lacions nuclears que hi ha a Espanya i on estan situades aquestes. Per poder saber si les centrals nuclears són segures, em vaig desplaçar a la central nuclear d’Ascó per extreure informació sobre les mesures de seguretat i sobre el procés d’obtenció de l’energia. Posteriorment em vaig desplaçar a un parc eòlic, a una central hidroelèctrica i a un parc solar.

CONCLUSIONS:

  

Les centrals nuclears estan equipades amb molts sistemes de seguretat per tal d’evitar accidents i les conseqüències que aquests comporten i gràcies als diversos accidents que hi ha hagut al llarg de la historia s’ha millorat la seguretat de les centrals. Els residus radioactius tenen una llarga vida radioactiva, la d’alguns és major que la vida estimada que li queda al planeta Terra, i els magatzems per guardar‐los tenen una vida molt curta (entre 60 i 100 anys) a part de l’elevat cost econòmic que comporta. A les comarques de Tarragona disposem de 3 dels 8 reactors nuclears que hi ha actualment en funcionament a tot l’estat i un dels dos reactors que es troben en procés de desmantellament, per la qual cosa jo trobo que tenim excés de centrals nuclears.

BIBLIOGRAFIA: Llibres:

 

Almirón, Núria; Coderch, Marcel; El miratge nuclear Editorial: Llibres de l’Índex (Barcelona). Benach, Joan; Cirera, Anna; Rodríguez Farré, Eduardo; ¿Átomos de fiar? Impacto de la

- 50 -

 

energia nuclear sobre la salud y el medio ambiente Ed: Los libros de la catarata (Madrid). Colino Martínez, Antonio; Martín Municio, Ángel; Diccionario español de la energía Editorial: Doce calles (Madrid). López Arnal, Eduardo; Rodríguez Farré, Eduard; Casi todo lo que uste1d desea saber sobre los efectos de la energía nuclear en la salud y el medio ambiente Editorial: El viejo Topo.

Llocs web:

       

http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0110782 http://www.xtec.cat/~mferna99/projecte/radioac2.htm http://energia‐nuclear.net/es/historia_energia_nuclear.html#.UEoWKrIaNng http://unidades.climantica.org/es/unidades/02/a‐enerxia‐nuclear/enerxia‐nuclear http://internacional.elpais.com/internacional/2011/03/14/actualidad/1300057215_850215 .ht ml http://www.foronuclear.org http://www.csn.es http://www.anav.es

- 51 -

La química de l'àvia a la cuina

Laura Alias Rodríguez

Química

La matèria orgànica en l'aigua

Míriam Gállego Casals

Biologia i Ciències de la Terra i del Medi Ambient

Què amaguen les plantes? Extracció d'olis essencials mitjançant la Natalia Gamarra Cabré destil∙lació per arrossegament de vapor.

Química

El cabell

Jordina Pasqual Grinyó

Biologia

El te, una infusió de metalls

Miguel Siendones Latorre

Química

- 52 -

La participació en aquest Fòrum és una oportunitat que, des del nostre centre, no volem deixar passar. Aquesta trobada suposa una ocasió singular per donar a conèixer, entre diversos centres de la nostra demarcació, els resultats d’uns treballs que, amb temàtica diversa, han permès als nostres alumnes avançar en l’estudi i la recerca. Dos valors, aquests, que avui dia estan en primera línea de prioritats. Per una part els fa possible desenvolupar la seva capacitat intel∙lectual i per una altra els suposa un aprenentatge molt vàlid de cara al seu futur proper, ja sigui en els estudis universitaris o bé en la seva activitat professional que un dia iniciaran. Als alumnes de segon curs, la preparació i exposició dels treballs presentats els motiva per entrenar altres habilitats que incorporen al seu propi creixement educatiu: l’adequada comunicació i exposició en públic, l’argumentació adient per divulgar els continguts correctament i de manera atractiva però sense perdre el necessari rigor,... Els alumnes de primer, per altra part, reben amb la seva assistència un ensenyament pràctic de com hauran de realitzar els treballs de recerca a partir de l’exemple directe dels seus companys de segon curs. Sens dubte es tracta d’una experiència enriquidora per tots els que, amb un protagonisme o un altre, hi participem.

- 53 -

TÍTOL: AUTORA: TUTORA: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

La química a la cuina de l’àvia Laura Alías Rodríguez Cinta Sebastià Ciències Bioquímica C Sant Pau Apòstol Tarragona

OBJECTIUS:

Conèixer els principals nutrients que componen els aliments i les proporcions adequades en les que s’han d’ingerir per tal de que la nostra dieta sigui equilibrada. Estudiar els principals canvis físics i químics que es donen en els aliments en la cuina tradicional. Comprovar els diferents efectes que provoca la cocció dels aliments en els nutrients que els componen. Elaborar un menú equilibrat destacant els principals fenòmens físics i químics que es van produint. Comprovar experimentalment la descomposició de la vitamina C per efecte de la calor, utilitzant una tècnica volumètrica d’anàlisi. HIPÒTESI:

Amb aquest treball es volia demostrar la quantitat de fenòmens físics i químics que es donen a la cuina tradicional. EL PROCÉS:

En primer lloc vam realitzar la part teòrica per tal de conèixer tota la informació que consideràvem important per a la realització del treball. Després vam elaborar un menú equilibrat i vam estudiar els principals canvis químics i físics que es produïen en cada plat. Finalment vam elaborar un seguit de pràctiques al laboratori per tal de comprovar experimentalment algunes de les qüestions plantejades a la part teòrica. CONCLUSIONS:

Vam començar aquest treball, tenint una sèrie d’inquietuds sobre la cuina tradicional, que volíem conèixer, i plantejant una sèrie d’objectius que volíem complir. Ens ha permès ajuntar dos àmbits mol diversos: la cuina tradicional, i la ciència. És per aquest motiu que el vam estructurar en tres parts ben diferenciades: una mart més teòrica, una d’experimental a la cuina, i l’altre al laboratori. Després d’haver finalitzat el treball les principals conclusions a les que hem arribat són les següents:  Hem obtingut informació de quins són els nutrients que componen els aliments, en quina proporció hem d’ingerir aquests nutrients per tal de mantenir una dieta equilibrada.  Hem vist la importància de la cocció dels aliments per afavorir la digestió, i com els diferents mètodes de cocció tradicional afecten a la naturalesa química dels nutrients.  A la cuina hem elaborat els diferents plats d’un menú tot analitzat els canvis químics i físics més importants que tenen lloc.  Al laboratori hem comprovat l’efecte de la proteïna en la estabilitat d’una emulsió (maionesa) per observació al microscopi; la diferencia entre una caramel∙lització ( glúcids i calor) i les reaccions de Maillard ( glúcids, proteïnes i calor); l’efecte de la calor i del pH en

- 54 -



la desnaturalització de la proteïna de l’ou; la influència de la velocitat de la congelació en la textura dels aliments; l’alentiment de l’oxidació de les fruites per la presència de l’àcid cítric. Hem realitzat una determinació quantitativa del contingut de vitamina C en el tomàquet fresc i cuinat (al forn i a la planxa) i en suc de mandarina mitjançant una tècnica volumètrica d’anàlisi. Hem comprovat la reducció del contingut de vitamina C per efecte de la calor i de l’oxidació. Per acabar, podem afirmar que aquest treball ens ha permès ser conscients de la quantitat de fenòmens químics i físics que provoquem cadascun de nosaltres cada dia, quan cuinem, i que no seria possible estudiar aquests fenòmens, de no ser per la química i la física.

BIBLIOGRAFIA: Llibres:

 

Mans. Claudi (2011): Sferificaciones y macarrones: la ciencia en la cocina tradicional y moderna. Madrid: Ed. Ariel Volum 9 Dins de Enciclopèdia de Medicina i Salut Jimeno, A. i Ugedo, L. (2008): Biologia 1 Batxillerat. Barcelona: Ed.Grup promotor Santillana.

- 55 -

TÍTOL: AUTORA: TUTORA: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

La matèria orgànica en l’aigua Miriam Gállego Casals Margarida Riera Vidal Ciències Biotecnologia C Sant Pau Apòstol Tarragona

OBJECTIUS:

  

Aprendre el mètode d’oxidabilitat per analitzar la matèria orgànica. Analitzar diverses mostres d’aigua de Tarragona. Reproduir a petita escala les condicions de l’aigua estancada i en moviment i analitzar‐les.

HIPÒTESI:

L’aigua conté matèria orgànica, que la fa no apta per al consum humà. Les condicions d’un curs d’aigua en moviment i una aigua estancada són diferents i afecten a aquesta matèria orgànica. Segurament l’aigua estancada conté més matèria orgànica que la que està en moviment. EL PROCÉS:

Després de buscar la informació necessària, per començar la part pràctica es van recollir diferents mostres de fonts i basses de Tarragona i els voltants. Es van analitzar amb el mètode de l’oxidabilitat, que es basa en una valoració, i es van comparar entre elles. Com a segona part de la part pràctica es van instal∙lar dues peixeres, una amb un filtre i una bomba i l’altra sense per a imitar les condicions naturals de l’aigua estancada i en moviment. També es van analitzar i comparar les quantitats de matèria orgànica, per veure si la hipòtesi era certa. CONCLUSIONS:

   

La legislació estableix quina és l’aigua apta per al consum humà. L’oxidabilitat permet determinar la matèria orgànica, i és possible fer‐ho al laboratori de l’escola. Les mostres de Tarragona no superen els límits permesos per la normativa existent. L’experiència amb les peixeres i les analítiques demostren que l’aigua estancada conté més matèria orgànica que les que estan en moviment, està més oxigenada i poden actuar els descomponedors.

BIBLIOGRAFIA: Llibres:

     

Canal, Serena i Banal, Maria (2000): Ciències de la Terra i del Medi Ambient. Barcelona: Ed. Castellnou. Corbera, Esteve i Besnard, Muntsa (2010): L’aigua i el canvi climàtic a la mediterrània. Centre UNESCO de Catalunya. Ferrer, M. i Bonafeu, M. D. (2003): Ciències de la Terra i el Medi Ambient 2. Barcelona: Ed. Castellnou. Ferrer, M. i Bonafeu, M. D. (2010): Ciències de la Terra i el Medi Ambient 2. Barcelona: Ed. Castellnou. Garrido, Antoni i Gómez, Josep Lluís (2003): Ciències de la Terra i del Medi Ambient I. Barcelona: Ed. Edebé.

- 56 -

TÍTOL: AUTORA: TUTORA: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Què amaguen les plantes? Natàlia Gamarra Cabré Elena García Suárez Ciències Biologia C Sant Pau Apòstol Tarragona

OBJECTIUS:

  

Aprendre a fer una destil∙lació per arrossegament de vapor i aplicar‐la en l’obtenció d’essències extraient l’oli essencial a partir de plantes i espècies, algunes emprades en la vida quotidiana, i elaborar‐ne un perfum a partir d’elles. Avaluar, a partir de l’extracció de les essències, el coneixement dels alumnes de batxillerat del col∙legi, sobre els olis essencials i la seva habilitat per identificar‐los. Comprovar si fets externs com poden ser les al∙lèrgies i el tabac poden influir a l’hora d’identificar una essència.

HIPÒTESI:

 

Els olis essencials s’obtenen sempre a una mateixa temperatura de destil∙lació. Les persones sanes i no fumadores identifiquen millor les essències que aquelles persones fumadores i amb problemes respiratoris.

EL PROCÉS:

Després de buscar la informació necessària, per començar la part pràctica es van recollir diferents plantes les quals vam destil∙lar posteriorment pel mètode d’arrossegament de vapor i vam extreure’n l’oli essencial. Com a segona part de la part pràctica es va confeccionar un perfum amb les essències extretes de la destil∙lació. CONCLUSIONS:

     

Els olis essencials destil∙len entre els 102ºC i els 105ºC. Les temperatures de destil∙lació sempre són constants. Les essències obtingudes no són pures. Les al∙lèrgies no sempre influeixen en la identificació d’essències. El tabac influeix en la identificació d’algunes essències i afecta més als nois que a les noies. Les essències més identificades són: la canyella, la menta, farigola i romaní.

BIBLIOGRAFIA: Llibres:



MARKUS BOLLIGER, MATTHIAS ERBEN, JÜRKE GRAU, GÜNTHER R.HEUBL (1989): << Arbustos>>. Guías de Naturaleza Blume. CARLOS GISPERT (1981): <<Gran Enciclopedia Ilustrada >>. Ediciones DANAE.s.a. Llocs web:

 

Guía de plantas es Waste. (01/07/12). http://waste.ideal.es/primeraplantas.htm Herbari Virtual: del Mediterrani occidenta. (01/07/12). http://herbarivirtual.uib.es/cat

- 57 -

     

med/index.html Aromaterapia Egípcia. (02/12/12). http://www.aromaterapiaegipcia.com/node/38 Fica‐hi el nas. Essències i fragàncies naturals.(01/07/12) http://obrasocial.lacaixa.es/StaticFiles/StaticFiles/2eac4506b1b0f210VgnVCM1000000e8cf 10aRCRD/ca/ca_Por_narices_dossier.pdf Botanical: Propietats del romaní.(05/07/12).http://www.botanicalline.com/romani.html Destil∙lación por arrastre de vapor. (10/09/12). http://iqtma.uva.es/separacion/archivos/arrastrevapor.pdf Herbolario Allium. (10/09/12). http://www.alliumherbal.com/es/articulos/40‐ aromaterapia‐aceites‐esenciales/177‐aromaterapia‐y‐aceites‐esenciales.html Elaboración de perfumes en los laboratorios escolares. (13/09/12). http://www.csicsif.es/andalucia/modules/mod_ense/revista/pdf/Numero_16/CARLOS_VAZ QUEZ_2.pdf

- 58 -

TÍTOL: AUTORA: TUTORA: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

El cabell Jordina Pasqual Grinyó Margarida Riera Vidal Ciències Biquímica C Sant Pau Apòstol Tarragona

OBJECTIUS:

    

Sotmetre diverses mostres de cabell a un tractament químic Realitzar un tractament biològic Realitzar un tractament físic on s’analitzarà el grau d’elasticitat i resistència Elaborar un estudi de mercat Fer un estudi de població

HIPÒTESI:

    

Es pot comprovar al microscopi les característiques i les parts de cada tipus de cabell En la permanent, la decoloració i la tinció, es produeixen canvis en l’estructura del cabell i el deterioren. El pH bàsic és perjudicial per al cabell Tractament físic: els cabells més sans són el que tenen més resistència i elasticitat Predomini del cabell fosc en la població i el grup d’edat més gran utilitzarà més tints i tindrà més problemes de caiguda del cabell

EL PROCÉS:

Com a primera part de pràctica, un cop recollides les mostres del cabell, es van realitzar uns tractaments de permanent, allisat i tinció i es van observar els resultats al microscopi. Amb les mostres obtingudes, es va reproduir un experiment mitjançant la llei de Hooke per calcular la resistència i el grau d’elasticitat del cabell abans i després de ser tractat. Com a segona part de la part pràctica es va fer un estudi dels diferents xampús que podem trobar al mercat per si complien els valors de pHs ideals per al cabell. I mitjançant una enquesta passada a diferents grups d’edat, es va fer un estudi de població. CONCLUSIONS:

   

S’ha pogut observar els cabells amb pigments diferents gràcies a un microscopi. S’ha comprovat l’estructura buida de la tija del cabell quan es torna blanc degut a la pèrdua dels melanòcits. L’estructura del cabell està formada per la disposició en l’espai dels diferents enllaços que determinen si el cabell és llis o rissat. Amb la permanent, els ponts disulfur es poden trencar i tornar a reorganitzar donant al cabell una forma de bucle. El cabell, gràcies a l’acció de productes oxidants i tints que penetren dins el seu interior, és capaç de canviar el color del pigment natural pel que li proporcionen els productes de tinció. L’efecte del pH al cabell és molt important ja que s’ha pogut comprovar que els medis alcalins són molt perjudicials per al cabell ja que el deterioren i n’eliminen les seves

- 59 -

 



 

propietats. Per l’altra part els medis àcids pH4 i 5 són òptims per a tenir un cabell saludable i cuidat. Les elevades temperatures desnaturalitzen les proteïnes provocant un canvi d’estructura en el cabell. Els ponts disulfur es trenquen i al reorganitzar‐se adopten una estructura paral∙lela, que fa que el cabell tingui un aspecte llis i amb menys volum. Els cabells presenten una petita capacitat d’estirament, ja que al proporcionar‐hi poc pes es comporten de forma elàstica. Però quan es porta a situacions extremes aplicant‐li pesos grans, el cabell és comporta de forma plàstica ja que després de l’esforç no torna al seu estat original. Per tant, tot cabell té un comportament elàstic quan està sotmès a petits esforços i passa a un comportament plàstic quan l’esforç augmenta, independentment que hagi estat sotmès anteriorment a un tractament químic. Ara bé, si que hi influeix quan es tracta de la resistència, ja que s’ha observat com un cabell que ha estat tractat químicament té menys resistència que un que no ha estat sotmès a tractament. La resistència també varia segons el tipus de pigment natural que contingui el cabell i el seu gruix. En l’estudi de mercat s’ha comprovat com la majoria de xampús que hi ha a la venta compleixen els pH necessaris per a mantenir un cabell sa, tot i que s’han observat diferències entre marques ja que algunes d’elles tenen el pH més òptim, per tant són més saludables pel nostre cabell. En l’estudi de la població que s’ha realitzat s’ha vist com el cabell castany predomina en la nostre població, i els cabells pèl‐rojos són molt escassos. A mesura que augmenta l’edat, els tractaments de tinció per a dissimular les canes augmenten i la mida del cabell disminueix. En els problemes de caiguda del cabell, s’esperaven uns resultats elevats en el grup d’edat més avançada, però pel contrari, ha sigut el grup que ha contestat que tenia menys problemes sobre caiguda del cabell.

BIBLIOGRAFIA: Llibres:

 

ABELLÓ I VILA, Pere i d’altres: <<Enciclopèdia de Medicina i Salut>> Apartat 1 Pell, ungles i cabells; Apartat 2 Aparell locomotor. JIMENO, Antonio i d’altres: <<Biologia 1 Batxillerat>> [ed] Grup promotor Santillana

- 60 -

TÍTOL: AUTOR: TUTORA: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

El te: una infusió de metalls Miguel Siendones Latorre Cinta Sebastià Estupiñá Ciències Química C Sant Pau Apòstol Tarragona

OBJECTIUS:

   

Conèixer el procés d’elaboració del te i les característiques dels diferents tipus de te. Esbrinar la composició química del te i les seves propietats, tant nutritives com terapèutiques. Estudiar la tècnica analítica d’espectrofotometria d’absorció atòmica i la seva aplicació en la determinació de ferro i manganès en el te. Comprovar amb diversos materials la corba de refredament de l’aigua per arribar a decidir quin material és el més adient per conservar el te calent més temps.

HIPÒTESI:

Les quantitats de nutrients presents en el te varien segons els tipus? Quines quantitats de ferro i manganès hi ha en els tes? De quin material ha de ser el recipient òptim per preparar una infusió de te? EL PROCÉS:

La primera part del treball consisteix en una recerca bibliogràfica orientada a aprofundir en el coneixement de la planta del te i comprovar com les variacions en la seva elaboració donen lloc a les diferents varietats conegudes. A la part experimental del treball es determina el contingut de ferro i manganès en quatre varietats diferents de tes. Per a l’anàlisi s’utilitza la tècnica d’espectrofotometria d’absorció atòmica(EAA), prèvia preparació de les diferents infusions de te i de les dissolucions patró dels dos metalls. Finalment es van utilitzar recipients de diferents materials per observar la corba de refredament de l’aigua i ajudar a determinar quin és el material més adient per preparar una infusió de te. CONCLUSIONS: S’ha comprovat que és l’etapa de l’elaboració del te coneguda pel nom d’oxidació la que determina la varietat de te obtinguda. Pel que fa a la composició del te, hi ha un alt contingut de proteïnes, fenols i glúcids (apart de molts més compostos orgànics). També conté una gran varietat de minerals, entre ells el ferro i el manganès, que són els metalls en els quals s’ha basat l’estudi. S’ha determinat el contingut de ferro i manganès en quatre varietats de te (blanc, vermell, negre i verd) utilitzant la tècnica analítica d’espectrofotometria d’absorció atòmica (EAA). Aquesta tècnica s’aplica quan les concentracions dels elements objecte d’estudi són baixes, de l’ordre de les parts per milió. S’ha trobat que el te amb més alt contingut en ferro és el vermell, tot i que en la bibliografia s’esmenta que és el te verd, i el te amb contingut més alt en manganès és el blanc. S’ha estudiat la corba de refredament de l’aigua en recipients de diferents materials i s’observa

- 61 -

que:  Des del punt de vista nutricional (major dissolució del nutrients en l’aigua), el material del recipient que millor manté la temperatura d’aquesta, durant la preparació de la infusió, és el plàstic. En canvi, el que permet una velocitat de refredament de la infusió més gran, és l’esmaltat, que com a conseqüència, redueix l’absorció de nutrients en la infusió.  Des del punt de vista cerimonial, el material del recipient que permet una velocitat de refredament de la infusió més gran, és l’esmaltat, el que permetria beure el te evitant possibles cremades. BIBLIOGRAFIA: Llocs web:

                 

http://entrearomasyespecias.blogspot.com.es/2008/09/orgenes‐del‐te‐las‐tres‐ leyendas.html http://alimentoshierro.com/ http://www.natursan.net/hierro‐consejos‐para‐asimilar‐bien‐el‐hierro/ http://www.lenntech.es/periodica/elementos/fe.htm http://alimentos.org.es/te http://biotea.es/cms.php?id_cms=24 http://www.botanical‐online.com/te_propiedades.htm http://www.zonadiet.com/nutricion/hierro.htm http://www.tnrelaciones.com/cm/preguntas_y_respuestas/content/203/2936/es/minerale s‐manganeso.html http://www.zonadiet.com/nutricion/manganeso.htm http://www.consumer.es/web/es/alimentacion/aprender_a_comer_bien/complementos_ dieteticos/2006/12/28/158478.php http://demedicina.com/enfermedades/IV.%20Enfermedades%20endocrinas,%20nutriciona les%20y%20metabolicas/Deficiencia%20de%20manganeso http://centronuclear.galeon.com/absorcion.html http://www.food‐info.net/es/products/tea/production.htm http://comohacerte.com/recetas/como‐hacer‐te http://www.casadelte.com/disfrutar.htm http://www.bedri.es/Comer_y_beber/Te/Tomar_te.htm http://www.infute.es/es/noticias/recipientes‐para‐la‐preparacion‐del‐te.htm

- 62 -

Cria de gallines: l'ou ecològic aliment i vida.

Gerard Alsina Vives

La veu dels morts: entomologia forense Fran Bertran Cobo El desenvolupament embrionari de la gallina Glutamat monosòdic i aspartam: dos additius qüestionats Els contaminants en el peix: la cadena tròfica marina i la salut humana L'homeopatia, el futur? Elaboració d'una revista científica: El microbioma humà, un ecosistema dins del nostre cos El vi de garatge a la Palma d'Ebre: l'elaboració d'un vi artesà

Biologia Biomedicina

Joan Perelló García

Biologia

Adrià Farré Curto

Biosanitari

Júlia Garcia Baucells

Biologia i Ciències de la Terra i del Medi Ambient

Daina Martínez Falguera Biomedicina Sílvia Pascual Sabater

Biologia

Marina Piñol Belenguer Biologia

- 63 -

De la mateixa manera que el progrés en ciència comença amb una pregunta, nosaltres enfoquem el treball de recerca com una forma de buscar respostes a aquelles qüestions que es plantegen els nostres alumnes. Això implica, en primer lloc, escoltar les seves propostes i les seves inquietuds, i a partir d’aquí guiar‐los en aquest camí que comença a les acaballes de primer de batxillerat. El treball de recerca vol posar de manifest la maduresa de l’alumnat, i li presenta tot un seguit de reptes que haurà d’anar superant al llarg de la seva realització, des de l’elecció del tema fins l’exposició oral. Desenvolupar la capacitat de recerca, ser crítics amb la informació, ser metòdics i saber exposar els resultats, són objectius que hauran d’assolir durant el procés d’elaboració del treball independentment del tema escollit. El Fòrum Treballs de Recerca representa una experiència enriquidora, ja que permet a l’alumnat compartir experiències amb estudiants d’altres centres; els fa prendre consciència que el saber és quelcom públic, que ha d’estar a l’abast de tothom i que compartir coneixement ens permet arribar més enllà com a societat i com a individus. D’altra banda aquest Fòrum posa a l’abast de l’alumnat de primer de batxillerat, temàtiques, mètodes de treballs i vivències que els poden ajudar en l’elecció i desenvolupament del seu propi treball de recerca. Però no només resulta enriquidor a l’alumnat; també permet al professorat conèixer altres experiències que el poden ajudar en la seva tasca formadora i orientativa, i en aquest camí del coneixement que no acaba mai. Des del nostre Institut volem felicitar tots els participants, i agrair l’esforç de les persones i entitats organitzadores que fan possible aquest esdeveniment Departament de Ciències

- 64 -

TÍTOL: AUTOR: TUTORA: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Cria de gallines: L’ou ecològic, aliment i vida Gerard Alsina Vives Nati Arnal Babiloni Ciències de la salut Biologia Ins Antoni Martí i Franquès Tarragona

OBJECTIUS:

A partir de la recopilació d’informació i coneixements sobre l’ou (les parts, les propietats, la formació, la classificació...) em proposo la cria de les meves pròpies gallines, posteriorment em dedico a la incubació d’ous, per tant, he de construir una incubadora i un ovoscopi pel manteniment, observació i cura dels ous fecundats.

HIPÒTESI:

La possible construcció d’una incubadora amb materials senzills i la cria de gallines en aquesta. Quina seria la diferència de l’eficàcia de la incubació en una incubadora i en una gallina. EL PROCÉS:

Durant el mes de juny em vaig dedicar a la construcció d’un habitacle per a garantir un ambient estable a les futures inquilines, sempre mantenint un alt equilibri entre la salut i la seguretat. Una part va ser de ciment i coberta per fer ràfec, i l’altre de terra. Amb una porta ampla i unes proteccions laterals. Havia de controlar la disseminació de malalties allotjant aus d’una sola edat i un mateix origen. Per cobrir les necessitats d’aigua vaig col∙locar un abeurador amb boia connectat a un dipòsit gran i un recipient de reserva a terra. Vaig facilitar l’esbarjo col∙locant taulons i deixant que picotegin el sòl. Els vaig proporcionar un espai pel descans, alt i amb bona ventilació. Les necessitats nutritives queden cobertes amb una dieta combinada de productes naturals: moresc trencat, vegetals verds, pa mullat i calç. Vaig instal∙lar ponedors amb palla perquè fossin més confortables i altres espais com caixes de fusta. Les restes vegetals i orgàniques del terra són retirades periòdicament per aprofitar‐les com adob. Un cop finalitzada la part més feixuga, vaig anar a buscar les gallines a un avicultor. Em decideixo per quatre gallines rosses i quatre negres aperdiuades, totes elles híbrides i bones ponedores. Van començar a pondre al cap de tres setmanes i fins l’actualitat.

La ovoscòpia és un mètode diafanoscòpic que es basa en la translucidesa de la closca. Per la construcció d’un ovoscopi instal∙lo un portalàmpades amb una bombeta de 100 w. connectada a un interruptor i un endoll en una capsa de fusta. A la part superior hi faig un forat de manera que hi càpiga un ou de gallina fins la meitat aproximadament. Així al col∙locar un ou al focus lluminós amb la part més ampla a dalt l'interior queda completament il∙luminat i la pela mostra la seva estructura porosa. L'ou sense fecundar, apareix de color groc rosat clar. I en els ous fecundats s’observa una part fosca a la zona superior on es troba l’embrió. Per últim començo la construcció d’una incubadora que ha de reproduir la incubació natural. La gallina quan està lloca: calenta, humiteja i mou els ous durant 21 dies. Vaig reciclar una nevera de mida petita com habitacle, ja que ofereix un perfecte aïllament tèrmic, amb fer un forat a la porta i un vidre podré observar l’interior sense obrir‐la. És d’aire forçat, amb un ventilador intern a la part alta prèviament foradada que proporciona una

- 65 -

circulació d’aire uniforme. Accionat mitjançant un motor intern a 220 v, reciclat d’un forn. Aquest es posarà en funcionament cada cop que el programador indiqui que baixa la temperatura òptima. Mentre l’embrió es desenvolupa, l’oxigen entra a l’ou per la closca i el diòxid de carboni surt de la mateixa manera. La humitat s’ha de controlar mitjançant un higròmetre (extern) i una sonda (interna). Es mantindrà entre el 58‐60%. Col∙locaré una safata a la part inferior, amb aigua, que serà la font d’humitat. Aconseguiré la temperatura òptima mitjançant un termòstat digital, instal∙lat a un lateral i amb una sonda interna, el programaré una temperatura constant a 37’8ºC. Tindrà un sensor perquè les variacions entre l’encesa i apagada del sistema produeixin poques modificacions. L’interior es calenta mitjançant dues bombetes de 40 w controlades pel termòstat, col∙locades en uns portalàmpades per poder escalfar l’aire que produeix el ventilador. Per l’emplaçament pels ous col∙loco una ouera, subjecta i perforada per aconseguir una bona circulació d’aire al voltant de l’ou, al damunt d’una safata de reixat que oscil∙larà mitjançant una biela i controlada pel programador. Els ous s’han inclinar 90º en dos moviments de 45º quatre cops al dia. Sempre col∙locats amb el pol ample a la part de dalt, deixaré de moure’ls el dia 18 d’incubació. CONCLUSIONS:

Al llarg del treball he tractat diferents apartats per aconseguir elaborar el que forma el conjunt del document, he dividit les conclusions: respecte la part teòrica i pràctica del treball. En relació a la part teòrica l’ou és un aliment molt present en les nostres dietes i un dels aliments amb més propietats nutritives i assimilació, és a dir, molt saludable pel nostre organisme. I pel que fa a la part pràctica per valorar l’èxit de la incubadora he analitzat l’índex de fertilitat que ha estat del 99,75%, l’índex d’incubabilitat del 80%, l’índex de natalitat a la gallina del 71,42% i l’índex de natalitat a l’incubadora del 77,72%. BIBLIOGRAFIA: Llibres:

   

Instituto de estudios del huevo: El Gran Libro del Huevo. Madrid, Ed. Everest, 2009. El Libro del Huevo. Madrid, Ed. Instituto de Estudios del Huevo, 2003. Departament de Ciència Animal i dels Aliments UAB: Manual d’avicultura. Seguridad Alimentaria en Huevos y Ovoproductos. Madrid, Ed. Instituto de Estudios del Huevo, 2006.

Llocs web:

      

Formación del huevo: http://www.institutohuevo.com. Ovoproductos: http://www.inovo.org Producción del huevo: http://www.aeb.org/ Asociación Española Avícola: http://www.wpsa‐aeca.es/ El huevo y la salud: http://huevo.org.es/huevo_salud_alimentacion_saludable.asp Cómo hacer una incubadora: www.howtoincubate.com Ovoscòpia: hpttp://www.veterianaria.org/revistas Recuperat el 03/09/2012

- 66 -

TÍTOL: AUTOR: TUTORA: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

La veu dels morts: entomologia forense Fran Bertran Cobo Ana de Pablo Tovar Biologia Biomedicina Ins Antoni Martí i Franquès Tarragona

OBJECTIUS:

 

Descobrir el paper que prenen el grau d’humitat del terra i el grau de soterrament d’un cadàver en la seva descomposició i en la fauna entomològica que l’habita. Identificar la possible fauna que colonitzi el cadàver i determinar si aquesta es correspon amb la fauna cadavèrica comú del territori.

HIPÒTESI:

Potser la humitat del sòl i el grau de soterrament d'un cadàver són factors directament influents en la seva descomposició i en la fauna que el colonitza. EL PROCÉS:

Vaig realitzar la meva recerca experimental prenent com a subjecte d’estudi 4 peces de costelles de porc, repartides en un terreny rural de La Riera de Gaià, amb una distància de 3 m entre elles, formant un quadrat. Per evitar que els depredadors de mida gran hi arribessin, es van aïllar les costelles individualment amb una malla de plàstic i unes estaques que formaven una tanca (de 40 cm de costat) al voltant de cada peça de costella de porc. També vaig dissenyar un sistema de degoteig que reproduís condicions d’humitat del sòl elevades, impròpies de l’època de l’any i la zona en la que ens trobàvem (agost i principis de setembre de 2012). El degoteig va ser possible gràcies a un sistema de reg compost d’un bidó de 100’5 L, que disposava d’una font connectada a una canonada (1’6 cm de diàmetre) de la que derivaven dos petits tubs (de 0’1 cm de diàmetre), que desembocaven a les costelles. Vaig diferenciar les costelles en dos grups: 1. Soterrament superficial:  Peça de costella de porc amb les condicions d’humitat del terreny pròpies de la zona i de l’època de l’any (grup control).  Peça de costella de porc amb un subministrament d’humitat addicional, gràcies a un sistema de degoteig constant (1’2 L/hora). 2. Soterrament total a 15 cm:  Peça de costella de porc amb les condicions d’humitat del terreny pròpies de la zona i de l’època de l’any (grup control).  Peça de costella de porc amb un subministrament d’humitat addicional, gràcies a un sistema de degoteig constant (1’2 L/hora).

- 67 -

L’experiment va durar 33 dies (10/08/2012—12/09/2012), i es va estudiar l’evolució de les costelles 3 cops per setmana (dilluns, dimecres, dissabte), tot documentant un quadern de camp, realitzant fotografies i recollint mostres de la fauna trobada.  Les costelles de porc es manipulaven amb guants de làtex, retornant‐les a la mateixa posició després de fer la documentació, per evitar alterar l’acció de l’entomofauna.  Les mostres de larves, pupes i organismes adults es recollien amb pinces i es conservaven en una solució d’etanol al 70% en pots de plàstic translúcids de mida petita.  Les mostres de fongs s’obtenien amb un frotis i es conserven en un medi de cultiu amb hisop que els permetés sobreviure fins al posterior cultiu en placa de Petri. Posteriorment, la observació i identificació de les mostres recollides es va realitzar amb una lupa o un microscopi, plaques i paper mil∙limetrat (per mesurar els exemplars), utilitzant la informació obtinguda a partir de la webgrafia indicada. CONCLUSIONS:

a) El grau d’humitat del sòl influeix indirectament en la velocitat de descomposició de les costelles de porc, ja que és una condició òptima per a les espècies necròfagues de dípter, que no acceleren la successió dels processos putrefactius, sinó que consumeixen la matèria orgànica de les costelles, de tal manera que s’arriba abans a l’esqueletització del cadàver. b) La humitat del sòl i el grau de soterrament condicionen el tipus de fauna cadavèrica que colonitza les costelles de porc, perquè la humitat resulta ser una condició òptima per alguns grups (dípters: mosques i moscardes) i adversa per altres (escarabats i altres coleòpters); i el soterrament profund fa la funció de barrera entre el cos i el colonitzador. c) La fauna cadavèrica identificada es correspon bastant amb les espècies predominants de coleòpters a l’estiu (predomini del 37% de la família Dermestidae; 8% de la família Cleridae: Necrobia rufipes). En canvi, pel que fa als dípters, la fauna cadavèrica identificada no és la més predominant en el cas dels Calliphoridae (predomini del 2’76% del gènere Lucilia; 0’24 % del gènere Calliphora) però sí ho és en el cas dels Sarcophagidae. En qualsevol cas, les mostres trobades serien suficients per a que un especialista calculés l’interval post mortem de les costelles de porc (des del moment en que van ser dipositades fins a l’obtenció de la mostra).

BIBLIOGRAFIA: Llibres:

 PUJADE, Juli; SANTO, Víctor. Guia dels insectes dels països catalans. Barcelona, 1986.  BASS, Bill. La Granja de Cadáveres. Barcelona: Alba Editorial, 2004.  FLOREZ, Elena; WOLFF, Marta. “Descripción y clave de los estadios inmaduros de las principales especies de Calliphoridae (Diptera) de importància forense en Colombia”, dins Netropical Entomology, núm 38, 2009, pàgs. 418 – 429. Llocs web:

   

HALL, M.J.R. Screwworm flies as agents of wound myiasis. o http://www.fao.org/ag/aga/agap/frg/feedback/war/u4220b/u4220b07.htm HERRMANN, Andreas. Pictures of some Dermestid Species. o http://www.dermestidae.com/Abbildungen.html BARTLETT, Troy & Co. Identification, Images & Information for insects, spiders & their kin. o http://bugguide.net/node/view/15740 OLIVA, Adriana. Entomología Forense. o http://www.entomofauna.es.tl/Entomologia‐forense.htm

- 68 -

TÍTOL: AUTOR: TUTORA: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Glutamat monosòdic i aspartam: dos additius qüestionats Adrià Farré Curto Carmen Altozano Aguilar Ciències Biologia Ins Antoni Matí i Franquès Tarragona

OBJECTIUS:

   

Conèixer com es regulen els additius alimentaris per poder arribar a ser consumits per la població i si tenim prou garanties que el seu consum no ens pot perjudicar la salut. Conèixer dos dels additius, aspartam i glutamat monosòdic, que han estat objecte d’investigacions que demostren els efectes negatius que provoca el seu consum sobre la salut Esbrinar quins són els seus efectes sobre l’organisme humà Conèixer si la població adolescent, consumim en excés aliments que contenen aspartam i glutamat monosòdic.

HIPÒTESI:

La hipòtesi de partida és que els controls oficials sobre els additius alimentaris són una garantia que els productes que consumim són totalment segurs i no perjudiquen la salut. En segon lloc, que el consum entre la població adolescent, de productes alimentaris que contenen glutamat monosòdic i aspartam, no sobrepassa els límits establerts com a segurs per la normativa. EL PROCÉS:

El treball de recerca s’estructura en tres parts:  Informació bàsica dels additius alimentaris, que inclou el concepte d’additiu, l’etiquetatge, la normativa que els regula, el mecanisme que segueixen els organismes oficials per autoritzar‐los, etc.  Els additius objecte del treball i els estudis que posen en dubte la seva seguretat alimentària.  Enquesta a un grup d’adolescents, que pretén obtenir dades de tipus qualitatiu sobre el coneixement dels additius i la preocupació per una alimentació saludable, i dades de tipus quantitatiu sobre el consum d’alguns productes alimentaris que contenen els additius estudiats, a més, s’ha calculat quina hauria de ser la quantitat ingerida de productes que contenen aquests additius per superar la dosi diària admissible. CONCLUSIONS:

Un dels punts de partida del treball de recerca era valorar el nivell de seguretat alimentària que ofereix el consum d’additius. En aquest sentit podem dir que el nivell de control per part de les autoritats sanitàries, en tots els països desenvolupats, garanteix la innocuïtat d’aquests productes. Respecte als efectes negatius sobre la salut, pel que fa al glutamat monosòdic, un additiu que és present en molts dels aliments que formen part de la dieta habitual, existeixen diversos estudis que el relacionen amb l’obesitat, ja que el consum d’aquest additiu altera el mecanisme de regulació neuroendocrina de la gana i la sacietat. En relació a l’aspartam, les investigacions que el relacionen amb el càncer i els parts prematurs han

- 69 -

merescut l’atenció de les autoritats sanitàries de la Comunitat Europea que, fins i tot, han elaborat informes de resposta a aquests estudis per reafirmar‐se en la manca de perillositat de l’additiu. Tot i així en aquests moments, s’està reavaluant aquest additiu per part de les autoritats sanitàries de la Comunitat Europea. Un altre dels objectius del treball de recerca era obtenir dades, mitjançant una enquesta, sobre el nivell de consum de productes alimentaris que contenen glutamat monosòdic i aspartam. De les dades obtingudes es desprèn que la població adolescent presenta un consum baix que en cap cas supera les quantitats màximes permeses per la normativa, de fet, caldria consumir una gran quantitat de productes per superar‐les. Treure conclusions dels avantatges o inconvenients del consum d’additius no és una qüestió simple, d’una banda es tracta d’ingredients amb una finalitat tecnològica i no es podria entendre la indústria alimentària actual sense els additius. De l’altra, és inqüestionable que l’alimentació té una relació directa amb la salut, alguns estudiosos del càncer recomanen retornar a una alimentació de sabors més naturals i en aquest sentit potser caldria reeducar els nostres gustos i reduir, en la mesura del possible, el consum de productes alimentaris elaborats industrialment. BIBLIOGRAFIA: Llibres:



GENERALITAT DE CATALUNYA, Departament de Sanitat i Seguretat Social. Els additius alimentaris (2). Informe. Barcelona: Generalitat de Catalunya,1985.

Llocs web:

     



http://www.gencat.cat/salut/acsa/html/ca/dir3002/index.html http://www.aspartame.org/aspartame_products.html http://www.glutamate.org/es/media/Una_parte_natural_de_nuestros_alimentos.php BIOSFERA. SALUT HOLISTICA I HIGIENISTA.(2011) Els perills del potenciador del sabor més utilitzat E‐621. [en línia] http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/?p=8299 EUROPEAN FOOD SAFETY AUTHORITY (EFSA), (2011). “Statement of EFSA on the scientific evaluation of two studies related to the safety of artificial sweeteners”. Dins EFSA Journal 2011 [en línia] http://www.gencat.cat/salut/acsa/html/ca/dir3007/pdf/2089.pdf HALLDORSSON, TI. i altres: “Intake of artificially sweetened soft drinks and risk of preterm delivery: a prospective cohort study in 59,334 Danish pregnant women”. Dins The American journal of clinical nutrition (2010). NCBI [en línia] http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/20592133 SOFFRITTI, M. i altres. “Aspartame administered in feed, beginning prenatally through life span, induces cancers of the liver and lung in male Swiss mice”. Dins American Journal of Industrial Medicine (2010). NCBI [en línia] http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/20886530

- 70 -

TÍTOL:

Els contaminants en els peix: la cadena tròfica marina i la salut humana AUTORA: Júlia Garcia Baucells TUTORA: Nati Arnal Babiloni MODALITAT: Científic ÀREA CURRICULAR: Biologia i ciències de la terra i el medi ambient CENTRE: Ins Antoni Martí i Franquès LOCALITAT: Tarragona OBJECTIUS:  Investigar sobre els contaminants químics més comuns en el peix i el marisc principalment els metalls pesants i l’arsènic.  Avaluar el risc que provoquen aquests contaminants per a la salut humana.  Fer un estudi, mitjançant una enquesta, amb la finalitat de conèixer si el consum de peix genera un risc en la població tarragonina.  Dissenyar i estudiar dues xarxes tròfiques marines mediterrànies per determinar com es produeix l’augment de la concentració de metalls pesants i arsènic en les espècies depredadores de la xarxa. HIPÒTESI:

 

Com més depredadora és una espècie de peix, en termes generals, més contaminants acumula. Per exemple, si un peix es menja un altre els contaminants presents en el cos del peix petit passen a concentrar‐se en el peix més gran. Si fem un consum adequat de peix, privant‐nos de menjar marisc, emperador o tonyina cada dia de la setmana, entre d’altres peixos depredadors, estranyament existirà cap risc per a la salut. Al contrari, és possible que consumir una o dues racions de tonyina o marisc setmanalment sigui positiu per a la salut.

EL PROCÉS:

Primer es va realitzar un treball d’investigació sobre el mercuri, el cadmi, el plom i l’arsènic i els possibles efectes que tenien aquests per a la salut. També es va recollir informació sobre els diferents conceptes teòrics lligats a la cadena tròfica, definint per últim l’ecosistema mediterrani marí. Amb aquestes dades es va basar fonamentalment el treball que venia després. Es van dissenyar dues xarxes tròfiques marines que es podrien produir perfectament en el mar Mediterrani tot investigant sobre l’alimentació de cada espècie de la xarxa i els seus possibles depredadors per confirmar les relacions establertes entre els diferents individus que la constituïen. Més endavant, es va elaborar una taula on s’indicaven les concentracions dels metalls pensats i arsènic de les espècies marines abans exposades. Gràcies a aquesta taula es va poder fer la valoració sobre si a mesura que avançàvem en la xarxa i les espècies es feien més depredadores, aquestes, posseïen més contaminants. Per últim, amb la finalitat de conèixer si el consum de peix genera un risc en la població tarragonina, es va elaborar una enquesta, en la qual es va tenir en compte els patrons d’edat, pes, sexe i la quantitat que es consumeix setmanalment per persona de les 14 espècies de peixos i de marisc més populars a Catalunya. Les respostes dels enquestats van ser introduïdes en el programa RIBEPEIX. Un cop aportada aquesta informació al programa, es va obtenir un quadre amb les concentracions dels metalls pesants i altres compostos químics perjudicials per a la salut ingerits durant una setmana per persona i els valors màxims recomanables setmanalment d’aquestes

- 71 -

substàncies. Es van dividir els resultats de les enquestes segons l’edat de l’enquestat, obtenint així tres grups: l’adolescència, compresa entre els 12 i els 19 anys; l’edat mitjana, entre els 20 i els 39 anys i l’edat adulta, entre els 40 i els 60 anys, aproximadament. CONCLUSIONS:



Refutació de la primera hipòtesi: Mitjançant dades experimentals s'ha pogut comprovar que, de tots els contaminants estudiats en el treball, només el mercuri i, en menor grau, el cadmi tenen tendència a la biomagnificació en la cadena tròfica. Refutació de la segona hipòtesi: Tot i que, en relació amb el pes corporal, cap de les tres franges d'edat superava el valor màxim recomanable de cap dels contaminants estudiats, els resultats de l'enquesta demostren que no és difícil superar la concentració de mercuri recomanada setmanalment, sobretot en el cas dels adolescents.

BIBLIOGRAFIA: Llibres:

  

BJELDANES, F. Leonard; SHIBAMOTO, Takayuki. Introducción a la toxicología de los alimentos LINDNER, Ernst. Toxicologia de los alimentos MORENO GRAU, Mª Dolores. Toxicologia ambiental. Evaluación del riesgo para la salud humana

Llocs web:

      

http://www.gencat.cat/salut/acsa/html/ca/dir1312/doc16971.html http://salutipeix.udg.edu/ca/omega3‐que‐son.html http://oceana.org/sites/default/files/reports/OCEANA_Estudio_IEO_MetalesPesados_Pesc ado_I.pdf http://oceana.org/sites/default/files/reports/OCEANA_Estudio_IEO_MetalesPesados_Pesc ado_II.pdf http://oceana.org/sites/default/files/reports/OCEANA_Estudio_IEO_MetalesPesados_Pesc ado_III.pdf http://oceana.org/sites/default/files/reports/OCEANA_Anexo_Informe_IEO_Mercurio_Pes cado_completo.pdf http://www.chem.unep.ch/mercury/GMA%20in%20F%20and%20S/final‐assessment‐ report‐Nov05‐Spanish.pdf

- 72 -

TÍTOL: AUTORA: TUTORA: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

L’homeopatia, el futur? Daina Martínez Falguera Nati Arnal Babiloni Científic‐sanitari Biomedicina Ins Antoni Martí i Franquès Tarragona

HIPÒTESI:

Tots sabem que la salut és el bé més preuat que podem tenir. Cal cuidar‐nos per mantenir‐la, però també és cert que per diverses raons emmalaltim i és llavors quan necessitem ajuda. Quina serà la millor opció a triar? Les nostres tendències alhora d’escollir quina mena d’ajuda necessitem estan influenciades per tot un seguit d’aspectes científics, econòmics i socials molt importants. Per això és imprescindible conèixer l’ampli ventall de possibilitats existents per tal de resoldre el nostre problema de la millor manera. Una d’aquestes possibilitats és l’homeopatia. Podria ser una bona opció per la nostra cura? Plantegem‐nos‐ho.

OBJECTIUS:

L’objectiu del meu treball és donar a conèixer els fonaments de l’homepatia així com la seva eficàcia per poder arribar a catalogar‐la com a bona opció o no. Per això m’he plantejat els següents punts a resoldre:  Investigar sobre què és l’homeopatia i en quins principis es basa.  Conèixer en quines circumstàncies històriques, socials i tendències filosòfiques va néixer aquesta alternativa.  Entendre de quina manera funciona al nostre cos.  Saber com s’elabora un medicament homeopàtic.  Esbrinar quins fonaments científics té.  I per últim, tenir una idea sobre la consideració que té actualment en les nostres comarques.

EL PROCÉS:

He estructurat el meu treball en dos parts, una teòrica i una pràctica. La documentació teòrica m’ha sigut essencial per poder arribar a comprendre aquesta medicina. En ella he esmentat el principi en que es basa: “Similia, similibus curentur", “lo similar es cura amb lo similar”, podent definir a partir d’això el què és: és una medicina alternativa que es caracteritza per la subministració de preparats altament diluïts que pretenen crear, en petita mesura, els mateixos símptomes que presenta el malalt, i així potenciar la capacitat que tenim cada persona d’auto curar‐nos, és a dir, aquests preparats produiran en el malalt els mateixos símptomes que presenta a causa de l’afecció, sigui crònica o aguda, però d’una manera reduïda, per tal de donar l’impuls necessari a la capacitat auto curativa per actuar. Els especialistes homeopàtics expliquen que aquesta capacitat està relacionada amb “l’ànima” que segons el vitalisme (tendència filosòfica de l’època del naixement de l’homeopatia) és la força que ens dóna la vida al nostre cos (matèria), i una pertorbació en aquesta és la causa del sorgiment de les malalties. Per això hem de treballar sobre “l’ànima” per poder retornar l’estabilitat al nostre cos. També he anomenat la peculiaritat

- 73 -

més important de l’homeopatia i la que li dóna la fama de ser “millor”: la poca concentració en principi actiu dels seus medicaments, la infinitat de vegades que passa el medicament per un procés de dilució. Sembla impossible que aquestes quantitats quasi nul∙les puguin provocar la millora del malalt. Aquest concepte l’he estudiat des de dos punts de vista diferents: primer des del científic, on he vist que no té cap fonament, ja que és només la quantitat de principi actiu la que actuarà sobre el teu cos provocant‐te la millora o eliminació de l’infecció, per exemple; i després des de l’homeopàtic, on és totalment el contrari, com més diluït està el medicament més potent és, ja que no és tracta només del medicament físic sinó de l’energia que emmagatzema aquest medicament despertada en el procés de dinamització (agitació que es realitza durant els processos de dilució). La meva part pràctica m’ha servit per extreure les conclusions d’alguns dels aspectes estudiats a la teòrica. He analitzat un medicament per tal de verificar si era cert que la concentració en principi actiu era tan baixa, i, efectivament, sí. He analitzat una mostra de grànuls Phosphoricum 1000K amb el mètode d’espectrometria d’emissió i el resultat ha estat de 96103 x 10‐5 mg H3PO4 (principi actiu) a cada pastilla. Per tal de descobrir si aquesta teràpia funciona i si està consolidada en la societat he decidit fer una recerca en testimonis que són usuaris d’aquest tipus de medicina. Com a resultat he obtingut que el 71% de les persones que alguna vegada s’han medicat amb homeopatia els ha funcionat. També he realitzat unes enquestes per tal de conèixer l’evolució de la venta de medicaments homeopàtics al llarg dels anys. CONCLUSIONS: Un cop finalitzat el meu treball algunes de les conclusions a les que he arribat han estat:  La venta en homeopatia va en augment. Al 71% de consumidors d’homeopatia els hi funciona. D'aquests resultats en deduïm que aquesta medicina és eficaç en múltiples casos.  Hem de tenir clar que l'homeopatia no és miraculosa, en certes ocasions el tractament no funcionarà per diversos motius.  Realment hem verificat que la concentració en principi actiu dels medicaments homeopàtics és pràcticament nul∙la.  Encara existeixen molts punts per estudiar sobre aquesta medicina, ja que de moment no es considera una alternativa científicament aprovada, però s’ha de seguir treballant perquè encara que el seu funcionament no s’hagi pogut estipular hem vist que existeix un percentatge elevat de la població que li funciona. El futur en dirà la seva... BIBLIOGRAFIA: Llibres:

  

Homeopatía ‐ Dr. Andrew Lockie Curarse con la homeopatía ‐ Dr. Jacques Boulet El remedio homeopático ‐ Dr. Didier Grand George

Llocs web:

  

http://www.abchomeopatia.com/ http://homeopatia‐salud.blogspot.com.es/ http://saludbio.com

- 74 -

TÍTOL: AUTORA: TUTORA: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

El microbioma humà. Un ecosistema dins del nostre cos Silvia Pascual Sabater Carmen Altozano Aguilar Científic‐Sanitari Biologia Ins Antoni Martí i Franquès Tarragona

OBJECTIUS:

  

Mostrar la importància dels bacteris en la nostra vida; tant a nivell del planeta Terra, com dels organismes pluricel∙lulars, com del cos humà en concret. Fer atractiu visualment un tema científic, però sense perdre rigor a l’hora d’exposar informació. Conèixer de prop les tècniques per a l’estudi del microbioma humà.

HIPÒTESI:

És possible presentar un contingut científic en un format atractiu i interessant?

EL PROCÉS:

Degut al meu interès en la divulgació científica i al gran nombre d’enfocaments que podia tenir el tema, vaig decidir transformar el meu treball de recerca en una revista científica. Així doncs, volia donar una visió global del coneixement de la microbiota humana (el conjunt de microorganismes que viu, en condicions normals, al nostre cos) i del seu genoma, el microbioma. El primer apartat de la revista comença introduint dades sobre els microorganismes en general, i explicant algunes de les seves funcions al planeta, per després continuar parlant de la funció que exerceixen els microorganismes en el cos humà concretament, on s’estableixen majoritàriament al tracte gastrointestinal. Després, he volgut destacar les seves funcions: protectores (competint amb els patògens), metabòliques (fermentant substrats i sintetitzant vitamines com la K o la B12), i tròfiques (mantenint en forma el nostre sistema immunològic). Les disfuncions de la microbiota també impacten notablement la nostra salut, havent estat relacionades amb condicions patològiques com l’obesitat, el càncer de còlon, malalties autoimmunes o al∙lèrgies. Però actualment s’està investigant molt en l’àmbit de la modificació de la microbiota per tal de millorar la salut. Això es pot dur a terme amb probiòtics, microorganismes vius (usualment lactobacils i bifidobacteris) que confereixen beneficis a l’hoste; però també amb prebiòtics, ingredients selectivament fermentats que permeten canvis favorables en la composició de la microbiota. A més, s’està investigant amb barreges d’ambdós, els anomenats simbiòtics. També vaig realitzar una entrevista al Doctor Francisco Guarner, especialista de l’aparell digestiu de la Vall d’Hebron que, a més de facilitar‐me un llibre d’on he extret molta informació, va parlar‐

- 75 -

me de conceptes nous com la teoria de la higiene, segons la qual diversos hàbits de la vida moderna occidental afecten directament la colonització microbiana, que té lloc durant els dos primers anys de vida. El més important, però, és que em va oferir l’oportunitat de veure de prop, durant una setmana, les tècniques amb que s’estudia el microbioma al Vall d’Hebron Institut de Recerca. Allà, doncs, em van ensenyar algunes de les tècniques que solen emprar, com diversos tipus de PCR i la piroseqüenciació, una tecnologia de seqüenciació a gran escala. Aquestes són tècniques metagenòmiques, que permeten l’estudi del material genètic dels microorganismes, i la seva identificació i anàlisi. CONCLUSIONS:

   



La rellevància dels microorganismes en la nostra vida és evident a nivell de planeta, d’organismes pluricel∙lulars i de cos humà. Sense la microbiota, considerada un òrgan més, i les seves funcions, tindríem greus problemes fisiològics i una immunitat molt feble. Conèixer la composició de la microbiota pot ajudar a millorar certes malalties amb la possible alteració d’aquesta. Alguns aspectes de la vida moderna occidental estan afectant la colonització microbiana en etapes primerenques de la vida (naixements per cesària, pocs fills, lactància artificial, ús prolongat d’antibiòtics en la infantesa, excés d’higiene), podent portar‐nos a tenir una microbiota pobra i vulnerable. Veient els bacteris com a font de brutícia i de malalties i allunyant‐los de nosaltres, només estem aconseguint perdre els beneficis d’una gran diversitat microbiana. Els éssers humans no som autosuficients i el nostre cos no pot regular totes les funcions, perquè sense els microorganismes que ens habiten la nostra vida seria gairebé impossible.

BIBLIOGRAFIA: Llibres:

  

GUARNER, Francisco. The enteric microbiota: Morgan & Claypool Life Sciences, 2012 STANIER, R., INGRAHAM, J., WHEELIS, M., PAINTER, P. Microbiología: Editorial Reverté, 2007 NATIONAL RESEARCH COUNCIL OF THE NATIONAL ACADEMIES. The new science of Metagenomics: The National Academies Press, 2007

Llocs web:

  

http://www.biotechspain.com/ http://www.human‐microbiome.org/ http://www.metahit.eu/

- 76 -

TÍTOL: AUTOR: TUTORA: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

El desenvolupament embrionari de la gallina Joan Perelló Garcia Carmen Altozano Aguilar Ciències Biologia Ins Antoni Martí i Franquès Tarragona

HIPÒTESI:

Potser la temperatura a la qual es sotmeten els ous durant la incubació és un factor important durant el desenvolupament embrionari de la gallina. Aleshores, si sotmetem ous a temperatures suposadament desfavorables, el desenvolupament dels embrions que continguin aquests ous no es donarà o es veurà perjudicat.

OBJECTIUS:

      

Comprendre teòricament els processos necessaris per a que es pugui donar el desenvolupament embrionari de la gallina. Realitzar un estudi teòric del desenvolupament embrionari de la gallina. Dur a terme un seguiment pràctic del desenvolupament embrionari de les gallines. Distingir les estructures que donen origen als òrgans i sistemes en un embrió i observar els canvis d’aquests durant la incubació. Correlacionar les característiques morfològiques de l’embrió amb les etapes del desenvolupament embrionari segons Hamburger i Hamilton. Determinar si la temperatura a la qual es sotmeten els ous durant la incubació afecta el desenvolupament dels embrions. Treballar de forma neta i ordenada mantenint una actitud científica i investigadora.

EL PROCÉS:

Primer de tot, es dugué a terme un estudi teòric de la reproducció de les gallines i es buscà tota la informació necessària per a poder incubar ous a casa. A continuació, es plantejaren els exercicis pràctics i es passà a l’execució d’aquests. Es decidí dur a terme dos exercicis: un observacional i l’altre experimental. El primer tenia com a objectiu fer el seguiment del desenvolupament embrionari de la gallina. El segon pretenia determinar l’efecte de la temperatura en el desenvolupament embrionari de la gallina. En totes dues pràctiques la metodologia era, a grans trets, la mateixa: s’incubarien ous a casa en unes condicions determinades i s’anirien obrint per tal de determinar l’evolució del desenvolupament embrionari. Per a l’exercici observacional s’usà una incubadora amb totes les condicions favorables i s’obriren un total d’onze ous. Per a l’exercici experimental, s’establí la temperatura com la variable independent i l’èxit de la incubació (entès com el tant per cent d’ous desenvolupats i el propi procés de desenvolupament d’aquests) com la variable dependent. S’utilitzà una segona incubadora on totes les condicions eren suposadament favorables excepte la temperatura i s’obriren ous en set ocasions. La incubadora de l’exercici observacional s’usaria com a control. Un cop els ous foren incubats i s’obriren en els estadis determinats, es recolliren i s’analitzaren els resultats.

- 77 -

CONCLUSIONS:

Un cop finalitzada la incubació s’extragueren les conclusions següents:  El desenvolupament embrionari de les gallines és un procés molt complex degut, sobretot, al continu moviment de les cèl∙lules.  S’ha pogut observar el desenvolupament embrionari i descriure’l de forma raonablement detallada.  És possible fer ús d’una incubadora comercial senzilla per a realitzar el seguiment del desenvolupament embrionari dels pollets sense necessitat de grans recursos, obtenint un èxit d’incubació raonable.  És molt difícil construir una incubadora manual casolana i mantenir‐la en unes condicions de temperatura i humitat òptimes, independentment de les ambientals, per a que pugui ser utilitzada per a la incubació d’ous de gallina.  Una temperatura entre 30ºC i 35ºC permet que els embrions iniciïn el seu desenvolupament amb un lleuger retard. Els embrions però, no es deuen desenvolupar correctament ja que a partir del dia 9 el nombre d’avortaments, així com, el retard en el creixement, augmenta notablement. BIBLIOGRAFIA: Llibres:

  

BALINSKY, B.I. Introducción a la embriología, 5ª edició. Ediciones omega. Barcelona 1983. HICKMAN, Cleveland Jr. Principios integrales de zoología, 13ª edició. McGraw‐Hill interamericana. Madrid. 2006. HOULLION, Charles. Sexualidad,1ª edició. Ediciones Omega. Barcelona. 1972.

Llocs web:

     

http://embryo.asu.edu/view/embryo:128432 http://homepage.univie.ac.at/brian.metscher/Hamburger51_ChickStages.pdf http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/information/Gallus_gallus.html http://www2.ca.uky.edu/afspoultry‐files/pubs/Anatomy_Femalze_reproductive.pdf http://www.ams.usda.gov/AMSv1.0/getfile?dDocName=STELDEV3004502 http://www.uacj.mx/ICB/cqb/licenciaturaenbiolog%C3%ADa/Documents/Manuales/interm edio/biologia%20del%20desarrollo.pdf

- 78 -

TÍTOL:

El vi de garatge a La Palma d’Ebre: l’elaboració d’un vi artesà AUTORA: Marina Piñol Belenguer TUTORA: Carmen Altozano Aguilar MODALITAT: Científic ÀREA CURRICULAR: Biologia CENTRE: Institut Antoni Martí i Franquès LOCALITAT: Tarragona HIPÒTESI: Mentre realitzo el seguiment de l’elaboració del vi artesà que fa la família de “Cal Xero” de La Palma d’Ebre, em pregunto si és possible obtenir un vi més natural, sense sulfits afegits i limitant només l’exposició del vi a l’aire. Els sulfits prevenen l’oxidació del vi i eviten l’activitat de bactèries no desitjades, però poden fer variar el seu gust i les seves millors qualitats.

OBJECTIUS:

   

Conèixer l’elaboració del vi de garatge o de taller en un entorn familiar, a petita escala. Fer un seguiment de la planta de la vinya, del seu cicle vegetatiu i dels seus diferents canvis al llarg de l’any fins el moment de la verema: la viticultura. Participar personalment en la verema, així com en els diferents processos prefermentatius, fermentatius i postfermentatius dins el garatge: la vinicultura. Finalment, realitzar un senzill experiment personal que consistirà en comprovar la funció que tenen els sulfits en el procés de vinificació, si és possible prescindir d’ells per obtenir vi i, per últim, comparar les dues classes de vins (amb sulfits i sense) mitjançant un anàlisi químic i un altre organolèptic.

EL PROCÉS:

El meu treball es va dividir en tres etapes diferents:  Vaig començar amb una cerca d’informació teòrica de tots aquells conceptes bàsics que necessitava tenir, per tal que tots els processos relacionats amb l’elaboració del vi fossin més entenedors, així com els relacionats amb el “vi de garatge”.  Després vaig fer el treball propi de camp, fent el seguiment de l’evolució de la planta, participant en la verema i contro‐ lant el processos prefermentatius i postfermentatius al celler.  Per acabar, vaig realitzar l’experiment. Per tal de comprovar els resultats, vaig portar les dues mostres, amb i sense sulfits, al laboratori del Mas del Frare, que depèn de la Facultat d’Enologia, per fer un anàlisi químic i també a l’INCAVI (Institut Català de la vinya i del vi) per fer també un anàlisi organolèptic.

- 79 -

CONCLUSIONS:



   

L’elaboració del vi de garatge és una opció molt factible i a tenir en compte, donat els resultats d’un vi personal i únic, molt valorat a l’hora de consumir‐lo, segons els resultats de l’anàlisi de tasts on van ser puntuades les dues mostres amb una puntuació molt bona (sobre 89 punts): 73 punts per la mostra amb sulfits i 75,33 punts per la mostra sense sulfits. Però aquest vi ha estat fruit d’un gran esforç i un treball laboriós, continuat i sistemàtic dels seus processos. S’ha de valorar molt el treball que realitza el pagès amb la cura de la planta fins la verema, com també el que després continua l’enòleg en el seguiment i control de les transformacions que té el raïm fins arribar a ser vi. La mesura periòdica del grau probable alcohòlic i de l’acidesa ens determina quin és el moment més adient per fer la verema. La mesura de la temperatura i la densitat al llarg de la fermentació alcohòlica són accions necessàries per tal de controlar l’evolució del vi. És possible elaborar un vi jove reduint la intervenció de productes químics (en el meu cas els sulfits) que controlen la producció però que redueixen la qualitat del producte final. Ara bé, també reconec que és un vi molt inestable i que, probablement, s’haurà de consumir a curt termini.

BIBLIOGRAFIA: Llibres:

     

IBAR, Leandro. Cómo se hace un buen vino. Manual completo de enología moderna. Barcelona: De Vicchi, 1998. FURTES i MATEU, Màrius. El vi neix a la vinya. Una versió pràctica i integral del món del vi. 1ª ed. Valls: Cossetània Edicions, 2004. PEYNAUD, Emile. Enologia práctica. Conocimiento y elaboración del vino. 3ª ed. Madrid:Ediciones Mundi‐Prensa, 1993. PÉREZ, Carlos i GERVÁS, Juan Luís. Manual pràctico de la vida autosuficiente. Elaboración artesanal del vino. Barcelona: Blume, 2001. VOGT, Ernst i altres. El vino. Obtención, elaboración y anàlisis. Zaragoza: Acribia, 1986. VV.AA. FLANZY, Claude (coord.). Enología: Fundamentos científicos y tecnológicos. 1ª ed.Madrid: A. Madrid Vicente Ediciones, Ediciones Mundi‐ Prensa, 2000.

Llocs web:

       

http://ca.wikipedia.org/wiki/Varietat_vin%C3%ADfera http://www.sabormediterraneo.com/vinos/uvas.htm http://es.scribd.com/doc/39099383/Guia‐de‐La‐Nueva‐Cultura‐Del‐Vino‐Enologia http://elcabilo.com/curtollarg/files/2008/09/elaboracion‐artesanal‐de‐vino‐tinto.pdf http://www.directoalpaladar.com/enologia/vinos‐que‐contienen‐sulfitos http://www.diccionariodelvino.com/index.php/sulfitos/ http://www.directoalpaladar.com/enologia/vinos‐de‐garaje http://vinosnaturales.wordpress.com/

- 80 -

El somni de conquerir el cel

Pau Cayuela Anguera

Tecnologia

Història, química i producció del vi

Ylenia Heinrich Sánchez

Química i Biologia

Les ales: estudi de la sustentació dels perfils alars

Arnau Rodríguez

Física i Tecnologia industrial

Sol, perill o plaer?

Janira Tomey Fernández

Biologia

- 81 -

Recerca i aprenentatge són dos termes que avui, força sovint, trobem relacionats. Des de l’Institut Baix Camp ens hem adonat que aquest binomi ajuda el nostre alumnat a tirar endavant d’una manera engrescadora i positiva. Tenir la llibertat d’escollir l’àmbit d’investigació, treballar de manera autònoma, gaudir de l’experiència d’un tutor/a treballant en allò que t’agrada, és una oportunitat que creiem que s’ha d’incentivar. És per això que celebrem els Fòrums com a eina d’engrescament i aprenentatge.

- 82 -

TÍTOL: AUTORA: TUTORA: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Història, química i producció del vi Ylenia Heinrich Sanchez Eva Maria Baila Arnau Científic Química i Biologia Ins Baix Camp Reus

OBJECTIUS:

Conèixer la història del vi, les seves reaccions i components principals i realitzar el meu propi vi. HIPÒTESI: EL PROCÉS:

Primerament, vaig fer una recerca de la història del vi, gràcies a llibres, internet i presenciar exposicions ( Taraco Viva). Un cop coneguts aquest aspectes, vaig centrar‐me en la química: la taxonomia i morfologia de la vinya, els seus components, les reaccions que pateixen i els seus beneficis i propietats. Per últim, vaig decidir fer com a part pràctica, aplicar tots els coneixements obtinguts i produir el meu vi a casa. Per fer‐ho vaig demanar informació en diferents tallers. Un cop embotellat, vaig portar‐lo a un laboratori (INCAVI de Reus), per tal de conèixer si la fermentació era correcte i les seves principals característiques. A més, vaig etiquetar les botelles amb una etiqueta que compleix tota la normativa d’etiquetatge. CONCLUSIONS:

Tenint en compte els meus objectius inicials pel que fa a la part teòrica, he aconseguit tot allò que m’havia proposat, ja que ara puc entendre el llarg camí que ha sofert el vi, les seves transformacions i els seus orígens. A demés, pel que fa a la química, ara sóc conscient del complex seguit de fenòmens que succeeixen des de el most fins al vi. Puc afirmar, doncs, que tot allò que sembla fàcil, té la seva complicació des de el primer moment en que vas adquirint coneixements de la matèria. Finalment, quant a la part experimental, on he escollit la producció pròpia del vi, estic contenta perquè he obtingut els resultats desitjats, ja que un cop apresa la teòrica, he observat com a la pràctica he pogut aplicar‐ho correctament. Així el resultat obtingut ha sigut el meu propi vi. BIBLIOGRAFIA: Llibres:

   

PEYNAUD, Emile. Enología Práctica. 3ª ed. Madrid. MP, 1983. CIURANA, Jaume. Els vins de Catalunya. 2ª ed. General Gràfic, 1980. SIMS, Fiona. Guía del vino. 1ª ed. Parragon Books Ltd, 2003. GIRARD, Guillaume. Bases científicas y tecnológicas de la enologia. 1ª ed. Saragossa. Acribia, 2005.

- 83 -

TÍTOL: AUTOR: TUTOR: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Les ales. Estudi de la sustentació alar en els perfils Naca Arnau Rodríguez Vernet Carles Fort Ciències i tecnologies Física i tecnologia Ins Baix Camp Reus

OBJECTIUS:

   

Construir un túnel de vent per dur a terme l’estudi de quatre perfils alars. Demostrar la creació de la sustentació i que l’augment respecte l’angle d’atac no és progressiu. Demostrar que la diferència de pressions a l’ala crea una sustentació molt minsa en velocitats baixes. Demostrar que la força de sustentació s’origina per la desviació del flux.

HIPÒTESI:

  

La sustentació es crea per la diferència de pressions a l’ala. La sustentació augmenta quan l’angle d’atac és major, i aquest augment no és progressiu. La influència de la diferència de pressions és menor que la força que es crea al desviar un flux.

EL PROCÉS:

Elaborar un part teòrica del treball i un cop tinguem les hipòtesis, construïm el túnel de vent per comparar perfils alars i estudiar‐los. D’aquesta manera verifiquem les hipòtesis inicials. CONCLUSIONS:

Un cop acabat el treball, he pogut demostrar que la diferència de pressions no és la causant de la sustentació. Si diem que la diferència de pressions a l’ala crea la sustentació no és fals, però no del tot cert. Les ales desvien un flux i aquest respon amb la mateixa força en sentit contrari. I d’aquesta manera obtenim la força de sustentació. Quan augmentem l’angle d’atac, aquest desvia el flux de manera més violenta i obtenim un força major ¡. Aquest augment no és progressiu, com he pogut demostrar. BIBLIOGRAFIA: Llocs web:

        

http://www.aena.es/csee/ccurl/2008_2.1%20Aerodinamica_basica.pdf Document sobre l’aerodinàmica bàsica http://herreroluis.iespana.es/meteoro/12.pdf Principis bàsics de la aeronàutica http://blogs.tv3.cat/quequicom.php?itemid=30048 Vídeo sobre principis Aerodinàmics http://www.skytechnologies.net/aerodynamics/index.html Informació general dels avions http://www.buenastareas.com/ensayos/Perfiles‐Naca/2943653.html Perfils alars NACA http://es.wikipedia.org/wiki/%C3%81ngulo_de_ataque Angle d’atac http://www.manualvuelo.com/indice.html Centre de pressions i angle d’atac http://es.wikipedia.org/wiki/T%C3%BAnel_de_viento Túnel de vent http://ksnnsp.larc.nasa.gov/webtext.cfm?unit=windtunnel Disseny túnel de vent

- 84 -

TÍTOL: AUTORA: TUTORA: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Sol, perill o plaer? Janira Tomey Fernández Teresa Carreté Castellví Científic‐Tecnològic Biologia Ins Baix Camp Reus

OBJECTIUS:

     

Estudiar l’efecte de les radiacions ultraviolades sobre l’organisme. Dissenyar i construir un mecanisme senzill per poder mesurar el grau de protecció de les cremes solars de manera qualitativa. Comprovar l’eficiència d’un grup determinat de cremes solars. Descobrir quina és la crema més utilitzada i el perquè. Esbrinar quina és la crema més eficaç. Esbrinar els coneixements i hàbits d’us de la població sobre els fotoprotectors.

HIPÒTESI:

    

La majoria de cremes solars no ens protegeixen. Només protegeixen les cremes que tenen un factor més alt de 25. Les cremes perden eficàcia amb el pas del temps. La millor marca de crema és Isdin. La majoria de gent té coneixements sobre els fotoprotectors

EL PROCÉS:

El meu treball està dividit en quatre grans blocs: El primer bloc és una recerca, bibliogràfica i per la xarxa, de tota la part teòrica: les radiacions, l’espectre electromagnètic, la pell, els fototipus, perills del Sol, protectors solars... El segon bloc és el treball experimental, en el qual he dissenyat una experiència per determinar qualitativament, d’entre uns quants protectors solars, quin realment és el més eficaç. En el tercer bloc he fet i passat una enquesta sobre coneixements dels perills del Sol i de la protecció contra les radiacions. He analitzat els resultats i extret unes conclusions Finalment, al quart bloc hi ha les conclusions finals de tot el treball. CONCLUSIONS:

Treball teòric Un dels meus objectius consistia en fer un estudi sobre l’efecte dels fotoprotectors i les radiacions UV sobre l’organisme. D’aquest estudi he extret la conclusió de que les radiacions UV són molt perjudicials per a la nostra salut i que els efectes no són immediats sinó que s’observen amb el pas del temps. Sobre els fotoprotectors he après que hi ha molts informació falsa estesa pel món, i he arribat a la conclusió de que si s’utilitzen protectors les malalties es redueixen en un gran nombre. Per últim, sobre els càncers de pell, he après com una petita piga pot acabar convertint‐se en una taca molt perjudicial. Treball experimental També he aconseguit un altre objectiu proposat en aquest treball que va ser el de construir un

- 85 -

aparell per mesurar el grau de protecció de les cremes solars. Gràcies a la construcció d’aquest aparell he arribat a la conclusió de que la millor marca de protectors solars és Isdin. També he observat que el vidre no absorbeix gaire la radiació UV, i que contra més alt sigui el grau de protecció d’un fotoprotector més radiació absorbeix. Treball de camp Sabent quina era la millor marca de protectors solars, vaig dur a terme unes enquestes Amb aquestes enquestes he pogut arribar a la conclusió de que la marca més utilitzada és Nivea i la raó per la qual la compren és per relació qualitat ‐ preu. Tot i que durant els treball me trobat amb alguns problemes com són les falses informacions, o a l’hora de realitzar enquestes va ser un problema trobar tanta gent que estigués disposada a contestar, desprès d’emprar molt de temps i amb una mica d’esforç he pogut realitzar tots els meus objectius amb èxit obtenint uns resultats bastant favorables i semblants als que m’esperava., per tant dur a terme aquest treball de recerca a sigut tota una experiència de la qual he obtingut molts coneixements. BIBLIOGRAFIA: Llibres:

  

Guía de la salud 2. Manual práctico de medicina de la clínica Mayo. Editorial: El PAIS Salvem la pell Editorial: La campona Autors: Dr.Francesc Grimalt, i Dr.Ramon Grimalt. Tratado de dermatología (Segunda edición) Editorial: Mc.Graw Hill Autors: L.Iglesias Díez , A.Guerra Tapia , D.L.Ortiz Romero

Llocs web:



Pàgines web sobre les radiacions o http://www.uv.es o http://www.oni.escuelas.edu.ar o http://www.windows2universe.org o http://ca.wikipedia.org o http://www.cancer.org o http://www.astromia.com o http://www.faunatura.com/ o http://www.phy6.org o http://www.farmaceuticonline.com o Pàgines web sobre la pell o http://www.lapiel.com o http://www.cuidomipiel.com Pàgines web sobre els efectes biològics de la llum UV o http://www.envtox.ucdavis.edu o http://melanomaenfermeria.blogspot.com.eshttp://www.skincancer.ar.comhttp:// www.icrcat.cat o http://www.saludalia.com o http://www.cadenaser.com o http://buenasiembra.com.ar o http://www.antena3.com o Pàgines web sobre els protectors solars o http://www.gayga.com

- 86 -

La Bioluminescència, estudi pràctic amb Miguel Bernús Pérez Vibrio fischeri i Pyrocystis lunula

Ciències

Fermentació alcohòlica: biotecnologia alimentaria mil∙lenària

Ciències

Enric Petrus Pérez

Procés de producció d'un curtmetratge emprant la tècnica d'animació Stop‐ Ariadna Roca Fernández motion

- 87 -

Ciències

Els treballs que presentem en aquest Fòrum mostren diferents enfocaments pel que fa a la realització del treball de recerca al batxillerat. Aquests treballs han servit als seus autors per copsar tant els potencials de la recerca com de la temàtica estudiada, i això és el que intentaran transmetre en aquest fòrum. En el treball de l’Enric Petrus s’investiguen tecnologies mil∙lenàries amb les noves possibilitats que ens dóna l’experimentació assistida per ordinador. E. Petrus estudia els factors que influeixen en l’elaboració del pa i del vi. Miguel Bernús ens endinsa en temes tant interessants com són la detecció de contaminants o el diagnòstic per la imatge. M. Bernús estudia els factors determinants d’una reacció química a través de la bioluminescència d’una espècie marina. El tercer treball és el que ens presenta l’Ariadna Roca. Està basat, com els anteriors, en el que algun dia haurem de deixar d’anomenar noves tecnologies. Es tracta d’un elaboradíssim i interessant treball tècnic de producció d’un curtmetratge. En aquest treball la autora ens fa veure com és de forta la imaginació que mou tant la ciència com la tècnica. En el treball que es realitza als centres de secundària es posen les bases de la capacitat futura d’innovació que tindrà la nostra societat. I al ser la recerca el tret característic de la innovació, tot el que contribueixi a consolidar els objectius dels treballs de recerca realitzats en els centres de secundària és benvingut. El Fòrum TRiCS té un paper molt important en aquest incipient procés de recerca iniciat pels nostres estudiants, ja que suposa quelcom semblant a la difusió que fan els científics dels seus treballs i que està estretament lligada, a la investigació d’excel∙lència dels darrers quatre‐cents anys. La investigació científica actual no es correspon amb la imatge d’uns barbuts decimonònics treballant en laboratoris polsosos, sinó que està feta per gent jove emprenedora escoltant música, menjant pizza i pensant en forats negres. I no és d’ara que la investigació és cosa de joves, les grans teories científiques del segle XX, la Relativitat i la Mecànica Quàntica van ser fetes per investigadors de menys de 25 anys. És d’esperar que iniciatives com la d’aquest fòrum, juntament amb la realització universal de treballs de recerca en secundària, contribueixin a fer entendre les dificultats de fer recerca i la necessitat d’aquesta en una societat no massa acostumada a pensar en ella com a garantia d’un futur millor. És molt necessari que la nostra societat aprengui a avaluar la recerca. Recordem el que es diu en els grans centres d’investigació “Si funciona és obsolet”. Llorenç Porquer Ins Cambrils

- 88 -

TÍTOL:

La Bioluminescència, estudi pràctic amb Vibrio fischeri i Pyrocystis lunula. AUTOR: Miguel Bernús Pérez TUTORA: Mª Pilar Pérez Benavente MODALITAT: Cientifico‐biològica ÀREA CURRICULAR: Ciències CENTRE: Ins Cambrils LOCALITAT: Cambrils OBJECTIUS: Els principals objectius del treball són:  Comprendre què és la bioluminescència. Estudiar el fenomen en aspectes bioquímics, ecològics i biotecnològics.  Arribar a aconseguir producció de bioluminescència.  Realitzar observacions del éssers bioluminescents per reproduir el seu cicle de vida a fi de poder fer un registre fotogràfic.  Realitzar un petit experiment que estigui relacionat amb la teoria treballada per aconseguir els objectius plantejats anteriorment.

HIPÒTESI:

La bioluminescència és un fenomen biològic present en el 80% de les espècies marines. Concretament consisteix en l’emissió de llum per part de certs éssers vius a partir d’una reacció bioquímica. La qüestió que presento amb el meu treball és com influeix l’acidesa del medi a la bioluminescència dels dinoflagel∙lats Pyrocystis lunula; i la hipòtesi que vaig plantejar és que la bioluminescència, al tractar‐se d’una reacció enzimàtica, possiblement augmentarà en disminuir el pH fins a un determinat valor, a partir del qual l’acidesa perjudicarà a les algues.

EL PROCÉS:

Per tal de realitzar aquest treball primerament vaig centrar‐me en la recerca d’informació a fi de respondre els meus dubtes sobre aquest fenomen: què és la bioluminescència (la propietat que tenen alguns éssers vius per emetre llum), com és la reacció química (reacció catabòlica en la qual intervé un substrat, la luciferina, un enzim, la luciferasa i un cofactor com l’O2), quin és el motiu (defensa, ofensa i comunicació), quines són les espècies més representatives (dinoflagel∙lats i bacteris) i quines són les possibles aplicacions biotecnològiques (aplicacions d’il∙luminació, en medicina i en detecció de contaminacions). En segon lloc vaig desenvolupar la part pràctica que consistia en el cultiu, observació i experimentació de dues espècies bioluminescents. Concretament vaig poder adquirir algues bioluminescents (Pyrocystis lunula) gràcies al servei de cultiu i distribució d’algues de la universitat alemanya de Göttingen; i bacteris bioluminescents (Vibrio fischeri) a partir de l’empresa nord‐ americana Carolina Biological Supply. Posteriorment, després de rebre les espècies bioluminescents, vaig habilitar el garatge del meu domicili per al cultiu i assaig. Les pràctiques que vaig realitzar van ser l’observació microscòpica del cicle cel∙lular de les algues i dels bacteris. Per tal de realitzar‐les vaig necessitar un trípode, un microscopi, una càmera digital, portaobjectes, cobreobjectes i una pipeta de plàstic. Cal remarcar que per tal d’observar correctament els bacteris vaig haver d’aplicar la tinció de Gram.

- 89 -

Concretament vaig dissenyar un suport pel telèfon mòbil per tal que pogués captar les imatges directament de l’ocular. La segona part pràctica va ser l’observació i captació de la bioluminescència. Per tal de realitzar aquesta part pràctica vaig necessitar una càmera rèflex, un trípode i un temporitzador a fi de de realitzar exposicions llargues i captar la llum emesa dels éssers vius. Per tal de realitzar la pràctica vaig disposar d’un comandament a distància a fi de realitzar les captures. Per últim la tercera part pràctica consistia en trobar la relació entre la bioluminescència (activitat enzimàtica) i l’acidesa del medi. Per tal de realitzar aquesta pràctica vaig disposar de 13 tubs d’assaig amb cultiu de Pyrocystis lunula amb un pH diferent en cadascun dels tubs (amb una variació de acidesa 0,5 des de l’inicial que tenia pH 9) i un luxòmetre. El procediment per realitzar aquesta pràctica va consistir en agitar cada tub d’assaig davant del sensor del luxòmetre, en completa foscor i a la mateixa distància, i recopilar les dades de la llum emesa per cada tub per relacionar‐la amb l’acidesa d’aquest. Per tal de realitzar aquesta pràctica vaig haver de disposar l’ajuda d’una altra persona per tal que anotés les mesures de llum a la vegada que agita els tubs.

CONCLUSIONS:

Les conclusions extretes d’aquest treball són:  La bioluminescència és la propietat que tenen alguns éssers vius per emetre llum i és present a molts gèneres. Malgrat això el 99% de les espècies es troben al fons marí.  La reacció bioluminescent és purament bioquímica. Intervé la luciferina (substrat), la luciferasa (enzim) i algun cofactor (O2, Ca2+)  Les biomolècules que produeixen aquest fenomen poden ser utilitzades per moltes aplicacions biotecnològiques.  Després de realitzar l’experiment sobre la relació entre el pH i la bioluminescència puc concloure que es veu afirmada la meva hipòtesi ja que l’acidesa del medi afavoreix a l’activitat enzimàtica fins a un punt (pH 6) en que perjudica les algues, conseqüentment la bioluminescència es veu reduïda. BIBLIOGRAFIA: Llocs web:  AMERICAN MUSEUM OF NATURAL HISTORY. Creatures of the light. o http://www.amnh.org/exhibitions/past‐exhibitions/creatures‐of‐light.  GROW YOUR OWN BIOLUMINESCENT ALGAE. AcaryBunnyMan. o http://www.instructables.com/id/Grow‐Your‐Own‐Bioluminescent‐Algae/.  Haddock, S.H.D.; McDougall, C.M.; Case, J.F. "The Bioluminescence Web Page", o http://lifesci.ucsb.edu/~biolum/.

- 90 -

TÍTOL:

Fermentació alcohòlica, biotecnologia alimentària mil∙lenària AUTOR: Enric Petrus Pérez TUTOR: Agustí Mariné Serret MODALITAT: Ciències ÀREA CURRICULAR: Química i Biologia CENTRE: Ins Cambrils LOCALITAT: Cambrils OBJECTIUS:  Identificar els llevats.  Comprovar si la temperatura influeix en la fermentació alcohòlica.  Comprovar si l’acidesa influeix en la fermentació alcohòlica.  Comprovar si el substrat influeix en la fermentació alcohòlica. HIPÒTESI:

La fermentació alcohòlica és un procés metabòlic que requereix la presència d’uns microorganismes, els llevats. Aquest procés està regulat per uns enzims que tenen uns valors òptims d’actuació. Així doncs caldrà formular‐se la següent hipòtesi: possiblement la fermentació alcohòlica és un procés metabòlic influenciat per 1)la temperatura, 2)el pH i 3)el tipus de substrat. EL PROCÉS:

El treball es va estructurar en dues parts: una teòrica i una pràctica. En la primera part es va fer una recerca de la importància històrica que ha tingut el procés bioquímic de la fermentació alcohòlica en el desenvolupament de la biotecnologia alimentària. I d’altra banda la recerca teòrica es va complementar amb els fonaments bioquímics i biològics que regulen la fermentació. En la segona part es va fer un treball pràctic de laboratori, a fi de poder identificar els llevats i comprovar quines variables influeixen en la fermentació alcohòlica. Per identificar els llevats, es va utilitzar llevat fresc, Sacharomyces cerevisiae, per fer l’observació de la mostra al microscopi òptic. Per poder comprovar com influeix la temperatura en la fermentació alcohòlica es van dissenyar tres experiments a diferents temperatures: 4ºC (temperatura baixa), 25ºC (temperatura ambient) i 45ºC (temperatura elevada). Per poder comprovar com influeix l’acidesa es van dissenyar dos experiments a diferents pH: 4,5 (àcid) i 7 (neutre). Per poder comprovar com influeix el substrat es van dissenyar dos experiments diferents: glucosa (monosacàrid) i sacarosa (disacàrid). En tots els experiments realitzats es van enregistrar les dades del volum de CO2 desprès al llarg del procés cada hora.

- 91 -

A fi de poder obtenir les dades a partir de la captura digital de la consola multilog es van repetir els experiments amb la finalitat de poder comparar els resultats enregistrant les dades de la variació de pressió del CO2 alliberat en funció del substrat i de l’acidesa. Es van enregistrar les dades cada minut amb un total de 1000 registres al llarg de 16h. D’altra banda es va fer un treball pràctic de camp visitant dos cellers del Priorat (D.O.Q. Priorat i D.O. Montsant) i un forn al llarg d’una nit‐matinada (elaboració del pa). CONCLUSIONS:

Els llevats són fongs unicel∙lulars, esfèrics‐ovoides que es reprodueixen pe gemmació. Per fer les experiències i treure les conclusions es varen fer mesures de les variables: temperatura, pressió, volum, massa i densitat. Així es va poder comprovar que, no sempre, els resultats obtinguts d’aquestes variables eren coincidents El creixement dels llevats és òptim al voltant dels 25 ‐ 30ºC. A 4ºC els enzims del llevat no actuen i llavors la producció de CO2 és nul∙la. A 30ºC hi ha un creixement sigmoïdal. A 45ºC hi ha una aturada de la producció de CO2 per desnaturalització dels enzims. A un pH àcid (pH 4) el rendiment de la reacció és òptim. A un pH neutre (pH 7), la producció de CO2 no és tan elevada com en un pH àcid. El creixement dels llevats amb la glucosa presenta una corba sigmoïdal. El rendiment de la fermentació alcohòlica utilitzant com a substrat glucosa i com a valor d’acidesa un pH= 4 va ser d’un 87%. BIBLIOGRAFIA: Llibres:



LEHNINGER, Albert L.: Bioquímica, las bases moleculares de la estructura y la función celular, Barcelona, Omega, 1994 STANIER, R.Y.; ADELBERG,E.A.; INGRAHAM, J.L.: Microbiología, Barcelona, Reverté,1992 SUBIRANA, Josep Cuello: Prácticas de biología, Barcelona, Fontalba, 1978, p 40 ‐ 44; p 95‐97

 

Llocs web:

    

http://www.didier‐pol.net/2sacobs.htm http://www.manizales.unal.edu.co/books‐index‐req‐view_subcat‐sid‐55.html http://www.ncbe.reading.ac.uk/ncbe/protocols/PDF/FermTG.pdf http://www.lyceejulesfil.com/vigne/article.php3?id_article=22 http://urbancaliber.hubpages.com/hub/Temperatures‐Effect‐on‐the‐Fermentation‐of‐Yeast

- 92 -

TÍTOL:

Procés de producció d'un curtmetratge emprant la tècnica d'animació Stop‐motion. AUTORA: Ariadna Roca Fernández TUTORA: Loli Gil MODALITAT: Ciències ÀREA CURRICULAR: Ciències CENTRE: Ins Cambrils LOCALITAT: Cambrils OBJECTIUS: Els principals objectius del treball són: realitzar un treball en stop‐motion, treballar sense un equip específic, demostrar que és possible dur a terme aquest projecte amb un pressupost modest i fer un treball original, creatiu i innovador.

HIPÒTESI:

És possible produir un curtmetratge emprant la tècnica d’animació stop‐motion amb recursos limitats?

EL PROCÉS:

La idea va néixer d’una història que havia escrit mesos abans i que volia portar al cinema. Vaig voler utilitzar la tècnica stop‐motion, ja que sóc una gran admiradora d’un dels animadors i directors més importants del panorama del cinema actual, Tim Burton. Per començar va ser necessari dur a terme el que es coneix com storyboard, que consisteix en plasmar en dibuixos totes les escenes. Una vegada fet això, vaig començar a construir el personatge‐protagonista i els decorats, simultàniament. Els materials necessaris per a la construcció van ser: filferro d’al∙lumini, plastilina, porexpan, silicona amb dos components, catalitzador, guix, cartró‐ploma, il∙luminació (llums secundàries, focus...), atrezzo (roba, complements...), pintures, retoladors, llapissos, recipients, balança laboratori... Per tal d’aconseguir fabricar el personatge, el primer pas va ser la construcció de l’armadura, l’esquelet del qual depenen tots els moviments del protagonista. Les armadures normalment són d’al∙lumini o acer i, sobretot, són molt cares si les compres per Internet. Per aquest motiu vaig decidir construir‐ne una de molt senzilla utilitzant un filferro d’al∙lumini, un bola de porexpan per al cap i petits trossets de plastilina per a les articulacions. Si vaig decidir fer una armadura tan simple va ser perquè els moviments del personatge no havien de ser molt complexos. El següent pas va ser donar forma al personatge, fent l’escultura de plastilina sobre l’armadura. Una vegada vaig tenir definida la figura, vaig poder fer un motlle de guix en dues parts. El motlle ens permet poder reproduir les rèpliques necessàries del personatge introduint‐hi silicona. Així doncs, quan vaig tenir el motlle preparat, vaig fer una mescla de silicona amb dos components i pigments per tal de donar el to de pell desitjat al protagonista. Seguidament calculant la proporció adient de catalitzador el vaig afegir a la mescla i vaig omplir el motlle amb la barreja. Després de dos dies d’assecat, el personatge ja havia pres la forma adient, només faltava perfilar‐lo, treure les restes de guix, pintar els cabells i vestir‐lo. Els personatges secundaris els vaig elaborar amb plastilina de colors i com a estructura interna vaig emprar porexpan i cotó‐fluix, per tal que les figures no fossin massa pesants i els decorats suportessin el seu pes. Seguidament quan ja estava tot a punt per gravar, vaig haver de fer diverses proves d’il∙luminació amb una càmera reflex. Fent servir com a guia el storyboard, vaig aventurar‐me en el procés de

- 93 -

gravació utilitzant el programa Istopmotion que em va permetre emmagatzemar imatge per imatge l’animació, previsualitzar el moviment i el vídeo, i fer els canvis necessaris en el color i la il∙luminació. Tota la feina confeccionada anteriorment: storyboard, les armadures, els personatges, la il∙luminació... va servir per gravar i per obtenir el resultat esperat. Encara que cada escena havia estat forjada en els dibuixos del storyboard, hi va haver alguns canvis a causa del timing (temps que perdura una escena) o que algunes coses són impossibles d’instaurar‐les a la realitat. El meu objectiu cabdal era que el personatge principal tingués uns gestos definits i fos real. Cada segon de la pel∙lícula equival a dotze fotografies; és a dir, vaig haver de moure un mil∙límetre del protagonista per cadascuna dels fotogrames. Aquesta és una tasca que requereix molta paciència i és la part més costosa de l’animació, però la que més recompensa. El període de preproducció va tenir una durada aproximada de tres mesos que va anar lligat d’una etapa d’edició de vídeo i postproducció. El procés d’edició va consistir bàsicament a reunir les escenes i, en alguna ocasió, a introduir alguns efectes i, fins i tot, a esborrar defectes ( cables o llums) que no vaig poder treure durant la filmació. La postproducció també va incloure l’adició d’efectes sonors i de la banda sonora. En el meu cas per editar el curtmetratge vaig recórrer al programa Final Cut Pro que ja havia emprat en altres ocasions i disposava d’unes nocions bàsiques. Finalment per a la narració de la història i per a la creació de la meva pròpia banda sonora vaig emprar el programa Garage Band.

CONCLUSIONS:

Després d’haver realitzat aquest projecte he arribat a les conclusions següents:  És possible portar a terme un curtmetratge amb recursos limitats, si es disposa de temps, paciència i il∙lusió.  Tot allò que sembla fàcil en la gran pantalla es complica en l’animació.  Aquesta experiència m’ha ajudat a saber afrontar situacions desconegudes.  Cal disposar d’un equip específic per cada rang.  La força que mou el món és la imaginació i aquesta fa possible crear una obra d’art. BIBLIOGRAFIA: Llocs web:

    

Stop Motion Magazine: http://stopmotionmagazine.com Blog: The art of Tim Burton: http://artoftimburton.tumblr.com Tim Burton’s Town: http://www.timburton.es Stop‐Motion blog: http://www.dragonframe.com Stop‐Motion Works: http://www.stopmotionworks.com/bronto1.htm  Stop‐Motion: http://www.loop.la/2003/docs/evolucion_stop_motion.pdf  Animaholic: http://blog.animaholic.org

- 94 -

Procés d'elaboració de l'oli d'oliva : D.O. Sierra del Segura

Alberto Blázquez Suárez

Química

Tracció automàtica independent

Cesar Calderon San Jose, Eduard Casado Gavaldà i Raúl del Rio Cisneros

Física i Tecnologia industrial

La química dels tints del cabell

David Carrasco García

Química

Tenim un rellotge biològic?

Evelyn Daiana Paredes

Biologia

Factors de proteció solar, ens podem fiar?

Victor Doblas Miguel

Biologia

Comandament Bluetooth

Edgar Grau Justicia, David Mateu Ibarra i Josep Maria Tutusaus Amenós

Tecnologia industrial

Anàlisi d'una mostra d'aigua de riu destinada a la producció d'aigua Albert Lozano Contreras potable A la recerca de l'harmonia (de Pitàgores Eva Maria Mas Comí a la Cimàtica: veure el so) "Red Bull te da alas" , ... i què més?

Lorena Ramos Moreno

- 95 -

Ciències del Mediambient Física Biologia

L’Institut Comte de Rius ha participat des de la primera edició en els diferents fòrums TRICS. En aquesta setena trobada, hem aportat, a part dels treballs de recerca de cinc alumnes del Batxillerat Científico – Tecnològic, tres projectes finals d’alumnes de Cicles Formatius de Grau Superior de les famílies d’Electricitat – Electrònica i de Química. Així, doncs, el nostre institut s’implica més en el fòrum, presentant una mostra molt significativa dels diferents estudis que s’imparteixen, i en alguns dels quals, és un referent dins el nostre territori. De les edicions dels anys anteriors, l’institut n’ha fet una valoració molt positiva. Pensem que és una activitat molt ben valorada, sobretot, per part de l’alumnat de 2n de Batxillerat que va participar directament exposant els seus treballs i dels alumnes de 1r de Batxillerat que van assistir a les diferents presentacions , que els van servir de pauta pels seus respectius treballs de recerca. En la societat actual, la difusió del coneixement i de la recerca científica són peces clau per al progrés, i la tasca que desenvolupa aquest fòrum entre el nostre jovent s’emmarca dins d’aquest objectiu. Desitgem que, malgrat tots els impediments econòmics que ens envolten, els patrocinadors del Fòrum TRICS i el Departament d’Educació entenguin la importància educativa de foment de l’esperit d’investigació científica i de convivència entre els joves que implica aquest fòrum, i aquesta activitat quedi consolidada pels propers anys com un espai de trobada dels diferents instituts del nostre entorn per compartir experiències de recerca científica i tecnològica.

- 96 -

TÍTOL: AUTOR: TUTOR: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Procés d'elaboració de l'oli d'oliva : D.O. Sierra del Segura. Alberto Blázquez Suárez Luís Javier Elipe Cabrera Ciències de la Natura i la Salut. Química Ins Comte de Rius Tarragona

OBJECTIUS:

   

Conèixer amb claredat les diferents etapes en l’extracció de l’oli d’oliva, els diferents mètodes i la seva evolució històrica. Saber amb certesa quins són els diferents tipus d’oli d’oliva, d’on provenen i a que és degut la seva diferència. Informar‐me com es pot certificar un oli amb una denominació d’origen. Aprendre diverses tècniques de laboratori com són: la realització d’una valoració àcid‐base, determinació de la viscositat, determinació de la densitat i la utilització del espectrofotòme‐ tre per mesurar absorcions a diferents longituds d’ona.

HIPÒTESI:

Confirmar que els tres olis que he utilitzat són de molta qualitat i es troben dins dels paràmetres que els cataloguen com olis “verge extra” i que per tant el procés de recol∙lecció ha estat òptim i en el procés d’extracció només s’han utilitzats mètodes mecànics.

EL PROCÉS:

Aquest treball és un apropament a un producte que ens ha acompanyat a la nostra vida des de fa milers d'anys com és l’oli de oliva. Tracta de diferents aspectes d’aquest com són la seva recol∙lecció, les diferents fases de la seva elaboració, els diferents tipus d'olis d'oliva que hi existeixen i les diferents aplicacions que d’aquest es fan apart de ser considerat el principal ingredient de la dieta mediterrània. Una part del treball consistirà en la determinació d’alguns paràmetres físics i químics que s’utilitzen a la industria alimentària per valorar la qualitat d’un oli d’oliva com el seu grau d’acidesa, la densitat, la viscositat i una prova d’espectrofotomètria ultra‐ violeta visible. En la realització del part experimental he tingut la sort de poder utilitzar un autèntic laboratori químic on he realitzat diferents pràctiques de laboratori per determinar els paràmetres normatius més importants que indiquen la qualitat d’un oli, com són el grau d’acidesa, el coeficient d’extinció K232 i K270 que ens indiquen l’oxidació de l’oli, la densitat i la viscositat. CONCLUSIONS:

A partir d’aquest treball he pogut conèixer ben a prop com és el difícil procés de fabricació dels diferents olis que existeixen. Els resultats experimentals dels tres olis que he utilitzat confirmen que són de molta qualitat i estan dins dels paràmetres que els cataloguen com olis “verge extra”, per tant el procés de recol∙lecció ha estat òptim i en el procés d’extracció només s’han utilitzats mètodes mecànics. Tractant‐se d’olis verge extra amb D.O. eren predicibles les dades obtingudes. BIBLIOGRAFIA: Llibres:

Documents extrets de l’enciclopèdia Planeta:

- 97 -

  

“ Estudio de los índices de calidad en Aceites de Oliva en la província de Granada” Informació de socis de cooperatives. REGLAMENTO (CEE) NUM. 2568/91 DE LA COMISION, DE 11 DE JULIO DE 1991, RELATIVO A LAS CARACTERISTICAS DE LOS ACEITES DE OLIVA Y DE LOS ACEITES DE ORUJO DE OLIVA Y SOBRE SUS METODOS DE ANALISIS. Innovación y experiencias educativas ISSN 1988‐6047 DEP‐LEGAL: GR2922/2007 Nº 13 DIC 2008 “Práctica de Laboratorio: Medida de la acidez del aceite de oliva”. (Paz García Rodríguez)

Llocs web:

     

Tipos de oliva : http://www.slideshare.net/fcolomo01/olivos‐y‐tipos‐de‐aceituna Processos d’elaboració de l’oli d’oliva: http://www.hojiblancaycordoliva.com/historia%20olivo/procesos_para_la_obtencion_de_a c.htm www.museoaceite.com/docum/docs/5‐%20produccion.doc Aplicacions de l’oli d’oliva http://actualidad.ainia.es/web/ainiaactualidad/medio‐ ambiente/‐/articulos/Tc1l/content/de‐la‐aceituna‐aceite%E2%80%A6‐y‐cosmeticos Informació general. www.esenciadeolivo.com http://webs.ono.com/interesaceite/FPOAC.htm

- 98 -

TÍTOL: AUTOR: TUTOR: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

La química dels tints del cabell David Carrasco García Josep M. Aliaga Tomàs Ciències de la Salut Química Ins Comte de Rius Tarragona OBJECTIUS:  Conèixer les característiques físico‐químiques del cabell humà.  Conèixer l’evolució històrica dels tints del cabell .  Diferenciar els diferents tipus de tints : naturals , químics...  Comprendre el fonament químic del procés de tinció del cabell.  Estudiar experimentalment el procés de tintat del cabell amb diferents tipus de tints.  Analitzar els resultats obtinguts i extreure’n conclusions. HIPÒTESI:

Com a hipòtesi de partida del meu treball de recerca em vaig plantejar la següent afirmació: L’estructura i característiques del cabell humà es danyen per l’acció dels tints del cabell. EL PROCÉS:

La part teòrica va consistir en una investigació bibliogràfica de l’estructura del cabell humà, que és la matèria indispensable per dur a terme la tinció. Després vaig entrar en estudi dels tipus de tints i les reaccions químiques que es produeixen durant el procés de tintat. També he fet un breu resum de la història del tintat dels cabells des de les primeres civilitzacions fins a l’actualitat. Però la part més important del treball és la part experimental: Fer el procés de tintat. Per fer‐ho vaig seguir un llarg procés que va augmentar a mesura que realitzava els diferents experiments. Per poder comprovar si la hipòtesi era o no certa, he posat en pràctica aquests experiments: Observar al microscopi cabell normal tintat i cabell sense tintat per observar si s'han donat canvis que es produeixen al cabell. Realitzar una sèrie de proves de resistència del cabell que no estigui tintat i enregistrar resultats, tot seguit, fer les mateixes proves amb cabells tintats. Observar l’efecte de la llum solar. Tintar (X) nombre de cabells per cada tipus de tint. Anotar les vegades de rentat, la marca, quan va començar a marxar... Tintar cabell i observar amb diferents rentats d’aigua oxigenada (H2O2) , els canvis de tons i si canvia l’estructura del cabell al microscopi. . . . .

- 99 -

CONCLUSIONS:

A partir de l’anàlisi dels resultats dels experiments anteriors , he arribat a les següents conclusions :  Durant el transcurs del treball, he pogut concloure que si tenim un cabell clar i un fosc, el clar quedarà tintat amb un color més intens ja que agafa millor el color, per això abans de tenyir és millor decolorar i tot seguit tintar. També quan més temps i més quantitat de tint posem al cabell, més probabilitats de que agafi millor el color.  També m’he fixat que a l’augmentar el percentatge d’ H2O2 que posem, més s’aclareix el cabell, com passa alhora de decolorar, es posa durant uns 15‐60 minuts, amb una proporció de per cada 1g NH3 són 2g d’ H2O2 i es barreja, el cabell és decolora més que si només hi hagués aigua oxigenada ja que el amoníac fa una acció més forta sobre el cabell tenyit.  S’ha comprovat que el cabell tenyit té una resistència molt menor al cabell sense tenyir. El cabell sense tenyir podia sostenir 50 g de pes abans de trencar‐se, mentre que els cabells tenyits amb els diferents tints, només suporten aproximadament entre 25 i 30 g.  He comprovat que el tint del cabell es danya amb l’acció de la llum solar, ja que aquesta intenta penetrar dins, fent mal bé la capa exterior. Com també ho fa l’acció de rentar‐se el cabell amb el xampú, que fa treure la capa exterior on es troba el color triat per l’usuari.  Si utilitzes tints amb henna assegura't que estàs utilitzant henna amb pigments vegetals i no amb sals metàl∙liques. BIBLIOGRAFIA: Llibres:



HILL, John W.; KOLB, Doris K. : Química para el nuevo Milenio, Pearson Publications Company, 1 de març, 2000.

Llocs web:

 

http://www.slideshare.net/aggararn/qumica‐dels‐tints http://www.ehowenespanol.com/historia‐colores‐tinte‐cabello‐sobre_102819/

- 100 -

TÍTOL: AUTORA: TUTORA: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Factors de protecciósolar, ens podem fiar? Víctor Doblas Miguel Lourdes Tablado Almela Ciències de la salut Biologia Ins Comte de Rius Tarragona

OBJECTIUS:

      

Conèixer les característiques bàsiques de la radiació solar ultraviolada i infraroja. Comprendre la fisiologia de la defensa dermatològica contra els raigs ultraviolats. Conèixer els mecanismes d’acció de les cremes solars. Estudiar els efectes que l’exposició al Sol pot tenir sobre la nostra salut. Establir les bases d’un protocol de treball experimental per comprovar‐ne l’eficàcia. Aprendre a treballar al laboratori seguint el mètode científic. Analitzar els resultats obtinguts i extreure’n conclusions.

HIPÒTESI:

Com que el sol és un factor comú en la vida, el risc és molt real. D’altra banda, l’esgotament de la capa d’ozó de la mà dels productes químics i altres CFC ha augmentat la inquietud sobre els riscos dels raigs UV. Estic fora de perill de càncer de pell si em poso protector solar? Què significa SPF, i quin és l’adequat per a mi? Els protectors solars funcionen realment? EL PROCÉS:

He dividit el treball en 3 parts:  Realització d’una enquesta sobre coneixement i ús de les cremes solars  Seguiment dels valors de IV( índex ultraviolats) i d’evolució del gruix de la capa d’ozò  Determinació experimental dels valors efectius d’absorció de diferents cremes protectores. CONCLUSIONS:

Les principals conclusions extretes de la part experimental són:  Bona part de la població dels 2 sexes utilitzen alguna crema de protecció solar però, la major part no utilitzen el factor de protecció recomanat.  La majoria dels enquestats no s’aplica la crema abans d’exposar‐se al Sol, ni tampoc se renova l’aplicació al banyar‐se el que fa que el seu nivell de protecció sigui insuficient.  En contra del que cabria esperar, el gruix de la capa d’ozó sobre la nostra zona és molt bo amb la qual el nivell de protecció teòric també ho és. Millor quan la capa que filtrarà els rajos està en la seva plenitud precisament cap als mesos on hi ha més incidència de ultraviolats.  He pogut comprovar amb l’estudi espectrofotomètric que la crema solar estudiada (Delial ambre solaire per a nens FP 30) si es fiable perquè té una gran absorbància dintre del rang dels ultraviolats de tipus A que són els més perjudicials per la nostra salut. Per extrapolació puc concloure que si les mesures fetes amb unes concentracions mínimes manifesten tan bona absorció, més bona serà la protecció quan s’utilitzen les quantitats recomanades.

- 101 -

BIBLIOGRAFIA: Llibres:

  

Camacho, F. Antiguos y nuevos aspectos de la Fotoprotección. Dermocosmética. Vol. 4, Núm7. 2001 pag 441‐448. Lecha Carralero, M. Fotoprotección: los filtros solares. Terapéutica septiembre 2004. vol. LXVII N.º 1.529 pag562‐564. Scherschun L, Lim HW. Photoprotectiojn by Sunscreens. Am J Clin Dermatol 2001; 2:131‐ 134.

Llocs web:

 

http://www.aemet.es/es/eltiempo/observacion/radiacion/ozono (pàgina consultada per de gruix de la capa d’òzo) http://www.aemet.es/es/eltiempo/observacion/radiacion/ultravioleta?datos=mapa (pàgina consultada per obtenir les dades de índex UV)

- 102 -

TÍTOL:

Anàlisi d’una mostra d’aigua de riu destinada a la producció d’aigua potable AUTOR: Albert Lozano Contreras TUTORA: Esther Bordas Casas CICLE FORMATIU: Química Ambiental ÀREA CURRICULAR: Química CENTRE: Ins Comte de Rius LOCALITAT: Tarragona OBJECTIUS: El treball té com objectiu mostrejar i analitzar una mostra d’aigua del riu Francolí en la conca baixa, descriure els resultats obtinguts dels diferents tipus d’anàlisis emprats i determinar el procés de potabilització adequat per a poder utilitzar l’aigua del riu com aigua potable. HIPÒTESI:

L’aigua del riu que passa per Tarragona és un aigua potable o estarà per sobre dels límits permesos que fixa la normativa? Quins tractaments són necessaris? EL PROCÉS:

Començarem l’estudi de l’aigua realitzant el mostreig en la conca baixa del riu Francolí, més concretament a l’alçada del barri de Sant Ramon. L’aigua serà emmagatzemada en flascons de polietilè estèrils que es col∙locaran dins una nevera portàtil per portar‐los fins el laboratori i mantenir així les propietats d’origen. En les 48 hores següents es realitzaran els anàlisis en el laboratori. El primer dia es farà l’estudi microbiològic per poder fer una lectura vàlida dels resultats i juntament es realitzarà els anàlisis de paràmetres químics amb kits comercials. El segon dia es destinarà a mesurar els paràmetres físics de l’aigua. Després de realitzar el treball de laboratori es procedirà a discutir i analitzar els resultats obtinguts, per poder veure quins paràmetres s’hauran de tractar per dissenyar el procés de potabilització adequat per aconseguir que l’aigua del Francolí sigui apte pel seu ús. CONCLUSIONS:

Alta presència d’algues en el riu. Pot ser degut a l’alt nivell de concentració de fosfats presents en l’aigua. Els diferents paràmetres que sobrepassen els límits dificulten que hi hagi presència de fauna en el riu. Una escassa activitat microbiològica a causa del efecte desinfectant del fenol que deriva dels processos de la indústria química. És necessari realitzar un tractament de potabilització intensiu per aconseguir reduir la majoria de paràmetres per poder classificar l’aigua del Francolí com a aigua potable. I la necessitat de la realització d’un tractament específic per als fenols degut a que els processos existents per a l’eliminació de fenols no són viables per a les indústries. BIBLIOGRAFIA: Llocs web:

  

http://www.ccaait.com/ http://www.riufrancoli.org http://www.bvsde.ops‐oms.org

- 103 -

   

http://www.merck.de http://europa.eu/legislation_summaries/agriculture/environment/l28002b_es.htm http://www.ambientum.com/revista/2003_05/CALIDADAGUAS.htm http://educacio.gencat.net/portal/page/portal/Educacio/PCentrePrivat/PCPInici/PCPSegur etatSalut/PCPLaboratorisProductesQuimics

- 104 -

TÍTOL:

A la recerca de l'harmonia (De Pitàgores a la Cimàtica: Veure el so) AUTORA: Eva Maria Mas Comí TUTOR: Josep Maria Aliaga Tomàs MODALITAT: Ciències i tecnologia ÀREA CURRICULAR: Física CENTRE: Ins Comte de Rius LOCALITAT: Tarragona OBJECTIUS:  Conèixer una visió històrica dels diferents científics i matemàtiques interessats pel concepte d’harmonia.  Conèixer les característiques bàsiques de les ones sonores i com es generen els diferents sons harmònics en diferents instruments musicals.  Estudiar les ones estacionàries, coneixent‐ne les seves característiques quan actuen tant en cordes com en tubs.  Conèixer el funcionament d’un programa d’anàlisi de so.  Saber com prendre mesures i estudiar experimentalment un so musical d’un instrument.  Realitzar experiments de cimàtica i aconseguir obtenir les anomenades figures de Chladni. HIPÒTESI:



La primera part, de les dues que consta la part experimental d’aquest treball de recerca, agafa com a hipòtesi de partida, el descobriment de Pitàgores que diu que: “ Si una corda té una manera fonamental de vibració amb freqüència f, dividir‐la en n parts la freqüència passarà a ser n f .” Per una altra banda, en la segona part experimental, a partir de les figures de Chladni, figures que intentarem aconseguir, la hipòtesi de partida és : “La cimàtica permet visualitzar l’harmonia de certes ones sonores.”

EL PROCÉS:

En la primera part del treball, per a corroborar la hipòtesis de partida vam mesurar, mitjançant el programa d’anàlisi de so EXAO, la freqüència produïda per diferents cossos: la vibració de dues cordes de guitarra (una el doble de llarga que l’altra), d’uns tubs d’assaig (un x vegades més llarg que l’altre) i de dos vasos de precipitats (un amb el doble de massa que l’altre). Després vam comparar els resultats obtinguts experimentalment amb els teòrics. Per a la segona part, dedicada a la cimàtica, vam construir una “placa de Chladni”. L’experiment consisteix en cobrir de sorra una simple placa metàl∙lica i tot seguit tocar la vora de la placa amb un arquet de violí, creant‐hi així vibracions que organitzaran la sorra en els patrons determinats (figures acústiques de Chladni). La fletxa indica el punt exacte on s’hi ha passat l’arquet del violí per a crear les formes:

- 105 -

També vam crear una versió moderna de la placa de Chladni utilitzant un altaveu, un generador de freqüències i un amplificador. Primer vam cobrir l’altaveu amb un guant de goma, deixant la superfície ben tensa; i després vam col∙locar‐hi sorra a sobre. Per a crear les formes, només havíem d’anar canviant de freqüència amb el generador de freqüències que transmetia el so a l’altaveu i feia vibrar la superfície de goma. Per a cada freqüència es descriu un dibuix determinat:

Forma a f = 3760 Hz

CONCLUSIONS:

Forma a f = 622 Hz

Els experiments realitzats m’han servit per a corroborar les meves hipòtesis de partida. 

 

Es compleix la relació establida per Pitàgores entre freqüència i longitud: “ Si una corda té una manera fonamental de vibració amb freqüència f, dividir‐la en n parts la freqüència passarà a ser n f .” El mateix fonament es pot adaptar per a masses i tubs. En el cas dels tubs: al fer vibrar un tub que té la meitat de longitud que un altre, produirà el doble de freqüència que si féssim vibrar l’altre. Mentre que en el cas de les masses, aquest fenomen es produeix amb cossos en el que un té la meitat de massa que l’altre. Les notes de l’escala musical s’obtenen al dividir proporcionalment les freqüències de dues notes separades per una octava. Amb la cimàtica: He demostrat que les ones harmòniques creen patrons que poden visualitzar‐se en forma de figures geomètriques, he pogut fer visible el so.

BIBLIOGRAFIA:

Llibres:  

Física II , Editorial Edebé, Barcelona, ISBN: 978‐84‐236‐9257‐6 Jenny, Hans: Cymatics, a study of wave phenomena , ISBN: 1‐888‐13807‐6

Llocs web:  http://www.cymascope.com/cyma_research/history.html  http:// www.cymaticsource.com  http://www.enciclopedia.cat/

- 106 -

TÍTOL:

Comandament Bluetooth AUTORS: Edgar Grau Justícia Josep Mª Tutusaus David Mateu Ibarra TUTORS: Isidoro Ema, Vicente Calvo i Jose Luis Garcia MODALITAT: Desenvolupament de productes electrònics ÀREA CURRICULAR: Tecnologia electrònica CENTRE: Ins Comte de Rius LOCALITAT: Tarragona DESCRIPCIÓ: L’objectiu del projecte consistirà en crear una aplicació Android per a poder controlar, en el nostre cas un vehicle de “Scalextric”, mitjançant el mòbil com si fos el comandament a distancia mitjançant el sistema de comunicació Bluetooth. Per això, s’utilitzaran el coneixements obtinguts al llarg del cicle i altres complementaris extrets a partir de fonts d’internet i llibres d’electrònica CONTINGUTS:

Els continguts del projecte abarcaran des de la part de programació dels micro controladors fins els assajos i els resultats finals del projecte. PROCÉS D’ELABORACIÓ:

L’elaboració del projecte estarà diferenciat en diferents etapes les quals estan explicades breument a continuació:  En primer lloc es va estudiar la viabilitat d’aquesta idea i a partir d’aquí es van realitzar una sèrie d’assajos per a fer un estudi dels components que s’havien d’utilitzar.  En segon lloc es va realitzar una aplicació pel sistema operatiu Android en que es controlava un vehicle de joguina a partir de diferents opcions de direcció: marxa endavant, marxa enrere, stop i direcció a dreta i esquerra.  En tercer lloc s’aplica aquesta aplicació per a poder controlar el voltatge que circula per la pista d’Scalextric fent que depenent la inclinació del mòbil acceleres o frenes a voluntat de l’usuari.  L’últim pas consisteix en la creació de la placa electrònica i realitza verificacions i correccions d’errors que poguessin aparèixer en la fase de proves.

- 107 -

CONCLUSIONS:

La conclusió extreta a partir dels assajos realitzats en un vehicle de joguina i en l’aplicació d’aquest sistema de control en el vehicle d’Scalextric és que es pot realitzar una comunicació per a controlar qualsevol aparell electrònic a partir d’un receptor bluetooth i l’aplicació en la qual poden ajustar pel que es vol controlar. A part, mentre realitzàvem el projecte, vam incorporar coneixements d’elements utilitzats els quals desconeixíem i que en el mon de l’electrònica son utilitzats freqüentment ampliant els nostres coneixements en el mon de l’electrònica. BIBLIOGRAFIA: Manuals:

     

Manual de usuari del compilador PCW de CCS Control de motores de corriente de continua con driver L293B Datasheet modulo optoacoblador Datasheet micro controlador 16F627 Datasheet modulo Bluetooth HC‐06 Datasheet L293NE

Llocs web:

  

http://www.alldatasheet.es http://www.neoteo.com http://www.wikipedia.es

- 108 -

TÍTOL: AUTORA: TUTORA: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

“Red Bull te da alas” … i què més? Lorena Ramos Moreno Lourdes Tablado Ciències de la salut Biologia Ins Comte de Rius Tarragona

OBJECTIUS:

      

Conèixer les característiques de les begudes anomenades energètiques. Conèixer els mecanismes d’acció sobre el cos humà. Esbrinar bibliogràficament i experimentalment els possibles riscos d’aquestes begudes per la salut. Establir les bases d’un protocol de treball experimental per comprovar alguns dels efectes principals o secundaris que pot provocar. Aprendre a treballar seguint el mètode científic. Analitzar els resultats obtinguts i extreure’n conclusions.

HIPÒTESI:

El mercat de consum està inundat amb nous productes que prometen fer molt més que saciar la set: hi ha elixirs comercialitzats com a begudes energètiques, begudes per a esportistes, aliments funcionals, intel∙ligents i begudes. Però són segurs? Per conèixer més les begudes energètiques i respondre a la pregunta anterior vaig plantejar el següent TDR. EL PROCÉS:

El treball consta fonamentalment de dues parts: la part teorica dedicada a la recerca bibliogràfica i la part pràctica. La part teorica ens permet conèixer una mica més profundament les begudes energètiques. Descobrim què són les begudes energètiques, els components més importants, les marques més venudes, els efectes que provoquen en nosaltres. La part experimental la vaig dividir en 2 parts: un estudi de camp sobre el consum de les begudes energètiques i sobre el coneixement que dels seus efectes sobre la salut tenim. Amb tal finalitat vaig passar una enquesta a 85 persones i en vaig extreure conclusions. Estudi experimental dels efectes fisiològics de la ingesta d’una beguda energètica, d’on vaig extreure uns resultats i unes conclusions sobre els efectes de les begudes energètiques.

CONCLUSIONS:

De tota la informació́́ que he pogut trobar, tant d'estudis com de la part experimental que he dut a terme i, fins i tot, de les enquestes que he passat, he arribat a les següents conclusions:

- 109 -

la gran majoria de les persones enquestades les havien tastat, i això mostra lo conegudes que arriben a ser aquestes begudes. Tot i que moltes persones opinen que poden ser perjudicials per la salut, les segueixen prenent, perquè̀ busquen aconseguir uns efectes fisiològics com el sentir‐se despert, l’estat d’alerta o la percepció́ de tenir més energia. He de dir que aquestes percepcions es veuen sobrevalorades per l’ambient en que es solen prendre aquestes begudes anant de marxar i acompanyades d’alcohol. He pogut demostrar amb la meva part experimental que desprèśs d'haver begut una beguda energètica la pressió́ sistòlica, la pressió́ diastòlica i el pols augmenten. BIBLIOGRAFIA: Articles:

   

Horne JA, Reyner LA. (2000). “Beneficial effects of an “energy drink” given to sleepy drivers”. Amino Acids 2001; 20(1):83‐9.) Kennedy DO, Scholey AB. A glucose caffeine energy drink ameliorates subjective and performance deficits during prolonged cognitive demand. Appetite. 2004 Jun;42(3):331‐3.) Specterman M, Bhuiya A, Kuppuswamy A, Strutton PH, Catley M, Davey NJ. The effect of an energy drink containing glucose and caffeine on human corticospinal excitability. Physiol Behav. 2005 Jan 17; 83(5):723‐8.) Pasiakos SM, Petrancosta R, Wygand J, Otto RM. The Effects of a Commercial Energy Drink on Repeated High Intensity Anaerobic Cycling Performance. Med Sci Sports Exerc 2005 May. 37(5) Suppl S42.)

Llocs web:

             

http://poceadmon.blogspot.com.es/2009/09/composicion‐quimica‐de‐bebidas.htm http://www.vitadelia.com/alimentacion‐y‐nutricion/las‐bebidas‐energeticas‐y‐las‐ isotonicas‐ adiferenciarlas‐bien http://wvw.nacion.com/ln_ee/2007/noviembre/07/aldea1306462.html http://www.nutri‐salud.com.ar/articulos/bebidas_energizantes_o_energeticas.php http://www.nutri‐salud.com.ar/articulos/bebidas_energizantes_o_energeticas.php http://www.nutrinfo.com.ar/pagina/info/ene01‐05.pdf http://www.nutrinfo.com/pagina/info/ene01‐05.pdf http://www.alimentacionsana.com.ar/informaciones/novedades/bebidas%20energeticas.h tm http://revista.consumer.es/web/ca/20020601/actualidad/analisis1/47794.php http://www.historiasdegrandesexitos.com/2009/08/historia‐de‐red‐bull.html http://www.temsistemas.com/clientes/alkemy/downloads/Novedades/Bebidas_energizant e s.pdf http://www.nutrimedperu.com/energizantes.htm http://carbohidratosenergeticos.blogspot.com.es/2010/08/bebidas‐energeticas‐ composiciony_06.html http://www.nutrinfo.com/

- 110 -

TÍTOL:

Tracció Automàtica Independent AUTORS: Cesar Calderón, Eduard Casado, Raúl del Río TUTOR: Isidoro Ema MODALITAT: Desenvolupament del productes electrònics ÀREA CURRICULAR: Tecnològia electrònica CENTRE: Ins Comte de Rius LOCALITAT: Tarragona DESCRIPCIÓ: La idea del projecte que volem fer es aconseguir un cotxe de slot (Scalextric) que requereixi un nivell de pilotatge més bàsic o senzill que el cotxe estàndard. CONTINGUTS:

Per realitzar aquest objectiu crearem un sistema que bloquegi independentment una de les rodes posteriors durant les corbes, per evitar que el cotxe derrapi, bolqui o surti de la pista fàcilment, aconseguint major estabilitat i velocitat. No evita la sortida de pista si la velocitat es excessiva. PROCÉS D’ELABORACIÓ:

Inicialment escollim agafar un cotxe basic i intentar realitzar modificacions mecàniques per poder fer que les rodes treballin individualment a l'hora de l'acceleració. Muntem dos motors en paral∙lel, cadascun encarregat de girar una de les rodes posteriors individualment. CONCLUSIONS:

     

Aplicació dels coneixements adquirits durant el primer i segon any de DPE. Identificar els problemes durant el projecte i solucionar‐los. Adaptar‐se a l'espai reduït del vehicle. Aprendre a manipular components diferents a l'electrònica. Aprendre a treballar en equip. Aprendre a anticipar‐nos als problemes que puguin sorgir en un futur i prevenir‐los.

BIBLIOGRAFIA: Llibres:

 

Llocs web:

Fundamentos de electrónica. Malvino Albert Paul. Introducción al análisis de circuiots. Boylestad.

     

- 111 -

www.google.es www.wikipedia.es www.pasionslot.mforos.com www.slotadictos.mforos.com www.scalextric.com www.foroslot.com

Estudi comparatiu entre l'agricultura convencional i l'agricultura ecològica.

Eudald Llauradó Calero

Ciències de la Terra i del Medi Ambient

Observació i estudi de l'activitat solar

David Moreno García

Física

Mari Pau Serrat Adell

Física

Introducció a la microscòpia d'efecte túnel (STM) i estudi d'una superfície atòmica d'or

- 112 -

El Fòrum TRiCS, espai de trobada on l'alumnat i el professorat poden intercanviar els seus coneixements i les seves experiències i que té com a objectiu promoure la ciència i la tecnologia, és viscut al nostre centre com una oportunitat més d'aprenentatge. Per a l'alumnat de segon de batxillerat, que ja ha realitzat el seu treball de recerca de manera notable i ha obtingut uns resultats especialment significatius, és l'ocasió per donar a conèixer més enllà del propi institut la seva experiència i els seus coneixements. Després de mesos de treball, esforç i angoixa, ara, lliures ja de la pressió de la nota, és el moment de presentar, davant d'un públic aliè els resultats obtinguts. La seva participació en el Fòrum pot ser també la clau per seguir en aquesta direcció i, en un futur, formar part de la propera generació de científics del nostre país. Per als nois i noies que han iniciat aquest curs el batxillerat en l'àmbit de les ciències i de la tecnologia és una motivació i una guia per iniciar‐los en el que, al llarg d'una bona colla de mesos, serà el seu treball de recerca. Sens dubte, la mostra de treballs que veuran els servirà per agafar idees, descobrir metodologies i procediments,... els animarà i els ajudarà a sortir‐se'n, amb èxit, d'aquest nou repte que afronten amb il∙lusió. Per al professorat, el Fòrum esdevé el lloc ideal on compartir i comentar amb els companys i companyes l'àmplia diversitat de metodologies emprades en els centres i les habilitats adquirides pels nostres alumnes i, alhora que potenciem una bona preparació per als futurs universitaris, ens enriquim i millorem la nostra tasca docent. Finalment, volem felicitar els organitzadors i les entitats que fan possible el Fòrum TRiCS, tot reconeixent el valor de l'esdeveniment com a premi a l'esforç personal de molts dels nostres alumnes, al mateix temps que promou l'aprenentatge entre iguals.

- 113 -

TÍTOL:

Estudi comparatiu entre l’agricultura convencional i l’agricultura ecològica. (El cas experimental de la varietat pebrot tendre Capsicum baccatum) AUTOR: Eudald Llauradó Calero TUTOR: Joan Lupiáñez Porcel MODALITAT: Científic ÀREA CURRICULAR: Biologia i Ciències de la Terra i del Medi Ambient CENTRE: Ins Fontanelles LOCALITAT: Les Borges del Camp OBJECTIUS: Els objectius d’aquest treball de recerca es poden dividir en dos apartats diferents, però totalment complementaris. En primer lloc, es troben els objectius teòrics que són conèixer de forma correcte l’agricultura convencional i l’agricultura ecològica i aportar aquests coneixements a la part pràctica del treball de recerca. En segon lloc, es troben els objectius pràctics que consisteixen a comprovar que l’agricultura ecològica pot competir, a nivell de producció, amb l’agricultura convencional i determinar en quins àmbits és més competitiva cada tipus d’agricultura. HIPÒTESI:

“Els resultats obtinguts de l’aplicació de les tècniques ecològiques en un conreu determinat a petita escala poden competir a nivell de producció amb els resultats obtinguts de l’aplicació de les tècniques convencionals a petita escala”. EL PROCÉS:

El treball de recerca està dividit en dues parts. A la primera es tracten les bases teòriques de les dues tècniques agrícoles i a la segona es realitza un cultiu a petita escala de la varietat pebrot tendre Capsicum baccatum. A la part teòrica s’ha realitzat una recerca bibliogràfica per definir correctament, tant l’agricultura ecològica com l’agricultura convencional, a més de tractar altres aspectes d’importància, com poden ser les malalties i plagues més comunes de l’agricultura de les terres catalanes i els seus tractaments respectius segons el tipus de tècnica agrícola emprada, la mecanització del camp o l’entrada al mercat, segons si la procedència del producte és convencional o ecològica. La part experimental d’aquest treball de recerca ha consistit en un cultiu a petita escala de dotze pebroteres Capsicum baccatum. Sis d’aquestes han estat tractades mitjançant els processos i les tècniques habituals en agricultura convencional, com poden ser l’adició de fertilitzants químics, insecticides químics, etc, i les sis plantes restants han estat tractades mitjançant tècniques ecològiques, com poden ser l’adició d’adob orgànic o el fet d’integrar plantes aromàtiques al cultiu, en aquest cas l’alfàbrega. Aquesta part experimental la podem dividir en tres etapes. La primera consisteix en l’estudi previ a la realització del cultiu en el qual es recopila la informació necessària per al correcte procediment, la segona etapa comprèn les quinze setmanes que té de durada el cultiu de pebroteres i, finalment, a la tercera etapa es realitza un qüestionari de proves organolèptiques a una població de vint individus.

- 114 -

CONCLUSIONS:

Un cop realitzada la part pràctica es determina com a falsa la hipòtesi plantejada a l’inici del treball ja que es pot comprovar als resultats que la producció de les plantes ecològiques es manté constant, però no pot assolir els nivells de producció de les plantes convencionals quan aquestes es troben a ple rendiment (un cop ja s’han realitzat entre una i dues collites). Tot i així, es comprova que un cultiu ecològic pot ser molt més competitiu en àmbits com el respecte ambiental o en proves organolèptiques com el gust. Finalment, i fent referència a l’ús dels fertilitzants emprats en l’agricultura convencional, s’arriba a la conclusió que té conseqüències en l’estructura, la presència i el rendiment de la planta i que un mal ús d’aquests no tan sols malmet el medi, sinó que també pot provocar la mort del cultiu. BIBLIOGRAFIA: Articles i publicacions:

 

Gloria Guzmán Casado, Manuel González de Molina. Agricultura tradicional versus agricultura ecológica. El coste territorial de la sustentabilidad. Múrcia: Edicions de la Universitat de Múrcia, 2007. Francesc Reguant, Martí Boada (pròleg). Entendre l’agriucultura. Barcelona: Pagès Editors, 2011.

Llocs web:

  

Horta orgànica Bioiris [www.bioiris.com] Agrison [www.agroison.com] Ciència i Biologia [www.cienciaybiologia.com]

- 115 -

TÍTOL: AUTOR: TUTOR: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Observació i estudi de l’activitat solar David Moreno Garcia Justo Lozano Gómez Ciències i Tecnologia Física Ins Fontanelles Les Borges del Camp

OBJECTIUS: Els objectius d’aquest treball són:  estudiar i observar l’activitat solar i el cicle solar actual a llarg del treball.  saber utilitzar els estris d’observació i familiaritzar‐se amb els mètodes d’estudi de les taques solars.  comprovar les hipòtesis exposades al treball.  conèixer més els fenòmens de l’activitat solar.  difondre el tema de les tempestes solars a través del treball.

HIPÒTESI:  Ens acostem cap a un màxim solar.  Les taques solars amb diferent latitud no es mouen a la mateixa velocitat sobre la superfície solar. (Demostració de la rotació diferencial del Sol).  La relació entre taques i flamarades solars és certa i demostrable.  És possible trobar la potència lluminosa del Sol.  La il∙luminació solar provoca un increment de temperatura no uniforme.

EL PROCÉS: El treball s’organitza en: ‐ Una part teòrica que explica breument el Sol, les capes, els cicles i els seus fenòmens, la seva formació, la llum solar i les dates importants en què hi ha hagut esdeveniments que han marcat l’activitat solar aquí a la Terra. ‐ Una part pràctica, que conté les hipòtesis, la metodologia seguida en cadascuna d’elles, tota l’observació que s’ha realitzat, els resultats extrets, els gràfics i les conclusions. Per comprovar que ens acostem a un màxim solar es realitza una fitxa diària de l’observació del Sol observant el nostre astre a partir d’un projector solar on s’apunten dades del moment de l’observació, les condicions meteorològiques del moment, grups de taques visibles, les taques de cada grup i el total, la seva classe en diferents mètodes d’estudi i el total del dia i, finalment, un dibuix de la posició de les taques solars en el moment de l’observació. Posteriorment a l’observació diària, les dades són escrites en Excel, d’on s’obtenen els gràfics i els resultats. A partir del dibuix de la posició de les taques solars en cada fitxa d’observació diària feta, seleccionarem un parell de grups de taques sobre els quals demostrar la rotació diferencial amb dos mètodes: a partir de l’angle projectant i a partir de la mitjana de longitud recorreguda per dia. Per poder trobar la relació entre taques i flamarades solars es busca per Internet un registre de tempestes i flamarades solars, el qual compararem amb les taques observades i estudiades obtingudes de les observacions del Sol amb la finalitat de demostrar que hi ha una certa relació. A partir d’una bombeta de 100W, un focus de 500 W i un espectròmetre amb un full i una taca d’oli demostrarem la lluminositat del Sol amb la llei inversa de quadrats. Amb l’última hipòtesi es construeix un cos negre que és acoblat a l’aparell d’observació per veure si hi ha variacions de la temperatura ambiental exterior amb la temperatura interior del cos. També es mesurarà la intensitat solar a diferents hores del dia a partir de l’altura del Sol al cel i l’energia del cos negre.

- 116 -

CONCLUSIONS: Tot i ser resultats extensos i que intervinguin molts factors, després d’estudiar el Sol queda demostrat que ens acostem cap a un màxim solar ja que l’activitat solar va en augment. Demostrem que la rotació diferencial del Sol és certa ja que els grups que escollim a diferents latituds no es mouen a la mateixa velocitat sobre la superfície solar. A partir de la taula elaborada amb el registre de flamarades i ejeccions de massa coronària produïdes al llarg del treball, comparem les més importants amb l’estat del grup de taques observat el mateix dia de l’esdeveniment i observem que els grups de taques produeixen la majoria de flamarades i tempestes solars quan aquestes es troben en la fase de màxim desenvolupament, per tant, queda demostrada la relació entre flamarades i taques solars. Una cosa que hem après és que el comportament magnètic del sol té molt a veure amb el fet que l’estat del Sol sigui un plasma. A l’hora de trobar la potència lluminosa solar ens dóna uns resultats molt exactes, sobretot amb el focus de 500 W. Tenint en compte l’increment de temperatura del cos negre i la intensitat solar que ens arribaria, veiem que hi ha una relació: quan la intensitat solar és més alta, és quan es produeix l’increment de temperatura més gran del cos, i quan la intensitat és més baixa és quan l’increment de la temperatura del cos és més baix. La intensitat solar i l’increment de temperatura més alts coincideixen amb les hores de més sol del dia, és a dir, quan el nostre astre es troba en el punt més alt del cel. BIBLIOGRAFIA: Documents audiovisuals:  National Geographic. Los misterios del Sol. [DVD]. Boston: NGHT, LLC. Llocs web:  SOHO. Sunspots: http://sohowww.nascom.nasa.gov/sunspots/  TWITTER. Actividad Solar @heliosfera: https://twitter.com/heliosfera  NOAA. Space Weather Prediction Center: http://www.swpc.noaa.gov/

- 117 -

TÍTOL: AUTORA: TUTOR: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Introducció a la microscòpia d’efecte túnel (STM) i estudi d’una superfície atòmica d’or Mari Pau Serrat Adell Justo Lozano Gómez Ciències i tecnologia Física Ins Fontanelles Les Borges del Camp

OBJECTIUS:

Els objectius del meu treball de recerca són els següents:  Assolir uns coneixements mínims sobre la preparació de la mostra.  Saber reunir les condicions necessàries per a poder utilitzar el STM.  Aprendre a utilitzar el microscopi d’efecte túnel.  Obtenir imatges clares d’una superfície atòmica.  Tractar i analitzar les imatges obtingudes amb el microscopi.  Submergir‐se en un ambient de treball científic de laboratori pràctic i real. HIPÒTESI:

En la investigació efectuada vaig plantejar la següent hipòtesi:  “Una superfície que apreciem plana a simple vista no ho és a nivell atòmic”. EL PROCÉS:

Aquest treball està organitzat en dues parts:  La primera part és teòrica: faig una petita introducció dels principals tipus de microscopis que podem trobar avui en dia, de l’aplicació de la Nanotecnologia i l’anàlisi de superfícies atòmiques actualment i en un futur pròxim, el principi en què es basa la STM (l’efecte túnel) i, finalment, el funcionament bàsic del microscopi d’efecte túnel. La majoria d’aquesta part del treball la vaig realitzar gràcies als apunts presos en les explicacions del Dr. Gustavo Ceballos.  La segona part és la pràctica: explico el procés a seguir per tal de preparar la mostra, les condicions en què ha de treballar el microscopi d’efecte túnel per tal que es puguin prendre imatges, la metodologia utilitzada per a aquest fi i, per acabar, dues de les imatges obtingudes ja tractades digitalment. CONCLUSIONS:

Pel que fa a les imatges que vam aconseguir obtenir, la hipòtesi plantejada a l’inici del treball és certa. Es pot apreciar que, realment, a nivell atòmic, la superfície no és plana sinó que hi ha forats on no hi ha àtoms i d’altres on hi ha protuberàncies en forma de capes hexagonals que se superposen formant una espècie de terrasses a diferents nivells de la superfície. Algunes vores de les terrasses es veuen desdibuixades, això és a causa de petits errors que comet la punta donats per la velocitat que porta. La seva forma hexagonal és deguda a l’estructura compacta hexagonal (EHC). Aquesta es caracteritza per formar un prisma regular de base hexagonal en què trobem un àtom a cadascun dels vèrtexs, els centres de les bases i el centre de tres triangles alterns de les divisions que es poden fer en el centre del prisma. Podem concloure que en anar‐se agrupant els àtoms, mantenen

- 118 -

la forma hexagonal original d’aquesta estructura i si se’ls bombardeja amb un canó d’argó per tal de preparar la mostra, també es desprenen en aquesta forma. La reconstrucció atòmica sembla ser que és deguda a l’estructura hexagonal compacta de l’or, tot i que no he trobat prou informació necessària per determinar per què es dóna aquest fenomen.

BIBLIOGRAFIA: Llocs web:

    

http://www.monografias.com/trabajos15/microscopio‐compuesto/microscopio‐ compuesto.shtml?monosearch http://www.madrimasd.org/revista/revista34/tribuna/tribuna1.asp http://www.nanotec.es/index.php http://eq.iqfr.csic.es/index.php?option=com_content&view=article&id=70&Itemid=54 http://bibliotecavirtual.unl.edu.ar:8180/tesis/bitstream/1/231/1/tesis1.pdf

- 119 -

Disseny del traçat d'un circuit de Fórmula 1 Combatent la neu: disseny i construcció d'un esquí alpí Alternatives als antibiòtics? Un pont, un món: projecte de disseny i construcció d'un viaducte sobre el riu Ebre Molt més del que veus: estudi microscòpic d'una planta The Red Tulip: estudi de casos de la malaltia de Parkinson Determinació de nitrats en aigües del Baix Camp Projecte d'un "chiringuito" a la platja de la Savinosa de Tarragona

Enric Auladell Bernat

Física i Dibuix Tècnic

Joan Colina Teixidó

Tecnologia industrial

Raquel Gomis Cañellas

Biologia

Iker Mongelos Amill

Tecnologia industrial

Ivan Pérez Llor

Biologia i Botànica

Orla Torrallardona Murphy

Biosanitari

Ada Vernet Crua

Química

Quim Vilafranca Molero

Arquitectura

- 120 -

Com a Institut de Secundària ens complau que al Camp de Tarragona hi hagi un Fòrum de Treballs de Recerca amb l’objectiu de promoure la ciència i la tecnologia. Aquest Fòrum ens permetrà mostrar una petita part de la tasca que es fa al centre i apropar‐nos al que fan els altres instituts. D’una banda és important contrastar allò que nosaltres fem amb el que es fa al nostre entorn, i d’altra banda la convivència entre alumnes i professors ens permetrà intercanviar experiències cosa sempre positiva, sense oblidar el que suposa per a l’alumne poder mostrar a un públic especialitzat l’esforç de tot un curs i els resultats obtinguts. Hem de remarcar que al darrere d’aquests treballs hi ha una dedicació per part dels tutors que normalment va més enllà de les hores establertes per a aquesta tasca i en molts casos una formació complementària per guiar l’alumnat en recerques especialitzades. Un dels objectius plantejats des de fa temps a l’Ins Gabriel Ferrater és donar resposta a les necessitats educatives dels alumnes i, al mateix temps, potenciar una bona preparació per als futurs estudis universitaris, tot incidint en el desenvolupament de l’esperit científic dels estudiants. És per això que estem molt satisfets de col∙laborar amb els treballs dels nostres alumnes.

- 121 -

TÍTOL: AUTOR: TUTOR: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Disseny del traçat d’un circuit de Fórmula 1 Enric Auladell Bernat Anton Gens Rivalt Cientificotècnic Física, dibuix tècnic i tecnologia Ins Gabriel Ferrater Reus

OBJECTIUS:

1. 2.

3. 4.

Elaborar un disseny que estigui en la línia dels gustos d’un pilot. Elaborar un disseny que s’adeqüi al reglament vigent (2012), entenent per reglament tant les restriccions que marca la Federació Internacional de l’Automòbil (FIA) pel que fa a l’amplada/llargada del circuit, el peralt màxim... Així com el reglament que estableix quins plànols s’han d’elaborar de l’obra, i com s’han d’elaborar, per tal que el disseny pugui ser construït. Elaborar un disseny que s’ajusti a la realitat, és a dir, que les característiques del traçat siguin semblants a les de circuits existents de Fórmula 1 (nº de corbes, llargada de les rectes, etc.). Tenir una primera presa de contacte amb el món de l’enginyeria, que és cap on vull encarar la meva futura formació universitària.

HIPÒTESI:

Per dissenyar el traçat d’un circuit de Fórmula 1, i que aquest estigui en la línia dels parers d’un pilot, cal tindre presents el seu punt de vista i la seva opinió, però són suficients? Potser em caldrà buscar informació complementària, com són les pautes seguides en el disseny de carreteres que, degut a les semblances que presenten amb un circuit, potser em resultaran útils.

EL PROCÉS:

Primer de tot vaig disposar‐me a buscar contactes a través d’Internet i, en vista del poc èxit de la cerca, vaig intentar trobar algú que conegués un pilot, o m’hi pogués posar en contacte. Al cap d’unes setmanes ho vaig aconseguir, i vaig poder entrevistar en persona un pilot de Fórmula 3 (Carlos Álvarez) i un altre pilot de turismes i GTs, via e‐mail (Cristian Cano). Les entrevistes a pilots em van resultar extremadament útils per saber quins eren els seus gustos i criteris per decidir si un circuit era bo o no. Tanmateix, les entrevistes als pilots no em van servir per saber quins eren els reglaments per dissenyar un circuit, ni quin mètode havia de seguir per dissenyar‐lo. Em vaig proposar, doncs, entrevistar un enginyer de canals, camins i ports per tal de conèixer aquestes dades. Després de setmanes de buscar, vaig aconseguir posar‐me en contacte amb en Lluís Via, qui em va facilitar els reglaments perquè me’ls llegís, i un programa informàtic de dibuix adient per dissenyar el circuit. Un cop tenia un primer disseny, vaig aconseguir l’oportunitat d’entrevistar un altre enginyer de canals, camins i ports, de fama mundial. Ell era Jaume Nogué (dissenyador del Circuit de Catalunya, i d’altres circuits d’Espanya i del món). En Jaume Nogué em va fer una crítica constructiva del primer disseny que jo havia elaborat, i em va donar consells sobre com corregir determinats aspectes del traçat. Durant l’elaboració del disseny definitiu del traçat, vaig necessitar dur a terme diferents càlculs físics per tal de conèixer dades que m’ajudessin a elaborar un disseny segur per als pilots

- 122 -

(escapatòries prou amples si el cotxe passava per un punt a una alta velocitat, o canvis de rasant d’un radi correcte per tal que el cotxe no sortís disparat cap amunt). Val a dir que per conèixer el coeficient de fregament entre els pneumàtics i l’asfalt vaig realitzar un experiment, explicat a fons en el treball. Finalment, vaig elaborar el disseny definitiu, i vaig aconseguir, amb l’ajuda d’un programa informàtic, simular una volta on‐board pel traçat.

CONCLUSIONS:

1. He estat capaç de dissenyar un circuit que s’ajusta al criteri dels pilots, i també al reglament vigent. 2. En un circuit ha de prevaldre la seguretat abans que l’estètica o el mateix gust dels pilots. 3. El reglament que s’utilitza pel disseny de carreteres és aplicable en el disseny d’un circuit, en els aspectes que no es contradiu amb el reglament específic de la FIA sobre el disseny de circuits. 4. A partir dels resultats en els càlculs físics he deduït la gran importància de l’aerodinàmica en el món de la Fórmula 1. 5. He sabut aplicar les lleis de la física que conec per tal d’elaborar un traçat segur. 6. He pogut dissenyar un traçat que s’ajusta a la realitat del món de la Fórmula 1. 7. He estat capaç de realitzar un treball molt més elaborat dels que havia fet fins al moment, cosa que m’ha ajudat a saber sintetitzar tota la informació obtinguda. 8. Partint de no conèixer gairebé res sobre el disseny de circuits, he estat capaç de trobar, amb els meus propis mitjans, la informació i els contactes per tal de poder realitzar el treball. 9. He establert una primera presa de contacte amb el món de l’enginyeria, i he tingut una primera experiència en aquest camp abans d’iniciar la meva formació universitària. BIBLIOGRAFIA: Llibres:

     

BAÑÓN BLÁZQUEZ, Luis; BEVIÁ GARCÍA, José Francisco. Manual de carreteras ‐ Volumen 1: elementos y proyecto. Alacant: Ortiz e Hijos, Contrastista de Obras, S.A., 2000. C. GIANCOLI, Douglas (2006). Physics: principles with applications. Mèxic: Pearson Education, Prentice Hall. 6a edició (traducció al castellà). ESCOLANO PAUL, Jose A.: “Curvas verticales en los trazados ferroviarios” dins Revista de Obras Públicas, núm. 3261. 1987. Pàg. 537‐542. FIA. Appendix to the international sporting code – Procedures for the recognition of motor racing circuits. París. 2012. MINISTERI DE FOMENT ESPANYOL, secretaria de l’Estat d’Infraestructures i Transports. Instrucción de carreteras norma 3.1‐IC, trazado. Desembre de 1996. TIPLER, Paul A (1988). Physics. Nova York: Worth Publishers, Inc. 2a edició (traducció al castellà).

Llocs web:

Un total de 21 llocs web (veure treball).

- 123 -

TÍTOL: AUTOR: TUTOR: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Combatent la neu: Disseny i construcció d’un esquí alpí Joan Colina Teixidó Vicent Vandellòs Tecnològic Tecnologia Industrial Ins Gabriel Ferrater Reus

OBJECTIUS:

Em vaig proposar tres objectius principals en aquest treball:  Documentar‐me plenament sobre les diferents tipologies, els mètodes de construcció, la composició i el disseny d’un esquí alpí, ja que és l’esport que he practicat tota la meva vida i m’agradaria tenir un coneixement absolut sobre els estris que em permeten practicar‐lo, els esquís.  Dissenyar un esquí alpí amb les següents característiques: o Polivalent, tècnic, innovador, ecològic i modern.  Fabricar l’esquí amb un sistema artesanal i a una escala determinada. HIPÒTESI:

Tot i la meva gran passió per aquest esport, l’esquí alpí, gairebé mai m’havia preguntat això: “Què és el que hi ha a l’ interior d’aquests elements? Com estan construïts?” Per aquest motiu, vaig decidir que em documentaria a fons sobre els esquís i així podria arribar a una part pràctica, el disseny i la construcció d’un esquí alpí. Aquest hauria de ser innovador, però alhora gaudir de les mateixes tecnologies que presenten els esquís més recents i punters del mercat. Principalment em vaig plantejar dues preguntes abans de començar el treball: Podria aconseguir elaborar un disseny que gaudís de les característiques que jo tenia pensades? Si aconseguís dissenyar‐lo, podria trobar un sistema de construcció artesanal eficaç? EL PROCÉS:

Per realitzar aquest treball, en primer lloc, vaig fer un estudi sobre l’evolució que ha sofert l’esquí al llarg de la història, les diferents parts que constitueixen l’esquí, els diferents tipus d’esquís alpins, els materials amb els quals està fabricat, els tipus de construccions o estructura interna que pot tenir un esquí, les noves tecnologies i tendències que s’han desenvolupat en els últims anys i el mètode de fabricació dels esquís. Un cop informat completament, arribava la part pràctica del meu treball, que es basava en el disseny i la construcció d’un esquí que aportés qualitats d’alt nivell. Per dissenyar‐lo, em vaig basar en el seguiment dels diferents punts estudiats anteriorment. D’aquesta manera, vaig escollir els materials dels que estaria format l’esquí i les especificacions que s’adaptarien més a les característiques que tenia pensades pel meu disseny: polivalent, tècnic, innovador, ecològic i modern. Quan vaig haver decidit tots els trets que presentaria l’esquí i els materials que el formarien, vaig elaborar els plànols d’aquest disseny, on es veien les mesures que tindria l’esquí a la realitat. Amb els plànols acabats, podria construir la maqueta amb unes escales predeterminades, ja que el premsat es faria amb un motlle artesanal, construït per mi i no disposava dels recursos per fabricar‐ne un a escala natural.

- 124 -

CONCLUSIONS:

Un cop l’esquí estigué acabat totalment, vaig obtenir uns resultats del procés de construcció i vaig extreure unes conclusions generals de tot el treball, fent reflexions sobre les eleccions preses en aquest disseny i sobre el mètode de fabricació casolà escollit per elaborar l’esquí.

Fig.1 Plànols de l’esquí Fig.2 Aspecte de l’esquí acabat

Reflexionant sobre el disseny, els resultats han estat satisfactoris ja que l’esquí presenta característiques semblants als models més punters de la temporada 2012‐2013. La combinació de les tecnologies camber i rocker és un gran encert i així ho puc constatar en la entrevista feta al Sr. Marc Puig, gerent de Gregal Sports (importador d’ Elan a Espanya) quan parla de les tecnologies que utilitzen ells, en els seus esquís. Respecte als nous materials utilitzats, la fusta de cirerer, per la capa superior, i la fusta de bambú, per el nucli, han resultat ser una bona tria ja que tenen molt bones propietats mecàniques, en el cas de la fusta de bambú, o estètiques, en el cas de la fusta de cirerer. Quant al procés de construcció, tot i que hi ha alguns aspectes que es podrien millorar en cas de repetir el procés, l’esquí presenta un bon aspecte i té la geometria desitjada, per tant el sistema artesanal de construcció és suficientment útil i eficaç. Amb tot això, podem concloure que mitjançant el procés de construcció utilitzat, amb una ampliació dels recursos i dels elements de producció, podri ser viable econòmicament un taller d’esquís artesanals amb petites i mitjanes sèries de fabricació. BIBLIOGRAFIA: Llibres:



PI‐SUÑER CAÑELLAS, Panxo: ”Informe novetats esquís 2012‐2013”, dins Esports d’Hivern, núm.1, 2012, pàg. 41‐48.

Llocs web:

       

http://iweb.tms.org/ED/01‐5085‐11.pdf http://www.skibuilders.com/howto/ http://www.zonagravedad.com/modules.php?name=News&file=article&sid=442 http://www.youtube.com/watch?v=92yRGhlW5eA http://www.youtube.com/watch?v=1CGm5_3GsQA&feature=related http://theskimonster.com/blog/posts/sidewall‐vs‐cap‐construction/ http://www.construmatica.com/construpedia/Fibra_de_Vidrio http://www.nevasport.com/magazineff/art/5582/Construccion‐en‐Cap‐VS‐Construccion‐ Sandwich/

- 125 -

TÍTOL: AUTORA: TUTORA: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Alternatives als antibiòtics? Raquel Gomis Cañellas Rosa Llop Simón Científic Biologia Ins Gabriel Ferrater i Soler Reus

OBJECTIUS:

     

Aprendre diferents aspectes sobre els bacteris. Cultivar bacteris. Observar si els bacteris tenen resistència a alguns antibiòtics. Investigar si existeix alguna alternativa als antibiòtics utilitzats habitualment. Avaluar que en sap la gent sobre els antibiòtics i si creu que existeixen alternatives. Entrevistar especialistes en el tema.

HIPÒTESI:

 És probable que les solucions extretes de plantes, olis de plantes..., siguin efectives però no tant com els antibiòtics d’ús mèdic.  És probable que els bacteris s’hagin tornat resistents als antibiòtics degut a l’abús que se n’ha fet.  Pot haver gent que encara no sap que són els antibiòtics.  Pot haver gent que pensa que hi ha una alternativa als antibiòtics encara que no tan eficients degut a que no s’utilitzen tant. EL PROCÉS: En el meu treball hi podem observar tres parts diferents: 1. La primera tracta de fer cultius de 7 soques bacterianes diferents i afegir en cada placa dos discos d’antibiòtics diferents, en total tenim 6 antibiòtics i, per tant, haurem de fer 3 cultius en tres plaques diferents de cada soca bacteriana. Després els posem a l’estufa a 25ºC unes 96 hores i finalment amb paper mil∙limetrat es compta l’àrea afectada per l’antibiòtic (és a dir l’halo). 2. La segona es tracta de realitzar una sèrie de solucions de plantes; es fan els mateixos cultius que en la prova anterior, i en cada placa s’hi afegeix dues solucions fetes anteriorment. Després els posem a l’estufa a 25ºC unes 96 hores i finalment s’observa l’àrea afectada. 3. La tercera consisteix en passar unes enquestes a 85 persones diferents per mirar que sap la població sobre els antibiòtics. També entrevistar a persones especialitzades en el tema. CONCLUSIONS:

     

Existeixen alternatives als antibiòtics d’ús mèdic. L’alternativa que té més efecte antibiòtic és l’oli de l’arbre del te. L’alternativa que té menys efecte antibiòtic és la farigola i la ceba. El bacteri que té més resistència a les alternatives que hem utilitzat és l’ Escherichia coli. El bacteri que té menys resistència a les alternatives que hem utilitzat és el Micreococcus luteus. Bastants bacteris són resistents a algun antibiòtic.

- 126 -

       

Els bacteris més resistents als antibiòtics habituals dels que hem utilitzat són Serratia Marcencens i Bacillus Cereus. El bacteri menys resistent als antibiòtics habituals dels que hem utilitzat és Micreococcus luteus. L’antibiòtic a que els bacteris li tenen més resistència és la penicil∙lina. L’antibiòtic a que els bacteris li tenen menys resistència és la tetraciclina. No tothom sap el que són realment els antibiòtics. Molta gent pensa que hi ha alternatives als antibiòtics d’ús mèdic, però que no són tan efectives com els antibiòtics utilitzats normalment. Tots els metges han observat que al llarg del temps hi ha hagut una resistència de part dels bacteris. Tots els metges creuen que les alternatives no són eficaces contra infeccions.

BIBLIOGRAFIA: Llibres:

  

Patrick R.Murray, Microbiología médica Petra Neumayer, Alternativas a los antibiòticos Hans G.Schlegel, Micobiología general

- 127 -

TÍTOL:

Un pont, un món: Projecte de disseny i construcció d’un viaducte sobre el riu Ebre AUTOR: Iker Mongelos Amill TUTOR: Albert González Ferreres MODALITAT: Tecnològic ÀREA CURRICULAR: Tecnologia Industrial CENTRE: Ins Gabriel Ferrater i Soler LOCALITAT: Reus OBJECTIUS:  Explicar detalladament i de forma entenedora, les principals diferències entre els diferents tipus de ponts i com actuen els esforços en cadascun d’ells.  Escollir, a partir d’uns criteris, l’opció més adequada per al meu projecte.  Dimensionar les diferents parts del pont i calcular les forces que rep cadascuna.  Dissenyar el pont.  Construir a escala reduïda el pont del meu projecte. Tot i que, el principal objectiu del projecte va ser:  Donar solució a un problema real: el pas de barca de Miravet. Actualment, per arribar a aquesta població de la Ribera d’Ebre, s’ha de creuar el riu mitjançant un pas de barca, un transbordador que s’utilitza per arribar a l’altra riba. Factor que perjudica la comunicació entre els pobles dels voltants, i de rebot, afecta al comerç del poble, ja que no es pot utilitzar les 24h del dia. Per aquest motiu, proposo la construcció d’un viaducte en aquesta zona, gràcies al qual es reduirien aquests problemes notablement. HIPÒTESI:

Les grans estructures, especialment, els ponts, sempre m’havien creat un gran interès: Com els éssers humans podíem haver arribat a construir estructures d’aquestes dimensions? Em semblava impressionant que les persones haguéssim arribat a comunicar dues illes situades a milers de kilòmetres. Així que, vaig decidir introduir‐me en aquest món per estudiar‐lo més a fons, i posteriorment, transformar‐me durant la durada del treball en cap de projecte de construcció d’un pont sobre el riu Ebre. És possible que el meu pont s’arribés a poder construir en la realitat? EL PROCÉS:

Aquest treball consisteix en estudiar cadascuna de les quatre tipologies principals de ponts que existeixen i com actuen les forces en cadascun d’ells, per després, amb els coneixements adquirits, convertir‐me jo mateix en cap de projecte de disseny i construcció d’un pont real, situat a la vora del riu Ebre. He dividit el treball en dos blocs: la part teòrica, consisteix en una breu explicació sobre la història d’aquestes grans estructures, enumerar les principals diferències entre les tipologies de ponts estudiades i un breu resum dels esforços que hi poden actuar. I la part pràctica, on decideixo mitjançant diferents

- 128 -

criteris d’elecció i una comparació amb altres ponts que sobrepassen el riu Ebre, l’estil més adient pel meu projecte; estudio les diverses forces que actuen en l’estructura, per dimensionar cada part que la forma; dissenyo els plànols i, finalment, construeixo una maqueta del pont del meu projecte. CONCLUSIONS:

He après que l’elecció del tipus de pont no depèn únicament de la part matemàtica dels càlculs, sinó que qualsevol tipus de pont és podria arribar a construir gairebé en qualsevol lloc. Som nosaltres, les persones, que gràcies a diversos punts de vista, escollim l’estructura que pot cobrir millor aquest lloc. L’opció escollida pel projecte d’aquest treball ha estat la que he cregut que era més encertada, encara que possiblement, no tothom opinés el mateix. Crec que és una estructura estilitzada d’una gran bellesa estructural i que no afecta per res al paisatge natural, tot el contrari, convidaria als visitants a gaudir d’aquest bonic paratge i a donar un passeig amb l’antiga barca. A més, el pont pot establir una ruta comercial entre els pobles propers i afavorir així, l’economia de la zona. És l’hora d’avaluar la hipòtesi que m’havia formulat en el principi del treball: “És possible que el meu pont s’arribés a poder construir en la realitat?”. Doncs bé, exactament igual no és podria arribar construir, ja que a causa de la dificultat dels càlculs he hagut de simplificar molts factors, però la proposta de construcció i del tipus de pont podria ser una opció bastant encertada en la realitat. BIBLIOGRAFIA: Llibres:

      

MONLEÓN, Salvador. Ingeniería de puentes : Análisis estructural. Universitat politècnica de Valencia, 1997. I GUAL, Joan Joseph. Mecànica. McGraw‐Hill, 2005. Treballs i llibres sobre el pas de barca i “Lo Passador” de Sant Jaume d’Enveja Instrucción sobre las acciones a considerar en el proyecto de puentes de carretera; IAP‐1. Gobierno de España, Ministerio de Fomento, 2011. Recomendaciones para el proyecto de puentes mixtos para carreteras; RPX‐95. Gobierno de España, Ministerio de Fomento, 2012. Enciclopèdia catalana Documento Básico SE‐AE; Acciones en la edificación, 2011.

Llocs web:

    

http://www.ingenierocivilinfo.com/ Bloc de construcció http://www.constructorcivil.org/ http://en.structurae.de/structures/index.cfm http://www.miliarium.com/ http://www.aiacincinnati.org/community/ABC/curriculum/FiveBridgeTypes.pdf

- 129 -

TÍTOL: AUTOR: TUTOR: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Estudi microscòpic d’una planta: molt més del que veus. Ivan Pérez LLor Josep Maria Llort Planchadell Científic Biologia Ins Gabriel Ferrater Reus

OBJECTIUS:

  

Conèixer i diferenciar les estructures histològiques (teixits) mitjançant les observacions microscòpiques del blet (Amaranthus retroflexus) Comparar les observacions microscòpiques amb les estructures generals que es descriuen als llibres d’histologia vegetal. Aprendre diferents tècniques de tinció per l’estudi microscòpic dels teixits vegetals.

EL PROCÉS:

Per dur a terme el treball, he hagut de buscar una planta herbàcia, el blet (Amaranthus retroflexus) la qual es pogués tallar fàcilment. Després de fer els talls, he utilitzat diferents tècniques de tinció per poder distingir els diferents teixits que formen el vegetal. Quan he obtingut unes bones mostres, he utilitzat una càmera per fer fotografies i així poder classificar i explicar els diferents teixits observats.

Els temps generals (exposició als colorants) s’han de modificar en el cas del blet per obtenir una tinció de qualitat. Per obtenir unes bones mostres en la fase de preparació, l’eina més útil és el bisturí de fulla recta. L’estructura de la tija del blet que hem observat en les imatges és similar a l’estructura que descriu la bibliografia, però amb alguna particularitat, com la presència de dos anells concèntrics en el sistema vascular secundari o la presència de col∙lènquima. També és important la presència d’abundants traqueides en els cilindres vasculars. L’estructura de l’arrel de blet és semblant a la descrita en els llibres d’histologia vegetal, però hi ha un tret diferencial molt important i interessant: l’estructura de la medul∙la del blet és diferent a la descrita. És una excepció, ja que la medul∙la està formada per cilindres vasculars cadascun dels quals està envoltat per una capa d’endodermis. Aquest tipus diferent d’arrel s’anomena arrel polistèlica Hem comprovat que les arrels secundàries es formen a partir d’un teixit meristemàtic que es troba en la medul∙la de l’arrel principal (pericicle). L’exodermis de l’arrel del blet té diverses capes Hem aconseguit els objectius proposats a l’inici del treball: conèixer les estructures

CONCLUSIONS:

  



  

- 130 -

histològiques, comparar les observacions microscòpiques amb les estructures generals que es descriuen a la bibliografia i aprendre diferents tècniques de tinció per l’estudi microscòpic dels teixits vegetals. BIBLIOGRAFIA: Llibres:

 

Citología e histologia vegetal y animal (quarta edició, segon volum) de Mc Graw Hill Anatomia vegetal de A. Fahn (1892)

Llocs web:

     

http://www.authorstream.com/Presentation/mdmunozc01‐1259034‐tejidos‐vegetales‐ adultos‐20112012/ http://webs.uvigo.es/mmegias/6‐tecnicas/5‐general.php http://personalabp.blogspot.com.es/2007/06/descripcin‐de‐las‐partes‐de‐la‐clula.html http://herbarivirtual.uib.es/cat‐med/index.html http://webs.uvigo.es/mmegias/1‐vegetal/imagenes‐todas/imagenes.php http://ca.wikipedia.org

- 131 -

TÍTOL: AUTORA: TUTOR: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

The Red Tulip: Estudi de casos de la Malaltia de Parkinson Orla Torrallardona Murphy Josep Maria Llort Planchadell Ciències de la Salut Biologia Ins Gabriel Ferrater i Soler Reus

OBJECTIUS:

   

Fer una estadística que plasmi la relació entre les persones que consulten al neuròleg amb tremolors i les persones que tenen la malaltia de Parkinson. Realitzar entrevistes per tenir un punt de vista més personal de la malaltia. Fer pedigrís per veure si hi ha algun component genètic relacionat amb la presència de la malaltia. Elaborar un seguit de tests olfactius per intentar establir un patró olfactiu que es pugui fer servir per trobar un mètode de diagnòstic per a la malaltia.

EL PROCÉS:

El meu principal objectiu en aquest treball era estudiar de manera profunda la Malaltia de Parkinson. Aquesta malaltia és la segona malaltia neurodegenerativa amb més incidència en la població, però no se’n saben les causes ni té cura. Aquest va ser un dels motius que em van portar a l’elaboració d’aquest treball. El treball consta de quatre parts que corresponen amb els punts de vista des dels quals vaig estudiar la malaltia: una vessant estadística, una vessant psicològica, una vessant genètica i una vessant de recerca. Per dur a terme la part estadística vaig estar els mesos de juliol‐agost a la consulta d’un neuròleg. En la meva estada vaig estudiar el nombre de pacients que consultaven per problemes causats per tremolor i el seu diagnòstic inicial. En la part psicològica vaig realitzar un total de 16 entrevistes: 8 entrevistes a pacients que tenien la malaltia i a 8 familiars que conviuen amb ella. En aquestes entrevistes feia preguntes relacionades amb l’impacte psicològic que havia tingut la malaltia i preguntes relacionades amb factors ambientals que sembla ser que puguin estar relacionats amb la malaltia. Per fer la part genètica vaig realitzar 9 pedigrís. En aquests pedigrís vaig estudiar un total de tres generacions, ja que és l’única informació viable; la informació de més generacions s’hauria perdut o no seria totalment fiable. En els pedigrís queda reflectit el sexe de les persones i la presència o no de la malaltia. Per fer la última part em vaig posar en contacte amb un dels metges responsables del projecte OLFACKINSON. Un dels objectius d’aquest projecte és trobar un mètode de diagnòstic per a la malaltia mitjançant un patró olfactiu. Se’m va proporcionar un maletí amb 20 olors i un protocol. Amb aquest material vaig realitzar 7 tests, dels quals vaig obtenir diferents patrons olfactius.

CONCLUSIONS:

Pel que fa a la primera part del treball: 1. De les persones que van a la consulta del neuròleg, no sembla que un percentatge elevat sigui degut a problemes relacionats amb tremolors (9 persones).

- 132 -

2. La causa més freqüent de l’aparició de tremolors sembla ser que sigui d’origen farmacològic (6 persones). Pel que fa a la part psicològica del treball: 1. La malaltia de Parkinson és una malaltia que no afecta només al pacient sinó que també afecta a la gent que l’envolta. 2. La percepció general de la malaltia és que l’atzar ha tingut un paper determinant en l’aparició o no de la malaltia. 3. A grans trets el més difícil de la malaltia és el fet que sigui neurodegenerativa, que no tingui cura i que no hi hagi un diagnòstic segur. 4. La manera en que una persona percep una malaltia i la viu no depèn de la malaltia sinó que depèn de la persona. En la part genètica vaig concloure que: 1. Sembla ser que en la malaltia hi intervé un component genètic, probablement autosòmic de caràcter dominant. 2. Les persones que tenen un antecedent familiar amb la malaltia en la generació anterior sembla ser que la presentin de forma prematura, generalment abans dels 50 anys, quan l’edat mitjana de l’aparició de la malaltia de Parkinson és després dels 60 anys. Les conclusions obtingudes després de realitzar els tests d’olfactometria són: 1. Podria ser que les persones amb Parkinson tinguessin alguns trets olfactius comuns relacionats amb la presència de la malaltia. Caldria fixar‐se sobretot en la capacitat d’identificar correctament l’anís, el clau i el préssec. 2. La pèrdua d’olfacte en les persones estudiades en el treball sembla estar més relacionada amb l’edat que amb el temps que fa que pateixen la malaltia. El sentit de l’olfacte de les persones que pateixen malaltia de Parkinson sembla ser que està molt per sota de la mitjana olfactiva de la població sana, per tant és probable que la presència de la malaltia provoqui aquest deteriorament.

BIBLIOGRAFIA: Llocs web:

 http://www.nature.com/nrneurol/journal/v8/n6/full/nrneurol.2012.80.html  http://www.genome.gov/page.cfm?pageID=10001217  http://www.sciencedaily.com/releases/2008/03/080320155232.htm  http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/parkinsonsdisease.html#cat5 Entrevista Dr. Manel Portero, Universitat de Lleida, 51 min.

- 133 -

TÍTOL:

No diguis mai d’aquesta aigua no en beuré. Determinació de nitrats en aigües del Baix Camp AUTORA: Ada Vernet Crua TUTOR: Josep Lluís Pau Roigé MODALITAT: Científic Biosanitari ÀREA CURRICULAR: Química CENTRE: Ins Gabriel Ferrater LOCALITAT: Reus OBJECTIUS: Els objectius principals de la meva recerca són els següents:  Posar a punt un mètode d’anàlisi que em permeti determinar la concentració de nitrats de les aigües d’aquesta zona.  Determinar la concentració de nitrats en alguns pous, fonts i mines dels municipis escollits del Baix Camp.  Determinar si la concentració dels nitrats en l’aigua de les zones no vulnerables supera el límit legal.  Establir un mapa on es mostrin la concentració dels nitrats obtinguts.  Observar si s’ha produït alguna variació en el mapa de les zones vulnerables per nitrats respecte al mapa ofert per la Generalitat de Catalunya.  Comparar els resultats d’anteriors analítiques amb el que nosaltres obtindrem.

HIPÒTESI:

Les principals hipòtesis del meu treball són:  Potser la zona vulnerable per nitrats ha variat fent que ara sigui més gran.  Potser els nitrats es mantenen dins del límit legal en les zones no vulnerables.  Potser com més població hi ha més nitrats hi ha. EL PROCÉS:

Per realitzar el treball, primerament vaig documentar‐me, després vaig haver de recollir un total de 24 mostres d’aigua dels diferents municipis del Baix Camp: Cambrils, Mont‐roig del Camp, Pratdip i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. Aquestes mostres es van extreure de fonts, pous i mines d’aquests municipis. Les mostres van ser analitzades mitjançant l’espectrofotometria UV‐VIS i, a partir de la recta de calibrat, es va determinar la concentració de nitrats. Un cop fets els anàlisis, se’n van extreure unes conclusions. CONCLUSIONS:

   

El mètode més eficaç, fàcil i senzill per duu a terme la determinació de nitrats en l’aigua és l’espectrofotòmetre ultraviolat‐visible. Les concentracions en nitrats varien en els diferents municipis. Són més elevades a Mont‐ roig del Camp i Cambrils (zona vulnerable) i més reduïdes a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i Pratdip (zona no vulnerable). Cap de les fonts dels municipis fora de la zona vulnerable conté més de 50 ppm, el límit legal. Les nostres determinacions coincideixen amb els de la Generalitat de Catalunya.

- 134 -

 El nivell de nitrats ha variat:  A Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant es manté estable en la majoria de mostres. Només hi ha una font que pateix grans oscil∙lacions.  A Mont‐roig del Camp han variat notablement, gairebé reduint‐ne a la meitat.  Referent a les hipòtesis plantejades observem que se n’han complert dues.  Com ja hem dit, la zona vulnerable no s’ha fet més gran, la meva hipòtesi no s’ha complert.  Els nitrats de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i de Pratdip es mantenen dins del marc legal, la meva hipòtesi s’ha complert.  Observant la població dels municipis veiem que la meva hipòtesi sembla ser correcta, així doncs els territoris amb més població presenten una mitjana més alta en nitrats que els que en tenen menys.

Municipi Cambrils Mont‐roig del Camp Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant

33.008 12.476

Concentració mitjana de nitrats (ppm) 57,241 34,165

5.941

14,436

Població (habitants)

BIBLIOGRAFIA: Llibres:

    

COLL ,JM. Pratdip, història i recerques (I). Primera edició. Pratdip: Josep Maria Coll. DEPARTAMENT MEDI AMBIENT I HABITATGE. Medi ambient a Catalunya: Informe 2009. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2010. MANAHAN, S. Introducción a la química ambiental. Espanya: Ediciones Reverté, 2007. MARTÍN, A ; SANTAMARÍA, J. Diccionario terminológico de contaminación ambiental. Pamplona: Ediciones Universidad de Navarra, desembre 2000. RÍOS, M ; PIMENTEL, G. Contaminación: la tierra agredida. Madrid: Equipo Sirius, Març 2005.

Llocs web:

   

http://www.inchem.org/documents/pims/chemical/pimg016.htm http://water.epa.gov/drink/contaminants/basicinformation/nitrate.cfm http://www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut/menuitem.860e901bf7168d2c8bd97260b 0c0e1a0/?vgnextoid=b77a9952e35fc210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=b 77a9952e35fc210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default http://ca.wikipedia.org/wiki/Cicle_del_nitrogen

- 135 -

TÍTOL:

Projecte d'un "chiringuito" a la platja de la Savinosa de Tarragona AUTOR: Quim Vilafranca Molero TUTORA: Rosalia Anglada Guajardo MODALITAT: Tecnològic ÀREA CURRICULAR: Arquitectura CENTRE: Ins Gabriel Ferrater LOCALITAT: Reus OBJECTIUS:  Realitzar el projecte d'un "chiringuito" per complet, és a dir que pogués ser construït a la realitat i s'apropi en la mesura del possible a un projecte real.  Fer una recerca de platges properes per tal d'escollir‐ne la localització.  Aprendre i experimentar la dificultat d'un projecte arquitectònic.  Fer un estudi previ d'exemples ja existents, analitzar‐lo per parts i així poder realitzar un millor projecte.  Crear un projecte en funció del lloc escollit anteriorment i no un projecte d'un exemplar prefabricat.  Fer una maqueta a escala reduïda del meu projecte per tal d'apreciar millor el resultat.  Aprendre les funcions bàsiques del programa de dibuix AutoCad. HIPÒTESI:

Dissenyar un "chiringuito" de platja atractiu, modern i únic, el qual pogués ser perfectament part d'un projecte real. EL PROCÉS:

Per al treball que he realitzat, el primer que he fet és escollir una localització real per a construir‐hi hipotèticament el projecte, en concret he escollit la platja de la Savinosa de Tarragona. Escollida la localització, el treball l'he dut a terme amb un procés de recopilació d'informació inicial per tal de conèixer quasi bé per complert tot el que envolta aquest tipus d'establiments (materials, dimensions, característiques de la construcció...), mitjançant unes fitxes d'estudi per tindre tot el ventall de possibilitats de cara a la creació. Un cop acabada aquesta amplia recerca he extret les principals característiques i els trets més rellevants. Tot seguit amb l'ajuda d'aquest estudi he decidit ja el disseny final que vull que tingui el meu projecte per començar‐hi a treballar, tot això tenint en compte que ha d'anar situat en el lloc escollit prèviament. Després d'haver triat el disseny i tindre un disseny definitiu he començat a dibuixar esbossos, plànols i dibuixos, que un cop acabats he passat a ordinador amb el programa de dibuix AutoCad. Acabada la part de plànols m'he disposat a crear un volum també amb l'AutoCad per tal de renderitzar‐lo i crear imatges tridimensionals virtuals per a facilitar la visualització. Ja per acabar després de tota la feina he

- 136 -

cregut oportú construir una maqueta a escala reduïda i així veure com seria el resultat final tot i que sigui amb una mida molt més petita. CONCLUSIONS:

En un "chiringuito" hi ha d'haver ombra, taules i cadires per tal d'oferir una absoluta comoditat als usuaris de l'establiment. Aquests tipus de construccions han de ser efímeres per a facilitar el seu desmuntatge en cas que sigui necessari. Considero encertada l'elecció que he fet en quant a materials degut al seu comportament a l'intempèrie, doncs són molt resistents a les condicions meteorològiques adverses. Crec que ha estat fonamental per al treball, l'estudi previ dels exemples ja existents i la dedicació inicial en aprendre a utilitzar els programes de dibuix com ara l'AutoCad. Un cop acabat considero que he encertat el tema del treball, doncs no m'ha resultat pesat, i durant el seu desenvolupament, les meves ganes de realitzar‐lo no han minvat en cap moment. He pogut experimentar el procés d'un projecte arquitectònic i considero que és un punt molt interessant per a la meva futura formació professional, arquitectura. I per acabar he pogut concloure que el projecte es podria dur a terme a la realitat. BIBLIOGRAFIA: Llibres:

    

FRANCISCO ASENSIO CERVER. Detalles de espacios urbanos: arquitectura del paisaje. Barcelona: editorial Arco, 1998. PHYLLIS RICHARDSON I LUCAS DIETRICH. XS: Grandes ideas para pequeños edificios. Barcelona: editorial Gustavo Gili S.A., 2001. EQUIPO LOFT PUBLICATIONS. Mini casas. Barcelona: editorial Monsa, 2007. CRISTINA PAREDES. Aprovechando el Espacio architectural houses. Barcelona: editorial Monsa, 2007. H. KLICZKOWSKI. Restaurantes al aire libre. Barcelona: editorial h kliczkowski‐onlybook S.L., 2003.

Llocs web:

     

http://www.beach‐trotters.com/ http://navarrolivier.com/ http://via3arquitectura.blogspot.com.es/2008/10/pasos‐proyecto‐de‐arquitectura.html http://www.smartplace.es/?gclid=COrX153hgrMCFSTKtAod‐SUA‐A http://es.wikipedia.org/wiki/Proyecto_arquitect%C3%B3nico http://smoda.elpais.com/articulos/los‐mejores‐chiringuitos/1968

- 137 -

Abans del càncer: mites i realitats.

Marta Badia Bofarull

Ciències de la Salut

Història i construcció Supermarine Spitfire

Christian Carneros Palau

Tecnologia

Els extractes vegetals

Sergi Domènech Carbó

Biologia i Botànica

Citroën Dyane 6‐B 1979: rehabilitació, restauració i prova.

Pau Font Rodríguez

Tecnologia

Més enllà de les xemeneies. La petroquímica de Tarragona: contaminació i salut.

Mireia Moncusí Aubía

Química i Biologia

Anàlisi d'un motor Stirling

Alan Vives Invernon

Tecnologia

- 138 -

Després de les inquietuds que arreu es perceben sobre l’interès de motivar als nois i a les noies a elegir estudis en l’àmbit de les ciències i de la tecnologia, aquestes edicions dels fòrums TRiCS , han estat i segueixen sent una bona eina on mostrar, animar i aplaudir l’encert d’aquest alumnat compromès amb aquestes especialitats i que, a la vegada, la seva experiència prou reeixida pot servir d’exemple a futurs nous estudiants. A banda de la dimensió motivacional del treball de recerca per a aquestes branques del coneixement més científic, no podem oblidar la seva dimensió personal, en realitat parlem del noi o de la noia a qui se li obren les seves ànsies de coneixement i de llibertat en l’àmbit de les ciències i de la tecnologia. Ara, ja no parlem només d’una matèria curricular més, sinó d’un plantejament que per a l’alumnat resulta força novedós: el seu projecte de recerca. Aquesta seria l’òptica des de la qual s’ho miraven els alumnes de primer curs que ja començaven a fer el treball de recerca i el fòrum els va permetre ser espectadors d’alguna cosa que és especial i a la vegada té un caire del tot normalitzat i que no passa res. Quan et poses al costat dels companys de segon curs i que són els participants actius pel que fa a les exposicions del fòrum, l’experiència seria aquella que diu: com que ho hem fet, no sense inquietuds i atabalaments, ara, ens ho expliquem i ho mostrem a tothom. Aquí és on palpaves els nervis normals d’una exposició, però una mica allunyats d’aquella responsabilitat esclavitzant perquè el treball ja estava resolt i en general molt ben avaluat, la qual cosa permetia també que per a ells fos un merescut reconeixement. La nostra experiència només ens fa recomanar la participació en el fòrum com aquella trobada de germanor que fa possibles totes les sensacions que abans hem expressat, i que com sempre, cal viure‐les.

- 139 -

TÍTOL: AUTORA: TUTOR: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Abans del càncer: mites i realitats Marta Badia Bofarull Jordi Tuset Vallet Científic‐tecnològic Ciències de la salut Ins Jaume Huguet Valls

OBJECTIUS:

Verificar o desmentir els rumors que circulen per la població, i en cas que no sigui possible degut a un estat d’incertesa, informar sobre el que se sap fins avui en dia d’aquestes causes, basant‐me en estudis duts a terme i les possibles hipòtesis plantejades. L’objectiu global és suggerir una sèrie de mesures preventives i desmitificar pors innecessàries. HIPÒTESI:

Suposarem que els factors que constitueixen mites i llegendes urbanes sobre les causes del càncer són certes, de manera que farem una recerca sobre com ens afecten realment des d’un punt de vista científic. Les causes que m’han arribat després de preguntar a un sector de població les he agrupat en sis categories: 1. Causes psicològiques. 2. Causes externes, és a dir, que provinguin de factors ambientals i tecnologies del nostre voltant. 3. Factors interns, que són les que ens poden provocar càncer després de ser ingerides, inhalades o introduïdes d’alguna forma al nostre cos. 4. Estils de vida: determinats hàbits que puguin fer desenvolupar un càncer. 5. Herència del càncer. 6. Malalties que puguin evolucionar cap a càncer. EL PROCÉS:

Per dur a terme la meva recerca he elaborat un procés format per diverses etapes:  Ampliació sobre el càncer.  Formulació de les hipòtesis a partir dels rumors que m’havien arribat.  Proveir enquestes a més de 300 persones per ampliar la meva llista de possibles causes.  Informar de la realitat sobre aquetes possibles causes, cercant informació a Internet, revistes científiques i realitzant entrevistes a especialistes.  Elaborar unes conclusions amb fins orientatius que intentin resumir la veracitat dels rumors en general. CONCLUSIONS:

 

Causes psicològiques: l’estrés crònic produeix una baixada de defenses, en especial una gran disminució del nombre de cèl∙lules Natural Killer, que destrueixen les cèl∙lules canceroses, i per tant ens fa més susceptibles a poder patir càncer. Causes externes: les aplicacions de les ones electromagnètiques, que ens fan la vida més còmoda, ens poden produir diversos efectes depenent de la freqüència d’ona requerida i del temps d’exposició. Algunes són totalment segures, com els raigs X, i d’altres encara

- 140 -



  

estan en vies de investigació i debat, com les dels mòbils. D’altra banda, la contaminació també pot tenir greus efectes perjudicials sobre la nostra salut, i els components d’alguns productes que ens apliquem, per exemple els parabens, estan en vies d’investigació. Factors interns: dins d’aquest ampli apartat podem resumir que substàncies com el tabac i altres drogues són cancerígenes, altres ho són potencialment, com l’alcohol, alguns conservants i edulcorants són sospitosos, tot i que al no estar demostrats es segueixen comercialitzant, els pesticides de l’agricultura també estan en un estat de incertesa, i finalment també cal remarcar la importància d’una dieta equilibrada, sense excés de carns vermelles, refrescos amb sucre i greixos saturats, ja que s’ha vist que l’obesitat i alguns compostos que s’originen en la digestió de certs aliments poden derivar a un càncer. Estils de vida: viure en estrés constant o amb hàbits que afavoreixen l’obesitat, com dormir poc i la vida sedentària poden fer incrementar les possibilitats de càncer, així com un dèficit de higiene en determinades zones del cos. Herència del càncer: només entre el 5% i el 10% dels càncers són hereditaris. Malalties que poden evolucionar cap a càncer: algunes són més afavoridores que d’altres, com el VIH, la hepatitis i la cirrosis hepàtica.

BIBLIOGRAFIA: Llibres:



D‐Salud (octubre 2010), exemplar del BioIniative Report

Llocs web:

             

http://www.food‐info.net http://www.telegraph.co.uk http://www.cancer.org http://www.cancerresearchuk.org http://www.instituto‐capilar.com http://www.livestrong.com http://www.healthmanaging.com http://www.cancer.org http://www.drugabuse.gov http://www.vidaysalud.com http://www.medicina21.com http://www.greenfacts.org http://www.elporvenir.com.mx http://www.nlm.nih.gov

- 141 -

TÍTOL: AUTOR: TUTOR: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Història i construcció d’un Supermarine Spitfire Christian Carneros Palau Adrià Delgado Sugrañes Ciències i tecnologia Tecnologia Ins Jaume Huguet Valls OBJECTIUS:  Conèixer la història de l’avió  Saber perquè va ser un dels millors de la II Guerra Mundial  Comparar diversos avions que van entrar en combat  Construir una maqueta radio‐control a escala 1/10 HIPÒTESI:

Esbrinar els perquès del triomf d’aquest aparell en una gerra molt dura i, alhora, construir una maqueta del Supermarine Spitfire EL PROCÉS:

En el 1r bloc, es pot trobar la història d’aquest mític model, abasta des de l’inici fins al final, els últims models. També s’analitza model per model, per així veure l’evolució que va sofrir al llarg de la Guerra, perquè si no ho feien, no tenien gaires possibilitats. Pel que fa al 2n bloc, s’inclou un apartat on es poden trobar un recull d’avions que varen participar en la 2a Guerra Mundial, apareixen els més destacats i alguns de curiosos. Finalment, en el 3r bloc, he construït una maqueta a escala 1/10 per tal de poder observar en detall tots els aspectes que s’expliquen anteriorment. CONCLUSIONS:

A l'inici d'aquest treball de recerca no em vaig plantejar cap hipòtesi, més aviat va ser un repte personal: estudiar i construir un avió. Això si, ara em pregunto: "Volarà o no volarà? En l'evolució d'aquest projecte he pogut ampliar els meus coneixements tecnològics i, també culturals, aprenent a resoldre diverses situacions d'una manera més fàcil i senzilla, a més de conèixer nous processos i materials de construcció, com poden ser diversos tipus de fusta o productes especials. BIBLIOGRAFIA: Llocs web:

 

aviacionargentina.net wwiivehicles.com

  

historyofwar.org panzertruppen.org militaryfactory.com

- 142 -

 

nationalmuseum.af.mil aviation‐history.com

TÍTOL: AUTOR: TUTORA: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Els extractes vegetals Sergi Domènech Assumpció Niubó Científic Biologia i botànica Ins Jaume Huguet Valls

OBJECTIUS:

   

Aprendre a identificar i recollir les plantes usades per elaborar extractes. Explicar de manera fàcil i concisa l’elaboració i usos dels extractes vegetals. Elaborar els diferents tipus d’extractes. Aplicar els extractes i intentar comprovar la seva eficàcia dintre de les meves possibilitats.

HIPÒTESI:

La utilització d’extractes vegetals és beneficiosa per les plantes. EL PROCÉS:

Per a realitzar aquest treball vaig haver de buscar informació sobre l’elaboració dels extractes vegetals i les plantes utilitzades. Una vegada elaborats els extractes vegetals vaig experimentar amb les plantes de l’hort mitjançant dues mostres, una mostra tractada amb extractes vegetals i l’altre sense tractament. A partir de la comparativa dels resultats de les dues mostres vaig obtindre les conclusions. CONCLUSIONS:

He arribat a la conclusió que els extractes vegetals són una bona eina per a la cura de les plantes i el tractament d’arbres fruiters. Curen i estimulen les plantes sense malmetre l’entorn amb un total respecte per la fauna i flora existents a la zona. A més, tothom els pot elaborar sense necessitat de molta experiència ni materials. M’agradaria destacar que els extractes vegetals són un tema molt nou en el qual encara queda molt per descobrir i experimentar. BIBLIOGRAFIA: Llibres:

    

Flórez, Javier (2009). Agricultura ecológica. Madrid: Ediciones Mundi Prensa. Bueno, Mariano (2006). El huerto familiar ecológico. Barcelona: RBA Libros, S.A. Solé, Joan (2011). El huerto ecológico, Un oasis de vida. Barcelona: N.E.Ed ediciones, S.A. Petiot, Éric (2010). Los cuidados naturales de los árboles. Estella, Navarra: La fertilidad de la tierra ediciones. VVAA; Bertrand, Bernard; Collaert, Jean‐Paul y Petiot, Eric (2007). Plantas para curar plantas. Estella, Navarra: La fertilidad de la tierra ediciones.

Llocs web:

    

http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/index.htm http://www.cepvi.com/medicina/plantas/indice.shtml http://herbarivirtual.uib.es/cat‐med/index.html http://missaromatica.blogspot.com.es/ http://www.gencat.cat/dar/infoagricultura/

- 143 -

TÍTOL: AUTOR: TUTOR: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Citroën Dyane 6‐B 1979. Rehabilitació, restauració i prova. Pau Font Rodríguez Ramon Mª Vidal Verge Tecnològic Tecnologia Ins Jaume Huguet Valls

OBJECTIUS:

Buscar i adquirir un vehicle clàssic, restaurar‐lo, posar‐lo a prova i comprovar si les meves hipòtesis eren certes. HIPÒTESI:

L’evolució de l’automòbil bàsic potser no ha estat tant significativa en les últimes dècades, deixant de banda les modernes aplicacions en luxes i comoditats sobre la base; un cotxe d’un altra època podria ser perfectament factible en l’actualitat. EL PROCÉS:

Comencem buscant un cotxe clàssic per a fer l’estudi del treball de recerca que reuneixi les característiques adequades en tots els aspectes possibles, començant des del preu inicial de compra, com pensant en la disponibilitat de recanvis, consum, seguretat, comoditat, etc... Un cop trobat el vehicle, procedim a la seva adquisició, en aquest cas un Citroën Dyane 6‐B de 1979 comprat a preu de ferralla i en un estat lamentable, tant en l’aspecte estructural, com estètic i mecànic, presentant nombrosos òxids, podrits i perforacions a la carrosseria i el xassís, així com a falta d’una posta a punt del motor. Un cop tenim el vehicle al lloc on serà restaurat es fa una valoració dels desperfectes i a partir d’aquí es divideix la restauració en diferents parts: Xapa i pintura, motor, xassís i recanvis.

- 144 -

Llavors, comencem a desmuntar el vehicle i a procedir al sanejament i reparació de la xapa i posteriorment pintura, procés el qual s’allargarà durant gairebé onze mesos i mentrestant s’aniran restaurant les altres parts del cotxe, com el xassís que presentava partit que serà reparat i reforçat, el motor enllestit per a tornar a funcionar amb normalitat, etc... Finalment, un cop la xapa acabada procedirem al muntatge del vehicle juntament amb els recanvis que durant tot aquest temps hem anat rebent fins a tenir‐lo completament enllestit, moment en el qual es faran els últims ajustos i ja tindrem el cotxe a punt per passar l’ITV i retornar el vehicle a la via pública. Ja podem posar‐lo a prova. CONCLUSIONS:

Un cop posat a prova el cotxe, utilitzant‐lo diàriament com si es tractés d’un vehicle modern qualsevol, i haver‐lo posat a prova en alguns aspectes més durament, he comprovat que la hipòtesis inicial era certa, així doncs, puc assegurar que el cotxe del meu estudi es capaç de funcionar amb eficàcia en el món de l’automòbil actual, tot i l’edat de la seva tecnologia. També he pogut observar que no han evolucionat pas tant els cotxes, tenint en compte els anys que té el Dyane i la forma de funcionar que té... Doncs no hi ha tanta diferència a part de les particularitats del model, com les suspensions, etc... Que si, en aquest aspecte és diferent, però diferent ja ho era en la seva època i no pas per mal, sinó per bé, ja que amb ell he estat capaç de circular en zones de corbes molt tancades bastant més ràpid que vehicles actuals sense problema, com sense dubte podria incloure altres exemples en el temps de prova que he tingut. Luxes i comoditats? L’essencial, tot i que tampoc se li troba a faltar. Al volant del Dyane, la diversió i el luxe venen per altres aspectes... BIBLIOGRAFIA: Llibres:

 

“Citroën 2cv la rivoluzione delle utilitarie” Quattroroute Collection‐Fabbri Editori. “Reparauto manual de reparación del Citroën 3CV‐Berlinas y furgonetas AZAM 6‐ 2 CV 6‐ Dyane 6‐ AK” ATIKA.S.A.

Llocs web:

 

www.amoticos.org “Club de motos de 50 y 75cc veteranas” www.2cvbicilindrics.creatuforo.net “Club 2CV i Bicilindrics de Catalunya”

- 145 -

TÍTOL:

Més enllà de les xemeneies. La petroquímica de Tarragona: contaminació i salut AUTORA: Mireia Moncosí Aubia TUTORA: Assumpció Niubó Bosch MODALITAT: Ciències de la salut ÀREA CURRICULAR: Química CENTRE: Ins Jaume Huguet LOCALITAT: Valls OBJECTIUS: L’objectiu del treball és analitzar la contaminació del complex petroquímic de Tarragona a través de les dades de què disposa l’administració i de la pròpia recerca per veure si aquestes tenen efectes en la salut de les persones i les plantes. HIPÒTESI:

La contaminació procedent del complex petroquímic de Tarragona afecta a la salut de les persones i les plantes que hi viuen properes? EL PROCÉS:

Primerament em proposo estudiar les dades d’immissió de les estacions automàtiques properes a la zona d’emissió que s’obtenen a partir de la XVPCA per comprovar si es poden associar aquests valors de contaminació concretament, detectats a les estacions automàtiques d’immissió, a la petroquímica o no. A continuació em disposo a visitar diversos centres d’atenció primària (CAP) per tal de que em proporcionin les dades de les malalties que atenen més freqüentment. També s’estudiaran mapes de càncer i de la mortalitat del Camp de Tarragona. A més a més, es contactarà amb diverses associacions que pateixin malalties relacionades amb factors químics. Així, es podrà valorar si la petroquímica afecta sobre la salut de les persones. Finalment es farà un treball de camp i es durà a terme una recerca de líquens. Es fotografiaran líquens propers a la petroquímica i líquens allunyats, s’identificaran segons l’espècie que són i se n’extrauran les conclusions adients sobre l’afectació sobre els vegetals. També es durà a terme una enquesta per conèixer l’opinió de les persones que viuen properes al focus emissor. Un cop realitzat el pla de treball proposat es tindrà una bona idea global de la contaminació del complex petroquímic de Tarragona. CONCLUSIONS:

La petroquímica de Tarragona és una gran font d’ingressos econòmics, a més a més ens ofereix molts llocs de treball. Malgrat això, ens contamina l’aire que respirem diàriament, priva els vegetals d’un creixement totalment sa, i ens afecta mínimament a la salut. La manca d’informació i la dificultat de dur a terme estudis per esbrinar que s’amaga darrera aquestes altes i espesses columnes de fum segueixen sent tota una incògnita. BIBLIOGRAFIA: Llibres:



Galceran J, Ameijide A, Cardó X, Piñol JL, Gumà J, Saladié F, Borràs J. El càncer a Tarragona, 1980‐2001. Incidència, mortalitat, supervivència i prevalença. Registre de Càncer de Tarragona. Fundació lliga per a la Investigació i Prevenció del Càncer. Reus, 2008.

- 146 -

 

García, Francisco (2007) Anàlisi Territorial de la Mortalitat a Catalunya (1999‐2004). Barcelona: Departament de Salut, Generalitat de Catalunya, 2007. Giralt, Mireia (1997) Estudi de la contaminació atmosfèrica de la plana del Camp de Tarragona (Catalunya) prenent els líquens com a bioindicadors. Collectanea Botanica, Vol 23.

Llocs web:

         

Generalitat de Catalunya: http://www.gentcat.cat Temàtica de territori, paisatge i urbanisme de la Generalitat: http://www.gencat.cat/temes/cat/urbanisme.htm Temàtica de medi ambient de la Generalitat: http://www.gencat.cat/temes/cat/mediambient.htm Temàtica d’estudi i protecció dels ecosistemes catalans: http://www.gepec.cat Temàtica sensibilitat química múltiple: http://www.sqm.com Servei meteorològic de Catalunya: http://www.meteo.cat Registre Europeu d’Emissions i Transferències de Contaminants: http://prtr.ec.europa.eu/ Web del Camp de Tarragona: http://www.elcampdetarragona.net Dades del complex petroquímic: http://www.repsol.com Química sostenible: http://www.ctqc.org

- 147 -

TÍTOL: AUTOR: TUTOR: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Anàlisi d’un motor Stirling Alan Vives Invernon Jordi Serra Fernandez Ciències i tecnologia Tecnologia Ins Jaume Huguet Valls

OBJECTIUS:  Estudiar el funcionament del motor Stirling  Assolir uns coneixements mínims sobre els principis de la termodinàmica  Construcció d’un motor Stirling  Avaluar si aquest motor pot esdevenir factible en un futur HIPÒTESI:

El motor Stirling esdevindrà un motor més utilitzat en un futur proper. EL PROCÉS:

Per tal de poder assolir els objectius proposats, he dividit el treball en dos grans blocs: 



Primerament he realitzat un estudi a nivell teòric sobre com ha estat l’evolució d’aquest motor al des de la seva invenció fins a l’actualitat; quins són els elements que integren el motor i quina funció realitzen dins d’aquest; quin és el seu funcionament i estudi d’aquest; i finalment he realitzat una valoració sobre els avantatges i desavantatges del motor basant‐me en les conclusions extretes d’aquesta primera part A continuació he realitzat una part pràctica que consisteix en la construcció d’un motor Stirling amb materials d’ús quotidià. Aquesta pràctica em permetrà assolir coneixements sobre l’ús i les propietats de diferents materials; ampliar els meus coneixements sobre el cicle Stirling; posar a prova la meva capacitat d’anàlisi i finalment avaluar si les conclusions extretes en la primera part eren certes gràcies a la pròpia experiència.

CONCLUSIONS:

Si analitzem detingudament la informació que es presenta al llarg del treball, podem veure com els principals avantatges que pot aportar aquest motor actualment, no suposen una clara millora per sobre dels motors actuals. Malgrat que aquest presenta moltes característiques molt buscades per la societat actual, resulta impossible negligir tots els desavantatges que suposaria la utilització d’aquests tipus de motors. Per aquest motiu resulta molt difícil trobar aquest motor en la societat actual, però les característiques que aquest integra poden esdevenir més importants en un futur en el qual les noves tecnologies obtindran un paper important. BIBLIOGRAFIA: Llibres:



R.Larsen, J. (n.d.). Eleven stirling engine projects you can build

Llocs web:

   

www.motorstirling.com www.stirlingbuilder.com www.howstuffworks.com/stirling‐engine.htm www.ohio.edu/mechanical/stirling

- 148 -

Estudi de la contaminació microbiana del nostre entorn. Anàlisi de l'efecte d'alguns antisèptics i desinfectants

Paula Domènech Sáez

Biologia

SquidBot, el robot submari

Kevin Fuentes Duran

Tecnologia industrial

El robot minisumo del curs 2012‐2013

Iñigo Jokin Lubian Gorostiaga Tecnologia industrial

Anàlisi de l'efecte combinat dels antibiòtics i del pH sobre el creixement Lina Martínez Herrera d'Staphylococcus epidermidis i d'Escherichia coli

Ciències de la Salut

"Dosis facit venenum": Estudi i extracció Maria Pérez Massagués de verins vegetals

Química i Biologia

Estudi de l'efecte sinèrgic del pH i la Rucsanda Pinteac i Yasmina carència de potassi i fòsfor sobre el Módena Ouarzi creixement de l'espècie Pisum sativum

Biologia

Les fibres químiques

Química

Ainoa Sola Paredes

- 149 -

Novament l’Institut Jaume I de Salou participa al VII Fòrum TRiCS, fent seus els objectius que impulsen la seva organització, però sobretot dos d’ells: el primer estimular l’esperit de recerca de l’alumnat i, conseqüentment, l’elaboració del treball que el materialitza, i el segon donar a conèixer el resultat dels seus treballs a la comunitat educativa. Només amb aquests dos objectius s’estan executant tantes competències que només es pot concloure que, en realitat, el TDR és el màxim exponent d’una activitat d’ensenyament‐aprenentatge completa. Novament, arribats a aquest punt del nostre discurs, tornem a reivindicar per a l’alumnat del Batxillerat de Ciències socials, humanístic i artístic l’organització d’un entorn tan motivador com ho és el Fòrum TRiCS per al nostre alumnat del Batxillerat científic i tecnològic. El nostre futur està a les mans d’aquest alumnat que veurem reunit el dia 12 d’abril al Complex Educatiu. Els hem d’ensenyar bé, els hem d’ensenyar a ser crítics i constructius. Ara fan un TR que potser no ajudarà a canviar el món perquè té com a base una formació científica i tècnica molt bàsica, però es tracta de mostrar camins, obrir portes, motivar la seva curiositat, ensenyar‐los a qüestionar el que veuen, a fer‐se preguntes i a buscar solucions. Quan a la universitat adquireixin una formació àmplia en el terreny que hagin triat, qui sap de què seran capaços aquests alumnes, qui sap on els portarà la seva inquietud. Nosaltres confiem en aquest jovent que any rere any i ara ja en farà set es reuneix per exposar el seu TR i confiem en ells pel que han fet, pel que fan mentre participen al Fòrum convertint‐se en models per als seus companys i companyes de primer de Batxillerat i pel que faran en el futur. Per totes aquestes consideracions que acabem de fer, volem agrair al CRP del Tarragonès i a l’AEQT l’organització d’aquest Fòrum i naturalment també del Taller d’Expressió Oral.

- 150 -

TÍTOL:

Estudi de la contaminació microbiana del nostre entorn. Anàlisi de l’efecte d’alguns antisèptics i desinfectants AUTORA: Paula Domènech Sáez TUTOR: Ferran Conill Ripollés MODALITAT: Ciències de la Salut ÀREA CURRICULAR: Biologia CENTRE: Ins Jaume I LOCALITAT: Salou OBJECTIUS:  Determinar la quantitat de colònies bacterianes presents en les diferents superfícies analitzades: una sola de sabata, la maneta d’una porta, la pantalla d’un telèfon mòbil tàctil, la tassa d’un vàter públic i la superfície d’un bitllet de 20 euros.  Demostrar l’efectivitat o no efectivitat dels diferents antisèptics i desinfectants testats com són: el vinagre, un desodorant de barra SANEX® i un netejador comercial SANYTOL®.  Interpretar els resultats obtinguts en la part experimental i relacionar‐los mitjançant procediments lògics entre si.  Realitzar els procediments adients al laboratori sense dificultat i descobrir el món de la microbiologia tractant amb material desconegut abans. HIPÒTESI:

  

Les mostres corresponents al control (les cinc superfícies sense cap producte químic), suposem que han de ser les que més UFC/cm2 (unitats formadores de colònies) continguin. Els diferents antisèptics i desinfectants han de reduir parcial o totalment el nombre d’UFC/cm2 de les diferents superfícies analitzades. El nombre de fongs ha de ser molt reduït a conseqüència de no emprar medis de cultiu específics per a la proliferació de fongs.

EL PROCÉS:

El procediment consta de tres apartats, la preparació inicial de les diferents solucions d’antimicrobians i la solució Ringer ¼ (solució emprada per a conservar les partícules en suspensió), la presa de mostres de les diferents superfícies esmentades i la sembra de microorganismes en dos medis de cultiu, l’agar ordinari, medi de cultiu genèric per a tot tipus de bacteris mesòfils i l’agar‐endo indicat per bacteris de tipus coliformes. Per a la preparació de les diferents solucions agafem 10 ml dels diferents agents microbians per tal de preparar solucions al 10%. En el cas del desodorant la solució es troba saturada i s’ha de filtrar, per tant no aconseguim conèixer la concentració. Per tal de realitzar el mostratge, col∙loquem en cinc turundes de les mostres corresponents al control 3 ml de solució Ringer ¼ i en les altres quinze turundes apliquem 2,5 ml de la solució Ringer ¼ i 0,5 ml de les diverses solucions d’antisèptics i desinfectants. Agafem les mostres mitjançant una plantilla amb una superfície de llum de 10 cm2 i procedim a la sembra dels microorganismes. La sembra consisteix en abocar al medi de cultiu corresponent el contingut de cada turunda (1 mateixa turunda serveix per als dos medis de cultiu, ja que només agafarem 0,5 ml del seu contingut, i sembrem mitjançant una nansa de sembra i procedim a la seva incubació a 30º C. CONCLUSIONS:

Les mostres analitzades que presenten una major presència de bacteris mesòfils han estat la sola

- 151 -

de sabata i, sobre tot, el bitllet de 20 €, fet que recolza l’eficàcia del contacte amb les mans com a font de transmissió bacteriana. Els desinfectants testats han mostrat una forta activitat bactericida, especialment el netejador comercial, seguit del vinagre, fet que implica que els desinfectants naturals com el vinagre, també són útils en la neteja. Contràriament, una solució saturada del desodorant testat incrementa notablement el nombre d’UFC i de fongs en totes les mostres analitzades. Els cultius en medi agar‐endo han mostrat una pauta de comportament en l’aparició d’UFC semblant a les plaques d’agar ordinari s bé amb un increment en la concentració bacteriana que suggereix una elevada proporció d’enterobacteris en la càrrega microbiana de les superfícies analitzades. El nombre de fongs trobats en les diferents superfícies estudiades, ha estat considerablement menor que el de bacteris, si bé aquest resultat podria estar esbiaixat pel fet d’haver usat medis de cultiu poc adients per a fongs. Els anàlisis de la variància de doble entrada mostren que hi ha diferències estadísticament significatives, per a un nivell de significació de a = 0,05, en la càrrega bacteriana, si més no d’enterobacteris, trobada en les diferents superfícies, com en la capacitat dels diferents antisèptics i desinfectats testats, per causar inhibició del creixement bacterià. BIBLIOGRAFIA: Llibres:

   

STONE, Trevor; DARLINGTON, Gail. Cómo funcionan los fármacos, píldoras, pócimas y tóxicos. Barcelona: Ariel, 2001. FARRERAS‐ROZMAN. Tratado de medicina interna (Vol. II). Decimosexta edición. Madrid: Elsevier, 2009. JAWETZ, MELNICK I ADELBERG. Microbiología médica. 25a edición. McGraw Hill LANGE, 2010. MADIGAN T. Madigan; JONH M. Martinko; PARKER Jack. Biología de los Microorganismos, 10aedición. Madrid: Pearson, Prentice Hall, 2004.

Llocs web:

   

  

http://ca.wikipedia.org/wiki/Estafilococ http://ca.wikipedia.org/wiki/Enterococ#cite_note‐Fischetti_2000‐2 Autor desconegut (2011) o http://recuerdosdepandora.com/ciencia/biologia/las‐lentes‐que‐mostraron‐a‐ leeuwenhoek‐un‐nuevo‐mundo/ BARRABÉS, Silvia; AULINES, Montse (any no especificat). Introducció al laboratori microbiològic. o http://www3.udg.edu/publicacions/vell/electroniques/Introduccio_Biotecnologia_p ractica/pdf/01_introduccio_al_laboratori_microbiologic.pdf BENJAMÍN ROMERO, Ángel (2005) Fundamentos de enfermería. o http://es.scribd.com/doc/50096013/16/Clasificacion‐de‐antisepticos GHERSHMAN, Eduardo (2006) Las bacterias o http://www.galileog.com/ciencia/biologia/bacterias/bacterias.htm MONTEJANO LOZOYA, Raimunda (2008‐2009) Limpieza, desinfección y esterilización. o http://www.uv.es/raimonlo/tema12.pdf

- 152 -

TÍTOL: AUTOR: TUTOR: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

SquidBot ‐ El robot detector de calamars Kevin Fuentes Duran Jaume Ferre Algarra Científic‐tecnològic Tecnologia industrial Ins Jaume I Salou

OBJECTIUS:

  

Construir l’Squidbot, el robot submarí, i aconseguir que pugui moure’s dins l’aigua sense cap problema. Obtenir coneixements sobre la programació C++. Aconseguir comandar el robot amb una placa Arduino.

HIPÒTESI:

Es possible el disseny i la construcció d’ un robot que pugui entrar a l’ aigua, estant totalment aïllat, i que es pugui veure el fons marí a través d’ell, controlant‐lo a través de l’ordinador. EL PROCÉS:

Per realitzar el meu projecte i que complís els objectius he hagut de buscar materials adequats per a la seva construcció i cercar informació sobre la programació d’aquest. Es pot dividir en una part teòrica i una part pràctica. La part teòrica ha consistit en una recerca a internet sobre:  Programació de la placa Arduino, que és la utilitzada per fer funcionar el robot i poder controlar‐lo amb un ordinador.  Cerca d’informació per controlar qualsevol tipus de component elèctric o electrònic amb l’Arduino. La part pràctica consta de:  La construcció de les tres parts del robot: estructura, capsa contenidora de la placa i muntatge electrònic.  Programació de la placa i cerca del circuit electrònic i elèctric adequat al programa. CONCLUSIONS:

Al final del projecte he finalitzat la construcció del robot. El robot es pot submergir sense cap problema i està programat correctament. Per aconseguir‐ho he hagut d’intentar programar el robot amb molts programes diferents i, fins i tot, agafar uns quants i anar ajuntant‐los i adequant‐los per a aconseguir el meu objectiu. El projecte final compleix els objectius plantejats al començament i també compleix la hipòtesi. BIBLIOGRAFIA: Llocs web:

  

www.arduino.cc http://platea.pntic.mec.es/~mhidalgo/documentos/10_manejo_de_motores_CC_con_ardu ino.pdf http://entivoo.com/descargar/practicas_con_arduino_nivel_1.pdf

- 153 -

TÍTOL: AUTOR: TUTOR: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Robot Minisumo – Petit però eixerit. Iñigo Jokin Lubián Gorostiaga Jaume Ferre Algarra Científic‐tecnològic Tecnologia industrial Ins Jaume I Salou

OBJECTIUS:

  

Construir el robot per a que funcioni de forma automàtica. Obtenir coneixements sobre la programació de la placa Arduino. Adquirir coneixements sobre la placa electrònica Arduino, els diferents elements electrònics (sensors, servos...), així com de la construcció de robots.

HIPÒTESI:

És possible construir un robot i convertir‐lo en un lluitador de minisumo gràcies a l’acoblament d’una placa Arduino que el dotarà d’autonomia, i el farà capaç de fer front a qualsevol adversari que vulgui lluitar amb ell, tot seguint les normes establertes per l’AESSBOT. EL PROCÉS:

Per fer realitat la meva hipòtesi i complir amb el meu objectiu he hagut de fer dos tipus de treball: Treball teòric:  Tot l’aprenentatge del món de la programació: Aprendre a utilitzar i a programar amb Arduino. Treball pràctic materialitzat en:  La construcció del xassís, o l’estructura del projecte.  La construcció de la part motora i la part d’informació (transductors), que pertanyen al món de l’electrònica i electricitat. CONCLUSIONS:

Al final del projecte he fet realitat la meva hipòtesi: ha estat possible construir el minisumo; i he assolit els meus objectius. A aquests fets afegeixo aquestes conclusions:  La perseverança ha fet que el projecte continués fins al final, ja que de no ser així no hagués arribat a aconseguir el que hem proposava.  La recerca prèvia d’informació i la investigació de diverses fonts, com també conèixer persones que estan familiaritzades amb el tema del treball, va facilitar la construcció del minisumo, pel que fa al tema electrònic.  La primera vegada que fas un treball sense saber res del tema, tots el problemes semblen impossibles de superar, però gràcies a això també arribes a aprendre a com fer front a aquests problemes. BIBLIOGRAFIA: Llocs web:

  

AESSBot: http://aess.upc.es/aessbot/index.html Robolot: https://sites.google.com/site/robolot/ Arduino: http://www.arduino.cc

- 154 -

TÍTOL:

Anàlisi de l’efecte combinat dels antibiòtics i del pH sobre el creixement d’Staphylococcus epidermidis i d’Escherichia coli AUTORA: Lina Martínez Herrera TUTOR: Ferran Conill Ripolles MODALITAT: Científic ÀREA CURRICULAR: Biologia CENTRE: Ins Jaume I LOCALITAT: Salou OBJECTIUS:  Analitzar el grau d’inhibició que exerceixen quatre antibiòtics, amb diferent mecanisme i espectre d’actuació, sobre una espècie bacteriana Gram + (Staphylococcus epidermidis) i una de Gram – (Escherichia coli), mitjançant els corresponents antibiogrames.  Determinar l’efecte que sobre la inhibició del creixement d’ambdues espècies estudiades causen diferents concentracions de l’antibiòtic.  Estudiar l’efecte que el pH, en concret un pH àcid, té sobre l’activitat dels antibiòtics testats. HIPÒTESI:

Els antibiòtics i el pH del medi causen la inhibició del creixement dels bacteris gram positiu i gram negatiu de manera diferencial. EL PROCÉS:

En primer lloc, el present treball s’ha iniciat amb la cerca bibliogràfica i la subsegüent presentació d’una revisió global de la microbiologia, particularment de la bacteriologia, que és la branca que ens pertoca. Més concretament, ens hem centrat en els eubacteris, grup al qual pertanyen els bacteris que ens causen malalties. En el treball se n’han exposat aspectes com la morfologia, la fisiologia, característiques del creixement, etc. Dins d’aquest gran grup dels eubacteris, n’hem destacat dos gèneres, Staphylococcus i Escherichia, als qual pertanyen les espècies utilitzades en la part experimental, en concret les espècies Staphylococcus epidermidis i Escherichia coli. En segon lloc, es troba el treball pròpiament, l’objectiu general del qual ha estat comprovar experimentalment l’efecte de diversos antibiòtics amb diferents mecanismes i espectres d’acció, així com el possible efecte sinèrgic del pH àcid, sobre el creixement dels bacteris Staphylococcus epidermidis i Escherichia coli. CONCLUSIONS:

  



Tant S. epidermidis com E. coli són sensibles a l’antibiòtic eritromicina, tot i no tractar‐se d’un antibiòtic d’ampli espectre. En menor grau el ciprofloxacino i l’amoxicil∙lina s’han comportat com bactericides contra ambdues espècies. En canvi, l’antibiòtic Flagyl, el principi actiu del qual és el metrodinazol, tot i ser actiu tant contra espècies Gram positiu com Gram negatiu, s’ha mostrat ineficaç contra S.epidermidis, fet que recolza l’adquisició de resistència a aquest antibiòtic per part de la soca CECT 231, utilitzada en el present treball. La menor dosi utilitzada en els antibiogrames – 25 g de principi actiu – s’ha mostrat eficaç en tots els casos en què l’antibiòtic ha causat inhibició, i el fet de doblar la dosi no incrementa significativament l’efecte.

- 155 -

 

La disminució del pH del medi de cultiu ha causat una certa inhibició del creixement d’ambdues espècies. El descens del pH ha mostrat un efecte sinèrgic amb els antibiòtics, que s’ha fet patent en el cas dels antibiogrames realitzats amb una dosi major d’antibiòtic – 50 mg de principi actiu ‐.

BIBLIOGRAFIA: Llibres:

 

GRANADOS, R. i VILLAVERDE, M. C. Microbiología. Madrid. Editorial Paraninfo. MADIGAN, M. T., MARTINKO, J. M. i PARKER, J. Brock Biología de los microorganismos (10 a ED). Pearson Education, 2003.

Llocs web:

 

BLOG DE CIÈNCIA DE L’ESCOLA MESTRAL, 17 d’abril de 2007: o http://cienciamestral.blogspot.com.es/2007/04/els‐antibiotics.html UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA (cultius bacterians): o http://mosimbio.upc.edu/recerca/tecnologia‐daliments/sistemes‐ bacterians

- 156 -

TÍTOL: AUTORA: TUTORA: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Dosis facit venenum ‐ Estudi i extracció de verins vegetals Maria Pérez Massagués Mercè Requesens Torrelles Científic Química i Botànica Ins Jaume I Salou

OBJECTIUS:

  

Estudi de les plantes tòxiques del nostre entorn, determinació de les molècules tòxiques que contenen i les seves propietats físico‐químiques. Extracció de verins vegetals de les plantes Nerium oleander, Hedera helix, Cicuta maculatum i Taxus bacatta. Constatar la presència de les molècules tòxiques determinades a les extraccions realitzades mitjançant proves de laboratori com la reacció de Baljet.

HIPÒTESI:

En aquest TDR es va voler conèixer l’existència de plantes tòxiques al nostre voltant, si tot aquest tipus de plantes tenien la mateixa substància tòxica i quins experiments es podien dur a terme al laboratori en el cas que es poguessin extreure o concentrar aquestes substàncies tòxiques. EL PROCÉS:

Escollir un tema basant‐se en les inquietuds personals, recollir la informació pertinent i les mostres de les plantes tòxiques seleccionades, fer la planificació de la part experimental i finalment arribar a uns objectius. CONCLUSIONS:

 

     

Tot és verí, la toxicitat només depèn de la dosi. Hi ha similituds entre les composicions químiques dels verins, el tipus de molècula que els forma majoritàriament en condiciona les propietats. Hem pogut agrupar les plantes que contenen glucòsids: el baladre i l’heura i les plantes que contenen alcaloides: el teix i la cicuta. Per a dur a terme això s’ha hagut d’estudiar les propietats físico‐químiques de les molècules tòxiques de les plantes seleccionades per al treball. Basant‐nos en l’estudi de les propietats físico‐químiques de les molècules, s’han extret amb èxit els tòxics aplicant diferents procediments químics. L’extracció del teix i de la cicuta són els que han donat millors resultats. S’ha posat de manifest la presència de molècules tòxiques en les extraccions. És important un bon etiquetatge quan es duen a terme extraccions i solucions per després poder recollir, organitzar i redactar bé la informació obtinguda. Hem verificat que és molt important treballar correctament al laboratori, les solucions han d’estar sempre ben etiquetades per poder organitzar els resultats i redactar‐los adequadament. Al municipi de Salou trobem en abundància i durant tot l’any el baladre i l’heura. Per una altra banda, de cicuta se’n troba només a l’estiu, en canvi el teix és més propi de zones muntanyoses.

- 157 -

BIBLIOGRAFIA: Llibres:

     

Boada, Martí. i Romanillos, Teresa. Les plantes tòxiques de Catalunya. 1ª edició. Pòrtic Natura, 1999. ISBN: 84‐7306‐540‐9 La Enciclopèdia. Salvat Editors. Mediasat group, 2003. ISBN: 84‐345‐7464‐0 Gran enciclopèdia Larousse. 1967 edició espanyola. Editorial Planeta, última reimpressió juliol 1979. ISBN 84‐320‐2030‐3 Enciclopèdia del segle XXI. DISA, Departament Editorial,1992.ISBN: 84‐7368‐183‐5 Diccionari terminològic de ciències mèdiques. Undècima edició. Salvat editors,1974. ISBN: 84‐345‐1206‐8 Dr. Font i Quer, Pius. Plantas medicinales: el Dioscórides renovado. 8ª edició. Labor,1982. ISBN: 84‐335‐6151‐0

Llocs web:

                 

http://www.bvsde.paho.org/bvsacd/eco/006509.pdf http://hongoscomestiblesyvenenosos.blogspot.com.es/ http://www.inbio.ac.cr/papers/hongos/venenosos.htm http://www.biol.unlp.edu.ar/toxicologia/seminarios/parte_1/metanol.html http://comunidadravenheart.blogspot.com.es/2011/03/marie‐madelaine‐brinvilliers‐ la.html http://www.ugr.es/~ajerez/proyecto/t1‐2.htm http://www.losavancesdelaquimica.com/wpcontent/uploads/04_quimica_natural_de‐la‐ torre1.pdf http://lema.rae.es/drae/?val=mitridiatismo http://www.quimicayalgomas.com/salud/los‐glucosidos http://www.ecured.cu/index.php/Gluc%C3%B3sidos http://www.plantas‐medicinal‐farmacognosia.com/temas/glucosidos/ http://www.natureduca.com/med_sustanc_glucosidos1.php http://www.boe.es/boe/dias/2004/02/06/pdfs/A05061‐05065.pdf http://www.elmundo.es/elmundosalud/2004/02/06/industria/1076081234.html http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0112234 http://ichn.iec.cat/bages/roureda/Imatges%20grans/teix2.jpg http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0150357&BATE=ver%25C3%25AD http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0214576&BATE=t%25C3%25B2xic

Llibres digitals Google:

 

Castellanos,Susana. Mujeres perversas de la historia. o http://books.google.es/books?id=UhP7aDI3r2IC&printsec=frontcover&hl=es#v=one page&q&f=false Dr.Mata y Fontanet, Pedro. Tractat de medicina i cirurgia legal teòrica i pràctica. o http://books.google.es/books?id=vBsDAAAAQAAJ&printsec=frontcover&hl=es&sour ce=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false

- 158 -

TÍTOL:

Estudi de l’efecte sinèrgic del pH i la carència de potassi i fòsfor en l’espècie Pisum sativum AUTORES: Rucsanda Pinteac i Yasmina Módena TUTOR: Ferran Conill Ripollés MODALITAT: Científic ÀREA CURRICULAR: Biologia i Ciències de la Terra i del Medi Ambient CENTRE: Ins Jaume I LOCALITAT: Salou OBJECTIUS:  Estudiar l’efecte del pH àcid, neutre i bàsic sobre diferents paràmetres relacionats amb el creixement dels pèsols.  Determinar l’efecte de la carència de potassi o fòsfor sobre diferents paràmetres relacionats amb el desenvolupament de les Pisum sativum.  Estudiar els possibles efectes sinèrgics entre un determinat pH i la carència de potassi o de fòsfor sobre el creixement de plantes de l’espècie Pisum sativum. HIPÒTESI:

Els pH extrems i la carència de fòsfor i potassi influeixen negativament en el desenvolupament de l’espècie Pisum sativum. EL PROCÉS:

El present treball s’ha realitzat utilitzant un total de 72 llavors de l’espècie Pisum sativum varietat Alderman de la marca Eurogarden. Després de germinar les llavors durant tres dies entre cotó humit, les vam plantar en testos de polietilè amb forma cilindrocònica i 250 cm3 de capacitat. El cultiu es va dur a terme (durant un mes) en les següents condicions:  Fotoperíode natural i temperatura d’interior de confort (al voltant de 20 ºC).  Plantes cultivades en condicions d’hidroponia utilitzant com a substrat la perlita agrícola.  Freqüència de rec: 3 dies. Les 72 plantes van ser numerades i després, mitjançant una taula de números aleatoris, van ser distribuïdes en els 9 grups. Dins d’aquests grups, hi ha 3 tipus de nutricions diferents (completa, amb carència de potassi i amb carència de fòsfor) i, al seu torn, dins de cada nutrició 3 valors de pH diferents (pH àcid, pH neutre i pH bàsic). D’aquest forma, per exemple, a la solució nutritiva completa li corresponen el grup 1, 2 i 3 tenint un pH àcid el grup 1, un de neutre el grup 2 i un de bàsic el grup 3. CONCLUSIONS:

   

El grup amb solució nutritiva completa i pH neutre és el que ha presentat un creixement òptim (en comparació amb els altres vuit grups)amb màxima longitud del cos vegetatiu, màxim nombre de fulles i qualitat de les mateixes i major desenvolupament radicular. Dins de capa tipus de nutrició, els grup que han experimentat un major creixement són aquells que han estat sotmesos a un pH neutre. Els efectes de la carència de potassi i fòsfor s’agreugen en un medi amb pH extrem. La carència de potassi minva el nombre de fulles final i desenvolupament foliar dels espècimens dels grups amb aquest tipus de nutrició.

- 159 -

  

La carència de potassi pot provocar clorosi als limbes i nervis de les fulles. Les plantes dels grups amb nutrició amb carència de fòsfor presenten unes estructures radiculars raquítiques que dificulten l’absorció de solució nutritiva. La carència de fòsfor provoca un retard en el creixement del cos vegetatiu.

BIBLIOGRAFIA: Llibres:

    

Cavero, R. Y. (1994). Introducción a la botánica. Navarra: EUNSA. Douglas, S. S. (1987). Hidroponia. Buenos Aires: El Ateneo. Manahan, S. E. (2007). Introducción a la química ambiental. México : Editorial Reverté S.A. Mor, J. A. (2002). Estructura i organització d'espermatòfits. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida. Salinas, J. G. Sintomas de deficiencia de macronutrimentos y nutrimentos secundarios en Pastos tropicales. Cali.

Llocs web:



www.uam.es

- 160 -

TÍTOL: AUTORA: TUTORA: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Les fibres químiques Ainoa Sola Paredes Mercè Requesens Torrelles Ciències de la Salut Química Institut Jaume I Salou

OBJECTIUS:

 

Aprofundir en el coneixement de la naturalesa dels teixits i en el de la seva composició química. Saber més sobre les fibres que s’utilitzen per elaborar la roba que duem a l’actualitat i els objectes que ens envolten a la nostra vida quotidiana

HIPÒTESI:

“Ha suposat un gran canvi per a la humanitat el descobriment de les fibres químiques” EL PROCÉS:

L’elaboració d’aquest treball ha estat dividida en dues parts: una part teòrica i una part experimental i de treball de camp.  A la part teòrica s’ha fet una explicació breu i una classificació de les fibres existents en l’actualitat, estudiant a més a més de les fibres químiques, tema principal d’aquest treball, les fibres naturals, que van ser les seves predecessores.  A la part experimental s’han realitzat quatre proves, en les tres primeres vàrem sintetitzar fibres químiques, i en l’última vàrem comparar una fibra natural amb un polímer sintètic. Per una altra banda el treball de camp va consistir a fer un recull i posterior estudi de les fibres que s’utilitzen per elaborar les peces de roba utilitzades pel sector de la població de la meva edat. CONCLUSIONS:

Desprès d’haver elaborat aquest treball, he arribat a la conclusió que les fibres químiques són un bon recurs, ja que han millorat molt la societat i les condicions de vida dels éssers humans. També he observat que les fibres químiques no han substituït completament les fibres naturals, ja que aquestes se segueixen utilitzant en determinats camps de la indústria tèxtil, com pot ser l’elaboració de fibres hipoal∙lergèniques. A més a més hi ha fibres, com la seda, de les quals s’ha disminuït la utilització ja que el seu cost de producció és elevat. Així mateix hi ha fibres que han millorat les propietats de les peces de roba com, per exemple, els polièsters utilitzats en l’elaboració de la roba d’esport, substituint el cotó, ja que aquestes transpiren i no retenen la humitat, factor que el cotó no complia, ja que tot i ser fresc i lleuger, retenia la suor. El fet que moltes fibres estiguin registrades o patentades, ens fa entendre que la investigació ha estat promoguda i finançada per empreses privades amb l’objectiu final d’obtenir beneficis econòmics. Les fibres sintètiques, les quals s’han obtingut a imitació de les naturals formant nous polímers amb grups funcionals concrets que han proporcionat a la molècula característiques diferents a les de les fibres naturals, són presents en infinitat de materials i objectes que utilitzem a diari i que avui sembla molt difícil reemplaçar‐les per fibres naturals.

- 161 -

BIBLIOGRAFIA: Llibres:

    

Química orgànica – Allinger i altres. – Ed. Reverté,SA (Barcelona 1976) Experimentos de Química clásica – The Royal Society of Chemistry – Ed.Sintesis Química 2 – Ed. Castellnou Els plàstics en la nostra societat – Programa APQUA Química 1 – Ed. McGraw Hill

Llocs web:

           

http://www.enciclopedia.cat/ http://www.espatentes.com/pdf/2062072_t3.pdf http://www.faqs.org/patents/app/20090203817#b http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/002345.htm http://www.slideshare.net/pautecno/les‐fibres‐i‐els‐teixits http://tecnologia‐leire.blogspot.com.es/2009/03/2‐fibras‐textiles.html http://www2.dupont.com/Phoenix_Heritage/en_US/1941_detail.html http://www.dralon.com/es/tipos‐de‐fibras/ http://www.montefibre.es/es.html http://dailychem.blogspot.com.es/2011/05/comparative‐study‐of‐romanian‐milk.html http://www.librosmaravillosos.com/elmundosintetico/capitulo05.html http://files.eun.org/epca/pdfs/ES/ES%20‐ %20Module%205.Actividades%20pr%C3%A1cticas%20‐ %20Material%20y%20caracter%C3%ADsticas.pdf

- 162 -

Qui té sol, què més vol?: disseny, construcció i caracterització d'un col∙lector solar de baix cost

Enric Prats Salvadó

Física i Tecnologia industrial

La carrera per la vida. Resistència bacteriana avui

Cristina Elena Rusu

Biologia

- 163 -

Cada any els alumnes de Batxillerat es troben amb el repte d’elaborar un treball de recerca, que s’inicia durant el primer curs i finalitza al segon. Durant molts mesos una bona part del seu temps el dediquen a la cerca d’informació, el contrast de dades, l’elaboració de documents, entrevistes, experiments,...finalment tot aquest esforç queda plasmat en un document. Però el procés no acaba encara, hi ha l’exposició del treball davant el tribunal, i l’espera per saber el resultat de tot l’esforç realitzat. A l’Ins Joan Guinjoan de Riudoms donem molta importància a la difusió dels treballs dels nostres alumnes. Des del centre, i amb la col∙laboració de l’Ajuntament de Riudoms i de l’AMPA, organitzem una exposició de treballs de recerca, oberta a les famílies i ciutadans del poble. També realitzem un fòrum de presentació dels treballs als alumnes de primer curs, que estan a punt d’iniciar el projecte, on els alumnes de segon comparteixen les seves experiències i donen consells als seus companys. També hem iniciat el projecte de la nostra biblioteca digital de treballs de recerca, que consisteix en la catalogació de tots els nostres treballs per facilitar‐ne la seva consulta. La possibilitat de participar als Fòrums TRICS representa la culminació de tot aquest procés, i permet donar a conèixer i compartir la feina ben feta, l’adquisició de nous coneixements i experiències. Des del centre creiem fermament en aquest projecte i felicitem als organitzadors i empreses que ens donin l’oportunitat cada curs de formar‐ne part.

- 164 -

TÍTOL:

Qui té Sol, què més vol? ‐ Disseny, construcció i caracterització d’un col∙lector solar de baix cost AUTOR: Enric Prats Salvadó TUTORA: Mercè de la Muela Vendrell MODALITAT: Ciències i tecnologia ÀREA CURRICULAR: Física i tecnologia industrial CENTRE: Ins Joan Guinjoan LOCALITAT: Riudoms OBJECTIUS: L’objectiu del treball és la construcció domèstica d’un col∙lector solar vidriat i un de no vidriat amb materials reciclats o de baix cost per tal de demostrar que l’energia solar no té perquè ser cara i mostrar les diferències produïdes per l’ús de la coberta. HIPÒTESI:

 

L’energia solar tèrmica no té perquè ser cara i complicada. L’ús d’una coberta en un col∙lector solar augmenta el seu rendiment.

EL PROCÉS:

Per dissenyar i construir el col∙lector solar, es va fer un estudi inicial sobre els diferents tipus de col∙lectors solars, el seu funcionament i els materials que s’usen en la seva fabricació. Després, es va fer un prototip per assegurar‐nos que els materials que s’utilitzarien funcionarien correctament i que el disseny bàsic era l’adequat. Acte seguit es va passar a la construcció domèstica del col∙lector solar definitiu amb materials reciclats i de baix cost. Un cop finalitzat el dispositiu, es va instal∙lar i es van fer proves complertes per caracteritzar‐lo en diferents règims de funcionament. CONCLUSIONS:

El col∙lector vidriat ha estat construït amb un cost total dels materials de 127,01 € i el col∙lector no vidriat, amb un cost total dels materials de 106,77 €. Tot i que aquest preu no és comparable amb el preu comercial, demostra que es poden reduir molt els costs d’aquesta energia si utilitzem materials reciclats o de baix cost. S’han sotmès a proves en les mateixes condicions meteorològiques els dos dissenys de col∙lectors solars plantejats, el vidriat i el no vidriat. El col∙lector solar vidriat va escalfar l’aigua del dipòsit fins a 75,0 ºC mentre que el col∙lector solar no vidriat només ho va fer fins a 55,5 ºC. Aquests resultats demostren que la instal∙lació d’una coberta en el nostre col∙lector solar permet escalfar l’aigua a unes temperatures superiors a les que s’obtindrien sense coberta. BIBLIOGRAFIA: Llibres:

     

Creus Solé, A., 2004, Energías Renovables, Barcelona: Cano Pina, S.L. – Ediciones Ceysa Cutnell, J. D., Johnston, K. W., 1998, Física, México: Limusa. Gil García, G., 2008, Energías del siglo XXI: de las energías fósiles a las alternativas, Madrid: Antonio Madrid Vicente Editor. González Velazco, J., 2009, Energías renovables, Barcelona: Reverté. Jiménez Bolaño, J.M., 2001, Ingenios solares, 4th ed., Navarra: Pamiela. Paz Gutiérrez, J., 2006, Colectores solares planos: tratamiento teórico, volumen 1, Ciudad

- 165 -



Juárez, Mexico: Universidad Autónoma de Ciudad Juárez. Tipler, Paul A.; Mosca, G., 2010, Física para la ciencia y la tecnología (Vol. I i II), Barcelona: Reverté.

Llocs web:

   

http://www.aemet.es/ca/portada http://www.codigotecnico.org/cte/export/sites/default/web/galerias/archivos/DB_HE_abri l_2009.pdf http://www.juntadeandalucia.es/averroes/iesgaviota/fisiqui/relojsol/horas.htm http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen

- 166 -

TÍTOL: AUTORA: TUTORA: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

La carrera per la vida. Resistència bacteriana avui Cristina Elena Rusu Glòria Fusté Constantí Ciències Biologia Institut Joan Guinjoan Riudoms

OBJECTIUS:

    

Saber més sobre el mecanisme de funcionament dels antibiòtics. Esbrinar el perquè de la facilitat dels bacteris per colonitzar medis adversos. Informar‐me sobre al resistència bacteriana; en què consisteix, quins paràmetres ha pres, esbrinar si realment suposa un problema tan greu com s'especula, etc. Pensar possibles solucions al respecte.

HIPÒTESI:

Podria ser que l'ús dels antibiòtics propiciés la resistència que els bacteris desenvolupen envers aquests antibiòtics. EL PROCÉS:

En primer lloc ha calgut una forta base teòrica per entendre el funcionament dels antibiòtics contra els bacteris. Un cop entesa aquesta dinàmica, es van realitzar diversos experiments: cultius de bacteris, tinció gram i un antibiograma. Aquest últim, en concret, va demostrar que diverses espècies de bacteris eren resistents davant d'uns antibiòtics suposadament efectius. Es va fer una recerca a fons sobre el problema que representa la resistència bacteriana avui en dia i com ha canviat durant els últims anys. Així, es van intentar esbrinar les causes alhora que proposar solucions factibles. CONCLUSIONS:

Es va arribar a la conclusió de que, en efecte, la resistència bacteriana és un problema greu (a Espanya, per exemple, l'Escherichia Coli ha augmentat d'un 12,5% de resistència a la Ciprofloxacina a l'any 2001 a un quasi 20% a l'any 2003) que està fortament relacionat amb els mecanismes parasexuals dels bacteris i la seva ràpida reproducció. A més a més d'això, però, altres factors que ajuden a la resistència bacteriana són l'ús (o abús) dels antibiòtics; Espanya, fins a l'any 1999, es trobava en el tercer lloc dels països europeus amb més consum d'antibiòtics (amb més de 25 dosis diàries cada 1000 habitants). Així, sembla que la millor solució davant del problema que suposen els bacteris resistents és l'ús estrictament necessari dels antibiòtics i, per tant, s'ha d'educar la població i el personal sanitari perquè propiciïn aquest ús. BIBLIOGRAFIA: Llibres:

  

MACIP, SALVADOR. Les grans epidèmies modernes. Editorial La Campana. Gener del 2010. SINGLETON, PAUL. Bacterias en biología, biotecnología y medicina. Editorial Acribia. Saragossa, 2003. GÓMEZ‐LUS, RAFAEL. De los cazadores de microbios a los descubridores de antibióticos. Editorial Institución Fernando el Católico. Saragossa, 2004.

- 167 -

 

STRUTHERS, J. KETH I WESTRAN, ROGER P. Bacteriología clínica. Ed Elsevier‐Masson. 2005. LEVINSON, WARREN. Microbiología e inmunología médicas. Editorial McGraw‐Hill Interamericana. Madrid, 2006.

Llocs web:



XICOLA MARTÍNEZ, MARINA. Auditoria microbiològica a Esparreguerra. Microbiologia. Característiques dels bacteris. IES El Castell d'Esparreguerra, 2009. o http://phobos.xtec.cat/ieselcastell/intranet/documents/treballs_recerca/tr2/Index. htm PROYECTO BIOSFERA. Gobierno de España. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Instituto Nacional de Tecnologías Educativas y de Formación del Profesorado. o http://recursostic.educacion.es/ciencias/biosfera/web/alumno/4ESO/evolucion/2or igen_quimico_vida.htm LABORATORIOS BRITANIA S. A. Ciudad Autónoma de Buenos Aires, República Argentina, 2010. o http://www.britanialab.com.ar/esp/productos/b02/sangreagarbase.htm o http://www.britanialab.com.ar/esp/productos/b02/salmoshigagar.htm

- 168 -

Robòtica del futur, l'ajuda que necessitem: Biònica.

Anna Castan Baron

Tecnologia industrial

Parc Natural de la Serra del Montsant

Marina Dols Borràs

Biologia i Ciències de la Terra i del Medi Ambient

Diabetis, la dolça malaltia

Andrea Gil Moral

Biologia

Més enllà de la genètica

Pere Rehues Masip i Albert Sales Vallverdú

Biologia

- 169 -

El Treball de Recerca va ser en el seu moment una de les innovacions destacades que la LOGSE introduïa al Batxillerat i els Crèdits de Síntesi en els Cicles Formatius. És conegut que en molts centres ja es treballava l’aprenentatge de capacitats de recerca bàsica amb alumnes de batxillerat. La generalització a tots els alumnes de batxillerat i de cicles formatius d’aquesta formació en recerca i desenvolupament de projectes pràctics suposa pels equips docents un esforç important. En el nostre centre se segueixen una àmplia diversitat de metodologies per realitzar els treballs de recerca i els crèdits de síntesi. Aquests últims tenen com objectiu fonamental aconseguir construir un objecte, aparell o sistema que realitzi les funcions que li són pròpies, seguint la planificació d’un projecte i consolidant les tècniques treballades a cadascun dels cicles. Pel que fa als treballs de recerca del batxillerat tenim un especial interès pels treballs on es desenvolupen tècniques de laboratori científic i tecnològic. També ens interessa relacionar els treballs amb l’activitat industrial de l’entorn. L’experiència a l’Ins Domènech i Montaner de Reus ha estat molt satisfactòria. Sabem que els alumnes valoren molt positivament les habilitats adquirides amb la realització dels seus treballs de recerca i crèdits de síntesi. Sovint hem pensat que aquest gran esforç no tenia la difusió adequada. Així la iniciativa del Fòrum de Treballs de Recerca i Crèdits de Síntesi és molt oportuna tant per la difusió dels treballs realitzats com pel primer contacte que representa pels alumnes de 1r curs de batxillerat o cicles formatius que els permetrà començar amb millor peu el seus treballs. Finalment encoratjar als organitzadors del CRP, AEQT i Serveis Territorials d’Ensenyament per mantenir l’alt nivell de l’activitat aconseguit fins ara.

- 170 -

TÍTOL: AUTORA: TUTOR: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Robòtica del futur, l’ajuda que necessitem Anna Castán Barón Andreu Martín Tecnologia Industrial Batxillerat Ins Domènech i Montaner Reus

OBJECTIUS:

L’objectiu principal d’aquest treball és donar a entendre el significat real de la biònica; què és, l’estudi de solucions biològiques aplicat als sistemes d’arquitectura, enginyeria i tecnologia moderna. L’arquitectura dóna lloc al disseny i modelatge de la part concreta del cos que volem reemplaçar, la enginyeria serveix per a la construcció i mecanització, per tal que el cervell pugui, sense grans esforços, moure o utilitzar la peça en qüestió, i per últim la tecnologia moderna, ja que substituiríem les pròtesis ordinàries per a materials innovadors i moderns. El segon gran bloc d’aquest treball és saber si la gent sap de l’existència de la Biònica i, si els que no ho saben, els hi agradaria fomentar el seu ús, ja que perdre una extremitat o alguna part vital del nostre cos no és la fi de la vida. Es poden restaurar les funcions perdudes per mitjà d’ones cerebrals o d’impulsos nerviosos. Tots aquets avenços tecnològics fan que la vida sigui més duradora i que la societat en la que vivim no tingui tanta por a la mort com en tenien els nostres avantpassats. Un altre punt important d’aquest segon bloc, serà la realització d’entrevistes a persones qualificades en l’àmbit de la Biònica, i a persones que no saben de l’existència i els hi aniria bé saber‐ho (ONCE). HIPÒTESI:

Què és la biònica? Fonaments de la biònica, repercussions i necessitats d’aquesta nova ciència. EL PROCÉS:

Utilitzant aparells tecnològics adequats, he realitzat una prova d’assaig o empírica, per a demostrar la utilització d’aquets aparells tan complexes, ja que només el tècnics qualificats en aquest àmbit poden fabricar‐ne una replica. La funció principal de la màquina (electroestimulador muscular) que utilitzaré per a la proves, és desprendre petites càrregues elèctriques a una part del cos concreta. Quan el cos humà rep aquesta petita descàrrega, el sistema nerviós reacciona durant un cert temps. Així podré relacionar la ciència de la biònica amb l’electroestimulador muscular. Finalment, com a objectius humans em plantejo millorar les tècniques de recerca, aprendre a realitzar un treball de les característiques pròpies de Treballs de Recerca per a la Universitat, com són; la seva extensió, la part teòrica, la part pràctica i la investigació i recerca d’un tema concret. CONCLUSIONS:

Pel que fa a la part teòrica, he tingut en compte els objectius inicials, on era identificar i explicar les extremitats i òrgans més importants en l’àmbit biònic. Després d’acabar el treball he pogut concloure que he aconseguit realitzar una entrevista a una persona dins d’aquest àmbit i conscienciar a la gent de l’existència d’aquesta ciència i la seva aplicació. Primer de tot, vaig haver de buscar i navegar per internet per informar‐me de què és la biònica i per que serveix. Aquesta idea de la ciència biònica em va venir quan vaig veure un programa de “El

- 171 -

hormiguero” on una noia que no passaria dels 30 anys, va poder caminar per primer cop gràcies a l’exosquelet. Em va agafar tal emoció que s’em van saltar dos llàgrimes. Passats uns dies vaig començar a investigar i vaig veure que aquest tema m’interessava així que li vaig comentar al meu tutor del treball de Recerca i hi va estar d’acord. No sabia per on començar a realitzar la part pràctica d’aquest treball fins que un dia amb la meva família, la meva tieta Tensi Barón, em va dir: “Vols que t’ajudi?” Ella va ser la meva salvació, per dir‐ho d’alguna manera. Em va deixar uns electroestimuladors per a realitzar la part pràctica i em va presentar a un home, Eduardo Lozano, el qual li vaig fer l’entrevista. Podria concloure dient que he realitzat tots els objectius inicials amb satisfacció encara que algunes parts d’aquest treball se m’han estat difícils i avorrides. Valoració i Opinió personal sobre el treball Ha estat una experiència molt interessant, crec que totes aquestes hores d’esforç i de treball han valgut molt la pena, ja que he après molt més del que pensava. Aquest treball de recerca m’ha servit per aprendre a buscar informació, resumir‐la, redactar‐la i per últim treure’n conclusions. També he tingut que perdre la vergonya per a realitzar les entrevistes i enquestes necessàries per els percentatges. La realització del treball no hauria estat possible si no hagués treballat amb una constància, el fet de tenir dues hores lectives a la setmana destinades a aquest treball han estat de molta ajuda. Al principi, val la pena dir que va constar una mica tirar endavant el treball, només tenia una idea extreta de la televisió i no sabia per on agafar‐la. Sort que de mica en mica la família i els amics et van ajudant i vaig poder tirar endavant i finalment ha sortit un treball del qual estic molt satisfeta. BIBLIOGRAFIA: Llocs web:

 

La Biónica en Medicina:Implantes [Fundamentos de Bioelectrónica]. Univ. Obiedo, 2008 o http://www.ate.uniovi.es/14005/documentos/2008/trabaj%202/Bi%F3nica%20en% 20medicina.pdf La biónica y sus aplicacions en el beneficio de la humanidad. [Monografía]. Univ. Agraria del Ecuador,2012 o http://es.scribd.com/doc/79419525/Monografia‐La ‐Bionica‐y‐Sus‐Aplicaciones‐en‐ Beneficio‐de‐La Ojos bionicos. [Utilizado tecnología espacial]. NASA, 2008. o http://ciencia.nasa.gov/science‐at‐nasa/2002/03jan_bioniceyes/ Nuevo páncreas [Artificial]. Barcelona, 2006. o http://www.aquinohayquienviva.es/ciencia/nuevo‐pancreas‐artificial

Documents no textuals:



MOTOS Pablo. El Hormiguero, televisió. Canal Cuatro, 27 Setembre 2012.

Entreviste Inèdites:



LOZANO GÀLVEZ, Eduardo. Entrevista realitzada per Anna Castán. Entrevista personal i biónica. Barcelona, 8 Decembre 2012.

Articles de Revista:



CRUZ MARTINEZ, Àngeles: “Logran que la prótesis biónica funcione como pierna natural” a La Jornada. Dimecres 22 Febrer 2012, pàg.40.

- 172 -

TÍTOL: AUTORA: TUTORA: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Parc Natural de la Serra del Montsant Marina Dols Irene Yuste Biosanitari Biologia i Ciències de la Terra Ins Lluís Domènech i Montaner Reus

OBJECTIUS:

   

Explicar què és un Parc Natural i les seves característiques. Conèixer els principals Parcs Naturals de Catalunya i les seves principals característiques. Aprofundir en l’estudi del Parc Natural de la Serra del Montsant. Estudiar el comportament, els costums i les característiques de la tortuga mediterrània que s’està reintroduint al Montsant.

HIPÒTESI:

El meu treball, a part de tractar sobre el Parc Natural de la Serra del Montsant, tracta sobre un projecte de reintroducció de la Tortuga mediterrània, una espècie en perill d’extinció, que estan reintroduint, no solsament al Parc Natural de la Serra del Montsant, sinó també en altres Parcs Naturals de Catalunya, com per exemple el de l’Albera. Gràcies a un gran nombre d’especialistes que han pogut fer possible la realització d’aquest projecte, la tortuga mediterrània s’està adaptant amb èxit al Montsant, tot i que hi ha un gran nombre d’individus depredats, segueixen sent menys que el nombre d’individus que sobreviuen als primers mesos de la reintroducció. EL PROCÉS: La realització del meu treball consisteix en diverses visites fetes al Parc Natural de la Serra del Montsant per recollir informació per poder realitzar la par teòrica, i trobar‐me amb el biòleg Joaquim Solé que em va ajudar en la part pràctica del treball.

CONCLUSIONS:

No sempre es poden assolir tots els objectius proposats inicialment en un treball de recerca. En el meu cas, els tres primers objectius proposats els he assolit sense problema, però el quart objectiu no l’he assolit com esperava.

- 173 -

La causa de que no pogués assolir el quart objectiu va ser la dificultat que vaig tenir de trobar‐me amb el biòleg Joaquim Solé, ja que ell resideix i treballa a Barcelona i quan ve al Parc Natural de la Serra del Montsant es difícil trobar un dia per poder estar amb ell i acompanyar‐lo durant un dels seguiments que fan. BIBLIOGRAFIA:

La bibliografia del meu treball, consisteix en diferents pàgines web i llibres extrets de la Biblioteca Central de Reus.

Llibres:  Llibre de text de Ciències de la Terra de 1er de Batxillerat

- 174 -

TÍTOL: AUTORA: TUTORA: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Diabetis, la dolça malaltia Andrea Gil Moral Coia Charles Biosanitari Batxillerat Ins Domènech i Montaner Reus

OBJECTIUS:

  

Investigar sobre una malaltia, ja que això em familiaritza més amb la carrera que acabi escollint. Entendre i conèixer les causes, les conseqüències, els tractaments i el risc que té la societat de patir aquesta malaltia. I per últim, i no menys important, saber si la societat està informada sobre aquesta malaltia, i si l’ignoren tant com ho feia jo abans de fer aquesta recerca

HIPÒTESI:

Tot va començar un dia parlant amb la meva mare de la quantitat de malalties que avui dia tenim assolides en la nostra societat. Fent un cop d’ull al nostre arbre genealògic, ens vam adonar que la diabetis era bastant protagonista en la nostra família, descobrint, que ja el meu rebesavi la patia, de la mateixa manera que el seu fill, el meu besavi, tres dels seus quatre fills, els meus tiets‐avis, fins i tot la néta d’un d’ells, la meva cosina. Tots ells només per part de la meva mare. Aquest fet em va resultar interessant i em vaig plantejar una pregunta: Què és el que realment sé sobre aquesta malaltia? EL PROCÉS:

Primer de tot vaig buscar tota la informació teòrica possible sobre aquest tema, organitzant així el treball en tres blocs:  Bloc 1: Em centro bàsicament en el funcionament de la insulina en el nostre organisme, explicant també els efectes que té la insulina sobre els àcids grassos, les proteïnes i els hidrats de carboni. També exposo les reaccions del nostre organisme davant de la mancança de la insulina.  Bloc 2: En aquest bloc em centro en l’explicació d’aquesta malaltia, la diabetis, explicant els tipus de diabetis que hi ha, què suposa patir aquesta malaltia, el tractament bàsic que ha de seguir un diabètic, com revisar els nivells de glicèmia, els tipus de fàrmacs que pot prendre un diabètic segons la gravetat que pateix i les complicacions que pot patir (com una hiperglucèmia, una hipoglucèmia, entre d’altres).  Bloc 3: En aquest apartat em centro en aplicar una part pràctica que és la següent: durant una setmana mirar els nivells de glicèmia d’una persona adolescent i d’una adulta sans, com també el d’una persona adulta diabètica i així comparar‐los; també he fet una entrevista a una persona diabètica per saber com és patir aquesta malaltia; i finalment, una enquesta composada per deu preguntes i feta a 42 persones sobre els coneixements bàsic de la diabetis.

- 175 -

CONCLUSIONS:

Les meves conclusions presenten una banda positiva i una de negativa, ja que, he pogut complir els tres objectius del meu treball de recerca de manera molt satisfactòria, ja que he après a investigar i cercar sobre una malaltia; he pogut conèixer les causes, les conseqüències, els tractaments, i el risc que té la societat de patir aquesta malaltia (avui dia la nostra societat pateix un risc elevat); i finalment he pogut comprovar si la societat està informada sobre aquesta malaltia. La banda negativa, és que, una vegada he fet l’enquesta, he pogut comprovar que la societat no està informada sobre aquesta malaltia, i que per tant, no rebem una mínima educació diabetològica, però no només passa amb aquesta malaltia en concret, sinó que aquest fet el podem aplicar en altres com l’VIH. BIBLIOGRAFIA:

La meva font principal ha estat a la biblioteca de medicina de Reus.

Llibres:

  

Generalitat de Catalunya; Institut d’Estudis de la Salut; Institut de Formació Contínua; Universitat de Catalunya: Curs Autoformatiu per a Diplomats en Infermeria (CADI): Diabetis I. Barcelona, Curs a distància, 2011 HALL, John: Tratado de fisiología médica. España: Elsevier, 2011 Traducció i producció: GEA Consultoría Editorial S.L. IRA FOX, Stuart: Fisiología humana. China: McGraw Hill, 2011 Traducció per: RIVERA MUÑOZ, Bernardo; PLANAS GONZÁLEZ, Héctor Raúl; GONZÁLEZ HERNÁNDEZ, José Luís.

Llibres Web:



http://books.google.es/books?id=BeQ6D40wTPQC&pg=PA622&lpg=PA622&dq=Insulina+pe ptido+C&source=bl&ots=LMm_ctCR0h&sig=R6QaJUKUAPYxd_C9oA29tem‐ omY&hl=ca&sa=X&ei=18xhUPvcGvHS4QT9g4CIDA&ved=0CEQQ6AEwAw#v=onepage&q=In sulina%20peptido%20C&f=true http://books.google.es/books?id=‐ n3C1jqrhoMC&pg=PA620&lpg=PA620&dq=secrecion+insulina&source=bl&ots=yyrbOyojkG &sig=RRFgrW44UaneJEwZGE03sRifrqs&hl=ca&sa=X&ei=Q9BhUO7lNPOW0QXqxYGIBA&ved =0CEoQ6AEwBQ#v=onepage&q=secrecion%20insulina&f=true http://books.google.es/books?id=rAwbVi5QetkC&pg=PA164&lpg=PA164&dq=hormona+so matostatina&source=bl&ots=RINANQDMZ1&sig=6NHYVEikBGApTzUj4qnirNTj‐ YQ&hl=es&sa=X&ei=‐ qZkUPTHI4OIhQeIooGYAw&ved=0CE0Q6AEwBA#v=onepage&q=hormona%20somatostatin a&f=true

Llocs web:

      

http://www.medic.cat http://www.diabetes.org http://www.estudiabetes.org http://www.webconsultas.com http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/003482.htm http://www.fundaciondiabetes.org/findrisk/TestFindrisk.asp http://opinionmedica.com/noticia.cfm?n=112#axzz2H1uXL700

- 176 -

TÍTOL: AUTORS: TUTORA: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Més enllà de la genètica Albert Sales Vallverdú i Pere Rehues Masip Coia Charles Científic Biologia Ins Lluís Domènech i Montaner Reus

OBJECTIUS:

En fer aquest treball ens vam proposar dur a terme una recerca en el món de la genètica, començant pel camp de la genètica clàssica i, sobretot, en l’àmbit de l’epigenètica, estudiant alguns dels mecanismes que intervenen en la regulació dels gens. També ens vam proposar participar en un treball experimental relacionat amb l’epigenètica, per poder veure de prop quines són les línies d’investigació en aquest àmbit i les tècniques de laboratori que s’hi utilitzen. HIPÒTESI:

La informació del nostre material genètic determina, en part, el nostre fenotip; però hi ha determinats mecanismes encarregats de regular la informació dels nostres gens, fent que aquests s’expressin o es silenciïn. EL PROCÉS:

La primera part del procés va consistir en elaborar un esquema del nostre treball, en el que vam decidir incloure un apartat de genètica clàssica, un altre apartat d’epigenètica i, per últim, una part pràctica. Seguint aquest esquema, vam anar redactant els principals apartats del treball, començant per la genètica clàssica, del qual teníem més continguts previs, i seguidament vam començar amb la part central del treball, l’epigenètica. Vam buscar informació sobre aquesta branca de la genètica, en què consisteix, la seva influència en la determinació del nostre fenotip, els mecanismes que utilitza per regular l’expressió dels gens, els factors que hi influeixen i altres continguts que hem inclòs en el treball. L’última part que vam dur a terme va ser la realització de la part pràctica. Vam tenir l’oportunitat de participar en un treball experimental dut a terme per la Unitat de Recerca en Lípids i Arteriosclerosi de la URV, que estava relacionada amb la metilació del DNA, un dels principals mecanismes epigenètics que hem tractat en el nostre treball. Vam poder veure part del procés experimental i participar‐hi en alguna fase al llarg de diferents sessions en què vam visitar el laboratori. Finalment, vam redactar la memòria de la pràctica, explicant aquells processos en què vam participar i donant una visió general de les diferents tècniques de laboratori que hi vam observar. CONCLUSIONS:

Un cop finalitzat el treball vam comprovar que realment havíem acoseguit complir els objectius inicials: havíem aprofundit en la genètica clàssica i ens havíem endinsat en el món de l’epigenètica, coneixent‐ne els seus mecanismes bàsics d’actuació i la gran importància que té a l’hora de determinar el fenotip. També havíem pogut introduir una pràctica en el treball, en què vam poder comprovar una variació de l’expressió gènica d’un cultiu cel∙lular en modificar els seus patrons epigenètics. A més, amb aquesta pràctica vam tenir l’oportunitat d’observar com es duu a terme el treball d’investigació en un laboratori, participar‐hi i aprendre algunes de les tècniques que s’hi utilitzen.

- 177 -

BIBLIOGRAFIA: Llibres:

             

BINDER, Eugène. La genética de las poblaciones. Barcelona: Okios‐tau, 1970. DURRINGTON, Paul; SNIDERMAN, Allan. Fasta facts‐ Hiperlipidemia. Barcelona: J&C Edicioes médicas S.L. 2005 GONZÁLEZ, R; AUSIÓ, J; MÉNDEZ, J; EIRÍN, J.M. “El papel clave de las histonas” a Investigación y ciencia, desembre 2011 GRIFFITHS, Anthony J.F.; GELBART, William M.; MILLER, Jeffrey H.; LEWONTIN, Richard C. Genética moderna. Madrid: Mcgraw‐Hill – Interamericana, 2004 HENDERSON, Mark. 50 cosas que ha que saber sobre genética. Barcelona: Ariel, 2010 MARTÍ CARBONELL, Sunsi; DARBRA MARGES, Sònia. Genètica del comportament. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2006 MATA, Montserrat; PUIGDOMÈNECH, Montserrat: Floquet de neu, el goril∙la albí: Genètica i herència. Barcelona: Graó Editorial, gener 1994. Microsoft Corporation, 2006. Genética. Microsoft Encarta 2007 [DVD]. MILLER, Peter. “Gemelos, tan iguales, tan distintos” a National geographic, gener 2012 MISTELI, Tom. “La vida interior del genoma” a Investigación y ciencia, abril 2011 NESTLER, Eric J. “Interruptores ocultos en la mente” a Investigación y ciencia, febrer 2012 NOVO VILLAVERDE, Francisco Javier. Genética humana. Madrid: Pearson, 2007 READ, Andrew; DONNAI, Dian. Nueva Genética Clínica. Barcelona: Omega, 2009. VOET, Donald; VOET, Judith G. Bioquímica. Editorial Médica Panamericana.

Llocs web:

             

http://bitacoradelcromosoma.blogspot.com.es http://www.dnaftb.org http://uvigen.fcien.edu.uy http://web.udl.es http://www.medicina.udl.cat http://repositori.upf.edu/handle/10230/11777?show=full http://epigenome.eu http://www.news‐medical.net https://genmolecular.wordpress.com http://nevada.ual.es http://www.segenetica.es http://www.biocancer.com http://www.epigenetica.org http://www.unizar.es

- 178 -

Música de cinema: només a l'abast de les grans produccions?

Diana Milena Acosta Cruz

Música i Tecnologia

Construcció d'un avió ràdio controlat amb propulsió elèctrica

Boyan Naydenov i Héctor Mercado

Tecnologia

- 179 -

El treball de recerca és un dels aspectes del batxillerat que ajuda els alumnes a posar en pràctica la seva capacitat d’iniciativa, planificació, anàlisi, raonament, organització...També els permet aprofundir en temes que els interessen i que no coneixen del tot a través dels estudis a l’aula i que, a cops, els ajuden a definir els seus estudis en el futur. La investigació és fonamental en una societat moderna, en especial si aquesta té desitjos d'avançar. És per això que en el nostre centre el treball de recerca té una gran importància, tant a 4t d'ESO on l'alumnat s'inicia amb un primer treball en grup, com a batxillerat on la tasca es fa a nivell individual. En ambdós casos s'incideix en el mètode científic: formulació de la hipòtesi, objectius, planificació de la recerca i estratègies a seguir, per finalment analitzar el treball realitzat i treure'n conclusions que permetin acceptar o rebutjar la hipòtesi inicial. S'ha de destacar que a més del resultat final el que realment es valora és el procés, en el qual els alumnes són guiats pels seus professors tutors, sense la tasca dels quals el treball de recerca no es podria dur a terme. Iniciatives com la del Fòrum TRICS reforcen el treball fet des del centre i ho fan des d'un doble vessant: l'orientador i el motivador. L'orientació perquè permet que els alumnes de primer, que assisteixen a les ponències en qualitat d'oients obtinguin una visió general del treball de recerca, i la motivació per l'oportunitat que ofereix als alumnes de segon de presentar els seus treballs a un públic més ampli i divers. Des del nostre centre volem agrair als organitzadors del fòrum, a les entitats i empreses col∙laboradores, la seva implicació en la tasca educativa i esperem que aquesta mostra, en què participem per primera vegada amb la exposició d'alguns dels nostre treballs, sigui l'inici d'una fructífera col∙laboració.

- 180 -

TÍTOL:

Construcció d’un avió d’aeromodelisme amb propulsió elèctrica. AUTORA: Hèctor Mercado i Boyan Naydenov TUTORA: Beatriz Milian MODALITAT: Tecnologia ÀREA CURRICULAR: Tecnologia CENTRE: Ins Marta Mata LOCALITAT: Salou OBJECTIUS:  Aprendre el funcionament dels components electromecànics emprats i entendre els conceptes aerodinàmics necessaris per a construir correctament un aeroplà ràdio controlat.  Adaptar un avió d’aeromodelisme propulsat per un combustible fòssil a un de propulsat per electricitat.  Construir i volar l’avió prèviament adaptat.  Obtenir una visió general del futur dels avions elèctrics.  Les despeses no hauran de superar amb molta diferència els 300€. HIPÒTESI: Posant la nostra mirada a l'aeronàutica, al procés tecnològic i al medi ambient, volíem veure com i per què volen els avions. També ens preguntàrem si aquests no podrien utilitzar un altre tipus de motor o combustible menys contaminant, centrant‐nos així en l’energia elèctrica. Tot i desconèixer aquest complex món vàrem voler experimentar dissenyant un avió d’aeromodelisme entrenador i aplicant modificacions energètiques que poguéssim extrapolar per tal d’obtenir una visió general del futur de l’aviació. Canviant d'un motor de benzina a un motor elèctric podria volar de forma autònoma el nostre avió? Implicaria canvis de disseny o estructurals? Podríem, a partir de l'experimentació, teoritzar sobre possibles canvis a nivell comercial? EL PROCÉS:

1. La primera fase és la tecnològica, on hem inclòs la recerca de informació sobre l’aeromodelisme, els conceptes físics que intervenen en els avions i l’avantprojecte, és a dir, la part teòrica. 2. En la segona fase expliquem la part tècnica o pràctica. Dins d’aquesta entra la construcció del nostre model i la seva prova de vol.

CONCLUSIONS:

Gràcies a la realització d’aquest treball pràctic hem pogut entendre de manera clara el teorema de Bernoulli segons el qual es regeix qualsevol vol aeri. De la mateixa manera hem après moltes tècniques de treball i, sobretot, ens hem familiaritzat amb els diferents materials i les seves característiques Per una altra banda, hem pogut experimentar les transformacions com la reducció de les dimensions i pes, la millora del rendiment, el canvi del motor i altres que hauria de patir un avió de turbina per transformar‐se a un d’elèctric. No obstant, les possibilitats que l’electricitat ofereix actualment, no són suficients per a obtenir un transport aeri rendible i, per això, creiem que s’hauria d’investigar més en el tema dels superconductors, ja que podrien ser la solució per a un major rendiment de les bateries i motors elèctrics. Hem treballat en equip i per això poguérem assolir les elevades despeses, on ens passarem clarament

- 181 -

dels 300€ inicialment marcats. Encara així, hem gaudit molt i aquest treball ens ha servit per agafar decisions per al que respecta al nostre futur com a estudiants. BIBLIOGRAFIA: Llibres:

   

JACKSON, Albert; DAY, David. Manual de Modelismo, Herman Blume Ediciones, 1993. JOSEPH i GUAL,Joan; BORREGO RONCAL, Marina. Mecànica de Batxillerat, McGraw Hill Edicions,1998. GOMIS, Pedro. Mecànica de Batxillerat, Casals, 1998. JOSPEH, Joan; GARRAVÉ, Jaume; GARÓFANO, Francesc; VILA, Francesc. Tecnologia Industrial 2, McGraw Hill Edicions, 2008.

Llocs web:



Informació general sobre aeromodelisme o http://www.aeromodelismereus.org/ o http://www.ehow.com/rc‐planes/ o http://www.fac.cat/ Consells i recomanacions per construir un avió elèctric o http://www.icmm.csic.es/jaalonso/velec/dise.htm o http://www.charlierc.com/ o http://www.ultraligero.net/Cursos/radio_control/r_c_1.htm Plànols o http://www.svensons.com/airplanes/ o http://www.rcscratchbuilders.com/plans/plans.html o http://www.aeromodelismofacil.com/index.htm Peces o http://www.hobbyking.com/ o http://www.anguera‐hobbies.com/ o http://www.animatedengines.com/index.html Propietats dels materials o http://www.matbase.com/ o http://aeromodelnet.com.ar/pegamentos.html o http://www.construmatica.com/construpedia/Madera Aviació General o http://www.ivao.aero o http://www.manualvuelo.com/ o http://www.ala13.com/

- 182 -

TÍTOL:

Música de cinema: només a l’abast de les grans produccions? AUTORA: Diana Milena Acosta Cruz TUTORA: Núria Grau Quiroga MODALITAT: Científic‐Tecnològic ÀREA CURRICULAR: Música i tecnologia CENTRE: Ins Marta Mata LOCALITAT: Salou OBJECTIUS: Tots sabem que la música al cinema és capaç que qualsevol escena sigui inoblidable. Però aquest poder d’atenció no només pertany a les grans produccions cinematogràfiques. Avui dia existeixen programes informàtics capaços de oferir la possibilitat de incloure música a les produccions dels amateurs dels cinema. Els seqüenciadors de so són aquests programes i es poden incloure als pressupostos de les pel∙lícules més petites sense que la repercussió econòmica en el pressupost del projecte sigui molt gran. Per comprovar aquest fet, vaig elaborar la banda sonora d’un curtmetratge propi de manera que pogués demostrar que una persona amb uns coneixements bàsics de música i d’informàtica musical podia fer música de cinema creativa amb seqüenciadors de so. El meu treball consta de tres blocs principals: La història de les bandes sonores, Què són els seqüenciadors de so? i El desenvolupament del projecte. En el primer bloc, es pretén il∙lustrar de forma general l’evolució de la música de cinema al llarg del temps. Per arribar a comprendre del tot aquesta informació, cal conèixer conceptes poc clars o poc coneguts sobre les bandes sonores, com per exemple, què és una banda sonora i quins tipus hi ha. També en aquest bloc s’inclou un apartat en que s’explica quines són les funcions d’una bona sonora al cinema, com crear l’atmosfera d’un film, accelerar o retardar una acció, etc. Una vegada establerts aquests conceptes, es comença un recorregut des dels inicis del cinema més primerencs amb el germans Lumière i s’acaba amb les pel∙lícules recents com The Dark Knight Rises. En el segon bloc, s’expliquen conceptes bàsics i molt útils per entendre què és un seqüenciador de so, tals com els so, la diferència entre els so analògic i digital, el protocol MIDI, els ports MIDI, denominacions dels dispositius segons la seva funció i els possibles hardware que es poden instal∙lar a les xarxes MIDI. Finalment, s’explica què és un seqüenciador Áudio‐MIDI, les seves capacitats i quins són els més populars. En el tercer bloc, es detalla tot el procés realitzat a l’hora de fer el projecte. Des de la fase inicial, que inclou la recerca d’un projecte assequible, l’adquisició del material necessari i la planificació dels passos a seguir. Per acabar, s’explica pas a pas tot el recorregut per a obtenir el curtmetratge, tant els passos de producció d’imatge i post‐producció d’imatge com els de la elaboració de la banda sonora a partir del seqüenciador de so Cubase Le 4, aquest últim molt més detallat. HIPÒTESI:

Una persona amb coneixements mínims de música i d’informàtica musical pot crear bandes sonores creatives sense requerir mètodes de treball excessivament complexos i cars. EL PROCÉS:

Per demostrar la hipòtesi, s’ha utilitzat els software dels seqüenciadors de so com a suport principal per a la creació de la banda sonora d’un curtmetratge de sis minuts aproximadament.

- 183 -

CONCLUSIONS:

 La música de cinema ha evolucionat moltíssim des dels inicis del cinema.  Existeixen opinions a favor d’augmentar i fomentar l’ús i la creativitat de les bandes sonores i opinions en contra, que prefereixen que la música no intervingui en la relació imatge‐ espectador.  S’ha trobat la manera de poder accedir a aquest recurs musicals amb unes despeses mínimes gràcies a l’avanç tecnològic.  És obvi que els avantatges i comoditats dels seqüenciadors de so no només són útils per als professionals del cinema.  La hipòtesi que es va plantejar al principi del treball ha quedat demostrada. BIBLIOGRAFIA: Llibres:

 ADORNO, Th.W; Eisler, Hanns: Composición para el cine. Madrid: Akal, 2007.  COPLAND, Aaron. Cómo escuchar la música. 2a edición,1994. MacGraw‐Hill Book Company, Mèxic.  CUETO, Roberto. Cien bandas sonoras en la historia del cine. Madrid: Edicions Nuer, 1996.  NAVARRO ARRIOLA, Heriberto i Sergio. Música de cine: historia i coleccionismo de bandas sonoras. 2a edición ampliada. Madrid: Ediciones Internacionales Universitarias, 2005.  SÁNCHEZ NORIEGA, José Luis. Historia del Cine: Teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Madrid: Alianza editorial, 2002.  THOMAS, Tony. Music for the Movies. New Jersey: A.S.Barnes & CO, 1973. Llocs web:

 AL_MAJDALAWI ÁLVAREZ, Amir. Acústica Musical: Fundamentos físicos de los instrumentos musicales [en línia]. Valladolid, 2006. o http://www.lpi.tel.uva.es/~nacho/docencia/ing_ond_1/trabajos_05_06/io2/public _html/sonido.html#evolucion_temporal  BAUTISTA VIZCAÍNO, Fernando. El Secuenciador de Audio‐MIDI: la “navaja suiza” de la didáctica de la música. Las Palmas: Conservatori Professional Las Palmas, 2010. o http://dugi‐ doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/2988/468.pdf?sequence=1  CAKEWALK, Sonar X2. 2013. o http://www.cakewalk.com/products/sonar/default.aspx  CASTAÑÓN, Hector. Musical Instrument Digital Interface. Spickatto: Mexico, 2006. o http://www.spickatto.com/midi.htm  FERNÁNDEZ CASADO, Sergio. MIDI y sintetizadores virtuales. Gijón: Escola Tècnica d’Ingeniería Informàtica de Gijón, 2004. o http://www.atc.uniovi.es/atc/3iccp/2004/trabajos/midi/  GARCÍA GAGO, Santiago. Manual Para radialistas analfatécnicos. 1a edició. Quito: Artes Gràficas SILVA, 2010. o http://www.analfatecnicos.net/pregunta.php?id=31  INTEF. Ejemplos de conexión. Ministeri de educación, cultura i esport. o http://www.ite.educacion.es/formacion/materiales/60/cd/03_elmidi/32_ejemplos _de_conexin.html

- 184 -

Dissenyem la nostra muntanya russa Jordi Bellviure Figueras Un conjunt de proteïnes: el gluten, tot un món Anàlisi i estudi de la dieta de l'òliba a l'Alt Camp

Física i Tecnologia industrial

Núria Buxons Vives

Química i Biologia

Marta Domingo Bartolí

Biologia

Com es difonen les idees?

Maria Guasch Morgades

Ciències

Les piles de combustible: donant gas a la tecnologia de l'hidrogen

Guillem Olivé Flavià

Química

Els artefactes voladors

Josep Maria Serra Moncunill

Física

- 185 -

No es pot concebre un ensenyament secundari modern i de qualitat sense recerca. L’alumne de Batxillerat ha d’entrar a la Universitat amb una sòlida base acadèmica, i aquesta sòlida base inclou necessàriament una aproximació teòrica i pràctica a la recerca, al mètode d’investigació en qualsevol dels camps del coneixement humà: el científic, l’humanístic, l’artístic.. El Batxillerat és, per definició, l’etapa preparatòria per a la universitat, i és evident que la recerca científica, inherent i consubstancial al món de l’ensenyament superior, ha d’ocupar un espai, i no pas marginal, en els plans d’estudi de la Secundària en general i el Batxillerat en particular. L’Institut Narcís Oller de Valls, que compleix enguany 60 anys ensenyant Batxillerat a diverses generacions de l’Alt Camp, participa amb entusiasme i convenciment del Fòrum TRICS i d’altres iniciatives que busquen aprofundir en l’intercanvi d’experiències i en la valoració i incidència dels treballs de recerca en la formació del futur universitari. Malgrat les dificultats de tota mena que ha d’afrontar la societat actual, cal apostar decididament per mantenir i incrementar els estàndards de qualitat que ha assolit el nostre sistema educatiu, i un dels indicadors d’aquesta qualitat és la presència ja d’una important experiència acumulada en els centres i els claustres de professors a l’entorn del treball de recerca. Aquest know how, posat en comú i a l’abast d’altres centres en àmbits com aquest fòrum, permet millorar any rera any el nivell dels treballs de recerca, i així es dota els futurs universitaris d’eines molt interessants i s’ajuda a despertar vocacions investigadores que, a la llarga, ajudaran a construir una societat millor. Cal saludar, doncs, molt positivament la celebració d’una nova edició del Fòrum Trics, i reiterar el compromís de l’Institut Narcís Oller amb una formació acadèmica i científica de qualitat, amb un Batxillerat autènticament preuniversitari. És a dir, amb un batxillerat que té en la Recerca un dels seus eixos fonamentals. En una de les etapes més tràgiques de la història d’aquest país, el franquisme, es feia servir sovint una frase, “Que inventen ellos”, per expressar el menyspreu atàvic que es dispensava en aquest Estat a l’activitat científica i investigadora. Però els temps canvien, les dictadures se superen, i la raó i la ciència, la curiositat humana en definitiva, s’obren camí. El Fòrum Trics és un camí obert cap al progrés humà i l’excel∙lència acadèmia dels nostres alumnes, un camí que ens plau de recórrer de la mà de tants altres centres docents.

- 186 -

TÍTOL: AUTOR: TUTOR: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Dissenyem la nostra muntanya russa Jordi Bellviure Figueras Jordi Plana Espanyol Científic ‐ Tecnològic Tecnologia i física Ins Narcís Oller Valls

OBJECTIUS: L’objectiu del treball és conèixer el món de les muntanyes russes amb més profunditat, saber els elements que les formen, la seva història i, com a objectiu principal, dissenyar una muntanya russa pròpia sense l’ajuda de programes especialitzats. HIPÒTESI: Podem arribar a dissenyar nosaltres mateixos una muntanya russa? EL PROCÉS: S’ha anat recollint informació de diverses pàgines webs i s’ha sintetitzat per adaptar‐se a les mides i al grup de persones a les que és vol adreçar. La part pràctica s’ha realitzat amb l’ajuda dels coneixements adquirits durant tots els anys d’estudi i amb l’ajuda del programa Excel. CONCLUSIONS: Les muntanyes russes tenen una història que es remunta a diversos segles, van aparèixer a Rússia i provenen dels tobogans de gel que es descendien en trineu. Primerament, eren únicament de fusta però més tard van passar a ser d’acer. Han anat evolucionant de forma continuada fins arribar als nostres dies. Les muntanyes russes estan formades per un gran nombre d’elements per poder funcionar correctament i amb tota seguretat. Hi ha elements d’elevació, llançament, frenat, canvis d’agulles... Les forces G són les forces que fan que una muntanya russa sigui emocionant i és el que busca aconseguir tota muntanya russa. Aquestes forces sempre han d’estar entre uns certs valors perquè no pugui existir perill. Hem estat capaços de dissenyar un tram de muntanya russa, però únicament l’hem realitzat en dos dimensions i no amb tres. El resultat és satisfactori ja que hem pogut comparar els resultats amb un simulador i podem considerar que els resultats obtinguts són suficientment ajustats amb un error mínim. BIBLIOGRAFIA: Llibres:  Física 1 i 2 de Batxillerat, Mc. Graw Hill

Llocs web:  www.rcdb.com  www.pa‐community.com  www.ultimaterollercoaster.com  http://www.bolliger‐mabillard.com  http://www.google.com/patents  http://www.intaminworldwide.com  http://www.madehow.com  http://www.vekoma.com  http://www.youtube.es  http://www.taringa.net

- 187 -

TÍTOL: AUTORA: TUTOR: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Un conjunt de proteïnes: el gluten, tot un món Núria Buxons Vives Jaume Bartolí Guillemat Científic Biologia i química Ins Narcís Oller Valls

OBJECTIUS:

El primer objectiu d’aquest treball de recerca és donar a conèixer què és el gluten, teòricament i experimentalment. El segon objectiu és la importància d’aquest a les nostres cuines. Finalment, el darrer objectiu és comprovar experimentalment les possibles diferències de gust, textures i consistència. També adjunto una comparativa de preus entre productes convencionals i productes especials sense gluten. HIPÒTESI:

Què és exactament el gluten? Com afecta a l’alimentació? És cert que els aliments sense gluten tenen una textura, una consistència i un gust diferent? Hi ha realment una diferència de preu destacable? EL PROCÉS:

El treball està estructurat en dues seccions, la primera de les quals és de recerca teòrica i la segona experimental. La primera secció consta de l’estudi sobre què és el gluten, amb les seves característiques, funcions i composició química. Una vegada clars aquests conceptes, m’endinso en com poder seguir una dieta lliure d’aquest compost amb tota seguretat, exposant els problemes que poden sorgir i com resoldre’ls. La segona secció de l’estudi està format per una part pràctica, amb varietat de fotos, dins la qual intento mostrar físicament com és el gluten, amb el procés de rentat manual i amb unes proves d’elasticitat, entre d’altres. Al mateix temps he entrat a la cuina per preparar aliments sense gluten, que juntament amb un tast, han estat valorats. Per finalitzar aquest apartat, he realitzat una cerca de l’adaptació a aquesta dieta dels restaurants de Valls i una comparativa de preus. CONCLUSIONS:

El gluten és un compost de proteïnes essencial a la societat occidental actual. Forma una xarxa elàstica que permet augmentar el cos elàstic. El gluten és l’encarregat de donar l’adhesivitat, la viscositat, l’elasticitat, l’esponjositat i la fortalesa final al producte realitzat. De la secció pràctica de l’estudi en puc extreure aquestes conclusions: 1. Obtenció d’una substància realment elàstica i que dóna el volum convencional dels aliments elaborats amb farines en les quals el gluten hi és present. 2. Constatació de diferències de textura, consistència i, en alguns casos, gust i elaboració d’aquells aliments que no porten gluten. 3. La variació de preus entre el 500 i el 200%, dels productes amb i sense gluten segons els aliments escollits. 4. La gran dificultat per poder donar una seguretat del 100% en elaborar menús a les cuines dels restaurants tot i els esforços per adaptar‐se.

- 188 -

BIBLIOGRAFIA: Llibres:

  

FARRÉ, Carme [et al.]; La malaltia celíaca pas a pas. Barcelona: edebé, 2008. CUELLO, Josep [et al.]; Biologia 2n Batxillerat. Barcelona: Barcanova, 2012. CUELLO, Josep [et al.]; Biologia 1r Batlxillerat. Barcelona: Barcanova, 2008.

Llocs web:

        

Gluten Intolerance Group http://www.gluten.net Schär http://www.schaer.com Children’s Digestive Health Informations for Kids and Parents http://www.gikids.org. Gluten Intolerance School. Patrick Sarah http://glutenintoleranceschool.com SMAP http://www.celiacscatalunya.org FACE http://www.celiacos.org Fisterrahttp://www.fisterra.com/salud/2dietas/dietaSinGluten.asp Rodolmaro (2012). Celiaquía, enfermedad autoinmune y gluten.[ blog en línia]. VIDA I TERRA http://moralzarzal.wordpress.com/2012/05/30/celiaquia‐o‐enfermedad‐ autoinmune/ El racó del celíachttp://www.elracodelceliac.com Maná http://www.manaproductossingluten.com

Articles i revistes:

 

Beck Melinda. “Giving up gluten to lose Weight? Not so fast”. Health Journal, The wall street journal. (24.08.2010) “Might gluten traces in wheat substitutes pose a risk in patients with celiac disease? A population‐based probabilistic approach to risk estimation”. The American Journal of Clinical Nutrition”, (3/01/13), pàg 109‐115.

- 189 -

TÍTOL: AUTOR: TUTORA: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Desenvolupament i creació d’un afinador cromàtic Adrià Cusidó Mas Rebeca Revert Donate Ciències i tecnologia Informàtica i música Ins Narcís Oller Valls

OBJECTIUS:

L’objectiu d’aquest treball és poder desenvolupar un afinador per a l’ordinador per poder tenir sempre la nostra guitarra afinada, de manera ràpida i senzilla, a punt per tocar‐la. EL PROCÉS:

Hem anat fent un seguiment de les diferents parts que s’han de seguir per poder crear una aplicació per ordinador. Des de la cerca del programa i llenguatge de programació adequat, fins al disseny de l’aplicació, passant per un anàlisi exhaustiu del codi font, la part més important del projecte. CONCLUSIONS:

Ha estat una experiència motivadora perquè s’han anat aconseguint fites de forma gradual fins a assolir l’objectiu final. Una vegada aconseguit el resultat final proposat inicialment s’ha volgut anar un pas més enllà traspassant aquesta aplicació, originalment creada per a l’ordinador, al camp de la telefonia mòbil. Amb això s’ha aconseguit disposar d’una eina portàtil que podem utilitzar en qualsevol lloc i de manera molt funcional i intuïtiva. A més, ha permès connectar dos llenguatges totalment oposats, un de tecnològic, tancat i objectiu i un altre de més creatiu, el del disseny de l’aplicació i la icona per al mòbil. Aquest treball ha servit per adquirir coneixements sobre el desenvolupament d’una aplicació informàtica de la qual tenia inicialment només nocions bàsiques i concretar‐los, de manera que s’ha obtingut una aplicació pràctica i útil en dos suports diferents, l’ordinador i el telèfon mòbil. BIBLIOGRAFIA: Llocs web:

 

Joe eitel (2009). “An overview of Flash and ActionScript”. o http://www.devshed.com/c/a/Flash/An‐Overview‐of‐Flash‐and‐ActionScript/ ActionScript® 3.0 Reference for the Adobe® Flash® Platform o http://help.adobe.com/en_US/FlashPlatform/reference/actionscript/3/index.html?f ilter_flash=cs6&filter_flashplayer=11.6&filter_air=3.6

- 190 -

TÍTOL: AUTORA: TUTOR: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Estudi i anàlisi de la dieta de l’òliba (Tyto alba) a l’Alt Camp Marta Domingo Bartolí Jaume Grant Bota Científic Biologia Ins Narcís Oller Valls

OBJECTIUS:

Aquest treball de recerca té dos objectius principals. El primer és conèixer de què s’alimenten les òlibes. Per això he analitzat egagròpiles de tres punts de nidificació a diferents distàncies de l’ésser humà, per tal de veure l’impacte que té aquest en la seva alimentació. A més he fet una comparació de la dieta de l’òliba de dos mesos diferents on s’havia produït un canvi estacional. El segon objectiu és realitzar, paral∙lelament un estudi de la microfauna propera. HIPÒTESI:

Estudiar la dieta de l’òliba a l’Alt Camp a partir de l’anàlisi de les seves egagròpiles. EL PROCÉS:

Per a dur a terme el treball, he dissecat i analitzat un total de 120 egagròpiles mitjançant el mètode de la dissecció en sec. Aquestes han estat recol∙lectades a tres diferents punts de nidificació als mesos d’agost i novembre. CONCLUSIONS:

Observant els resultats, es pot comprovar que de manera general la dieta de l’òliba no varia gaire entre les zones de l’Alt Camp. La microfauna de la qual s’alimenta sol ser sempre la mateixa i en la mateixa proporció, tan els diferents punts de nidificació com en el canvi estacionari. Tanmateix, si que és possible apreciar petites diferències entre les proporcions de preses si s’és més minuciós en l’anàlisi de les dades obtingudes. Per exemple, a les zones més urbanes trobem una major quantitat de ratolins domèstics i en les més properes a camps de conreu allunyats de nuclis urbans més ratolins de camp i musaranyes. En alguns canvis estacionaris hi ha alguna variació inusual en el nombre de preses de l’òliba, com per exemple a Puigpelat on hi ha un augment important de preses de rata al novembre. BIBLIOGRAFIA: Llibres:

      

Diversos autors , Els rapinyaires nocturns de Catalunya, Biologia, gestió i conservació de les vuit espècies de rapinyaires nocturns de Catalunya. Editorial Jordi Baucells Colomer. 2010 G. GRANDE José Luis, HIRALDO Fernando, Las rapaces ibéricas. Editorial Aldaba Ed. S.A. Diversos autors, Alimentación de la lechuza común (Tyto Alba)en una localidad semiárida del sureste español (Níjar, Almería) Diversos autors, Selección de aves presa por la lechuza común (Tyto alba) en España BALLESTEROS SALLA Tomàs, Dieta de la lechuza común (Tyto alba) en una localidad del Delta de Llobregat P. J CORDERO, Generalidades sobre la lechuza. Estudio sobre la alimentación de la lechuza (Tyto alba) en Mataró y Arenys de Munt (Prov. Barcelona) GARDE Juan Manuel, ESCALA María Carmen, Depredación y selección intraespecífica de la

- 191 -

    

lechuza común (Tyto alba Scopoli) sobre la rata de agua (Arvicola Sapidus Miller) DE PABLO Félix, Alimentación de la lechuza común (Tyto alba) en Menorca J. MARTIN, J. R. VERICARD, Datos sobre la alimentación de la lechuza (Tyto alba) en Valencia NAVAL SUBÍAS Eva, PÉREZ GRIJALBO Rodrigo, Micromamíferos de Calamocha REQUEJO DE LAS HERAS Andrés, Distribuciónde los micromamíferos en la comarca de Osona: Influencia de los factores geográficos, climáticos y usos del suelo J. R. VERICAD, A. ESCARRE, E RODRIGUEZ, Datos sobre la dieta de Tyto albay Bubo bubo en Alicante (Se de Iberia)

Llocs web:

          

http://www.ciencias‐marinas.uvigo.es/bibliografia_ambiental/aves/rapacesnocturnas.pdf http://es.wikipedia.org/wiki/Strigiformes http://ca.wikipedia.org/wiki/Egagr%C3%B2pila http://ca.wikipedia.org/wiki/Micromam%C3%ADfer http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0205659&BATE=rapinyaire http://alerce.pntic.mec.es/clon0001/lechuza/images/Lechuza_raticida.pdf http://biblioteca2.uclm.es/biblioteca/CECLM/ARTREVISTAS/ALBASIT/Alb19Gomez.pdf http://www.xiloca.com/data/Bases%20datos/Xiloca/2399.pdf http://mmiguela.wordpress.com/2009/05/25/estudi‐degagropiles/ http://biologoybecario.blogspot.com.es/2008/08/anlisis‐de‐una‐egagrpila.html http://blog.brookei.es/2006/11/las‐egagropilas/

- 192 -

TÍTOL: AUTORA: TUTOR: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Com es difonen les idees? Maria Guasch Morgades Jaume Bartolí Guillemat Ciències Matemàtiques i psicologia Ins Narcís Oller Valls

OBJECTIUS:

El principal objectiu d’aquest treball és donar una explicació de per què i com s’estenen les idees. HIPÒTESI:

Les idees han estat estudiades en tota mena d’àrees, des dels inicis de la ciència amb la filosofia fins a la neurociència i el màrqueting. Tanmateix, cada branca s’ha centrat en un aspecte concret, per la qual cosa es fa difícil tenir un coneixement general sobre la difusió de les idees. EL PROCÉS:

La difusió de les idees s’ha dividit en els tres factors involucrats: la mateixa idea, el context i la gent que en pren part, sent aquest últim el tema estudiat amb més profunditat. La part teòrica gira al voltant d’aquests tres punts, remarcant la importància del com es percep una idea i el seu context, més que la seva veritable naturalesa. La part pràctica se centra en les relacions interpersonals i suposa un intent de dibuixar una xarxa social real per tal d’exemplificar alguns dels conceptes explicats, tals com l’homofília (la tendència a relacionar‐se més amb persones similars) o els diferents tipus d’individu que intervenen en la difusió, com els connectors i els líders d’opinió. CONCLUSIONS:

En primer lloc, la nostra capacitat d’imitació juga un paper vital en la difusió de les idees: en copiar els altres escampem una idea. Tanmateix, aquesta acció d’imitar no és immediata: abans hi ha tot un procés de decisió. Les característiques de la idea són valorades, però de forma completament subjectiva: estem extremadament influenciats per la nostra naturalesa (els instints), per les idees i creences que ja posseïm i per la societat (les xarxes o relacions interpersonals). A més a més, les idees canvien constantment, evolucionen. En segon lloc, una idea es reprodueix en la societat, en la interacció entre persones, i així trobem que les xarxes socials juguen un paper clau en la difusió. D’una banda la societat en què vivim condiciona el tipus d’idees que tindran èxit mentre que, d’altra banda, el paper de persones més concretes com els líders d’opinió, són claus per veure l’altra cara de la moneda: l’acció d’un sol individu pot canviar l’actitud de molts. Sovint, però, es menystenen aquests punts, cosa que ens fa vulnerables a la manipulació. De casos extrems en què una idea ha arribat a límits inimaginables la història en va plena. BIBLIOGRAFIA: Llibres:

  

Blackmore, Susan. The Meme Machine. Nova York: Oxford University Press Inc., 1999. Brodie, Richard. Virus Of The Mind: The Revolutiory New Science of the Meme and How It Can Help You. Carlsbad: Hay House, Inc., 2009. Christakis, Nicholas A.; Fowler, James H. Connected: The Surprising Power of Our Social

- 193 -

   

Networks and How They Shape Our Lives – How your Friends’ Friends’ Friends Affect Everything You Feel, Think, and Do. Nova York: Hachette Book Group, 2009. Cialdini, Robert B. Influence: The Psychology of Persuasion. [S.l.]: HarperCollins, 2009. Gladwell, Malcolm. The Tipping Point: How Little Things Can Make a Big Difference. Nova York: Hachette Book Group, 2000,2002. Hanneman, Robert A. Introducción a los métodos del análisi de redes sociales. Rogers, Everett M. The Diffusion of Innovations. Nova York: Free Press (Simon & Schuster, Inc.), 1962, 1971, 1983, 1995, 2003.

Llocs web:

 

Bass’s Basement Research Institute <http://www.bassbasement.org/> The Skeptic’s Dictionary <http://www.skepdic.com/>

- 194 -

TÍTOL:

Les piles de combustible: donant gas a la tecnologia de l’hidrogen AUTOR: Guillem Olivé Flavià TUTOR: Jordi Plana Español MODALITAT: Ciències ÀREA CURRICULAR: Química CENTRE: Ins Narcís Oller LOCALITAT: Valls OBJECTIUS: Realitzar una investigació sobre les piles de combustible analitzant‐ne el seu funcionament, els diferents tipus de piles de combustible i els avantatges i inconvenients. HIPÒTESI:

Les piles de combustible, un camp amb molt de recorregut, tenen un potencial increïble que pot superar el rendiment actual dels motors de combustió. EL PROCÉS:

S’ha recopilat i analitzat de forma ordenada i metodològica informació sobre el camp estudiat per tal d’assolir uns coneixements bàsics sobre les piles de combustible. S’ha començat amb una introducció al tema de les piles de combustible partint de la seva història i s’ha anat avançant explicant els tipus de piles que hi ha. S’han centrat els esforços en l’estudi d’un dels tipus de piles de combustible, les PEM, s’ha explicat teòricament el seu funcionament i s’ha adquirit un kit per a realitzar diverses pràctiques relacionades amb aquest tipus de pila. També s’ha estudiat la importància de l’hidrogen com a vector energètic i les possibilitats de futur que presenta la combinació d’aquest amb les piles de combustible. Finalment s’han recopilat i contrastat els resultats pràctics amb els esperats teòricament. CONCLUSIONS:

Després de fer el treball s’ha arribat a la conclusió que les piles de combustible són un camp que encara té un gran recorregut i que actualment encara no es troba en els seus màxims rendiments. Després de realitzar la part pràctica es va comprovar la importància de la hidratació de la membrana de les piles de combustible i el rendiment màxim que pot assolir una pila de combustible. BIBLIOGRAFIA: Llocs web:

Aquestes són algunes de les pàgines visitades, però no obstant n’hi ha moltíssimes, per tant, n’introduiré 3 a tall d’exemple:  http://upcommons.upc.edu/pfc/bitstream/2099.1/10499/3/Mem%C3%B2ria.pdf  http://www.ariema.com/documentos.htm  http://www.pilasde.com/ajusa.htm

- 195 -

TÍTOL: AUTOR: TUTOR: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Els artefactes voladors Josep Maria Serra Moncunill Josep Maria Ollé Masip Ciències i tecnologia Física Ins Narcís Oller Valls

OBJECTIUS:

Estudiar quins principis físics causen que un objecte més pesat que l’aire aconsegueixi elevar‐se i volar. HIPÒTESI:

Un objecte més pesat que l’aire és capaç d’elevar‐se. EL PROCÉS:

S’ha investigat sobre diversos principis físics capaços de generar forces que contrarestin l’acció de la gravetat. Aquests són, principalment, el principi d’Arquímedes, el principi de Bernoulli i l’efecte Venturi. També s’han estudiat els aparells que són capaços d’utilitzar aquests principis físics per a elevar‐se i realitzar vols. Els aparells estudiats ha estat l’avió, l’helicòpter, el globus i el dirigible. També s’ha observat el comportament d’aquest artefactes voladors amb maquetes de petita escala. Finalment, s’ha comparat quina funció és més adient per a cada artefacte atesa les seves característiques. CONCLUSIONS:

El principi de Bernoulli i el principi d’Arquímedes son els principals responsables del vol de la majoria d’artefactes voladors. S’ha conclòs que per al trasllat de persones, els més útils són l’avió i l’helicòpter. El primer cobreix grans distàncies i el segon pot accedir a quasi qualsevol lloc. El globus s’utilitzen principalment amb finalitat científica i com a activitat de lleure. Els dirigibles amb fins publicitaris o televisius. BIBLIOGRAFIA: Llocs web:

      

Manual de vuelo: http://www.manualvuelo.com/ Principio de Arquímedes: http://www.sc.ehu.es/sbweb/fisica/fluidos/estatica/arquimedes/arquimedes.htm Efecto Venturi: http://fisica.laguia2000.com/dinamica‐clasica/efecto‐venturi Historia de los globos aerostáticos: http://www.ballooning.es/es/sobre‐el‐ globo/historia.php Airship: http://en.wikipedia.org/wiki/Airship Así funciona el avión: http://www.asifunciona.com/aviacion/af_avion/af_avion11.htm Mandos y funcionamiento del helicóptero: http://elhelicoptero.blogspot.com.es/2007/07/mandos‐y‐funcionamiento‐del‐ helicptero.html

- 196 -

EV‐World: transformació d'una Dídac Alhama Soler motocicleta amb motor de combustió en elèctrica Projecte millora eficiència energètica Javier Fernández elèctrica a l’Ins Pere Martell

- 197 -

Tecnologia

Tecnologia industrial

En aquesta VII edició l’Ins Pere Martell presenta treballs que experimenten en l’eficiència energètica en vehicles elèctrics a partir de materials aprofitats i reciclats. Tot plegat és un exercici que ens invita a la reflexió sobre la mobilitat sostenible i el respecte al medi ambient; uns valors que cada cop es fan més presents en les temàtiques del Fòrum TRiCS.

- 198 -

TÍTOL:

Transformació d'una motocicleta amb motor de combustió en elèctrica AUTORA: Dídac Alhama Soler TUTORA: Josep Fresneda i Salinas MODALITAT: CFGS Automoció ÀREA CURRICULAR: Tecnològic CENTRE: Ins Pere Martell LOCALITAT: Tarragona BREU DESCRIPCIÓ: Consisteix en la transformació d’un vehicle amb motor de combustió a 100% elèctric. CONTINGUTS:

    

Estudi de la viabilitat de la conversió. Estudi dels components necessaris. Transformació del vehicle. Projecte teòric. Proves dinàmiques.

PROCÉS D’ELABORACIÓ:

Els components elèctrics han estat subministrats per fabricants, sempre intentant conservar les prestacions originals del motor de combustió. En quan a la adaptació dels components al vehicle ha estat un treball molt laboriós i artesanal, utilitzant diferents departaments del institut i de fora d’aquest. CONCLUSIONS:

Un vehicle elèctric aporta molts avantatges respecte a un vehicle que funciona amb gasolina o dièsel, una d'elles és la poca contaminació que aquest produeix. En l'actualitat és un tema del que s'escolta parlar cada dia, i són poques les persones que realment es preocupen per ella, un dels objectius d'aquest projecte poder informar les persones dels diferents tipus d'energies que es poden utilitzar parell el transport, sent l'electricitat la utilitzada en aquesta ocasió. Encara que a primera vista es veu que els components elèctrics suposen una major inversió econòmica, això es compensa en altres aspectes com la poca despesa que requereix carregar les bateries o la poca contaminació que generen, en l'actualitat el que cal és una infraestructura desenvolupada al voltant dels motors elèctrics, semblant o millor a la que té el petroli, d'aquesta manera es podria aconseguir disminuir el preu d'aquests components. Un vehicle elèctric és capaç de satisfer les necessitats de moltes persones, pitjor pel fet que la majoria de persones encara desconeix els avantatges d'aquests vehicles no s'atreveixen intentar alguna cosa amb el que no estan familiaritzats pel que decideixen seguir amb el seu vehicle de sempre.

BIBLIOGRAFIA: Llibres:

 

“Build your own electric motocycle” Autor: Carl Vogel “Motocicletas, comportamiento dinámico y diseño de chasis” Autor: Tony Foale.

Llocs web:

- 199 -

         

http://kellycontroller.com/ http://www.zeromotorcycles.com http://www.quantya.es/ www.riejumoto.com/ http://www.motoelectricas.com/2010/08/conversion‐moto‐enduro‐electrica.html http://www.twenga.es/precios‐bateria‐gel‐moto.html#hx=1&q=gel&s=5&c=123cc&page=1 http://www.motorpasionfuturo.com/motos‐electricas/como‐fabricar‐tu‐propia‐moto‐ electrica http://kellycontroller.com/ http://www.zeromotorcycles.com/zero‐xu/specs.php es.wikipedia.org/

- 200 -

TÍTOL:

Projecte de millora d’eficiència energètica elèctrica a l’Institut Pere Martell AUTORS: Javier Fernández i Grup Sistemes Electrotècnics 2 (SEA‐2) TUTOR: David Hernando MODALITAT: Tecnològic Industrial ÀREA CURRICULAR: Tecnologia CENTRE: Ins Pere Martell LOCALITAT: Tarragona OBJECTIUS: Millorar l’eficiència energètica elèctrica de les instal∙lacions del edifici de taller a l’Ins Pere Martell. HIPÒTESI:

Es pot mantenir el mateix nivell d’utilització i confort en les instal∙lacions del centre gastant menys energia elèctrica. EL PROCÉS:

El procés per al desenvolupament del projecte és:  Determinar les característiques del centre i en particular del edifici de tallers.  Analitzar els consums elèctrics.  Determinar les àrees d’actuació.  Estudiar les solucions tecnològiques existents per millorar l’eficiència energètica.  Analitzar i seleccionar les propostes de millora més viables. CONCLUSIONS:

El desenvolupament tecnològic actual ofereix mesures correctores que permeten reduir el consum elèctric en el nostre edifici de forma viable. L’eficiència energètica es una realitat i una obligació a les nostres edificacions. BIBLIOGRAFIA:

La recerca d’informació es farà a la xarxa:

Llocs web:

         

http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen http://www.idae.es/ http://www.eficienciaenergetica.es http://www.eficienciaenergetica.com/ http://www.schneiderelectric.es http://www.philips.es/ http://www.fenercom.com http://www.lacatedralonline.es http://www.greenice.com.es http://www.codigotecnico.org

- 201 -

Recreació d'una estructura animal mitjançant la robòtica

Xavier Perarnau Font

- 202 -

Tecnologia industrial

Tota iniciativa que serveixi per motivar i fomentar el treball d’investigació que ha de realitzar tot l’alumnat de batxillerat i a la vegada adquireixi el compromís de fer una presentació i defensa tant de forma escrita com oral de tots aquells punts claus o més rellevants ens sembla que és una inversió de futur en el món educatiu. Per a desenvolupar el treball de recerca correctament és necessari aplicar un mètode de treball sistemàtic i seguir‐ne les diferents etapes pas a pas. Aquest principi serà la base o estímul de tots els altres treballs que es realitzaran en el futur.

- 203 -

TÍTOL: AUTOR: TUTOR: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Recreació d’una estructura animal mitjançant la robòtica Xavier Perarnau Font Pròsper Gomis Torres Tecnològic Tecnologia‐Electrotècnia Ins Pons d’Icart Tarragona

OBJECTIUS:

     

Construir l’estructura. Control a distancia (IR). Dotar‐la de vista (ultrasons). Millora les prestacions pes‐qualitat La gàbia de Faraday Control a distancia amb mòbils i tauletes Android (Bluetooth)

HIPÒTESI:

Construir de manera artificial una estructura o un robot que no fos un humanoide però s’assemblés a un animal i dotar‐lo amb intel∙ligència artificial. EL PROCÉS:

Com a qualsevol treball de recerca, el meu tenia un objectiu; la recreació d’una estructura animal mitjançant la robòtica. Que vol dir això? Doncs que havíem de reproduir la manera en que es mou un dels esser vius que en aquest cas va ser el d’un insecte. Al principi semblava difícil fer això però fent ús de l’enginyeria inversa es va simplificar molt, es a dir, en comptes de crear nosaltres la manera en que és movia l’insecte, el que vam fer va ser una copia més o menys semblant a la real. Aquest treball el vaig realitzar de manera teòrica a manera que n’anava fent la pràctica (com es pot veure en les fotos al treball). I l’objectiu descrit anteriorment va ser finalitzat abans de temps. Fent que hem va portar ha denominar el robot com a versió 1 i seguir avançant cap a noves millores. Aquesta versió també incloïa infrarojos tot i que tenia una àrea molt direccional i reduïda. El següent pas va ser intentar dotar al robot de visió i per aquesta funció vam utilitzar un transceptor d’ultrasons, es a dir, un emissor i un receptor en el mateix dispositiu, l’experiment va anar força bé i amb una petita correcció de programa va estar funcionant. En aquest punt vaig denominar l’estat actual del robot com a versió 2. També es va incloure en aquesta versió el canvi de placa a circuit imprès i la substitució de la base de baquelita per una d’acer galvanitzat microperforat.

- 204 -

Ja havia dotat el robot de visió per poder funcionar de manera autònoma, i si el sensor s’espatllava?, l’insecte quedaria descontrolat i per això vaig afegir un mòdul bluetooth i vaig tornar a corregir el programa per tal de que qualsevol usuari des d’una aplicació per Android (BlueControl) pogués seleccionar un mètode (manual o automàtic) i que en qualsevol dels casos es pogués realitzar una parada d’emergència. Per últim però en la mateixa fase, vaig aconseguir reproduir una Gàbia de Faraday capaç de repel∙lir una tensió de fins a 250 Volts, d’aquesta manera vaig considerar que el robot havia arribat a la versió 3, i ultima tot i que encara té algunes fases en desenvolupament. CONCLUSIONS:

Vaig poder construir un robot capaç de moure’s de manera autònoma per un preu de uns 200 euros, que es molt lleuger per la superfície que ocupa, i que amb uns materials i una eines extres podria realitzar tasques de manteniment per on una persona no podria passar. BIBLIOGRAFIA: Llocs web:

   

Pàgina oficial de l’empresa de microcontroladors PICAXE o http://www.picaxe.com/ Portal de recursos del departament d’educació o http://www.edu365.cat/ Pàgina oficial de l’empresa Revolution Education o http://www.rev.eu.co/ Pàgina distribuïdora de PICAXE a Espanya y amb recursos del autors del Robolot. o http://www.picaxe.es/

- 205 -

Construcció d'un robot rastrejador de línia El viatge al Sol en 6 mesos La Fotosíntesi, un futur per l'energia Solar El sistema inmune: el gran desconegut

Alejandro Mantas Román Nerea Mohino Farré Andrea Sánchez López Enric Vera Marin

- 206 -

Tecnologia Física Tecnologia Biologia

Parlar del treball de recerca al batxillerat, és, algunes vegades, sinònim d’inutilitat, de feinada improductiva, d’obstinació, només es fa a Catalunya, etc…, i tot perquè allò que representa un esforç per cercar i aprendre comporta un espècie de peresa en els alumnes. No són capaços d’intuir els avantatges que comporta realitzar un treball d’investigació, al seu nivell, amb rigorositat i predisposició. Quants dels alumnes que han realitzat el treball de recerca gosarien dir que no han après res? Quants poden dir que no els ha servit de res? Quants no han après a moure’s per arxius i biblioteques, entitats locals, despatxos professionals, laboratoris, etc...? Topem bàsicament amb aquesta inquietud, costa molt fer‐los partícips del rèdit que suposa un treball de recerca ben elaborat i ben analitzat. Tot i així, cal dir que al final de cada curs, la valoració és prou positiva –en aquest fòrum, en tenim la conseqüència–, molts dels treballs mereixen el consentiment dels professors que l’avaluen i alguns treballs mereixen l’aplaudiment de l’Institut promovent‐los a participar en concursos de l’Administració, de Col∙legis professionals i d’Universitats, aconseguint de tant en tant premis d’investigació. Hem de reconèixer la importància que té per als alumnes de 1r de batxillerat la participació en aquest fòrum TRiCS, en moltes ocasions els ajuda a decidir el tema i els seus límits i a veure materialitzat allò que els inquieta respecte a estructura de treball, presentació, etc... Cal reconèixer que el treball de recerca és una eina molt valuosa per al desenvolupament dels nois i noies que cursen el batxillerat i una eina de futur per quan, en alguns casos, esdevinguin universitaris.

- 207 -

TÍTOL: AUTOR: TUTORA: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Construcció d’un robot rastrejador seguidor de línia Alejandro Mantas Román Marta Casellas Tecnologia Tecnologia Ins Ramon Barbat i Miracle Vila‐seca

OBJECTIUS:

    

Conèixer millor l’àrea de la robòtica, tant de forma teòrica com pràctica. Construir i programar un robot rastrejador seguidor de línia blanca sobre fons negre com a pràctica d’aquest coneixement. Calcular la velocitat a la que corre el robot rastrejador. Demostrar que la robòtica està més present del que ens imaginem. Posar en pràctica els coneixements adquirits durant tot el batxillerat.

HIPÒTESI:

La finalitat a l’hora de fer aquest treball d’investigació és endinsar‐me al món de la robòtica i conèixer‐ne més d’ella a més de arribar a construir i programar un robot rastrejador seguidor de línia. EL PROCÉS:

El procés realitzat per fer el projecte es basa en una primera documentació sobre la robòtica (història, classificació, estructura general, funcionament, actualitat...). Després d’aquesta recerca d’informació, comença la construcció del rastrejador de línia, que dividirem en tres parts:  Soldatge de components a la placa.  Muntatge del xassís.  Programació. Una vegada assolides les tres parts, i per acabar, construïm el circuit per on volem que circuli el nostre robot. CONCLUSIONS:

Amb l’elaboració d’aquest treball de recerca he arribat a les conclusions que he aconseguit completar tots els objectius plantejats al principi del treball, ja que he adquirit coneixements sobre l’àrea de la robòtica, he aconseguit construir amb èxit un robot rastrejador seguidor de línia i programar‐lo per després calcular la seva velocitat al circuit i també he demostrat al treball que la robòtica està al voltant nostre més del que ens pensem. A més, he adquirit coneixements de soldatge, programació amb llenguatge BASIC i electrònica per poder construir el robot. Per últim, però no pas menys important, aquest treball m’ha ajudat a decidir‐me quina carrera cursar a la universitat l’any que ve. En vistes generals al futur, els robots tenen guanyat molt de terreny i crec que igual que actualment no es pot viure sense electricitat, d’aquí uns anys, els robots seran part de la nostra vida de manera positiva o negativa. En la meva opinió, podran fer molt de bé i obriran una nova era a la nostra història però, com en tot, els hem d’utilitzar de la manera correcta. El nostre robot rastrejador mateix, pot tenir diverses utilitats partint d’una activitat lúdica com pot ser fer carreres en un circuit, a ser part d’una cadena de muntatge transportant material (en aquest cas, el robot

- 208 -

hauria de ser més gran). En general, ha estat un projecte dinàmic i complex, però això m’ha proporcionat molts coneixements i m’ha obligat a valer‐me per mi mateix superant les adversitats. BIBLIOGRAFIA: Llibres:

  

Roldán Viloria, José. Automatismos Industriales: instalaciones eléctricas y industriales. Madrid: Cengage Learning Paraninfo. Editorial PARANINFO, 2011. Barceló i Roca, Miquel. La intel∙ligència artificial. Barcelona. Editorial UOC, 2005. Angulo Usategui, José Mª; Romero Yesa, Susana; Angulo Martínez, Ignacio. Introducción a la robòtica: principios teóricos, construcción y programación de un robot educativo. Madrid: Paraninfo. Editorial Thomson, 2005.

Llocs web:

         

Kalipedia. El funcionament dels robots. o http://www.kalipedia.com/informatica/tema/funcionamiento‐ robots.html?x=20070821klpinginf_92.Kes&ap=2 Google. Història de la robòtica. 2007 o http://robotiica.blogspot.com.es/2007/10/historia‐de‐la‐robtica.html Wikipedia. Robòtica. 2013. o http://es.wikipedia.org/wiki/Rob%C3%B3tica ROBOTEC: Tecnologia robòtica. Classificació dels robots. o http://robotec11.tripod.com/id4.html Google. Classificación de los robots. o http://usuarios.multimania.es/sparta/experiences12.html Google. Estructura de los robots. o http://personales.ya.com/tnieto/robot/estru.htm Robolot. Rastrejador Programat amb Picaxe. 2013 o https://sites.googlehttp://www.ersilia.org/canalrecerca/documents/treballs/microb ot.pdf.com/site/robolot/home Google. Aulatec. 2013 o https://sites.google.com/a/xtec.cat/aulatec/ Google. Máquinas que piensan. 2005 o http://perso.wanadoo.es/carabaza/ Todorobot. Proyectos. o http://www.todorobot.com.ar/

- 209 -

TÍTOL: AUTORA: TUTOR: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

El viatge al Sol en 6 mesos Nerea Mohino Farré Frederic Roquet Jalmar Ciències de la salut Física Ins Ramon Barbat i Miracle Vila‐seca

OBJECTIUS:



  

Observar les taques solars per diferents mètodes i fer un anàlisi de la seva activitat: - Per projecció solar casolana i amb SolarScope desprès es va fer un dibuix de les taques observades per millorar la qualitat i fer un seguiment. - Realitzant fotografies (també de la sortida i posta de Sol). Anàlisi de l’activitat solar durant sis mesos (des del juliol fins l’agost). Realitzar una enquesta a 50 persones per a saber el coneixement de la població pel que fa a les tempestes solars. Buscar informació al poble sobre casos en que s’hagin observat les taques solars i realitzar un “arxiu d’activitat solar històrica”.

HIPÒTESI:

  

Es poden observar les taques solars per mitjà de projeccions solars (casolanes i amb Solar‐ Scope), fent el seu dibuix i realitzant fotografies. L’activitat solar augmentarà el desembre de 2012. La població no està ben informada pel que fa als efectes de les tempestes solars i els mitjans de comunicació ho haurien de fer més.

EL PROCÉS:



   

Vaig realitzar projeccions solars (casolanes i amb el SolarScope) els dies 22 a 27 de desembre de 2012, el 3 i el 7 de gener del 2013; vaig realitzar el dibuix d’aquestes taques ajudant‐me de pàgines web i finalment, vaig analitzar l’activitat d’aquestes taques al llarg d’aquests dies. Durant aquests dies vaig aprofitar per a realitzar a la vegada les fotografies del Sol i les fotografies de les sortides i postes de Sol (per mitjà de quatre càmeres diferents i tres filtres de soldador diferents). Vaig realitzar l’anàlisi de l’activitat solar durant sis mesos (cada dia) per mitjà de la pàgina web del SOHO. Vaig anar a la biblioteca del meu poble i vaig trobar un cas d’un Mossèn que va observar unes taques solars i vaig buscar per mitjà d’articles històrics casos que englobessin les tempestes solars. Finalment vaig realitzar una enquesta a les 50 persones diferents.

CONCLUSIONS:

 He observat fins a 16 grups de taques diferents així com la seva activitat i evolució.  Les taques observades al gener van ser més problemàtiques que les del desembre.  S’invalida una de les hipòtesis: l’activitat solar no va augmentar pas al desembre, va minvar completament.

- 210 -

 No va ser possible observar les taques solars per mitjà de fotografies, però sí mitjançant les dues projeccions.  La població sí que està ben assabentada pel que fa a les tempestes solars i ho està gràcies als mitjans de comunicació. BIBLIOGRAFIA: Llibres:

        

ASIMOV, Isaac. El Universo. Madrid: Alianza editorial, 2012. ISBN: 978‐84‐206‐0944‐7. HATHAWAY, Nancy. El universo para curiosos. Barcelona: Booket, 2012. ISBN: 978‐84‐08‐ 00962‐7. NICOLSON, Iain. El Sol. Sevilla: Hermann Blume, 1986. ISBN: 8472143511. Los misterios del Sol [vídeo]. (2012). Espanya: National Geographic. Format: DVD. J. HOSPITALER. “Noticias de la provincia”. Diario de Menorca. 4 de setembre, 1859. Núm. 37. Pàg. 3. JORDÀ I FERNÁNDEZ, Antoni. El "Repertorio..." de Mn. Salvador Babot (1796‐ 1874). Vila‐ seca: Agrupació Cultural de Vila‐seca, 1992. ISBN: 8460411281. Sánchez, Jesús R. “Instrumental para observación solar: Proyección solar”. Astronomía. Núm. 161. Pàgs. 58‐64. New York Times. “Space Shuttle problem could cut flight short”. 15 de març, 1989. p.A16. García Del Valle, Rafael. La gran tormenta solar. Madrid: Bubok Publishing S.L, 2011. ISBN: 978‐84‐9009‐189‐0.

Llocs web:

  



Biosca, Patricia. Tormenta solar: ¿Apocalipsis o exageración? ABC, 2012. o http://www.abc.es/20120823/ciencia/abci‐tormenta‐solar‐apocalipsis‐ exageracion‐201208231521.html Beisser, Kerri. Capturing the Sun in 3D. Stereo, 2012. o http://www.stereo.jhuapl.edu/ El mundo. Una tormenta solar que afecta a la Tierra puede provocar problemas en las comunicaciones. El mundo, 2003. o http://www.elmundo.es/elmundo/2003/10/24/ciencia/1067013507.html ESA i NASA. Sunspots. SOHO, 2013. o http://sohowww.nascom.nasa.gov/sunspots/

- 211 -

TÍTOL: AUTORA: TUTORA: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

La fotosíntesi, un futur per a l’energia solar Andrea Sánchez López Magda Garcia Velasco Ciència i tecnologia Tecnologia Ins Ramon Barbat i Miracle Vila‐seca

OBJECTIUS:

   

Aprendre sobre les cel∙les Grätzel Estudiar el seu funcionament Construir‐les. Fer una comparació entre diferents colorants vegetals i diferents dissolvents.

HIPÒTESI:

Podem obtenir energia a partir de pigments vegetals? EL PROCÉS:

Durant 4 mesos s’han estudiat les cel∙les Grätzel i s’han construït catorze d’elles amb diferents colorants vegetals fets amb aigua i acetona com a dissolvent. Al final del procés s’han comparat i s’ha arribat a unes conclusions. Per al seu funcionament, s’han estudiat tots els components d’aquestes cel∙les, un cop es coneixien totes les característiques de la cel∙la es va procurar entendre el seu funcionament basat en una reacció redox. Per a la seva construcció, s’han seguit tots els procediments necessaris per construir les cel∙les Grätzel, els vidres amb una superfície d’1cm2, la seva calcinació, la sensibilització, el contraelèctrode amb grafit, els colorants vegetals i l’electròlit. Un cop les cel∙les han estat construïdes, s’ha calculat les eficiències relacionant la intensitat i el voltatge d’aquestes.

- 212 -

CONCLUSIONS:

S’ha arribat a resultats bastant baixos, de l’ordre d’un electró excitat per cada 100 fotons incidents a la cel∙la. Hi ha hagut moltes dificultats de construcció, ja que el material era insuficient i les condicions no eren favorables. Els resultats tant baixos es poden deure a errors de mesura o del temps de sensibilització de les cel∙les. Malgrat tot s’han obtingut resultats bastant bons tenint en compte que s’ha fet tot casolà. Els millors resultats obtinguts amb aigua i acetona han estat amb els espinacs, el seu resultat es directament proporcional al color del colorant dipositat a la cel∙la, que a l’aigua es molt més intens que a l’acetona. Després dels espinacs el segueixen els gerd amb un color també molt intens a la cel∙la. BIBLIOGRAFIA: Llibres:

    

ORTEGA RODRÍQUEZ, Mario. Energías Renovables. 2002. Madrid: Editorial Paraninfo Thomson Editores, ISNB 84‐283‐2582‐0 URKIA LUS, Iñaki i Sebastián. Energía renovable práctica. Maig de 2003.Pamplona: Editorial Pamiela, ISBN 84‐7681‐377‐5 Institut Català de Investigació Química, Dossier sobre cel∙les Grätzel. Institut Català de Investigació Química, Dossier sobre les corbes IV. Institut Català de Investigació Química, Dossier sobre l’IPCE.

Llocs web:

         

http://www.energias‐renovables.com/ http://www.xtec.cat/~malbir/web99/index03.htm http://www.nodo50.org/panc/Ere.htm http://www.terra.org/articulos/art02087.html http://www.ades.tv/ http://www.ice.udl.cat/uou/cursicecabeza0506.pdf http://lpi.epfl.ch/graetzel http://catquimica.cat/2012/04/23/premi‐a‐michael‐gratzel/ http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0519130 http://www.technologyacademy.fi/millennium‐technology‐prize/innovation‐archive/

- 213 -

TÍTOL: AUTOR: TUTORA: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

El sistema immune. El gran desconegut Enric Vera Mercè Segura Domènech Ciències Biosanitari Ins Ramon Barbat i Miracle Vila‐seca

OBJECTIUS:

Demostrar el desconeixement de les malalties autoimmunes i l’existència del factor genètic. HIPÒTESI:

La societat desconeix la importància del sistema immune. Existeix la possibilitat de que les malalties autoimmunes estiguin relacionades per un factor genètic. EL PROCÉS:

La malaltia sempre ha estat el pitjor malson de l’home, però a mesura que la història s’ha anat succeint, aquestes malalties cada cop més s’han vist causades pel mal funcionament del nostre cos que no pas per cap factor extern. D’aquest grup, potser un dels tipus de malaltia més desconegut és el de les malalties autoimmunes. Podrien ser una simple errada genètica o potser un problema quan el cos es troba en edat avançada? Per què es tracta del camp mèdic, probablement, més inexplorat de tots? Se suposa que totes les nostres cèl∙lules són eliminades pel sistema immune en el moment que deixen de funcionar o són alterades de manera similar. Però què passa quan és el sistema immune el que rep la mutació? Pràcticament no en sabem res, ni el seu origen, ni tan sols que cal fer en cas de que no funcioni correctament, de moment l’únic que es pot fer és donar tractaments als pacients i esperar que superin l’etapa. Què passarà en un futur? Serà possible curar les malalties autoimmunes? En aquest treball he parlat d’aquestes malalties i he analitzat dues d’elles en concret. Les he triat perquè m’ha tocat conviure amb elles des de sempre, aquest és el motiu del meu treball de recerca. També he realitzat un treball de camp en el que he observat els efectes de la malaltia en primera persona, posant‐me en la pell de tres persones, amb la finalitat d’intentar comprendre‐les i de buscar una relació genètica entre aquests tipus de malalties. També he entrevistat un neuròleg, una reumatòloga, un pacient de cada malaltia i el delegat de l’associació d’AMES (associació de miastènia d’Espanya) a Tarragona. L’objectu de les entrevistes va ser comparar les diferents opinions segons els punts de vista que a una persona li toca viure, però no va ser fins a analitzar unes enquestes que vaig esbrinar el veritable sentiment dels malalts i com se senten tractats per la resta del món. He triat aquest títol perquè el sistema immune va romandre en la foscor durant molt de temps, i ara està començant a ser objecte d’un estudi exhaustiu. El meu objectiu és contribuir‐hi buscant el per què d’aquetes malalties i intentar demostrar que són hereditàries. No ha estat un treball fàcil en absolut. CONCLUSIONS:

 

La societat realment desconeix gran part del sistema immune i no ho vol reconèixer. Les malalties autoimmunes tenen algún tipus de gen hereditari.

- 214 -

BIBLIOGRAFIA: Llibres:

   

A. JANEWAY JR, Charles; TRAVERS, Paul; WALPOT, Mark; J. SHLOMCHIK, Mark: Immunobilogía: El sistema inmunitario en condiciones de salud y enfermedad Ed: Masson Barcelona, 2003 (2) J. ZARRANZ, Juan: Neurología Editorial: Harcourt brace Madrid, 1998 (1) K. ABBAS, Abul; H. LICHTMAN, Andrew: Inmunología celular y molecular Ed: Saunders Madrid, 2007 (5) MARTÍN RIVERA, Natalia; MONJAS CASARES, María Inés: SOS... Vivir bien con mistenia: Programa de mejora socioemocional Editorial: Piràmide Madrid, 2013 (1)

Llocs web:

                 

www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/encyclopedia.html http://www.clinicadam.com/salud/5/000821.html http://www.hospitalclinic.org/?language=es‐ES&tabid=646 http://www.centrodemiastenia.org/centrodemiastenia_que_es.htm http://www.miasteniagravis.es/mias1.htm http://www.elmundoalinstante.com http://kidshealth.org/parent/en_espanol/general/immune_esp.html http://www.miasteniagravis.es/timectomia/timectomia.htm http://www.acupunturamonekguz.com.ar/tratamientos/42‐la‐artritis‐reumatoidea‐ estratable‐ con‐acupuntura.html http://www.infoartritis.com/frontend/infoartritis/noticia.php?id_noticia=594&PHPSE SSID=f0802a4be http://espanol.ninds.nih.gov/trastornos/las_miastenia_gravis.htm https://www.orpha.net/data/patho/Pro/es/UrgenciaMiasteniaAutoinmuneesPro667.pdf http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/000831.htm http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/000431.htm http://www.lasleyesdelexito.com/historia_exito_aristoteles_onassis.htm http://www.news‐medical.net/health/Rheumatoid‐Arthritis‐History‐(Spanish).aspx http://www.ucm.es/info/fmed/medicina.edu/Infecciones/actual.htm

Consultes a Internet per al glossari:

       

http://salud.doctissimo.es/diccionario‐medico/tisular.html http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/002356.htm http://www.ferato.com/wiki/index.php/Acetilcolina http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/druginfo/meds/a682019‐es.html http://www.castello.san.gva.es/webFarmacia/documentos%20web/Tocilizumab.pdf http://www.news‐medical.net/health/Rheumatoid‐Arthritis‐History‐(Spanish).aspx http://kidshealth.org/parent/en_espanol/general/immune_esp.html http://www.medterms.com/script/main/art.asp?articlekey=33987

La resta de dades procedeixen dels coneixements adquirits en conviure tota la vida amb dues persones amb malalties immunològiques.

- 215 -

Els additius alimentaris

Xavier Armengol Nogués

Química

I tu, que tens càries?

Laura Jareño Massagués

Biosanitari

Guitarra elèctrica amb controlador MIDI Carlos Paqué Nuñez

Tecnologia

El plaer de l'escuma

Pol Piñol Jordé

Química

Plantes medicinals a la Serra d'Almos

Georgina Torres i Carrera

Biologia i Botànica

- 216 -

L’Ins Salvador Vilaseca participa en aquesta nova edició del fòrum TRiCS amb 4 treballs de recerca dins de l’àmbit científic‐tecnològic. Al llarg d’aquest curs hem tingut l’oportunitat de desenvolupar aquests treballs amb els nostres alumnes de 2n de batxillerat. Els treballs de recerca són una peça clau per compensar i ampliar la formació científica a nivell pràctic en els nostres alumnes i per introduir‐los en el món de la recerca experimental. Les disciplines científiques es construeixen a partir de procediments pràctics fonamentats en una bona base teòrica. Tanmateix, les disciplines científiques també tenen una vessant social molt important. Cada cop hi ha més notícies de divulgació científica en el mitjans de comunicació. Per això cal “aprendre a fer ciència” i a partir d’aquí a “comunicar i compartir ciència”. Actualment la recerca científica es basa en treballs interdisciplinaris entre diferents equips de científics. El fòrum TRiCS és una molt bona oportunitat que tenen els nostres estudiants de batxillerat per engrescar‐se i formar‐se alhora i permetre’ls descobrir aquesta vessant social i comunicativa de la ciència.

- 217 -

TÍTOL: AUTOR: TUTORA: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Els additius alimentaris Xavier Armengol Nogués Susana del Amo Recureo Química Batxillerat científic Ins Salvador Vilaseca Reus

OBJECTIUS:

Per tant els objectius eren prou clars. Volia conèixer d’una banda si la gent del carrer coneixia la realitat dels additius, la seva influencia sobre la salut, les virtuts i els defectes que en comporten el seu consum, si obeeixen a una necessitat real o imposada per una potent industria, que en treu uns bons beneficis. També volia conèixer la influència dels additius sobre els aliments i si la seva presència o absència tenen conseqüències reals sobre el consum de les persones i quines eren aquestes conseqüències per poder‐les valorar i decidir si són o no necessaris. HIPÒTESI:

Vaig partir de la sospita que els additius alimentaris son un gran desconegut per a la gent en general i alhora quelcom que ens trobàvem per tot arreu i que podia influir sobre la nostra salut. Per tant volia a profunditzar sobre aquest tema i descobrir‐ne primer si de veritat són o no perillosos per a la salut i també, si el fet de que la gent no conegués el tema en profunditat, obeïa a l’ interès dels qui hi fan negoci amb els additius o simplement que a la gent no li importava el tema. També volia esbrinar si el nivell d’informació contingut a les etiquetes dels aliments és suficient i prou entenedor o pel contrari, és sospitosament confús per tal de fer que la gent no hi vulgui parar tota la atenció que el tema és mereix. EL PROCÉS:

El procés va ser senzill però laboriós. Vaig experimentar amb ratolins els efectes dels additius sobre la salut, l’efecte del pas del temps sobre aliments amb additius i aliments sense additius. Va ser per tant un procés on la teoria s’intentava contrastar amb la pràctica sempre que això fos possible i on s’intentava verificar totes les informacions de manera experimental

D’altre banda, vaig preguntar directament a la gent una sèrie de preguntes que havien de respondre de manera senzilla i clara en un qüestionari que vaig elaborar expressament i que m’aportaven molta informació sobre el nivell de coneixement dels consumidors sobre el tema en qüestió. A més el qüestionari es va donar a gent de diferents trams d’edat i de diferents sexes per tal de treure conclusions adaptades a cada franja d’edat i diferenciades pels homes i per a les dones. Per últim, també vaig experimentar els efectes dels additius sobre els diferents varietats de pans, ja fossin amb i sense.

- 218 -

CONCLUSIONS:

Les conclusions són la culminació de la feina feta i la comprovació de que allò que pensava es correspon o no amb la realitat. Vaig quedar sorprès de que molta gent deia conèixer els additius i la majoria pensaven que eren nocius per a la salut. També gran part dels enquestats reconeixien no entendre la informació continguda a les etiquetes dels diferents productes i que al final, això feia que ja no hi perdessin el temps mirant‐les. Per tant, és fa evident una necessitat de millorar la informació per fer‐la accessible a la gent del carrer, que són els consumidors finals dels diferents productes amb additius i mereixen saber‐ne la seva influència sobre la salut. Perquè, també vaig constatar que molts additius són del tot necessaris per a la societat en la que vivim, ja que sense ells no ens arribarien en bones condicions per al consum final. Per tant la predisposició generalitzada negativa envers als additius respon més a la falta d’una informació entenedora, que fa sospitar que es pugui amagar quelcom que no interessa que és sàpiga, que no pas a una realitat que demostri que realment son nocius per a la nostra salut. En aquest sentit doncs, jo proposaria millorar la informació amb un llenguatge que arribi a tothom i expliqui el perquè de cada tipus d’additiu i probablement, la gent ho agrairà i el concepte que en tenen millorarà, igual com la predisposició de consumir‐los. BIBLIOGRAFIA: Llibres:

  

“Aditivos colorantes i conservantes”, ISBN: 84‐95342‐15‐4 “Guía d elos aditivos”. ISBN: 84‐200‐0774‐9 “Higiene i manipulació d’aliments” ISBN: 84‐8354‐131‐9

Llocs web:

 

http://blogs.cuina.cat/laconsultademenjasa/ http://www.tv3.cat/videos/3435972

- 219 -

TÍTOL: AUTORA: TUTOR: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

I tu, que tens càries? Laura Jareño Massagués Agustí Escuredo Prada Ciències de la Salut Biologia Ins Salvador Vilaseca Reus

OBJECTIUS:

1. Amb el disseny experimental pretenem veure si el pH salival varia després de la ingesta d’un aliment, i saber si ho fa diferent quan s’ingereix un aliment o un altre. 2. En quant a les enquestes volem saber si els nois entre 14 i 18 anys mantenen una pitjor higiene bucal que les noies. 3. Conèixer si la gent enquestada té càries és perquè té una incorrecta o incompleta higiene bucal. 4. Descobrir que la gent enquestada que menja fruita i verdura sovint, no té càries 5. Comprovar que les persones que han estat enquestades i tenen càries, tenen pares (en el significat general de la paraula) que tenen o han tingut càries. 6. Verificar si els enquestats amb càries tenen també gingivitis. 7. Poder veure si realment la malaltia més comú a les dues clíniques serà la càries. 8. Investigar si els pacients van al dentista sense saber que tenen càries. 9. Assegurar‐se de que no sempre que es fa un empasti es treu el nervi. 10. Descobrir si la gent sí que té coneixements equivocats o idees errònies sobre la càries.

HIPÒTESI:

Aquest Treball de Recerca consta de tres parts que siguin pràctiques, i hi ha diferents hipòtesis segons la part que s’ha dut a terme. Al disseny experimental de laboratori, la hipòtesi inicial era la següent: “El pH salival varia després de la ingesta d’un aliment, tot i que ho fa de diferent manera segons l’aliment que es consumeixi.” De les enquestes, es van poder formular diverses hipòtesis, les quals són: “Els nois entre 14 i 18 anys mantenen una pitjor higiene bucal que les noies”, “la gent enquestada té càries és perquè té una incorrecta o incompleta higiene bucal”, “la gent enquestada que menja fruita i verdura sovint, no té càries”, “les persones que han estat enquestades i tenen càries, tenen pares (en el significat general de la paraula) que tenen o han tingut càries” i finalment “els enquestats amb càries tenen també gingivitis”. Per últim, en les entrevistes realitzades es van desenvolupar les hipòtesis: “la malaltia més comú a qualsevol clínica serà la càries”, “els pacients van al dentista sense saber que tenen càries”, “no sempre que es fa un empasti es treu el nervi” i “la gent sí que té coneixements equivocats o idees errònies sobre la càries”. EL PROCÉS:

En la part teòrica del treball s’ha aprofundit sobre la càries dental des de que apareix fins que aquesta és tractada, tractant també la seva prevenció i fins i tot la història d’aquesta. Respecte a la part pràctica hem dut a terme un estudi amb la finalitat de poder contrastar les hipòtesis inicials i, per tant, comprovar si la informació bibliogràfica és certa. Per això s’ha realitzat un experiment, mesurant el pH salival de quatre persones de la mateixa edat, sexe,

- 220 -

nombre de càries, etc. i s’han contrastat per a extreure’n les conclusions. A més a més, s’han realitzat 100 enquestes a persones d’entre 14 i 18 anys de l’Ins Salvador Vilaseca sobre la seva experiència de càries. Per últim, hem visitat al Dr. Auladell i al Dr. Perpiñán, odontòlegs de dues consultes de Reus per aconseguir informació i la opinió dels experts.

CONCLUSIONS:

1. És cert que el pH salival varia després de la ingesta d’un aliment, tot i que ho fa de diferent manera segons l’aliment que es consumeixi, ja que això s’ha pogut demostrar en els resultats obtinguts del disseny experimental de laboratori. 2. Segons els resultats de les enquestes, els nois entre 14 i 18 anys mantenen una pitjor higiene bucal que les noies. 3. La gent enquestada que té càries és perquè té una incorrecta o incompleta higiene bucal. 4. No perquè la gent enquestada mengi fruita i verdura sovint, no ha de tenir càries. 5. Les persones que han estat enquestades i tenen càries, tenen pares i mares que també tenen o han tingut càries. 6. Els enquestats amb càries, i amb una altra malaltia bucodental, tenen també gingivitis. Tot i que normalment la gent amb càries no té cap altra malaltia bucodental, ja que així ho mostren les enquestes. 7. La càries és la malaltia més comú només en una clínica on s’ha anat a realitzar una entrevista, a l’altra no. 8. Els pacients van al dentista sabent que tenen càries, ja que acostumen a sentir molèsties. 9. No sempre que es fa un empasti es treu el nervi, només si la càries havia arribat a la polpa o prop d’aquesta. 10. La gent sí que té coneixements equivocats o idees errònies sobre la càries, i aquests són diversos.

BIBLIOGRAFIA: Llibres:

 BASCONES MARTÍNEZ Antonio; Tratado de odontologia; Trigo Ediciones, S.L. Valle de la Fuentefría 3 – Edificio SB, Madrid, Octubre de 1998.  RABADÁN GONZÁLEZ Mª Ángeles; Salud bucodental; Grupo Zeta. Progrés 54‐60 – Barcelona, 1995.  KLINGE Björn; ERICSON Dan; MATTSON Lars; Your mouth. A book about teeth and dental care; Mediglobe, S.A. Friburg, Switzerland, 1987.  BARRANCOS MOONEY Julio; Operatoria dental. Atlas – Técnica y clínica; Editorial Médica Panamericana, S.A. Viamonte, Buenos Aires, 1981. Llocs web:

        

http://www.saludalia.com/Saludalia/web_saludalia/vivir_sano/doc/higiene/doc/caries.htm http://en.wikipedia.org/wiki/Vipeholm_experiments http://en.wikipedia.org/wiki/Interdental_papilla http://www.caries.info/lisas.htm http://www.medigraphic.com/pdfs/adm/od‐2010/od101g.pdf http://www.ferato.com/wiki/index.php/Caries http://www.caries.info/diagnostico.htm http://es.wikipedia.org/wiki/Clorhexidina http://es.wikipedia.org/wiki/Higiene_bucodental

- 221 -

TÍTOL: AUTOR: TUTOR: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Guitarra elèctrica amb controlador MIDI Carlos Paqué Núñez Pere Guallar Figuera Tecnologia Tecnologia Ins Salvador Vilaseca Reus

OBJECTIUS:

Construir de manera autodidacta una guitarra elèctrica amb tots els seus components i introduir un element impropi d'un instrument exitosament. HIPÒTESI:

El senyal elèctric generat per inducció electromagnètica al bobinat dels fonocaptors de la guitarra serà processat i/o modificat al controlador MIDI (Media Instrument Digital Interface) i finalment transmès a l'amplificador. EL PROCÉS:

Abans d'iniciar el nostre treball de recerca, hem elaborat un llistat d'elements que necessitàvem per a la seva realització:  Cos i mànec de til∙ler sense tractar tipus Gibson SG.  Protectors dels potenciòmetres.  Korg Kaoss Pad Mini.  Colpejador tipus SG.  6 clavilles tipus 3+3  Commutador de 3 posicions.  Pont Tune‐o‐matic Gibson de dues peces.  EMG H4.  2 potenciòmetres de to  Tapaporus.  2 potenciòmetres de volum  Vernís tintat to marró‐daurat.

Primer dissenyem el circuit elèctric amb el controlador MIDI inclòs, apuntant quin senyal surt de cada connector (il∙lustració 1). Més tard, quan disposem de tots els elements de la guitarra elèctrica i el controlador, muntem tots els elements seguint un plànol de la nostra guitarra elèctrica proporcionat per Gibson, el qual ajuda a col∙locar els elements amb la mesura de la nostra guitarra (il∙lustració 2). Després, canviem una pastilla o fonocaptor de la guitarra elèctrica, la qual ens dóna més qualitat de so resultant a causa de la seva major sensibilitat i major nombre d'espires al bobinat (il∙lustració 3).

Il∙lustració 1

Il∙lustració 2

- 222 -

Il∙lustració 3

Tot seguit, foradem amb una broca circular per a fusta una regió anteriorment marcada amb motiu d'inserir el controlador MIDI sense que aquest es desplaci (il∙lustració 4). Així la nostra sensació mentre toquem serà de seguretat i que la guitarra elèctrica la forma una sola peça. Seguidament, realitzem un petit forat que comuniqui la cavitat dels elements de control de la guitarra (potenciòmetres, commutador i jack de sortida) amb la cavitat del controlador MIDI amb l'objectiu de passar tots els cables d'entrada del controlador, connectar‐los des del senyal sortint del commutador i que tornin a passar pel forat comunicant amb el jack de sortida, d'on finalment sortirà el so (il∙lustració 5). Finalment, fabriquem un protector per a col∙locar a sobre del controlador MIDI i la fusta que envolta a la cavitat a efectes de protegir els possibles cops que li podem donar i mantenir el controlador a lloc (il∙lustració 6).

Il∙lustració 4

Il∙lustració 5

Per acabar, pintem la fusta de la nostra guitarra elèctrica protegint els elements que no s'hagin de pintar. Per a realitzar un acabat brillant i en to marró‐daurat hem fet servir primerament un tapaporus per a preveure les possibles absorcions que doni la fusta en ser pintada i envernissada, a més de proporcionar certa duresa, aspecte de vital importància al treballar amb una fusta tan tova com és el til∙ler. Tot seguit, apliquem dues capes de vernís tintat del to que hem nomenat abans a rodet pel cos i el mànec, amb un lleuger escatat entre capa i capa per a garantir l'adheriment del mateix i una espera de 12 hores entre capa i capa. Per acabar, traiem els protectors, col∙loquem les cordes adequadament i connectem la nostra guitarra a l'amplificador de senyal, el qual farà que el nostre senyal resultant de la guitarra i el controlador sigui audible elevant la seva tensió (il∙lustració 7).

Il∙lustració 6

Il∙lustració 7

CONCLUSIONS:

Les conclusions d’aquest treball per a mi han estat, sobretot, que la integració d’un element que, en principi, no està preparat per a ser utilitzat en una guitarra elèctrica, que sigui possible tocar amb els dos elements alhora amb unes modificacions a la nostra guitarra elèctrica. BIBLIOGRAFIA: Llibres:

 

Salvador Domínguez – En la jungla de seis cuerdas (Ed. Cúbicas, ISBN nº 9788487052132) Ed. Servilibro – 1000 consejos para aprender a tocar la guitarra eléctrica (ISBN nº 9788479715298)

Llocs web:



http://ca.wikipedia.org/wiki/MIDI

- 223 -

TÍTOL: AUTORA: TUTOR: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Plantes Medicinals de La Serra d'Almos Georgina Torres Carrera Agustí Escuredo Prada Ciències de la Salut Biologia Ins Salvador Vilaseca Reus

OBJECTIUS:

2. 3. 4.

Realitzar entrevistes a persones del poble amb la finalitat de fer un inventari de receptes curatives i pal∙liatives provinents de plantes medicinals. Això donarà lloc a l'elaboració d'una llista de plantes medicinals utilitzades al municipi de la Serra d'Almos. Comprovar la hipòtesi de treball: ‘’Les receptes utilitzades pels entrevistats del poble de la Serra són molt semblants a les descrites en el llibre de ‘’El Dioscòrides’’ de Pio Font Quer‘’. Preparar les receptes amb els ingredients i el procediment descrits per les persones entrevistades. Recol∙lectar plantes medicinals de la zona i seguir les passes per l'elaboració d'un herbari amb les plantes degudament classificades i etiquetades. Aquestes plantes de l'herbari estaran directament relacionades amb les que fan servir els entrevistats de la Serra d'Almos.

HIPÒTESI:

La hipòtesi del meu treball és: ‘’Les receptes utilitzades pels entrevistats del poble de la Serra són molt semblants a les descrites en el llibre de ‘’El Dioscòrides’’ de Pio Font Quer‘’. EL PROCÉS:

El treball consta d'una part bibliogràfica on em vaig introduir en el món de les plantes medicinals, els seus principis actius i vaig fer una petita introducció del poble de la Serra d'Almos. Seguidament hi podem trobar la part pràctica on em vaig centrar en els meus objectius:  Per a la realització de les entrevistes vaig haver de fer una plantilla amb un seguit de preguntes, que un cop reunida amb els entrevistats vaig respondre, amb el que ells em deien. Ja acabades, vaig transcriure les entrevistes, quedant‐me amb el més important.  A l'hora de comprovar la hipòtesi del treball, vaig aconseguir el llibre de ‘’El Dioscòrides’’ de Pio Font Quer‘’, i simplement vaig comparar dues receptes descrites per algun dels entrevistats i així poder‐les verificar.  Vaig preparar tres receptes fent el mateix procediment que em van dir els entrevistats, en aquest cas totes eren infusions, i les vaig dur a terme.  Per últim per a fer l'herbari, vaig haver de fabricar un premsador, on hi vaig posar les plantes que anava recol∙lectant, i que un cop seques les posava en una cartolina, i una carpeta, que també vaig haver de fer jo. CONCLUSIONS:

Les meves conclusions es resumeixen en cinc punts, que són els següents:  Totes les plantes, per molt que s’assemblin, tenen propietats curatives diferents.  Els remeis que coneix la població de La Serra d’Almos s’han anat transmetent de generació en generació fins ara.

- 224 -

  

Les receptes utilitzades pels entrevistats de la Serra d’Almos tenen molta similitud amb les descrites per la mateixa planta medicinal al llibre ‘’El Dioscórides renovado’’ de Pio Font Quer, confirmant així la hipòtesi del meu treball. S’han aplicat les tècniques de recol∙lecció i preparació de les plantes per a la confecció d’un herbari de les plantes medicinals de la zona. S’ha realitzat un herbari representatiu de les plantes medicinals del municipi de la Serra d’Almos.

BIBLIOGRAFIA: Llibres:

    

FONT QUER, P. Plantas medicinales. El Dioscórides renovado. 8ª edició. Editorial Labor, S.A. Barcelona. 1983. FRANCO, A. Enciclopedia de la naturaleza y del medio ambiente. 1ª edició. Ediciones Primera Plana, S.A. Barcelona. DOMÍNGUEZ, M.; Gómez, R. Nueva guía de las plantas medicinales. 1ª edició. Equipo editorial SAPE. Barcelona. 2010 CHINERY, M. La naturaleza que nos rodea. 1ª edición. CEDAG, S.A. Barcelona. 1980 DR.FERNÁNDEZ TRUÉGANO, J.; DR. ALCALÁ‐SANTAELLA.R. El médico informa. 1ª edició. Rioduero miñón, S.A. Madrid 1973.

Llocs web:

     

La Serra d’Almos. Ribera d’Ebre. o http://www.laserradalmos.cat/emdlaserradalmos/passejada.php Flora catalana – Plantes medicinals. o http://floracatalana.es/INICI/INICI.html La olivarda. o http://www.horticom.com/pd/article.html La Serra d’Almos. o http://ca.wikipedia.org/wiki/La_Serra_d'Almos La fitoterapia. o http://www.floracatalana.es/INICI/FITOTERAPIA.html Farmacologia. o http://www.vademecum.es/medicamentos‐farmacologia

- 225 -

Projecte d'un habitatge domòtic

Gerard Pérez Griso

Tecnologia industrial

Tarragona des del cel

Josep Àlex Rodríguez Ramírez

Tecnologia industrial

Disseny i desenvolupament d'una aplicació a Android

Jesús Vázquez Fernández

Dibuix Tècnic

- 226 -

Un dels objectius essencials del treball de recerca és fomentar i estimular el treball d'investigació al Batxillerat. El Fòrum Trics és un pas més i un complement ideal, ja que brinda a l'alumnat l'oportunitat de compartir i defensar el treball i els resultats de les seves investigacions amb altres nois i noies de la mateixa edat. D'aquesta forma, s'arrodoneix el cicle de l'investigador/a i l'alumnat ho pot viure d'una manera empírica. Mostrar el que fem i aprendre del que fan és un estímul per a tothom. Per això, és tan important aquest fòrum i per això el nostre institut hi participa habitualment. Suposa, en síntesi, un reconeixement i un aparador del treball ben fet i de l'esforç que això comporta de l'alumnat i del professorat tutor.

- 227 -

TÍTOL: AUTOR: TUTOR: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Projecte d’un habitatge domótica Gerard Pérez Griso Josep Maria Cantons Rafel Científic‐Tecnològic Tecnologia Industrial Ins Sant Pere i Sant Pau Tarragona

OBJECTIUS:

 

Conèixer la Domòtica Projectar un habitatge domòtic i realitzar les instal∙lacions amb que ha de comptar, complementant‐ho amb plànols.

HIPÒTESI:

La domòtica pot estalviar energia i fer‐nos la vida més fàcil. A més, és de fàcil implantació. EL PROCÉS:

   

Per començar explico què és la domòtica, quina és la seva història i què pot aportar a un habitatge. Faig el projecte d’un habitatge domòtic, explicant com han de ser les instal∙lacions que tindrà. Detallo i explico tots els elements que conformen el sistema domòtic. Faig els plànols de tot el projecte.

- 228 -

CONCLUSIONS:

  

La domòtica és una tecnologia poc coneguda, però anirà creixent en pocs anys. El cost d’un sistema domòtic és relativament baix en proporció al preu d’una nova construcció. Pels avantatges i estalvi que comporta, és una despesa molt intel∙ligent i recomanable.

BIBLIOGRAFIA: Llibres:



Ministeri de ciència i Tecnologia, “REBT 2002 (Reglament electrotècnic de baixa tensió)” BOE.

Llocs web:

   

www.casadomo.com www.simondomotica.es www.bloquesautocad.com/ https://maps.google.es/

- 229 -

TÍTOL: AUTOR: TUTOR: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Tarragona des del cel Josep Alexandre Rodríguez Ramírez Àngel Casado Gómez Científic Tecnològic Tecnologia Ins Sant Pere i Sant Pau Tarragona

OBJECTIUS:

Proposo una idea capaç de modernitzar Tarragona, impulsar l'augment del turisme sobrevolant els principals atractius turístics de la ciutat i plantejar un mitjà de transport alternatiu no contaminant que connecti dues parts de la ciutat ben allunyades. HIPÒTESI:

Disseny i construcció d'un telecabina en Tarragona. EL PROCÉS:

A partir de diverses visites a la ciutat, i desprès d'analitzar tot el relleu, començaré a situar estacions i pilars en llocs on l'espai m'ho permeti. Continuaré proposant un disseny a les cabines i a cadascuna de les estacions, i acabaré amb tota una sèrie de càlculs tècnics. CONCLUSIONS:

Partint dels meus fonaments, els coneixements d’un estudiant de Batxillerat, he aconseguit realitzar un petit projecte per intentar donar vida a aquesta ciutat apagada i distant a les innovacions tècniques. Encara que la part tècnica podria resultar molt complexa per a un projecte real, desprès d’analitzar el meu treball, podem concloure que es podria construir un telefèric en Tarragona, només cal el pressupost, i sobretot, la intenció. BIBLIOGRAFIA: Llibres:

  

Tecnologia I Industrial, Barcelona, Grup EDEBÉ, 2002. Prontuario Ensidesa Tomo I, Pedro Framis S.A, FORSAM. Manual de cálculo de estructuras metálicas, Empresa Nacional Siderurgica S.A.

Llocs web:

   

http://maps.google.es http://es.wikipedia.org http://www.plataformaarquitectura.cl http://caminos.udc.es

- 230 -

TÍTOL: AUTOR: TUTOR: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Disseny i desenvolupament d'una aplicació a Android Jesús Vázquez Fernández José Crespin Cid Dibuix Tècnic Batxillerat científic‐tecnològic Ins Sant Pere i Sant Pau Tarragona

OBJECTIUS:

Tenir al mòbil una aplicació útil de dibuix tècnic amb la que portar sempre conceptes de dibuix, poder veure vídeos i poder dibuixar al teu mòbil. HIPÒTESI:

És un treball que tracta sobre la creació pròpia de una aplicació a Android basada en dibuix tècnic. Aquesta aplicació funciona en qualsevol dispositiu mòbil amb Android i podrà ser descarregada des de Google Play. EL PROCÉS:

Programar a NetBeans 7.1, un programa de desenvolupament informàtic. Primer dissenyar l'aplicació, fer la estructura de programació referida a objectes i finalment omplir‐la de contingut. CONCLUSIONS:

És un treball que hem serà de gran ajuda per a la carrera ja que he après molt de programació i a més a més he creat una eina que pot servir d'ajuda a altra gent de arreu del món. BIBLIOGRAFIA: Llibres:



Llibre de Dibuix Tècnic “Editorial Casals Segona Edició 2009”

Llocs web:

 

http://developer.android.com/reference/android/graphics/Canvas.html#drawLine%28float ,%20float,%20float,%20float,%20android.graphics.Paint%29 http://developer.android.com/

- 231 -

Braç robòtic

Hassan Azmani

Tecnologia industrial

Microorganismes a la pell

Vanessa Larrosa Domínguez

Biologia

Botànica aplicada a la medicina

Laura Marín Rodríguez

Biologia i Botànica

Vida fora de la Terra

Sergio Vizarro Sánchez

Matemàtiques

- 232 -

Pel nostre alumnat, la participació com a ponents en aquests Fòrums de Treballs de Recerca ha suposat, d’una banda, una satisfacció i un reconeixement de la tasca duta a terme al llarg de mesos i, d’una altra, la possibilitat de millorar les seves aptituds comunicatives i de relació. La participació al Fòrum de l’alumnat de 1r de batxillerat constitueix un encert indiscutible, ja que hem contrastat que l’assistència a les presentacions estimula el desig de participar‐hi i així l’activitat es consolida. Esperem que aquesta setena edició sigui un nou èxit de participació.

- 233 -

TÍTOL: AUTOR: TUTORA: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Braç robòtic Hassan Azmani Silvia Millán Científic‐tecnològic Tecnologia Ins Torreforta Tarragona

OBJECTIUS:

L’objectiu d’aquest treball és fer una introducció de la robòtica, conèixer la placa Arduino com a principal component del muntatge i finalment construir el braç robòtic. HIPÒTESI:

Seria capaç de moure un braç robòtic mitjançant els moviments del ratolí? EL PROCÉS:

El treball consta de dos grans blocs. Un primer bloc teòric que es basa en la recopilació d’informació i la redacció d’aquesta de forma clara per facilitar la seva comprensió ja que el treball va dirigit a qualsevol persona interessada en el tema. En aquesta part, es dóna una idea sobre la robòtica i la part principal del robot: l’Arduino. També es descriu els elements utilitzats i els programes que s’han utilitzat per a les simulacions. Per una altra banda un segon bloc pràctic que consisteix en dissenyar, construir el braç robòtic, el circuit electrònic i programar el robot. Finalment, s’han anat fent comprovacions del braç robòtic per observar que el codi de la programació i l’estructura del robot tingui èxit en posar‐lo en funcionament sense tenir dificultats per realitzar les seves funcions.

- 234 -

CONCLUSIONS:

Una vegada finalitzat el treball he pogut concloure principalment dues idees.  Una fa referència a l’àmbit personal, ja que la realització d’aquest treball de robòtica m’ha facilitat nous conceptes, una manera de treballar que es basa en la recerca, la comprensió i la redacció de la informació. També, el fet de treballar a casa amb els programes que m’han facilitat avançar en el meu projecte, resoldre problemes que m’he trobat durant el treball i la importància d’aconseguir uns resultats bons m’ha proporcionat una actitud de treball cuidada i ordenada.  Per una altre banda, he pogut concloure que els robots actualment beneficien molt en el treball, encara que, també he observat que programar robots no es bastant fàcil, és qüestió de donar‐li voltes i voltes fins aconseguir‐ho. I principalment he aconseguit els objectius plantejats des del principi i també he de reconèixer que amb aquest treball que he elaborat m’ha donat una introducció a la robòtica, i això m’ha permès aprendre dissenyar, simular, i arribar a programar. I una de les utilitats principals d’aquest projecte és ajudar als discapacitats a tenir un dia a dia més fàcil, sobretot en el món laboral, ja que aquest braç pot ser controlat de manera que s'assimila a la acció d'un braç d'un ésser humà. BIBLIOGRAFIA: Llibres:

  

Margolis, Michael. Arduino Cookbook. 2n edició. Editorial O'Reilly Media. Evans, Brian. Beginning Arduino Programming. 1r edició. Editorial Technology in action. McRoberts, Michael. Beginning Arduino. 1r edició. Editorial Technology in action.

Llocs web:

    

http://www.arduino.cc/ http://www.aprenderobotica.com/group/tutoriales/page/arduino http://www.youtube.com/profile?user=4sketchupgo2school&view=videos http://mis‐algoritmos.com/aprenda‐a‐crear‐diagramas‐de‐flujo http://es.scribd.com/doc/19457606/Processing‐tutorial‐basico

- 235 -

TÍTOL: AUTORA: TUTOR: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Microorganismes a la pell Vanessa Larrosa Domínguez Jaume Solé Olivé Ciències i tecnologia Biologia Ins Torreforta Tarragona

OBJECTIUS:

L’objectiu principal del meu treball es conèixer el món dels microorganismes a la pell, aquests éssers que no podem observar a simple vista, però que segueixen sent molt importants per entendre el món que ens envolta. HIPÒTESI:

La finalitat d’aquest treball es fer un estudi dels diferents microorganismes que trobem a la pell concretament dels peus. EL PROCÉS:

El meu treball de recerca el vaig dividir en dues parts: una la part introductòria al tema, més descriptiva, i l’altra el treball de camp. La primera està formada primerament per una introducció a la microbiologia on s’exposa un resum d’anys d’investigació i de descobriments. Desprès per una breu explicació dels diferents tipus de microorganismes, la seva classificació i el seu cultiu. Per realitzar aquesta primera part del treball vaig buscar informació en llibres de microbiologia i Internet, per tal de tenir uns coneixements bàsics previs. El treball de camp va constituir l’apartat més didàctic i amè del treball. Està format per un seguit d’experiments que vaig realitzar al laboratori. Per poder‐los dur a terme vaig agafar mostres dels peus d’un individu per fer créixer els microorganismes en un medi adequat per al seu desenvolupament. Per aconseguir‐ho vaig utilitzar medis de cultiu on es van reproduir satisfactòriament per a un posterior estudi i classificació. CONCLUSIONS:

En l’evolució d’aquest treball he aprés a realitzar un treball d’investigació sobre un tema molt complex i difícil. També a investigar i analitzar els microorganismes que habiten a la pell, mitjançant els procediments d’obtenció, cultiu, selecció, classificació i caracterització de les diferents soques bacterianes. Primerament vull aclarir que solament he recollit uns microorganismes capaços de créixer en medis sòlids, amb presència d’oxigen, amb un pH de 6,2 dels medi de cultiu MRS i 7,3 dels medi de cultiu TSA. Els meus medis de cultiu facilitaven el creixement d’aquests microorganismes i inhibien el creixement d’altres. Això vol dir que no puc afirmar que en la pell no existeixen d’altres microorganismes. En els meus resultats he pogut identificar de manera molt aproximada 3 gèneres diferents: els Staphylococcus amb 2 representants, els Micrococcus amb 3 representants i els Microccus luteus amb 2. Per donar unes conclusions més fiables sobre el meu treball de camp hauria fet falta un treball més extens i hauria requerit un material i recursos més sofisticats. A l’obtenir una mostra d’una sola persona no puc afirmar que totes les persones tinguin els mateixos bacteris. Per això hauria hagut

- 236 -

d’estendre el mostreig a més persones. També haurien fet falta més recursos per realitzar més proves de manera adequada, ja que això influeix notablement en els resultats obtinguts. A nivell personal, estic molt contenta per haver complert els objectius proposats inicialment ‘’conèixer el món dels microorganismes de la pell’’. Aquest treball m’ha servit per investigar sobre un tema que m’apassiona des de fa temps. D’altra banda per a mi ha estat molt interessant aplicar els coneixements bàsics sobre els microorganismes a la pràctica. BIBLIOGRAFIA: Llibres:

       

BORDONS, Albert. (2002). Bioquímica i microbiologia industrials. 2a edició. Tarragona: URV. [Col∙lecció Eina;21]. DE LA ROSA, Manuel i PRIETO, José. (1997). Microbiología en Ciencias de la Salud. 2a edición. Madrid: Editorial Elsevier. INGRAHAM, J.L.; INGRAHAM C.A. (1998). Introducción a la microbiología. Barcelona: Editorial Reverté, S.A. KENNETH, Todar (2002). Bacteriology. Univ.Wisconsin‐Madison. MADIGAN, M.T.; MARTINKO, J.M; PARKER,J. (2000). Brock. Biology of microorganisms. 9th edition. Upper Saddle River. New Jersey: Prentice‐ Hall. MURRAY, Patrick R.; ROSENTHAL, Ken S.; KOBAYASHI, George S.; PFALLER, Michael A. (2002). Microbiología Médica. 4a edición. Barcelona: Editorial Elsevier. PEREZ, G.R; PERIS, V.C. (2003). Fisiología bacteriana: funciones de relación. 1ª edición. Madrid: Editorial Paraninfo. TORTORA, Gerard J.; FUNKE, Berdell R.; CASE, Christine L. (1993). Introducción a la microbiología. 3ª edición. Zaragoza: Editorial Acribia.

Llocs web:

    

http://es.wikipedia.org/wiki/Archaea http://www.xtec.cat/~jserla/projecte/fongs.htm http://es.wikipedia.org/wiki/Saccharomyces_cerevisiae http://ca.wikipedia.org/wiki/Pell http://perso.wanadoo.es/sergioram1/medios_de_cultivo.htm

- 237 -

TÍTOL: AUTORA: TUTORA: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Botànica aplicada a la medicina Laura Marín Rodríguez Lidia Rossell Berengué Ciències i tecnologia Biologia i botànica Ins Torreforta Tarragona

OBJECTIUS:

 

Conèixer millor el món de les plantes medicinals, poder afirmar que les plantes són eficaces en l’àmbit medicinal Contraposar la medicina natural amb la medicina basada en fàrmacs químics.

HIPÒTESI:

Demostrar que les plantes medicinals poden ser tan eficaces com els fàrmacs d’origen químic i donar‐les a conèixer. EL PROCÉS:



Part teòrica: o Estudi dels orígens i l’evolució de la medicina natural. o Recull de diversos trastorns del cos amb una selecció de plantes adequades per aquests trastorns. Part pràctica: o Recerca de diverses receptes medicinals. o Elaboració de receptes.

CONCLUSIONS:

El primer objectiu que em vaig proposar va ser el de conèixer millor les plantes medicinals i els seus orígens i podria dir, que ho he aconseguit amb èxit. També he pogut afirmar que les plantes medicinals poden actuar sobre les malalties que ens afecten com també ho poden fer altres medicaments d’origen químic. I per últim, a l’hora de realitzar les pràctiques vaig adonar‐me de que hi ha molta gent que utilitza els recursos naturals, sobretot les persones grans, encara que hi ha una certa tendència entre gent jove que torna a utilitzar productes naturals en algunes facetes de la seva vida. BIBLIOGRAFIA: Llibres:

    

CASTILLO GARCÍA, Encarna / MARTÍNEZ SOLÍS, Isabel (2007). Manual de fitoterapia. Barcelona: Editorial Elsevier Doyma. GAUSACHS, Ramon / CALVET (2007). Les herbes remeieres: de la cultura popular al fàrmac. Una aproximació etnobotànica. Barcelona: Editorial Rafael Dalmau. [Vol. I]. GAUSACHS, Ramon / CALVET (2008). Les herbes remeieres: de la cultura popular al fàrmac. Una aproximació etnobotànica. Barcelona: Editorial Rafael Dalmau. [Vol. II]. GRÜNWALD, Jörg /JÄNICKE, Crhistof (2006). La farmacia verde. Lleó: Editorial Everest. Your health, NATURALLY [revista]. Ed.: arkopharma.

- 238 -

Llocs web:  http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3017268

    

                    

http://es.wikipedia.org/wiki/Papiro_Edwin_Smith http://es.wikipedia.org/wiki/Papiro_Ebers http://noloseytu.blogspot.com.es/2009/09/el‐origen‐de‐las‐plantas‐medicinales.html http://es.wikipedia.org/wiki/Fitoterapia_china#Historia_de_la_Fitoterapia_china http://www.vivirbienesunplacer.com/belleza/fitoterapia‐china‐i‐clasificacion‐por‐la‐naturaleza‐de‐ las‐plantas/

http://femalt.com/medtradchina_terapia.shtml http://www.natureduca.com/med_hist_herborist3.php

http://www.portalplanetasedna.com.ar/roma11.htm http://www.atinachile.cl/content/view/595460/Aprendiendo‐algo‐de‐Fitoterapia‐Historia‐I.html

http://www.natureduca.com/med_hist_herborist4.php http://www.profesorenlinea.cl/Ciencias/AnatomiaVegetal.htm http://lasplantas.foroactivo.net/t15‐funciones‐de‐la‐flor‐y‐del‐fruto http://es.wikipedia.org/wiki/Aparato_reproductor_femenino http://www.mujercontigo.com/portal/index.php?option=com_content&view=article&id=183:comi das‐fritas‐y‐el‐colesterol&catid=24:adelgace‐y‐gane‐vida&Itemid=33 http://www.tensoval.es/Causas‐y‐consecuencias.php http://isacurandera.blogspot.com.es/2008/05/el‐colesterol.html http://www.hipernatural.com/fr/pltgugulon.html http://www.botanical‐online.com/muerdago.htm http://www.natureduca.com/med_espec_muerdago.php http://www.casapia.com/dietetica‐herbolario/las‐plantas‐medicinales/agripalma‐leonurus‐ cardiaca.html http://www.natureduca.com/med_espec_eucalipto.php http://www.misabueso.com/salud/Eucalipto http://hector.solorzano.com.mx/articulos/astragalo.html http://herbariovirtualbanyeres.blogspot.com.es/2010/04/adiantum‐capillus‐veneris‐culantrillo.html http://floradeiberia.com/303/hyssopus‐officinalis‐hisopo/ http://www.revistacomarcal.es/Revista_06/dedalera.html

- 239 -

TÍTOL: AUTOR: TUTOR: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Vida fora la Terra Sergio Vizarro Sánchez Jose Lluis García Berdiel Científic‐tecnològic Matemàtiques Ins Torreforta Tarragona

OBJECTIUS:

L’objectiu de aquest treball es donar a conèixer les diferents característiques per les quals es va formar la vida a la Terra, i així fer una comparació amb altres planetes o els satèl∙lits naturals dels planetes. També quan la Terra no sigui un lloc habitable poder anar a altres cossos planetaris per tal de continuar la civilització. HIPÒTESI:

És possible que es desenvolupi vida a banda la terrestre. I en un futur tindrem possibilitat de viatjar a altres planetes per tal de continuar amb la espècie humana. EL PROCÉS:

El meu treball de recerca el vaig dividir en dues parts. La primera part es teòrica, on parlo de com es va originar la vida a la terra, i així poder saber si en altres cossos planetaris es podrien donar les mateixes condicions que les ocorregudes fa 4567 milions d’anys. I dins de aquesta part teòrica, vaig treballar la habitabilitat planetària per tal de poder establir una civilització en el futur. La segona part es practica, on parlo de la estrella de Barnard que va ser un dels primers possibles sistemes planetaris, i un dels més importants dels passats anys ja que es tractava de la primera estrella trobada amb la possibilitat de tenir un planeta en la zona habitable. I també un dels possibles candidats per poder ser colonitzats en el futur, gracies a que es troba a una proximitat relativament baixa quan el Sol no tingui més energia. I en aquesta practica estudiarem a quina distancia es troba i a la velocitat que es mou, a partir del projecte Peter, del IAC. CONCLUSIONS:

Al principi de aquest projecte hem vaig plantejar una sèrie de preguntes de si es podria donar les condicions necessàries per poder formar vida en algun lloc del Univers, i després de fer tot el treball he arribat a la conclusió de que es possible que es puguin donar formes de vida en altres llocs, i fins i tot que aquestes formes de vida ja existeixin i la futura recerca només seria buscar‐les. Lo que no hi ha dubte que el Sol té els dies contats i la nostra civilització s’haurà de desplaçar cap a altres planetes per poder sobreviure i així continuar amb la espècie humana. Totes aquestes conclusions las faig en un àmbit personal, ja que el tema de vida fora de la Terra pot crear gran controvèrsia i en els àmbits més escèptics ho podrien negar. A nivell personal es un treball que m’ha aportat una perspectiva diferent per a veure les coses, i he aprés termes i mètodes que abans desconeixia i amb ells es podran utilitzar en altres matèries. Per últim voldria dir que no som un cúmul de casualitats, i que es pot desenvolupar vida en qualsevol lloc de l’univers.

- 240 -

BIBLIOGRAFIA: Llibres: 



Sagan, Carl, Cosmos. Editorial Planeta, Barcelona 200421) Sagan, Carl, La conexion còsmica. Editorial Plaza & Janes, 1990

Llocs web:

      

http://es.wikipedia.org/wiki/Abiog%C3%A9nesis http://www.astromia.com/astronomia/panspermia.htm http://www.iac.es http://www.iac.es/peter http://www.nasa.gov http://exoplanet.eu/catalog/ http://www.schoolsobservatory.org.uk/activ/barnstar

- 241 -

Etologia i evolució dels cetacis

Idoia Díaz Claver

Biologia

No només sóc un autista, també sóc un nen Paz Rocío Fandiño Gogg

Biologia

Disseny de l'hotel GR a Vila‐seca

Iker Gutiérrez Rodríguez

Arquitectura

El millor sabó del món

María Montano Hernández

Química

- 242 -

Dins del currículum del Batxillerat una de les fites destacades és el Treball de Recerca. Des de l'Institut es valora la seva importància com a eina d'inici a la investigació i com a formació per a estudis superiors. Així és necessari donar eines a l'alumne de com fer aquest treball, i una pot ser aquest fòrum, i també la seva posterior divulgació. Aquest Fòrum dóna l'oportunitat als alumnes de batxillerat de publicar el guió dels seus Treballs de Recerca. Aquesta publicació és un reconeixement de tot l'esforç i la il∙lusió que els nostres alumnes han dedicat a la realització dels seus treballs. Creiem que és important que els alumnes s'animin a participar en aquest Fòrum perquè gràcies al curs de comunicació oral milloren les seves capacitats comunicatives i de síntesi, perdent d'aquesta manera la por a parlar en públic que tant preocupa als estudiants. A més, pensem que és una ajuda per als alumnes de 1r de Batxillerat. Gràcies a la possibilitat d'assistir a la celebració del fòrum, comencen a formar‐se i concretar idees per a l'elaboració dels seus treballs de recerca da cara al curs següent. És per tot això que des del nostre Institut agraïm l'oportunitat que se'ns dóna i valorem molt positivament la continuïtat de fòrums com aquest que no solament premien l'esforç dels alumnes, sinó que també els motiven i els encoratgen a participar en actes en que ells són els protagonistes.

- 243 -

TÍTOL: AUTORA: TUTORA: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Etologia i evolució dels cetacis Idoia Díaz Claver Susana Mallafré Cagigao Científic Biologia Ins Vila‐seca Vila‐seca

OBJECTIUS:

Els objectius eren descobrir el comportament dels dofins, és a dir, saber si les diferents espècies actuen davant d’un perill de la mateixa manera, si ensenyen les mateixes tècniques a les cries i si cacen l’aliment amb els mateixos mètodes. També he volgut investigar sobre l’aliment i l’embaràs del dofí, i aprendre les diferències entre els dofins que viuen en estat salvatge i en captivitat. HIPÒTESI:

La meva hipòtesi es basa en dues preguntes: “Són els dofins iguals en comportament?” i “Quina és l’evolució dels dofins al llarg de la història?”. EL PROCÉS:

El meu treball està inspirat en la il∙lusió que he tingut des de ben petita amb els dofins, aprendre noves coses d’ells i observar‐los des de més a prop. Per aquest motiu vaig anar a l’Aquópolis per poder investigar sobre ells, i per ampliar i millorar el meu treball de recerca. Vaig anar al delfinari sis dies, on vaig parlar amb els entrenadors del centre. Em van presentar els sis dofins que es troben a l’Aquópolis, em van ensenyar les instal∙lacions, com el frigorífic, on guarden l’aliment que fan servir amb els dofins, les depuradores i les diferents piscines que hi ha al recinte. Al delfinari vaig observar quina és la comunicació entre els entrenadors i els dofins, i com conviuen, també vaig poder veure el vincle que aconsegueixen tenir entre ells, i com arriben a ser una mena de família. Un entrenador va dir que el més important dels delfinaris és el benestar del animal sobre totes les coses. Va ser una experiència molt gratificant, ja que, em va aportar molta informació al meu treball. En els altres apartats del treball vaig investigar en diferents webs per descobrir quina era la evolució dels dofins, encara que un dels entrenadors de l’Aquópolis em va aclarir els dubtes que jo tenia des d’un principi sobre la informació que anava recopilant de diferents documentals i webs. En un apartat explico totes les espècies de dofins que existeixen en el món, per poder demostrar a la gent que hi ha moltes especies que quasi ningú coneix i ensenyar on estan situades aquestes espècies, en aquest apartat no solament parlo de dofins sinó de tots els cetacis en general. Finalment en el treball parlo sobre els mètodes que fan servir els dofins per caçar i tot el desenvolupament de l’embaràs del dofí, el desenvolupament de la cria després de l’embaràs i com la mare ensenyarà a la cria a sobreviure. El que he intentat mostrar amb el meu treball, és la supervivència, la intel∙ligència, la vida, els perills i el comportaments que presenten els dofins. CONCLUSIONS:

He aconseguit assolir tots els objectius que tenia, he pogut estar a prop dels dofins, donar‐los de menjar i veure com viuen amb els entrenadors i entre ells. Els entrenadors m’han donat la possibilitat de poder ampliar els meus coneixements sobre els dofins i el seu comportament i sobre la seva intel∙ligència. També he aconseguit resoldre la meva gran pregunta, i la resposta és, que els

- 244 -

dofins no tenen el mateix comportament, encara que siguin de la mateixa espècie. Variaran el seu comportament depenent de la zona on visquin, ja que adaptaran els seus mètodes de sobreviure a les dificultats que presentin els seu hàbitat. He aprés quin són els avantpassats dels dofins i he descobert quan va aparèixer el primer cetaci. Gràcies a aquest treball he profunditzat en un tema que és molt important per a mi, i m’ha ajudat a adonar‐me que el que m’agrada és la investigació dels animals i aprendre tot allò que es coneix d’ells i aprendre coses noves sobre els animals. BIBLIOGRAFIA: Llocs web:

      

http://www.delfinpedia.com/ http://www.xtec.cat/~egimeno3/m2/index.htm http://jae2005g3delfin.blogspot.com.es/ http://marcos‐marcosnavarro‐marcos.blogspot.com.es/2011/09/todos‐los‐tipos‐de‐ delfines.html http://www.delfinpedia.com/reproduccion‐delfines/ http://ca.wikipedia.org/wiki/Evoluci%C3%B3_dels_cetacis http://registrofosilasierra.weebly.com/origen‐de‐los‐cetaceos.html

- 245 -

TÍTOL:

No només sóc un autista, també sóc un nen L'autisme: bases biològiques AUTORA: Paz Rocío Fandiño Gogg TUTOR: Jaume Valls Marquilles MODALITAT: Científic ÀREA CURRICULAR: Biologia CENTRE: Ins Vila‐seca LOCALITAT: Vila‐seca OBJECTIUS:  Cercar i ordenar les principals causes de l'autisme, així aconseguiria respondre a la meva hipòtesi i aconseguir el propòsit del meu treball.  Entendre l'autisme en si, és a dir, com viuen els nens i els pares, el seu dia a dia, quins símptomes tenen i quins tractaments són utilitzats actualment, que senten, com pensen...  Reflectir la situació tan desconeguda de l'autisme avui en dia, respecte al camp de la investigació. És una malaltia poc coneguda actualment on hi ha moltes preguntes per respondre encara. A l'autisme cada cas és únic, per això, requereix de molts anys d'investigació per endavant. HIPÒTESI:

La meva hipòtesi era que l'autisme tenia una causa principalment genètica. EL PROCÉS:

Fa dos anys vaig conèixer a un nen autista durant l'estiu. La meva mare era la seva monitora de natació i me'l va presentar. Em vaig encuriosir molt per la causa de la seva mare i quan la meva mare em va dir que no se sabia em vaig preguntar com era possible que no se sabés la raó amb tots el avenços que hi ha a la nostra època. Aquesta va ser la meva principal inspiració pel treball i el començament de la meva recerca. Vaig començar buscant llibres a biblioteques i pàgines web que em podrien servir durant tot l'estiu. Al començament del curs vaig començar a redactar el treball. Com que havia trobat molt material, vaig haver de organitzar la informació i escollir de quin llibre volia treure cada apartat. Sens dubte, la part més interessant del meu treball van ser les entrevistes que vaig fer‐li a dues mares, una amb una filla amb Síndrome de Rett, un tipus d'autisme amb causa genètica; i, una altra amb un fill amb autisme amb causa desconeguda. Aquestes mares em van donar una visió realista de la malaltia. Em van proporcionar aspectes que no s'aconsegueixen als llibres. A més, podia veure a les seves cares els seus sentiments, cosa que em servia per entendre als pares dels autistes, un dels objectius que tenia en un principi. També vaig fer una visita a l'Associació Astafanias de Tarragona on vaig poder fer‐li una entrevista curta a la presidenta i donar un tomb per la institució. CONCLUSIONS:



L'autisme no solament té causa genètica. També podem trobar altres causes com les infeccions víriques i les disfuncions immunitàries, el traumatisme obstètric, les infermetats metabòliques... Tan sols, un 11% dels autistes tenen causa genètica, el que passa és que la majoria dels casos d'autisme tenen una causa desconeguda i la més estudiada actualment és la causa genètica. Respecte a la situació de l'autisme avui en dia, he notat que la investigació està avançant

- 246 -

 

molt ràpidament actualment, però que encara estem lluny d'una resposta clara sobre la naturalesa i causes específiques. He aconseguit posar‐me a la pell dels pares dels autistes i, així, entendre la manera amb la qual els nens veuen tot el que els rodeja, quines coses els agraden, com és el seu dia a dia, etc. Amb aquest treball també he après com cercar i escollir la informació, organitzar el treball i redactar‐lo d'una manera ordenada. Sé que aquest coneixement em servirà pel meu futur ja que saber fer aquest tipus de treball és molt important.

BIBLIOGRAFIA: Llibres:

    

COLEMAN M., GILLBERG C.: El autismo. Barcelona: Ed. Martínez Roca, 1985 (pàgs. 25‐163) FRITH U.: Autismo. 2a edició. Madrid: Ed. Alianza, 1994 (pàgs. 87‐128) HOBSON P.: El autismo y el desarrollo de la mente. Madrid: Ed. Alianza, 1993 (pàgs. 15‐46) CUADRADO P., VALIENTE S.: Niños con autismo y TGD (Transtornos Generalizados del Desarrollo), ¿Cómo puedo ayudarles?. Madrid: Ed. Síntesis, 2005 (pàgs. 1‐31) GARANDO J.: L'alumne amb greus problemes de personalitat (autisme i psicosi) a l'escola. 1A edició. Barcelona: Ed. Departament d'Ensenyament, 1990 (pàgs. 96‐123)

Llocs web:

      

http://www.autismo.org.es (informació general sobre l'autisme) http://www.autismodiario.org (informació general sobre l'autisme) http://www.estudiosgeneticos.com.ar (informació sobre els diferents estudis genètics) http://www.saberdeciencias.com.ar (informació general sobre l'autisme) http://astafanias1966.blogspot.com.es/ (pàgina web de l'Associació Astafanias de Tarragona) http://www.lazarum.com (informació sobre l'educació necessària per a un autista) http://www.scielo.cl (informació sobre l'ús del Timerasol a les vacunes)

- 247 -

TÍTOL: AUTOR: TUTORA: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

Disseny de l'hotel GR a Vila‐seca Iker Gutiérrez Rodríguez Mònica Serra Benedicto Científic‐Tecnològic Arquitectura Ins Vila‐seca Vila‐seca

OBJECTIUS:

L'objectiu final del treball és la creació d'un hotel a Vila‐seca, l’Hotel G.R. Es desenvoluparan les instal∙lacions de contra incendis i evacuació, enllumenat i electricitat. Tot això es farà complint les normes i reglaments esmentats a continuació. HIPÒTESI:

Com dissenyar un hotel? EL PROCÉS:

Primerament vaig dur a terme una recerca prèvia de com dissenyar un hotel. Després vaig fer el meu disseny de l'hotel a mà i els vaig fer a AutoCAD. Seguidament, vaig fer les instal∙lacions contraincendis i evacuació i el circuits elèctrics i d'enllumenat amb l'ajut del DIALux. Finalment, un cop acabat el disseny, em vaig dedicar a la construcció de la maqueta de l'hotel. CONCLUSIONS:

Després de moltes hores de treball, ha arribat l’hora de valorar el resultat. Penso que ha valgut molt la pena invertir tant de temps fent‐lo per la quantitat de coses que he après. Al principi creia que no seria capaç d’acabar‐ lo abans del termini, però poc a poc veia que quedava menys i que ho podria aconseguir. En un principi el treball era molt ambiciós, a més a més de la construcció de l’hotel, havia pensat reformar i canviar l’activitat de la cooperativa de Vila‐seca, cosa que no he pogut realitzar per falta de temps. El que més em va costar de fer van ser els plànols amb l’AutoCAD, ja que era la primera vegada que l'utilitzava, i on m’ho he passat millor és fent el disseny i la maqueta. Amb aquest treball he après moltes coses que em seran d’utilitat més endavant quan estigui en la universitat. BIBLIOGRAFIA: Llibres:

NORMATIVA DE CARÀCTER GENERAL  Redacció de Projectes i Direcció d’Obres  Decret 462/1971, de 11 de març, pel que s’aproven les normes de redacció de projectes i

- 248 -

direcció d’obres d’edificació.  B.O.E. 24/03/71 – nº 71 BARRERES ARQUITECTÒNIQUES  Llei 13/1982, de 7 d’abril, d’integració social dels minusvàlids.  B.O.E. nº 103 de 30 de abril de 1982  Llei 15/1995, de 30 de maig, sobre Límits del domini sobre immobles per a eliminar barreres arquitectòniques a les persones amb discapacitat.  Reial Decret 556/1989, de 19 de maig, pel que s’arbitren mesures mínimes sobre accessibilitat als edificis.  B.O.E. nº 122 de 23‐05‐89 ELECTRICITAT  Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió i Instruccions Complementaries  Reial Decret 842/2002, de 2 d’agost, pel que s’aprova el Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió. Inclou Reglament i Instruccions Tècniques Complementaries de ITC‐BT‐01 a ITC‐BT‐51.  BOE nº 224 PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS  Condicions de Protecció contra incendis als Edificis  Reial Decret 2177/1996, de 4 d’octubre, pel que s’aprova la norma bàsica de l’edificació NBE‐CPI/96 "Condiciones de Protecció contra incendis als Edificis".  BOE 261, 29/10/96  Correcció d’errors en el BOE núm. 274, de 13.11.1996  Còdigo tècnico de la edificación, Apartat incendis Llocs web:

   

www.gencat.net www.google.es www.dial.de/DIAL/es/dialux/download.html www.rimaluz.com

- 249 -

TÍTOL: AUTORA: TUTORA: MODALITAT: ÀREA CURRICULAR: CENTRE: LOCALITAT:

El millor sabó del món María Montano Hernández Andreu Faro Lalanne Científic‐Tecnològic Química Ins Vila‐seca Vila‐seca

OBJECTIUS:

1. Aprendre el mètode tradicional d’elaboració de sabó. 2. Esbrinar quin és el millor mètode d’elaboració de sabó casolà pel que fa a:  Ingredients  Eficàcia  Despesa  Rapidesa del mètode  Proporcions 3. Investigar com millorar l’aparença final dels sabons artesanals amb essències i color.

HIPÒTESI:

És possible millorar els mètodes d'elaboració de sabó artesanal? EL PROCÉS:

Primerament vaig dur a terme una recerca prèvia tant de la química involucrada en la elaboració de sabó com dels mètodes, experiències i recomanacions extretes directament d’entrevistes o visites a artesans del sabó, o de llibres i pàgines web especialitzades en el tema. Després d’aquesta fase, vaig dissenyar i efectuar un seguit d’experiments per tal de comprovar, desmentir o millorar els coneixements que havia obtingut en l’apartat anterior i per acabar, vaig concloure el meu treball fent una síntesi dels punts més importants i remarcables de la meva investigació i vaig elaborar les conclusions més significatives de la meva recerca. CONCLUSIONS:

Opino que aquest treball podria tenir continuïtat ja que jo només m’he centrat en el sabó elaborat amb oli reciclat i per rentar la roba. De fet hi ha una gran quantitat d’empreses darrere de la fabricació de sabons i aquestes continuen investigant per millorar la qualitat d’aquests. Així doncs, és podria continuar aquest treball centrant‐se en el sabó cosmètic i les seves propietats beneficioses. Finalment, m’agradaria remarcar la gran utilitat d’haver realitzat aquest treball en les meves aspiracions personals, ja que tinc clar que el meu futur s’orienta cap al món científic i aquest ha estat el meu primer contacte amb el que és un treball de recerca experimental. No m’esperava que haver de fer una experimentació necessités tanta dedicació i metodologia. Però tot l’esforç es veu recompensat al final amb els resultats obtinguts i és una sensació molt gratificant que m’ha ajudat a reafirmar‐me en les meves aspiracions. Per tant, he gaudit fent aquest treball i espero poder fer moltes més recerques al llarg de la meva vida. BIBLIOGRAFIA: Llibres:



CAVITCH, S. Guía práctica para hacer jabón. Primera edició. Barcelona: Editorial Paidotribo,

- 250 -

  

2003. (Col. Disfruto y hago) S. MCDANIEL, DR. R. Jabones esenciales. Primera edició. Barcelona: Editorial Paidotribo, 2002. (Col. Disfruto y hago) GÓMEZ, M. Jabones naturales para hacer en casa con aceite de oliva. Primera edició. Barcelona: Editorial Océano, 2009. (Col. Oceano Ambar) ITTNER, R. Jabones artesanales con ingredientes naturales. Primera edició. Barcelona: Editorial El Drac, 2011.

Llocs web:

  



   

MENDRU. Mendrulandia, todo sobre el jabón. 2009. o http://www.mendrulandia.net/ MENDRU. La Calculadora de Mendrulandia. 2009. o http://calc.mendrulandia.net/ EL TALLER DE ENCANTERIS. Cálculo manual para elaborar una receta de jabón. Madrid, 2011. o http://foro.mundorecetas.com/showthread.php?250715‐C%C3%81lculo‐manual‐ paraelaborar‐una‐receta‐de‐jab%C3%93n EL TALLER DE ENCANTERIS. Cálculo manual para elaborar una receta de jabón. Madrid, 2011. o http://foro.mundorecetas.com/showthread.php?250715‐C%C3%81lculo‐manual‐ paraelaborar‐una‐receta‐de‐jab%C3%93n MARISA NEILA. Curso jabón artesano. Elaboración. 2009. o http://www.emagister.com/curso‐jabon‐jabones MIGUEL FERNÁNDEZ. Jabón de Alepo. El Jabón de Siria. Galícia, 2010. o http://www.jabon‐de‐alepo.com/index.html BLOGODISEA. Història del jabón: ¿Surgió el Renacimiento a raíz de su uso?. 2011. o http://www.blogodisea.com/2011/historia‐del‐jabon‐surgio‐renacimiento‐a‐raiz‐de‐ suuso/historia/ SEMANA DEL JABÓN RECICLADO. Historia del Jabón. 2008. o https://sites.google.com/site/semanadeljabonreciclado/home/historia‐del‐jabon