DEL COL·LEGI D'APARELLADORS
SEGONA QUINZENA SETEMBRE 1999
Patrimoni industrial Per Martí Checa
I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
Una escultura de llum al carrer Bon Pastor B J f I projecte Escultura de llum, de H i Carme de la Calzada i Jaume Barrera, va guanyar el concurs d"idees convocat pel Col·legi per culminar la transformació en zona de vianants del carrer on s'ubica la seu col·legial. Consisteix en una combinació de colors, llums i ombres produïda per una sèrie de focus col·locats al llarg del carrer. El projecte crearà un punt d'informació i de comunicació amb els ciutadans i donarà relleu al Poema visual per a una façana, de Joan Brossa. •
Mil façanes Nou programa de de BCN ja formació continuada disposen de J ü f I Col·legi ha preparat el nou programa de formació de B f l ' Y acadèmic 1999-2000 que ofereix un ventall de certificat de cursos ampli i divers amb l'objectiu de facilitar als professionals la planificació de la seva formació. Aquesta oferta va acompanyada d'una ampliació i millora dels espais i equipaments seguretat que s'han posat en funcionament recentment. El catàleg de
Una exposició mostra la Barcelona industrial
an
Chess on line: una > aposta per la seguretat
cursos s'envia amb L'IUFORMATIU. •
14 16
Internet i exercici professional: Esperança i incertesa Per Jordi Manel
Prevenció del risc: Obres entre mitgeres
y !
mm 39
Piscina municipal de Granollers
Pàgines especials: Assegurances
T'ajudem a construir [ Josep Renart
plecitistaiit
En dos minuts, el llistat de normativa de compliment obligatori, per Internet i adaptat al teu projecte.
O N T t í Dí DOCUMENTACtó
Disponible a: www.apabcn.es/renart/
EL PLOTTER DE SOBREMESA DEL PRÓXIMO MILENIO
HP DesignJet ColorPro CAD ;Y es de Hewlett-Packard! Hewlett-Packard ha desarroLladó de nuevo el plotter A3+ de sobremesa con La última tecnologia deL siglo XX para los profesionales del díseno técnico. Màxima calidad para CAD/CAM/G1S a una velocidad de vértigo.
.
InFórmese en www.hp.es/granformato.
HP CoLorPro CAD. PVRec: 190.000 ptas (sin IVA) Drivers DesignJet GI72 y AutoCAD 44 Mb. RAM para imàgenes raster complejas Precisión de Líneas de 0,07 mm Dibujos de Üneas CAD en color en 15 seg7A3 (modo borrador) Renders color a 3 pàg./min. en A4 (modo normal) Imàgenes fotogràficas en sóto 4 3 min7A4 (100% color) Cabezales no permanentes de gran capacïdad de 4 colores 1 ano de garantia "in situ" El s t g l o X X I y a t i e n e
INGRAM MICRO
Red de Distríbución de Ingram Micro: para mas información póngase en contacto con el 9 3 4 7 4 9 1 7 5
plotter
de sobremesa
HEWLETT8 PACKARD Expanding PossibiLities
El tema HOMENATGE
A JOAN
SEGONA QUINZENA SETEMBRE 99
BROSSA
El carrer Bon Pastor s'omplirà de colors El projecte Escultura de llum guanya el concurs d'idees per fer un element singular com a homenatge a Joan Brossa
a II 1 —
1..
1
/\ n í) ww
visual Jaume Barrera, amb la col·laboració
de cada proposta per a la seva incorpora-
l'Escultura de llum, de Carme de la Calzada
al carrer, daveguerons de colors i
de l'empresa Ercos, que va guanyar el con-
ció en aquest lloc concret del paisatge urbà
i Jaume Barrera, s'iniciarà a la tardor i es
caixes de llum a la façana produiran un
curs d'idees convocat a l'abril pel Col·legi.
barceloní. El Jurat va atorgar una menció
preveu fer la inauguració completa del car-
ambienl alegre i colorista al carrer Bon Pas-
Seixanta-vuít van ser les propostes presen-
especial a les propostes titulades Pont o El
tor de Barcelona. Els efectes aconseguits
tades i cinc les finalistes. Joan Ardèvol,
salt de la llagosta (German Zambrana i M.
per la combinació de color, llum i ombra, que
vicepresident del Col·legi i membre del
Carmen Vila), "per la precisió tècnica i poè-
Carles Carta fià
variarà segons l'hora del dia o el pas de les
Jurat va presentar el passat 2 de setembre
tica en l'estudi tridimensional del projecte; i
A/e: informatiu@apabcn.es
estacions, culminaran la transformació per
el projecte guanyador durant l'acte d'inau-
a Memòria espai Brossa (Claudi Aguiló,
a vianants del carrer on s'ubica la seu del
guració de l'exposició Seixanta-vui! projec-
Daniel Bravo, Julío Hardisson, Alexis Taulé,
I 9 H
ocus d'última tecnologia instal·lats
m
rer pels volts de Nadal. •
Col·legi. Aquest projecte crearà un punt d'in-
tes per a un concurs d'idees, que fins el 16
Innothna Art Comm i Eulàlia Aran) "per la
Els cinc equips finalistes:
formació i de comunicació amb els ciutadans
de setembre va reunir totes les propostes
idea d'aplicar l'ús de l'alta tecnologia a la
-Bet Cantallops, Sílvia Contreras,
i retrà un merescut homenatge al Poema
presentades.
difusió de la investigació cultural en un su-
Enrica Mosciaro i Pere Ortega, arqui-
port d'atractiu disseny". La instal·lació de
tectes; David Morros, arquitecte tècnic;
visual per a una façana de Joan Brossa.
El Jurat va concedir el primer premí per
Aquest serà el resultat de l'aplicació de!
unanimitat a Escultura de llum "per ser una
i Margarida Costa-Martins, dissenya-
projecte Escultura de llum, de l'arquitecta
proposta interessant i creativa, que s'inte-
dora industrial, per la proposta A-Pèr-
tècnica Carme de la Calzada i l'artista
gra amb una gran subtilesa en la situació
gota.
conflictiva des del punt de vista urbanístic,
-Joan Olona, arquitecte tècnic; Jordi
visual, acústic i de trànsit de l'encreuamenl
Soler, il·lustrador i delineant; i Jordi
dels carrers Bon Pastor-Muntaner-Diagonal,
Bonet, dissenyador gràfic i industrial,
i representa una intervenció menys agres-
per la proposta L'escalimetre a escala
siva en l'espai urbà". Escultura de llum és
10:1 A forma d'obelisc.
una aportació innovadora dins la varietat
-Carmen de la Calzada, arquitecta tèc-
d'escultures i intervencions existents a la
nica i interiorista; i Jaume Barrera, ar-
ciutat de Barcelona. Els autors del projecte
tista plàstic, per la proposta Escultura
han formulat com els dos objectius princi-
de llum.
pals que l a intervenció del vianant participi
-German Zambrana, arquitecte; i Maria
a l'obra", i que "suavitzi l'entorn urbà, no
Carmen Vila, dissenyadora, per la pro-
sumant sinó restant complexitat vers un
posta Pont o Et salt de la llagosta.
sol conjunt formal: la lium, el color i
-Claudi Aguiló, arquitecte; Daniel Bra-
l'ombra". Es va valorar també l'elecció dels
vo, Julio Hardisson, Alexis Taulé,
materials, les tècniques de realització, el
Innothna Art Comm; i Eulàlia Aran,
disseny i la formalització dels detalls, la via-
arquitecta tècnica, per la proposta Ate-
bilitat del pressupost del projecte executiu i
moria espai Brossa.
les possibilitats de funcionament amb èxit
•
Punts de vista
I SEGONA QUINZENA SETEMBRE 9
ATRIMONI
INDUSTRIAL
'
Patrimoni industrial, un recurs cultural per a la ciutat L'INFDMUTIU.
Telèfon directe: 932 40? 376 Fax: 932 402 364 Adreça electrònica: informatiu@apabcn.es LÏNfORiiATiu digital: http://www.apabcn.es Consell de redacció: Carles Cartafià, Joan Gay, Ramon Puig i Xavier Al be rea Direcció: Carles Cartaüé Coordinació: Elisenda Pucurull Anàlisi d'obra: Joan Sabaté, Xavier Aumedes. Josep Olivé, Xavier Oliva, Gabriela Schfln i Vicenç Font Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà Fotografia: Javier García Die, Chopo Disseny gràfic: RGR Fololits: Imprès Autoedició S.L Impressió: Viking Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucurull Telèfon: 932 402 376 Publicitat B1TMAP. Isidre Rodríguez. C/Bon Pastor, 5 08021 Barcelona. Telèfon: 932 402 057. Fax: 932 402 364. E-mail: comercial@apabcn.es EDITA: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona. Tel. 932 402 060. Fax. 932 402 061 Osona: PI. Major, 6. 08500 Vic. Tel. 93 885 26 11 Bag.es-Bero.ueda: Plana de l'Om, G. 08240 Manresa. Tel. 938 729 799. Valies Oriental: Josep Pinol, 8. 08400 Granollers. Tet. 938 790 176 Vallès Occidental: Sant Francesc, 18. 08221 Terrassa. Tel. 937 801 110 JUNTA DE GOVERN: President: Xavier Bardají Vlcepresident: Joan Ardèvol Secretària: Minerva Embuena Comptador Albert López Iborra Tresorer: Josep M. Llesuy Vocals: Milagros Hierro, Joan Gurri i Raimon Salvat Delegats: Osona: Bernal Noguera Bages Berguedà: Jaume Juanola Vallès Oriental: Frederic de Buen Vallès Occidental: Salvador Navarro Gerent Joan Gay
| » J
arcelona ha estat, des d'inicis del
panorama cultural i, la segona, les enormes
Franca, ara centre cívic; el Vapor Vell de Sants,
• f l
segle XVIII, una ciutat industrial. De
possibilitats de reutilització i reconversió de
ara biblioteca i escola; Ca l'Aranyó, futur mu-
la pròpia arquitectura fabril.
seu de la moto, o l'Algodonera Canals, ara
fet, la ciutat va esdevenir el centre d'una de les primeres regions de la Mediterrània en
La primera característica fa possible que
industrialitzar-se i, al llarg d'aquests dos se-
trobem dispersos per la geografia de la ciu-
Partint de la concepció del patrimoni cul-
gles, el seu pes industrial ha estat compara-
tat exemples que van des de les més tradici-
tural com un recurs útil per a la majoria de
ble al d'altres regions europees com el País
onals tipologies, quant a la construcció d'edi-
ciutadans i amb capacitat d'inducció d'una
Basc o el Piemont. Encara avui dia, malgrat
ficis industrials com són les fàbriques de pi-
sèrie de beneficis socials i econòmics en al-
la creixent terriarització contínua sent aquest
sos, el Vapor Vell de Sanis n'és un exemple
tres sectors com el turisme i el lleure i amb la
centre estratègic. Igualment, la indústria ha
magnífic, i les estructures auxiliars de la in-
idea que una ciutat com Barcelona reuneix
acompanyat el creixement urbà contemporani
dústria com les torres d'aigües, passant pel
una diversitat de possibilitats temàtiques pel
de la ciutat, ocupant espais i passant a for-
modernisme, art que forma part de l'evolució
que fa a aquest patrimoni, iniciava el seu des-
mar part del seu paisatge, des que a partir
industrial del país, amb diversos exemples al-
envolupament, l'octubre del 1997 el projecte
de 1730 les primeres fàbriques d'indianes
guns d'una enorme bellesa i signats per re-
cultural Guiat i fàbrica: un recorregut pel pa-
s'instal·len al barri de Sant Pere, al del Portal
coneguts professionals del seu temps com
trimoni industrial de Barcelona.
Nou i en menor mesura al llavors despoblat
la fàbrica Casarramona, de Puig i Cadafalch;
Aquesta iniciativa, va sorgir de l'interès
Raval fins a !a crisi de 1973 quan es consoli-
la Central de Vilanova de Falqués; l'editorial
intel·lectual d'un col·lectiu humà que, bé per
da la fugida de les indústries fora de la ciutat
Montaner i Simón, de Domènech i Montaner;
raons professionals, bé per raons d'investi-
cap a d'altres zones de l'àrea metropolitana.
la Torre d'Aigües de la Catalana de Gas, de
gació, treballa amb el patrimoni industrial.
A finals del 1998, Nico Calavïta, profes-
Domènech i Estapà, fins arribar a exemples
Aquest col·lectiu està format per arquitec-
sor d'urbanística de Sant Diego State
de l'arquitectura del Moviment Modern com
tes, aparelladors i enginyers implicats en
University, escrivia a La Veu del Carrer: "La
la fàbrica Myrurgia, de Puig Gairalt; l'editorial
projectes on hi ha present la rehabilitació
protecció del passat urbà arquitectònic i de
Gustavo Gili, de Bassó i Gili; el complex de la
d'un edifici amb passat industrial, i per geò-
la rica història de Barcelona no s'acaba amb
Seat, de Echaide i Ortiz, o els laboratoris
grafs, arqueòlegs i historiadors que han tre-
l'Edad Mitjana o el Modernisme. A Barcelona
Grifols, de Ponsetti.
ballat i treballen aspectes relacionats amb
hi ha un altre patrimoni històric cultural
La segona característica permet no sola-
importantissim que rep poca atenció. Es
ment aprofitar les possibilitats de l'edifici in-
La missió principal del projecte és donar
tracta de les indústries que van crear la ri-
dustrial com són la flexibilitat espacial, previ-
a conèixer el patrimoni industrial de la ciu-
quesa, la cultura i la política de Barcelona i
sió anticipada de les accions, bon conlrol vi-
tat de Barcelona. Un coneixement i una va-
Catalunya fa uns cenï anys". Irònicament,
sual, possibilitat de qualsevol modernització
loració que passen per activar la sensibilitat
malgrat e! considerable desenvolupament
tècnica, resituacïó de nous elements i la cir-
de! ciutadà i també del visitant. Així, aquest
industrial de la ciutat i la petjada que aquest
culació diàfana, sinó adequar tot això a les
projecte té per objectiu mostrar el valor afe-
ha deixat a la ciutat, declaracions com les
necessitats de la ciutadania. I són aquestes
git d'aquest patrimoni com un dels compo-
del professor Calavita són, malauradament,
les que, a través de les diverses, llargues i
nents de la identitat i de la història de la ciu-
contrastades i més si hom ha de considerar
constants reivindicacions veïnals portades a
tat emmarcada plenament dins d'una ciutat
el patrimoni industrial com un element cul-
terme en els darrers trenta anys han permès,
industrialitzada.
tural intrínsec de Barcelona.
primer, la salvaguarda d'un ric patrimoni i,
De fet, dues característiques fan que el Els criteris exposats en els articles signats son d'exclus'rva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l'opinió de L'INFORMATIU
habitatges.
el món industrial.
I
després, donar-li un ús que respon a unes
patrimoni industrial sigui considerat com un
noves necessitats com són !'oti, la cultura, la
element cultural de Barcelona La primera, la
formació o l'habitatge. Barcelona té un ampli
Martí Checa Artasu
seva relació directa amb els diferents corrents
ventall d'exemples: la Farinera del Clot, ara
Llicenciat en Geografia i Història
arquitectònics que s'han succeït pel nostre
centre cultural; part de Can Farrero a la Zona
Gestor del projecte Ciutat i fabrica
El noticiari PATRIMONI
SEGONA QUINZENA SETEMBRE 99
INDUSTRIAL
Barcelona industrial El Col·legi acull l'exposició Ciutat i fàbrica I B V ifondre el coneixement del patriÜ [ | moni industrial de la ciutat de Barcelona i consciencíar el ciutadà del seu valor són els objectius que s'han marcat els impulsors del projecte Ciutat i fàbrica: un recorregut pel patrimoni industrial de Barcelona. Una de les accions que inclou aquesl projecte és el muntatge d'una exposició que té caràcter itinerant i que la sala d'exposicions del Col·legi acull del 20 de setembre al 8 d'octubre. Es mostraran imatges d'edificis industrials, alguns ben coneguts, d'altres no tant, que mostren la riquesa del patrimoni industrial de la ciutat. vertit en tallers d'artesans o per a d'altres El projecte Ciutat i fàbrica* va néixer serveis. l'octubre del 1997 de l'interès d'un grup A més de l'exposició, el projecte inclou muliidisciplinari de professionals: historila preparació d'un catàleg, el disseny d'itiadors, arqueòlegs, geògrafs, enginyers, neraris culturals, tallers pedagògics, cicles aparelladors i arquitectes que directament de conferències i la preparació d'una pào indirecta treballen amb aquest patrimo- gina web. El projecte compta amb el suni arquitectònic i va prendre cos a partir port de l'Associació del Museu de la Ciènde l'exhibició itinerant de la mostra 75 ele- cia i la Tècnica, el Col·legi d'Enginyers Inments del patrimoni industrial de Cata- dustrials de Catalunya, el Col·legi d'Arquilunya". Avui, el col·lectiu Ciutat i fàbrica tectes i el Col·legi d'Aparelladors i Arquiprepara per a la comarca del Barcelonès l'inventari del patrimoni industrial de Catalunya que duu a terme el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica. Aquesta selecció inclou: les indústries ameneçades d'enderroc, ruïna, o que es troben en un estat de conservació molt precari; els elements que han estat rehabilitats i que no tenen cap ús productiu, ja que s'han convertit en centres cívics, escoles o altres equipaments; i els elements que han estat o no rehabilitats i que en conserven l'ús productiu, han canviat el seu ús, compartimenlant l'espai, o s'han con-
emplïs ò'edificis industrïais que han estat rehabilitats i
tectes Tècnics. I té la col·laboració de nom- Caballé. Magda Fernàndez, Dolores broses entitats i institucions professionals, López, Joan Olona, Susana Sànchez, acadèmiques i ciutadanes. • Iolanda Serrano, Eduard Simó, Mercè Tatjer i Josep Maria Vilanova. Com a coor'El grup de treball que desenvolupa el pro- dinadors de l'exposició: Xavier Basiana, jecte Ciutat i fàbrica està lormat per: Joan Martí Checa i Antoni Vilanova. Carles Alayo. Mercedes Arroyo, Francesc
Copistería miracle s/a TOT
UN
SEGLE SERVEI:
dos colors Negre color / CartelJeria Di / Servei d'Escànn» CD-Rom.
OT
REPROGRAFIA
irTALS / Plotter B/N, color i impressió Làser B/N i / Servei d'Autoedició ització / Gravació en
Rector Ubach. 6-10 (cant. AH ban) 08021 Barcelona Tel. 93 200 85 44 Fax 93 209 17 82 BBS 93 414 16 19 e-mail: miracle@miraderepro.com
— — . - - v- ALTRES^SERVEIS *.__.Reproòuccio de plànols / Fotocòpies B/N i color en petit í gran format / Enquadernacions / Muntatges i planificacions (Foams) / Còpies de Microfilms / Estampadons de portades per a projectes I samarretes/ ~ - - - - - -
riCentre de | Reproducció a JColor s.a.
El novedós sistema que permet digitalitzar, a tot color, originals en forma de plànols, dibuixos, perspectives, maquetes, art final, etc. per a la seva posterior edició o emmagatzamament en equips informàtics corrents.
Via Augusta, 137 08021 Barcelona Tel. 93 209 87 33 Fax 93 414 08 60 e-mail:crc@crcrepro.com http://www.crerepro.com
I SEGONA QUINZENA SETEMBRE 99
El noticiari
3 URE T A T
I SALUT
Chess on line: una aposta per La seguretat 'El Col·legi coordina un estudi per a la posada en marxa d'un projecte europeu de reducció d'accidents
B
a creació d'un sistema on line d'informació sobre la seguretat en la
construcció a l'àmbit europeu, l'establiment
d'un sistema d'observació de nous riscos i el desenvolupament d'un projecte d'investigació aplicada a la reducció dels riscos més comuns són els trets fonamentals del projecte Chess on line, que s'ha presentat a la Comissió Europea, el qual parteix d'un estudi previ fet per diverses institucions europees del sector coordinades pel Col·legi. Els riscos laborals en la construcció són similars a tot Europa amb independència de la situació geogràfica, grandària del país. tipologia de la construcció i desenvolupamenl de la indústria. En l'actualitat, no hi ha cap sistema, base de dades o organització, que
1. Sistema europeu d'informació so-
-Sistemes d'autoíormació i sensibilització.
2. Sistema europeu d'observació de
bre seguretat Chess on line
-Legislació sobre seguretat i salut.
nous riscos en la construcció Chess
-Economia i costos dels accidents i de la
on line
posi a l'abast d'empreses, Administració pública, professionals i treballadors, de manera universal, una informació àmplia sobre la prevenció dels riscos laborals en la construcció.
El projecte proposa a la Comissió Eu-
prevenció de riscos.
ropea la creació d'un sistema euro-
-Publicacions sobre seguretat i salut
Es proposa la creació d'un sistema
peu en línia que faciliti l'accés dels
laboral.
d'observació a través del qual es puguin
professionals, empreses i treballadors
-Estadística sobre sinistres.
detectar les noves situacions o factors
L'estudi realitzat a Bèlgica, Espanya i
a la informació sobre seguretat i sa-
La informació s'oferirà en format refe-
de risc en la utilització de nous materi-
Itàlia, ha permès constatar la demanda d'un
lut en la construcció. Inicialment, et
rència) t en format complet i serà de lliure
als, sistemes constructius i noves for-
sistema d'informació sobre solucions cons-
sistema inclourà els àmbits d'informa-
accés. El sistema disposarà d'eines de pro-
mes d'organització del treball, amb l'ob-
Iructives, elements de protecció, mètodes
ció següents:
moció i divulgació complementària (inter-
jectiu d'anticipar-se en la seva preven-
-Solucions constructives que evitin o
canvi de documentació per via no electrò-
ció. Per això, s'aprofitaran les experièn-
organitzatius i formació per a la millora de la seguretat i salut en la construcció. S'ha vist també que és convenient organitzar un sistema d'observació de noves situacions de risc per anticipar-se a la seva prevenció.
eliminin riscos.
nica, esiabliment de centres-biblioteca en
cies d'empreses seleccionades en els
•Exemples d'aplicació real d'aquestes
l'àmbit estatal amb els documents proces-
països participants en aquest sistema.
solucions.
sats en el sistema, etc.)
La difusió de nous factors de risc s'ori-
-Eines per a la gestió de la seguretat
entarà a empreses, professionals, tre-
D'altra banda, s'ha pogut comprovar la ne-
check-lis(, guies, metodologies, pro-
balladors, administració i organitzacions
cessitat de desenvolupar un projecte d'in-
grames informàtics, controls tècnics i
del sector.
vestigació per millorar la prevenció dels ris-
administratius legals previstos en les
cos que produeixen el major nombre d'acci-
normatives de seguretat, etc.
dents mortals i dels que causen el major
-Informació sobre maquinària i mitjans
-Nous materials, productes i sistemes
nombre de lesions lleus que es convertei-
auxiliars que integrin la seguretat en
constructius.
xen en cròniques.
el seu funcionament o utilització.
El desenvolupament de les propostes del projecte Previous Chess on line dotarà el sector de la construcció d'un instrument per
-Cursos específics de formació sobre seguretat. En fases posteriors s'ampliarà a
Àmbits d'observació de nous factors de risc:
-Noves solucions constructives. -Nous procediments d'execució. -Noves situacions o condicions en la utilització de materials, sistemes i proce-
millorar substancialment les condicions de
d'altres àmbits com ara:
diments d'execució ja existents que ori-
treball en aquest sector í, al mateix temps,
-Sistemes de protecció individual i
ginin riscos no coneguts.
rebaixar el cos! social i econòmic que gene-
col·lectiva.
-Utilització de nova maquinària i mitjans
ren els accidents laborals.
•
auxiliars. -La pròpia utilització d'elements de protecció col·lectiva o individual. •Noves formes de contractació, organització dels treballs i contractació dels treballadors. -Aplicació de noves disposicions legals i normatives. -Disfuncions de certs equips de prevenció legalitzats i homologats.
•
'
-H El noticiari
SEGONA QUINZENA SETEMBRE 9
PROJECTE PREVIOUS CHESS ON LINE
E
3. Projecte d'investigació aplicada Chess on line El projecte d'investigació que es proposa com a resultat d'aquest projecte comprèn quatre aspectes disfinls: -Investigació per al desenvolupament de solucions constructives i sistemes de prevenció que permetin eliminar o disminuir riscos de caiguda d'altura i l'esllavissament de rases. Es posarà
un èmfasi especial en analitzar els motius pels quals no s'utilitzen o s'utilitzen incorrectament els sistemes de protecció i prevenció existents. •Investigació sobre solucions ergonòmïques i organitzatíves que eliminin o disminueixin riscos en la manipulació manual i mecànica de materials i elements de construcció, des de la seva arribada a l'obra fins a la col·locació. -Investigació sobre riscos elèctrics en les obres de construcció. La investigació serà desenvolupada per empreses amb mitjans i experiència en el camp investigador, universitats i les seves fundacions, i mútues d'accidents laborals i serveis de prevenció de riscos laborals. I
n el marc del programa SAFE 1997, ia Comissió Europea va aprovar la realització del projecte Previous Chess on line, presentat pel Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (www.apabcn.es/che.ss): el Laboratoire d'Etudes Méthodologíques Architecturales LEMA, de Bèlgica (www.lema.ulo.ac.bel: i l'Ente Nazionale per la Formazíone e l'Addestramento Professionale neU'Edilizia FORMEDIL, d'Itàlia (www.formedil.it). El projecte ha consistit en l'estudi previ per a: 1. La creació d'un sistema on line d'informació sobre la seguretat en la construcció, d'àmbit europeu. 2. L'establiment d'un sistema d'observació de nous riscos derivats de la utilització de nous sistemes i materials, així com de noves formes d'organització del procés constructiu. 3. El desenvolupamenl d'un projecte d'investigació aplicada amb l'objectiu d'obtenir solucions pràctiques de seguretat aplicables a l'empresa respecte de: a) Les caigudes d'altura i esllavissament de terres en rases. b) L'ergonomia de la manipulació de materials des de la seva arribada a l'obra fins la seva col·locació. El projecte ha estat finançat per la Comissió Europea en el marc del programa SAFE.
Us esperem a l'estand situat al vestíbul del Col·legi els dies 27 i 28 d'octubre
I SEGONA QUINZENA SETEMBRE 99
El noticiari I-
REH A B t L l T A C I Ó
I
M A N T E N I M E N T
Primers 1.000 certificats de seguretat de façanes a Barcelona L'Ordenança municipal es va refondre al juliol dins de la nova Ordenança dels usos del paisatge urbà i Q f l I mes de març d'enguany es va ini^ ^ | ciar la revisió d'edificis per estendre els primers certificats de seguretat dels paraments exteriors, en conveni entre els Col·legis d'Aparelladors i d'Arquitectes, i l'Ajuntament de Barcelona. Avui, ja s'han inspeccionat més de 1.000 edificis dels prop de 6.000 que hauran de disposar d'aquest document el mes de juliol del 2001 (edificis de més de 100 anys). La subvenció del 75% del cost de la inspecció que concedeix l'Ajuntament, fins a final de l'any 1999, ha fet que siguin molts els propietaris que s'han decidit a fer aquesta inspecció sense esperar que sigui obligatòria.
Manteniment gestió dels edificis LA TENDÈNCIA EUROPEA
Barcelona, 15, 16 i 17 de juny del 2000 • Els millors experts mostraran e present i el futur del manteniment • Un espai obert per presentar i intercanviar les teves experiències Projectar el manteniment El cost global La vida útil dels components La mantenibilitat Els manuals d'ús i manteniment Projectar el manteniment Manteniments Estratègies de gestió Experiències en la contractació de serveis Metodologies d'inspecció Manteniment i medi ambient Noves professions a Europa Presenteu les vostres experiències. Contacteu amb el Servei Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics
Tel: 932 402 366
Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
Els resultats d'aquestes 1.000 primeres inspeccions ja ens comencen a donar informació sobre la problemàtica més freqüent en aquests edificis centenaris, bona part dels quals tenen una façana senzilla revestida amb un estuc de calç i amb uns balcons relativament petits, si bé també pertanyen a aquest període els primers edificis de í'Eixample. El despreniment de fragments d'arrebossat, la corrosió d'elements metàl·lics i la degradació de materials de balcons, cornises o baranes de terrat, són els problemes que més sovint es detecten. També cal dir que. en la major part d'edificis, el certificat posa en evidència la manca de manteniment i que l'edifici requereix tot un seguit de tasques de reparació de la façana, algunes amb urgència i d'altres a curt i mig termini.
Renovació de l'Ordenança Aquest certificat e! va establir l'Ordenança sobre conservació i seguretat dels paraments exteriors dels edificis, que va entrar en vigor el 22 de març de 1998, ordenança que va ser derogada el passat 19 de juliol per adaptar-la i refondre-la dins de la nova Ordenança dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona. La nova ordenança estableix, en el seu article 41, l'obligatorietat dels usuaris de 'mantenir de forma permanent i continuada tols els elements presents en les façanes", sense perjudici de l'obligació del propietari de mantenir l'immoble en condicions de seguretat, salubritat i ornament públic". L'article 42, ratifica l'obligació dels propietaris "d'edificis d'una antiguitat superi-
or als 15 anys de disposar dels corresponent certificat de seguretat" que caldrà renovar cada 10 anys. Aquest certificat s'ha de fer segons el model establert per l'ordenança i s'ha d'acompanyar de les corresponents fotografies. L'article 43, concreta que l'objecte de l'ordenança són les "façanes exteriors, interiors i cobertes". Així maleix, indica que "si com a conseqüència del certificat se'n deriva la necessitat de ler obres de conservació i seguretat, els propietaris les hauran de dur a lerme en els terminis fixats en el mateix certificat". L'acreditació que s'han fet les obres, es farà amb el certificat final d'obres corresponent. Més endavant s'estableixen les possibles sancions per incompliment de l'ordenança i a la disposició transitòria segona es modifiquen els terminis d'obligatorietat de disposar del certificat, que queden de la lorma següent: Edat actual de l'edifici més de 100 anys entre 50 i 100 anys entre 16 i 50 anys entre 10 i 16 anys
Dala límit juliol de l'any 2001 juliol de l'any 2002 juliol de l'any 2003 juliol de l'any 2004
A aquests terminis cal afegir-hi, "els edificis considerats en situació de risc i que ja han rebut un requeriment municipal". En aquest cas se'ls pot exigir el certificat de manera immediata, amb independència de la seva antiguitat. En el cas d'edificis que han estat objecte d'una rehabilitació dels paraments exteriors, els terminis començaran a comptar a partir de la data del certifica! final d'obres emès pel tècnic director. I
Xavier Casanovas Servei Rehabilitació i Medi Ambient A/e:serma(3opabcn. es
El Document a l'abast núm. 20, del Centre de Documentació Josep Renart sobre "Conservació i seguretat de les façanes", preparat i actualitzat pel Servei Rehabilitació i Medi Ambient, recull tot un seguit de documentació legislativa i pràctica sobre aquest tema.
El noticiari R E H A B I L I T A C I Ó
SEGONA QUINZENA SETEMBRE 99
1 M A N T E N I M E N T
El Certificat de seguretat es comença a estendre en d'altres municipis l É f l n any després que l'Ordenança m^È sobre conservació i seguretat dels paraments exteriors dels edificis entrés en vigor a Barcelona, ja eren molts els ajuntament de l'Estat espanyol que s'havien plantejat d'emprendre unes mesures de caire semblant. En concret, al gener de 1999, l'Ajuntament de Madrid tenia ja aprovada l'Ordenança que estableix per a tots els madrilenys l'obligació d'inspeccionar periòdicament els edificis on viuen. Tot seguit es va iniciar una campanya de divulgació d'aquesta mesura i de les subvencions a què es poden acollir els propietaris per fer afrontar als costos de fa inspecció. En el cas de Madrid, cal remarcar unes diferències substancials respecte a l'Ordenança de Barcelona. A Madrid s'exigeix una inspecció completa de l'edifici (més en la línia de! Dictamen de la Generalitat} i es crea un registre d'edificis per tal de controlar l'estat en què es troben i l'acompliment de l'obligació d'haver fet la inspecció corresponent. En cas contrari, es po-
sen en marxa e!s mecanismes administratius per requerir que es faci. Aquest va ser un dels punts més controvertits de l'Ordenança de Barcelona, ja que aquesta tan sols preveu que els propietaris han de disposar del certificat, però no estableix cap mecanisme de control de si s'ha dut a terme ni del resultat que hagi donat. En el nou redactat, tampoc s'ha entrat en aquests aspectes. Molts altres ajuntaments treballen en aquest sentit. El dia 22 de juliol va començar a ser efectiva l'Ordenança sobre conservació i seguretat de paraments exteriors d'edificis i conslruccions de l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat. Es tracta d'una ordenança moll semblant a la de Barcelona en tots els seus continguts, si bé inclou la creació d'un cens d'edificis basat en la informació recollida en els certificats, que ha de permetre fer una política activa en la millora del parc edificat. La informació recollida en aquest cens serà d'accés lliure a tots els ciutadans interessats.
Ben segur aquestes iniciatives locals s'aniran estenent. Ara bé, si aquestes mesures es veuen eficaces, j,no seria millor entrar per la via pràctica i realista que ja es va plantejar la Generalitat fa un parell d'anys i implantar, a tot Catalunya, el Dictamen tècnic que ara s'aplica de forma voluntària? Sembla que la Inspecció Tècnica d'Edificis és una eina útil i necessària que acabarà caient pel seu propi pes. I
Quadre resum de les disposicions referides a la rehabilitació i al manteniment incloses a l'Ordenança dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona. ( Pàgines centrals de LÏKFOKMATIU )
I SEGONA QUINZENA SETEMBRE 99
El noticiari — I EHABILITACIÓ I MANTENIMENT
'
Com intervenim en la imatge de la ciutat? El Col·legi organitza unes jornades de rehabilitació dedicades als paraments exteriors l ^ f l
a intervenció en façanes continua
^ ^ H
sent, en els darrers temps, una tas-
ca fonamental per al nostre parc edifical, però no podem col·locar totes les intervencions en el mateix sac. No parlem sols de rehabilitar façanes, sinó dels diferents graus d'intervenció en aquestes, sovint anomenades, pell de l'edifici, una pell que ens mostra la salut d'aquest. Diem que no ho podem col·locar tot en el mateix sac, perquè les actuacions que s'estan portant a terme són molt diverses. En primer lloc, les emergències per evitar accidents que ens han dut a l'eliminació dels punts amb perill de despreniments. Posar xarxes de protecció, embolicar balcons, cornises, elements volats, bastides i xarxes al primer pis,... o fins i lot embolicar dalt, façana principal intervinguda recentment
tota la façana són operacions habituals. Aquestes façanes, que no són poques, han estat objecte d'una inspecció tècnica o simplement de la preocupació o denúncia dels veïns. Això ha creat una imatge de la ciutat íorça sorprenent, però alhora amb un suggeriment clar: les façanes "embolicades", s'associen a façanes amb perillositat per als vianants, pendents d'intervenir-hi: façanes
sibilitat per mantenir els elements que configuraven la façana inicial concebuda, i el
s'hi han incorporat noves instal·lacions.
Cada jornada, centrada en un tema específic: el debat sobre la conservació de !a
coneixement de les tècniques actuals de
Aquesta és una intervenció, amb un pres-
façana enderrocant l'editici, la recerca d'al-
sanejament i neteja, hi tenen molt a veure, ja
supost d'obra nova, i l'edifici és renovat to-
tematives en les parets mitgeres, el tracta-
que mètodes humits de neteja o la superpo-
talment, amb la qual cosa es té molt en
ment de les humitats previ a qualsevol in-
sició de pintures, han malmès molts elements
compte no sols una unitat exterior, sinó tam-
del nostre patrimoni arquitectònic, sobretot
bé un confort interior.
esgrafíats vuitcentistes i modernistes.
malaltes, L'acumulació d'elements com ara fulles, trossos de ceràmiques i altra brutícia
de l'edifici, però s'han redistribuït planles i
D'altra banda, cal considerar la intervenció
tervenció, la identificació i recuperació de revestiments tradicionals de calç, la recer-
I un quart grup de façanes, en què s'ha
ca sobre sistemes de neteja de superfícies,
intervingut, correspon aquelles que resten
etc. Es buscarà la pluridisciplinaritat de les
com una millora, una adequació als condi-
com a protagonistes essencials, perquè són
obres de rehabilitació i els especialistes ens
cionants acústics i tèrmics. La solució particu-
l'únic element que restarà de l'edifici exis-
aportaran la seva visió i experiència.
lar de doblar el tancament, eliminant els
tent. L'enderroc total de l'edifici, excepte la
Així, s'aniran tractant diferents aspectes
porticons i afegint una segona finestra
façana, pertany a una intervenció de nova
de forma aprofundida per donar, en conjunt,
Un segon grup de façanes "embolicades",
corredissa, amb doble vidre i tancament
planta. Aquests tipus de projectes porten a
un bagatge de coneixements directament
són aquelles en què hi ha muntada una bas-
metàl·lic, és una alternativa ambiental que cal-
un ampli debat, en el qual és discutible tant
aplicables en les nostres intervencions, in-
tida i s'està intervenint en la pell exterior i
dria estudiar molt bé i planificar en conjunt
la seva vialitat tècnica com el seu paper
a les xarxes passarà a ser un problema afegit; cal, per tant, no allargar aquesta primera situació.
Dins d'aquest grup hi ha un tant per cent
patrimonial arquitectònic i urbanístic. Se-
ments constructius que es troben en mal es-
molt elevat de comunitats que han intervin-
gueix creant polèmica la idea de fixar la imat-
tat La implantació de la bastida és temporal,
gut en la laçana principal", com si fos l'úni-
ge d'un centre històric... en quin moment pot
però la intervenció és fruit d'una decisió tèc-
ca, deixant per a d'altres actuacions la fa-
perdre la seva identitat?
nica i projectual important, en la qual la sen-
çana posterior, o la lateral. Aquestes faça-
Cal actuar en les taçanes de la nostra ciu-
nes, que sovint es troben en molt mal estat
tat, i valorar cada moment històric, arquitec-
de degradació són també part del nostre
tònic i urbanístic, però amb una visió actual.
paisatge urbà, i estan molt descuídades.
La construcció d'edificis dhabitatges entre
netejant o reparant aquells sislemes o ele-
Les parets mitgeres també pertanyen a la pell de l'edifici. Els canvis urbanístics i la mateixa dinàmica constructiva han fet que aquestes parets, que tenen una funció ex-
tervencions que en temes de façanes són quasi úniques, quasi irrepetibles, per la seva gran diversitat.
I
Ana Chust
mitgeres és història, però la seva intervenció, adequació i millora és una realitat. Aquesta realitat i l'interès expressat pel nostre col·lectiu professional, han fet opor-
Servei Rehabilitació i Medi Ambient h/í:sermo@apobcn.es
JORNADES DE REHABILITACIÓ PARAMENTS EXTERIORS Tots els primers dijous de cada mes. Dijous 7 d'octubre:
clusiva de tancament, passin a ser elements
tú organitzar unes jornades de rehabilitació
Façanisme: conservar la façana i
exposats en gran manera i discordants, amb
sobre el tema. Les jornades, pretenen ser
enderrocar l'edifici
una greu problemàtica tècnica i estètica. Cal
una trobada mensual, d'un dia sencer, on
plantejar-se alternatives.
experts i professionals del sector presentin
Un tercer grup de façanes, també "embo-
les seves experiències sobre una problemà-
licades" son aquelles en què tot l'edifici es
tica tècníco-constructiva definida, i s'esta-
troba en un procés de rehabilitació integral,
bleixi un debat teòric i pràctic sobre les
en el qual es manté la façana i l'estructura
alternatives per afrontar diferents temes.
Hi col·labora l'Instituto de Ciencias de la Construcción Eduardo Torroja Inscripcions Servei d'Informació Telèfon 932 402 060 Fax 932 402 061
i ;
-
CURS 1999/00 GESTIÓ URBANÍSTICA : VALORACIONS IMMOBILIÀRIE " MEDI AMBIENT URBÀ I SOSTENIBIUTAT SISTEMES D'INFORMACIÓ GEOGRÀFICA
13a. Edició 19a. Edició Barcelona-Madrid 3a. Edició 2a. Edició
P.P. Gestió Urbanística P.P. Valoracions Immobiliàries P.P. Arquitectura i Medi Ambient Urbà C.P. Valoracions Hipotecàries C.P. Valoracions Urbanístiques C.P. Reparcellacions i Compensacions Urbanístiques C.P. Estudis de Viabilitat de Projectes Immobiliaris i Urbans C.P. Fiscalitat Immobiliària i Valoració Cadastral C.P. SIG aplicat a l'Economia i el Medi Ambient C.P. Introducció al SIG C.P. Programació i Personalització del SIG C.P. SIG aplicat a la Planificació i Gestió del Territori C.P. Gestió, Administració i Valoració de Patrimonis Immobiliaris i Urbans CE. Introducció al Drel Urbanístic Espanyol
15a. Edició 22a. Edició 2a. Edició 19a. Edició 21a. Edició 10a. Edició 5a. Edició 16a. Edició 2a. Edició 9a. Edició 9a. Edició 7a. Edició 2a. Edició 25a. Edició
I N F O R M A C I Ó : Fundació Politècnica de Catalunya Seu E.T.S.A.B. CP5V Av. Diagonal, 649, 4* planta 08028 BARCELONA Tel. 93 401 58 69 902 10 3158 Fax 93 333 09 60 e-mail: susana@fpc.upc.es http://www.fpc.upc.es COL·LABOREN: Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Comissió de Medi Ambient i Serveis Urbans, Diputació de Barcelona, Àrea de Medi Ambient, Escola d'Administració Pública de Catalunya, Assemblea Territorial de Catalunya del Col·legi de Registradors de la Propietat i Mercantils, Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, Tasaciones Hipotecarias S.A., Tasaciones Inmobiliarias S.A.
Aero Club Barcelona Sabadell
Promoció Especial Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
Curs Pilot Privat Avió Curs Pilot Privat Helicòpter
600.000 Ptes. 1.200.00 Ptes.
Conferència informativa per a tots els interessats, (agrairíem confirmació d'assistència) Dia 29 de Setembre de 1999 a les 17 h. a la Sala de Conferències del Col·legi.
Informació al tel. 93 71019 52 Edifici Aero Club - Aeroport de Sabadell08205 Sabadell (Barcelona) Tel. 93 710 19 52 • Fax 93 710 12 90 E-mail: acbs@telebase.es
I SEGONA QUINZENA SETEMBRE 99
H El noticiari
h
DIVERSOS
I 12
Conveni amb la Cambra de la Propietat de Mataró
fe seva • Consultes telefòniques. • Recepció de circulars. • Declaració anual de VI.R.P.F.
MP
La Delegació del Vailès Oriental del Col·legi i la Cambra de la Propietat Urbana de Mataró i el Maresme treballaran conjuntament en la promoció de la conservació i el manteniment dels edificis per millorar la qualitat de vida dels ciutadans- El president de la Cambra de la Propietat, Ramon Roca, i el delega) del Vallès Oriental del Col·legi, Frederic de Buen, van signar el passat 21 de juliol un conveni de col·laboració que permetrà als propietaris d'edificis d'habitatges de més de vint-i-cinc anys
d'antiguitat i amb règim de propietat horitzontal sol·licitar una diagnosi de l'estat de conservació de la finca. Aquesta diagnosi serà gratuïta per als edificis de més de sis habitatges, i subvencionada amb un mínim del 30% del cost en els edificis de menys de sis habitatges. Ambdues institucions es van comprometre a col·laborar mútuament per tal que el manteniment i conservació dels habitatges sigui una prioritat per a tot propietari. •
• Trobades fiscals. I a més, podrà utilitzar tots els nostres serveis amb condicions molt especials.
L
Joan Ràfols és el nou president de l'ITEC
E Ple del Patronat de l'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya {ITEC) celebrat el proppassat 12 de juliol, va elegir president de l'Institut Joan Ràfols i Esteve, que substitueix en el càrrec Albert Serratosa. Joan Ràfols, economista, que ha estat membre del
Nom i Cognoms
Adreça
Patronat de l'ITEC des de 1989, ha desenvolupa! des de 1972 una àmplia carrera professional en la que cal destacar la seva etapa de Director General d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat {1981-1988}. El nou president ha manifestat la seva voluntat de reforçar els lligams entre els agents del sector i l'Institut, i potenciar les activitats que demana la nova construcció. •
Jornades internacionals sobre gestió d'edificis Projectar el manteniment, el cost glo-
Població
Tel
BB &A BERNALDEZ & ASOCIADOS Pa» Casals, i. 2n 2u 08021 BARCELONA Tel. 93 414 64 24 Fav 93 209 87 50
bal i la vida útil dels components, els El Col·legi acollirà del 15 al 17 de juny manuals d'ús i manteniment, estratègidel 2000 les jornades internacionals es de gestió, metodologies d'inspecció Manteniment i gestió d'edificis/la teni noves professions seran alguns dels dència europea, on els millors experts temes que abordaran les jornades. Eis mostraran el present i el futur del man- col·legiats interessats a presentar els teniment. Les jornades seran, a més, seus treballs i experiències poden un espai obert a tots els professionals contactar amb el Servei Rehabilitació i del sector per presentar i intercanviar Medi Ambient del Col·legi. les seves experiències en aquest camp. Telèfon 932 402 366.
Serveis I
SEGONA QUINZENA SETEMBRE 99 I
DIVERSOS
13
Exercici professional
Arquitectos sin Fronteras ASF-E
El Llibre d'inddèndes B O I I Llibre d'incidències és un ^ • H document obligatori en els casos prescrits per l'RD 1627/1997 sobre seguretat i salut en la construcció. El facilita el Col·legí profesional al qual estigui adscrit el tècnic que hagi aprovat el Pla de seguretat i salut —al Col·legi de Barcelona, en el Servei de Visat— o, quan es tracti d'obres de les administracions públiques, a l'Oficina de Supervisió de Projectes o l'òrgan equivalen!. Al Llibre d'incidències hi tenen accés i poden fer-hi anotacions: • el coordinador de seguretat en la fase d'execució • la direcció facultativa de l'obra • els contractistes i subcontractistes • els treballadors autònoms • les persones i òrgans amb responsabilitats en matèria de prevenció en les empreses intervinents a l'obra • els representants dels treballadors • els tècnics dels òrgans especialitzats en matèria de seguretat i salut en el treball de les administracions públiques competents. En cas de risc greu i imminent per a la seguretat i la salut dels treballadors, el coordinador de seguretat en la (ase d'execució de l'obra o qualsevol altra persona integrada en la direcció facultativa que observi incompliment de les mesures de seguretat i salut, n'advertirà el
contractista a través del Llibre d'incidències. Tindrà la facultat de disposar la paralització de part de l'obra o de la seva totalitat. Utilitat del Uïbre d 1 incidències El Llibre d'incidències ha d'estar a l'obra, des de l'inici, juntament amb el Pla de seguretat i l'acta d'aprovació del pla. No és un llibre per a ús exclusiu del coordinador: poden fer-hi anotacions diferents agents relacionats amb la seguretat. El Llibre d'incidències conté uns fulls autocopiatius. En cas que s'hi faci una anotació, el coordinador, o la direcció facultativa si no hi ha coordinador, n'entregarà una còpia a Inspecció de Treball en el termini de les 24 hores següents a l'anotació. També s'haurà de notificar les anotacions en aquest llibre al contractista afectat i als representants dels seus treballadors. El col·legiat que actuï com a coordinador de seguretat i salut sol·licitarà al Col·legi el Uibre d'incidències en el moment de començar l'obra. Cal que cap obra no s'iniciï sense aquest Uibre, fins i tot en el cas que no es disposi d'un pla de seguretat. En cas que algun constructor no presentés el Pla de seguretat i comencés les obres, el coordinador o la direcció facultativa podran, si cal, anotar-ho en el Llibre d'incidències. •
Utilitat del Llibre de registre i el Conveni de prevenció i coordinació B i B ' Llibre de registre de seguretat i H H salut, és per a ús exclusiu del coordinador. Hi anota toies les actuacions i decisions relacionades amb la coordinació de la seguretat a l'obra. Pot anotar-s'hi allò tractat en les reunions, i s'hi deixa constància de tot el que es fa relacionat amb la seguretat. El Llibre de registre no és obligatori. És una eina molt útil per a la gestió de la seguretat i que mai no substitueix el Llibre d'incidències. El Conveni de prevenció i coordinació, imprès en les primeres pagines del Uibre de registre de seguretat i salut recorda, també, les obligacions de tots aquells que participen en el procés de construcció i és una declaració de la voluntat de participar en la seguretat per part de tots els que
treballen a l'obra i en la qual prenen un compromís de col·laboració mútua. Amb la signatura s'adhereixen al Conveni. Ei Llibre de registre de seguretat i salut no és necessari si no cal coordinador de seguretat en la fase d'execució, perquè la direcció facultativa no haurà de fer mai les tasques de coordinació. El Llibre de registre de seguretat i salut se segella al Col·legi i s'enírega en el moment del visat de la designació de coordinador de seguretat, i
Ofertes de treball Arquitectos sin Fronteras-Esparïa (ASF-E) necessita tècnics per a l'execució de projectes en els llocs següents:
Hisió: Construcció i rehabilitació d'estructures sanitàries i sanejament. Coordinació d'equips locals. Elaboració d'informes tècnics. 1 .República Dominicana: Durada: 1 any prorrogable Santo Domingo Perfil: Arquitecte tècnic o arquitecte Col·laboració amb Médicos sin Fronamb experiència en cooperació per al teras Espana: Projecte de salut materno-ïnfantil. desenvolupament. Missió: Salubritat en barris marginals. Durada: 12*18 mesos a partir d'octubre de 1999.
Els interessats hauran d'enviar Currículum vitae amb fotografia recent i carta de presentació, i indicar 2.República Democràtica del Con- període disponible i projecte al qual go: Kasinsi opten, a la seu de l'ASF-E: Perfil: Arquitecte tècnic o arquitecte amb experiència en cooperació per al Arquitectos desenvolupament. Imprescindible parsin Fronteras Espana lar francès. Via Laietana 12, 2n 4a Missió: Proveïment d'aigua potable. 08003 Barcelona Durada: 3-6 mesos a partir de Telèfon 933 107 490 setembre del 1999.
Fax933 107 942 A/e: asfesp@arquired.es
3.Hondures: Departament de Yoro
LLOGUER I VENTA D'APARELLS DE TOPOGRAFIA • Accessoris de senyalització - Rodes de mesurar i planimetres • Radiotelèfons - Cintes mètriques
Nivells làssers SOKKIA Departament de Visats 1 Exercici Professional A/e:assessories@apabcn.es
Perfil: Arquitecte tècnic o arquitecte amb experiència en cooperació per al desenvolupament.
Nivells òptics
Nivells òptics
JAVAD
re Munlanc*. 86 - 08700 IGUALADA (BCN) - TdJFax (93) 81
INTE3SWH
SEGONA QUINZENA SETEMBRE 99
Serveis
I-
http: //www.apabcn.es
Esperança i incertesa
J H a Revolució Internauta va tres ^ ^ | vegades més de pressa que la Revolució Industrial, segons Henley Centre of Forescasting (www.henleycentre.co.uk/ index2.html), una consultora que ajuda els seus clients a anticipar les demandes dels consumidors i que cada setmana col·loca a
la web alguns indicadors dels canvis sociològics europeus. Si cada mig any 60 milions de persones accedeixen a Internet, i ha aconseguit 50 milions de clients en cinc anys, segons afirma l'empresa de xarxes telemàtiques Cisco (www.cisco.com), efectivament la revolució va de pressa. Els ordinadors de sobretaula van necessitar 16 anys i la televisió 13 anys, per aconseguir el mateix nombre d'adeptes. A la web de Henley Centre of Forescasting es pot aprendre algunes de les causes que impulsen l'actual revolució, que faran que algunes professions passin a major vida però també que en neixin d'altres. De fet, la mateixa Iniernet ja n'ha fet aparèixer algunes, com ara dissenyador de pàgines web, "webmaster1 i analista, oficis als que de vegades s'arriba després d'un reciclatge gairebé imperceptible. I és que la revolució d'Inlernet és també una evolució de la tecnologia i dels hàbits, que ia televisió presenta de manera subtil però implacable als més contraris a les noves tecnologies. (És així que sabem que els telèfons mòbils
Guia de l'edificació sostenible Editat per: Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Col·legi d'Aparelladors de Barcelona i Institut Cerdà.
De venda a la Cooperativa Jordi Capell. Telèfon 9 3 4 146 355
ja permeten enviar missatges a Internet. I ens hi acostumem. La primera vegada que contemplarem algú, al metro, utilitzant un telèfon mòbil per engegar e! seu microones ens en farem creus, però perquè el microones no li demani amb veu metàl·lica "On ets?", per calcular el temps que ha d'esperar per començar a rescalfar els macarrons}. Abans del pa de motlle
portats per la gent amb qui un es troba cara a cara. Thomas Pynchon, més divertit, indica a la seva pàgina (www.dds.nl/-n5/texls/ pynchon.htm) que Frankenstein és l'exemple del que pot succeir quan la tecnologia se'ls escapa de les mans als qui pretenen dominar-la, els científics. Theodore 'Unabomber" Kacczynski és un qüestionat ludïta que no té pàgina web, però sí lorça pàgines dedicades. L'home és un antic professor de matemàtiques a la universitat nord-americana de Berkeley, que va fabricar entre 1978 i 1995 bombes que van matar tres persones-i en van ferir unes altres 23. Va parar quan va aconseguir que The Washington Post publiqués un manifest de 35.000 paraules (www.stardot.com/ -hhui/unab-manifest.html) en el que afirmava que els seus atacs preservaven a la humanitat i la naturalesa de la violència de la tecnologia i l'explotació. Va ser arrestat el 1996 i sentenciat a cadena perpètua.
Potser a algú no li facin gràcia tants avenços tecnològics. La primera Revolució Industrial va portar els nostres avantpassats del camp a la ciutat: la segona, de ia ciutat a l'oficina. Ara que ell ha aconseguit un cubículum fix, resulta que la Revolució Internet li vol fer aixecar el cul de la cadira, que ja no serà només per a un sol oficinista, sinó que serà compartida. Horaris laborals flexibles, la impossibilitat de poder diferenciar entre feina fixa i feina temporal o l'haver de dedicar-se a l'oci per força a mitja Per a Joan Katz, redactor en cap de setmana sembla que és el que ens espera. la revista de cultura digital Wired "La vida era millor abans que existís el pa (www.wired.com), 'Unabomber' va ser de motlle' afirmen els neoludites a Internet l'inevitable producte d'una era en què els (www.luddites.com). Els originals van canvis tecnològics s'han succeït tan de sabotejar màquines tèxtils a mitjan segle pressa que han generat una enorme por, XIX, descontents amb el model social i confusió i desinformació". La revista Time va productiu que la Revolució Industrial havia anar una mica més enllà, en afirmar que "hi fet aparèixer a Gran Bretanya. Van prendre ha una mica d'Unabomber en cadascú de el nom de Ned Ludd, que havia pres la ini- nosaltres". Potser sí. Els canvis sempre han ciativa el 1799 en un poble de Leicestershire portat una dosi d'esperança i una altra i fins que la Història va poder amb ell. d'incertesa. També han portat Internet. I a Utilitzar la tecnologia per qüestionar el esperar la Quarta Revolució. • model de vida que ofereix potser li sembli paradoxal a algú, però no a Tom Nelson, que s'autodefineix com un ludita amb teclat i explica a la seva web (www.io.com/-tdark) que no el convenç el dogma dels que pensen que la vida en xarxa és millor i que tots els canvis del futur han de ser servits a través d'Internet per un nou clergat de tecnòcrates. Nelson vol viure en un món on Jordi Marlet els canvis succeeixin en els veïnats i siguin Adreça Electrònica: electrik@redestb.es
£Sa5n Va [r
frururaca
Ajydi
Seize the Future
I CENTRE DE DOCUMENTACIÓ JOSEP RENART
Serveis
SEGONA QUINZENA SETEMBRE 99 I
15
Monografies
Nou document a l'abast
Guia pràctica de la cal y el estuco
Nova reglamentació sobre activitats a Catalunya
i posada en obra. Primerament descriu els processos de fabricació i preparació de la calç per a la seva posada en obra. Tot seguit, entra de ple en l'estudi detallat dels components i de les tècniques de l'estucat, i dels diversos tipus
(planxats, esgrafiats, e t c ) .
De
cadascun, en fa una descripció acurada dels materials i eines necessàries, procés del treball, recomanacions i execució dels treballs. També hi ha dos capítols dedicais a la tècnica de pintura a la calç i al fresc. En tot el llibre, destaquem la qualitat i precisió de les il·lustracions, iotes dibuixades. Val la pena de tenir en compte també el lèxic i la bibliografia que apareixen al final de l'obra. Aquest llibre està disponible al Centre Guia practica de la cal y el estuco.
de Documentació i a la Delegació de
Editorial de los Oficiós. León, 1998
Granollers.
•
L'editorial de los Oficiós de León, ha editat un nou títol de la magnífica sèrie dedicada als oficis tradicionals de la construcció. Aquest volum, dedicat a l'ús de la calç com a revestiment de paraments, és un veritable vademecum per a qui vulgui conèixer i aprendre la tècnica de preparació
Salvador Gili Adreça electrònica: sgili@apabcn.es
El 30 de juny de 1999 va entrar en vigor la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental, i el seu Reglament de desenvolupament aprovat mitjançant Decret 136/1999, de 18 de maig. L'aplicació d'aquesta reglamentació es complementa mitjançant l'aprovació de les corresponents ordenances municipals. A aquest efecte la Diputació de Barcelona ha aprovat un model d'ordenança tipus reguladora de la intervenció integral de l'Administració municipal en les activitats i instal·lacions. Molts ajuntaments ja l'han aprovada com a ordenança pròpia i d'altres estan en procés d'aprovació. En aquests textos legals es regulen els tràmits i la documentació corresponent relacionada amb el que habitualment coneixem com a 'projectes d'activitats" o "legalització d'activitats". Atesa la importància d'aquests textos í tenint en compte que molts tècnics s'han adreçat al Servei Normativa demanant-los, hem decidit
agrupar-los tots tres en forma de Document a l'Abast. Aquesl nou document és el numero 24 "Nova reglamentació sobre activitats a Catalunya", i ja està disponible als punts habituals de venda (Servei d'Iniormació, Delegacions i Centre de Documentació Josep Renart). i
Jesús Femàndez Adreça electrònica: SET@apabcn.es
LÏNFORME TÈCNIC. ESTRUCTURA, MODELS I TÈCNIQUES DE REDACCIÓ 22,23,24,25 de novembre i 2, 9, 16, 23 de desembre a les tardes PRESENTACIÓ •ORGANITZA Departament de Prevenció DIRECCIÓ DEL CURS Enric Casanovas INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS Servei d'Informació Tel: 932 402 060 Fax: 932 402 061 •PREU Primer mòdul (Tècnica): 25.000 PTA Segon mòdul (Lingüística): Finalment, en el segon mòdul, es fa 25.000 PTA un trajecte d'anàlisi de l'art del saber escriure, posant èmfasi en les Es pot accedir indistintament tècniques de redacció a l'abast dels a qualsevol dels dos mòduls. tècnics, tot encetant una via de Demaneu el programa del curs al Servei d'Informació L'informe tècnic corre el perill de con- coneixements humanístics aplicats a vertir-se en una eina mediatitzada la tècnica per millorar la qualitat de Col·legi d'Aparelladors que minvi la credibilitat tècnica de tot l'informe i el prestigi del professional. i Arquitectes Tècnics un col·lectiu professional. de Barcelona L'eficàcia d'un informe tècnic i el prestigi professional estan en consonància amb la qualitat tècnica i lingüística del document i la seva objectivitat. L'iníorme tècnic és una de les millors manifestacions del rigor i la professionalitat que tenen els arquitectes tècnics en el seu lliure exercici professional. Posa de manifest la seva expertesa i perícia tècnica, que són en si l'excel·lència professional. Però, massa sovint, la parcialitat i la manca de base científica en els informe tècnics ens alerta del mal funcionament d'aquest àmbit professional.
Per abordar aquest àmbit professional amb l'objectivitat i rigor que requereix, aquest curs ha estat dividit en dos mòduls formatius: el primer, versarà sobre l'estat actual dels informes tècnics, fent una anàlisi tècnica i jurídica de les seves mancances i problemes, proposant esquemes de contingut i d'estructura documental, recolzats amb exemples pràctics i amb l'anàlisi de casos reals.
I SEGONA QUINZENA SETEMBRE 9
Serveis
16
Responsabilitat civil i prevenció del nsc
Ohres entre mitgeres. Lesions en fase d'enderrocs
I
enderroc d'un edifici existent per a la construcció d'un de nou és una operació força freqüent i habitual —que ets arquitectes tècnics han d'assumir—, lot i que no se li dóna la suficient importància d'acord amb el factor de risc que representen aquestes actuacions. Els enderrocs són responsables de quasi el 25% de la sinistralitat en adjacents que pateix el col·lectiu professional. En un elevat nombre de casos, les edificacions existents, amb el pas dels anys i la realització de diferents reformes i modificacions, experimenten canvis estructurals importants que comporten unes condicions d'estabilitat i trava molt diferents de les de l'inici. En aquestes noves condicions estructurals que presenten aquests edificis hi poden intervenir també els edificis veïns, fet que s'ha de tenir molt presenl abans d'iniciar l'enderroc. Les operacions d'enderroc són, per naturalesa, operacions de poca precisió i. sovint, molt agressives per les febles condicions d'estabilitat i equilibri que poden presentar les edificacions adjacents amb el pas dels anys. Així doncs, l'aparició de lesions en els edificis contingus a un enderroc es produeix, amb major freqüència, quan es tracta d'edificacions d'una certa antiguitat i de construcció senzilla, és a dir. amb fonamentació de maçoneria, parets de terra, pedra o totxo i sostres de fusta o ferro, on l'estat de conservació és habitualment molt baix.
Moltes vegades, els edificis ja tenen lesions pròpies i l'enderroc contribueix a agreujar-les, fel que genera conflictes importants a l'hora d'avaluar les veritables causes de la lesió i el seu cost real. Cal tenir present, però, que sigui quin sigui l'estat de conservació de les edificiacions mitgeres, l'enderroc genera noves situacions que els iècnics han de preure en tot moment per no crear cap nova lesió ni agreujar en cap cas les que ja existeixen. El vida ment de les parets mitgeres en eliminar els sostres de l'edifici a enderrocar ha estat causa de situacions molt greus. Un fet comú i habitual en una operació d'enderroc és el desmuntatge dels sostres en operacions descendents des de la coberta, eliminant els revoltons i tallant després els cairons de fusta tot deixant intactes el recolzaments. Si bé és una operació que es pot fer amb molta cura i de forma poc agressiva, no per això està exempta de problemes. En eliminar els sostres, augmenta el vinclament de la paret mitgera, perquè perd les traves laterals. Això pot resultar fatal ja que els esforços de flexió poden arribar a col·lapsar la paret. En aquest sentit, existeixen antecedents de sinistres d'elevat cost econòmic i amb greus danys personals pel fet de no haver considerat aquest aspecte.
deguts a l'empenta lateral que provoquen envers les parets mitgeres. A l'edifici que s'enderroca, en eliminar els sostres o algunes parets de trava, l'empenta lateral de les voltes no queda contrarestada i els petits desplaçamants que experimenta la mitgera poden provocar ia fissuració de les voltes d'escala i dels sostres dels edificis veïns o, fins i tot, el seu col·lapse. Cal tenir en compte que les voites de maó són elements molt fràgils a qualsevol tipus de sol·licítació de tracció i, qualsevol petit desplaçament lateral provoca l'aparició de fissures de caràcter greu. Les volies es trenquen i apareix una ròtula que es converteix en un mecanisme molt feble sobre el qual cal actuar de seguida. Assumir projectes o direccions d'obra d'enderrocs amb garantia passa per dotar-se d'una assegurança de cobertura superior als 10 milions. Oes de l'experiència tècnica i jurídica del Col·legi es fa una crida a tots aquells Iècnics que, dotats d'una cobertura de 10 milions assumeixen treballs professionals d'aquesta índole, als quals, cal afegir habitualment l'Estudi bàsic de seguretat i salut i la Coordinació de seguretat. En els darrers anys, es comença a notar que aquestes reclamacions, tant pel que fa a danys provocats pel mateix
enderroc com pels accidents laborals vinculats als enderrocs, poden arribar a costos de reclamació molt superiors a aquesta xifra i que, així, els iècnics quedin sense cobertura total del sinistre amb els conseqüents problemes associats
Una altra casuística important es manifesta com a causa de l'eliminació de les façanes i parets de trava interiors.
ijacenh
L'aparició de lesions en aquests tipus d'edificis durant l'enderroc esdevé habitual i immediata. Aquests edificis tenen una capacitat de resposta molt limitada a qualsevol modificació estructural exterior que es pugui produir.
Sovint, a les edificacions veïnes, hi ha parets de trava amb obertures en forma d'arc, o parets debilitades, amb pilastres excessivament esbeltes a causa de l'obertura de nous forats que provoquen empentes laterals cap a la mitgera. Les façanes i les parets de trava de l'edifici a enderrocar les equilibren, però amb el seu enderroc, es poden modificar les condicions d'equilibri d'aquests elements contigus. Apareixen empentes laterals importants que generen esquerdes i deformacions de les mitgeres, amb un elevat risc de col·lapse. Altres vegades, l'existència de sostres o escales fets amb volta de maó de pla a les finques veïnes pot generar problemes Esquema bàsic d'una situa
Serveis SERVEI
RESPONSABILITAT
Recomanacions tècniques, jurídiques i professionals ï [ ) f l I projecte d'enderrocament d'un ^ ^ ^ edifici és una intervenció reconeguda per la Llei d'atribucions 12/1986 com a competència de l'arquitecte tècnic. Per això és freqüent la intervenció única de l'arquitecte tècnic en aquests treballs. I, per tant, és qui haurà de prendre totes les determinacions tècniques, tant en la fase de projecte com d'execució. Les empreses especialitzades en aquests treballs són les que gairebé sempre realitzen la feina, per la qual cosa, sembla que els resultats quedaran garantits. Però l'arquitecte tècnic no pot deixar en mans de l'empresa d'enderrocs les decisions que li són pròpies. El projecte d'enderroc • És fonamental que els tècnics realitzin una visita acurada a l'obra per comprovar l'estat de conservació de les edificacions veïnes i en deixin constància en el projecte d'enderroc. • La direcció facultativa pot realitzar un informe tècnic que incorpori fotografies de l'estat actual dels edificis del voltant de la zona a enderrocar deixant constància de les lesions que presenten. És recomanable redactar una acta notarial que reculli l'informe tècnic i les fotografies, de la qual s'entregarà una còpia als propietaris dels edificis adjacents. D'aquesta acta notarial, se n'informarà també al promotor de l'obra. • Cal realitzar un aixecament acurat de plànols que permeti determinar quin és el funcionament estructural de l'edifici a enderrocar i dels edificis contigus, així com la interacció que hi pugui haver entre ambdues estructures. • En el projecte d'enderroc cal definir amb claredat quin és el procés d'enderroc a seguir, i d'altra banda, quin procés d'estintolament o trava cal aplicar en l'estructura de l'edifici a enderrocar i en els edificis veïns. • Cal establir en quines condicions de
SEGONA QUINZENA SETEMBRE 99
h
CIVIL
seguretat queden els diferents elements estructurals dels edificis col-lindants un cop acabats els treballs tins que s'iniciïn les obres de nova construcció. Abans i durant els treballs d'enderroc • No es poden començar els treballs d'enderroc fins que el constructor hagi presentat el pla de seguretat corresponent i aquest hagi estat aprovat pel coordinador de seguretat. • És important col·locar testimonis de guix o de lectura de precisió en punts estratègics de les esírucíures dels edificis veïns per tal de poder detectar l'aparició de lesions i actuar ràpidament. • És important supervisar i controlar que els operaris, la maquinària i altres elements que intervenen en l'enderroc compleixen tots els requisits pel que fa a mesures de seguretat. • L'arquitecte tècnic anotarà en el Llibre d'obra qualsevol decisió presa que modifiqui el que hi ha establert en el projecte inicial amb l'assentiment de totes les parts i en el Llibre d'incidències qualsevol anomalia relativa a la coordinació de la seguretat. Un cop acabats els treballs d'enderroc • El terreny de l'edifici que s'ha enderrocat, quan queda a la intempèrie, pot sofrir alteracions a causa de l'aigua de pluja. Per això, és important protegir provisionalment les zones properes als fonaments de les mitgeres per evitar lesions derivades d'aquesta alteració. • Ca! preveure l'estat en què quedaran les mitgeres un cop enderrocat l'edifici. La seva desprotecció pot ser causa de l'aparició d'humitats de filtració o condensació a les finques veïnes. Per evitarho, cal protegir les mitgeres amb plàstics o lones. •
Què preveu ta normativa? • Q f l n l'àmbit esiata! í autonòmic | | ^ | no existeix una normativa específica d'enderrocs amb un contingut de tipus tècnic o de seguretat. En l'àmbit de Catalunya comptem amb el Decret 201/1994, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. Però aquesta normativa tracta l'enderroc només des dei punt de vista dels residus que genera, aspecte que queda fora de l'enfocament d'aquesta secció. Per tant, els enderrocs es regularan per ies normatives generals de la construcció, segons les tècniques que s'utilitzin. Així, si es fa servir una estructura d'acer per apuntalar una paret, s'haurà de complir la NBE d'estructures d'acer. I si utilitzem una bastida aquesta haurà de complir la normativa general de bastides, i si desmuntem una coberta de fibrociment haurem de complir la normativa de seguretat en treballs amb risc d'ami-
ant. En qualsevol cas, s'hauran de tenir molt especialment en compte les diferents normatives sobre seguretat i salut en el treball. També podem trobar normativa d'enderrocs en les ordenances municipals. En aquestes, normalment trobem regulats aspectes de seguretat (senyalització, íones de protecció, etc). Així, per exemple, a l'article 129 de les Ordenances Metropolitanes d'Edificació s'exigeix ia presència d'un tècnic titulat que, amb independència de la direcció facuiïativa de l'obra, vetlli per ia correcta execució dels treballs, d'acord amb els documents del projecte i les ordres donades per la direcció facultativa. Aquest tècnic ha de tenir la màxima permanència en obra i com a mínim haurà d'estar present durant l'enderroc d'elements estructurals í/o resistents i mentre estigui en funcionament Sa maquinària d'enderroc. •
Bibliografia - PERONA LUCAS, J. Demoiiciones y su segurídad. Colegio Oficial de Aparejadores y Arquiteclos Técnícos de Múrcia. 1996. - HUETE FUERTES, R - OLIVARES SANTIAGO, M Demoiiciones. Editan S.A 1995 -C.E.TOPUSS Demoiition. Construction Press. London and New York. 1982
- GARCIA VALCARCE.A Manual de edíficación. Derribos y demoliciones. Actuaciones sobre ei terreno. E.T.S de Arquitectura. Universidad de Navarra. E.U.N.S.A. 1995. - COLEGiO OFICIAL DE APAREJADORES Y ARQUITECTOS TÉCNICOS DE MADRID Manual de seguridad. 3.A.1. Demoiiciones en general. 1980
LÍNIA DIRECTA AMB ELS TÈCNICS Ets propers temes... L'estat de l'art en els informes tècnics dins la decennal. Reclamacions derivades d'accidents laborals a la construcció.
Reflexions al voltant de... Creus que un procés de millora de la tècnica de redacció de documents pot incidir en la qualitat dels teus serveis professionals i el teu prestigi?
Enric Casanovas Arquitecte tknk Departament de Prevenció
Josep M. Calafell Arquitecte tècnic Assessoria Jurídica
Marísa Mas
Assessoria Juridias
II
Demandes
SEGONA QUINZENA SETEMBRE 99
18
Mercat laboral
Rnsrar feina és una feina
Tradicionalment, la majoria d'empreses solen realitzar les majors captacions de personal a la tornada de les vacances, durant els mesos de setembre i octubre. Durant aquest mesos és quan hi ha més moviment de contractació de personal, i per arribar a aconseguir una entrevista de feina hem
de tenir clar què es pot oferir i què s'està buscant, com ja vam comentar en l'article del mes de juny. Un cop aconseguim una entrevista amb l'empresa sol·licitant hem de perdre les pors a l'entrevista. En l'entrevista l'empresa vol saber el màxim d'informació de nosaltres. Per decidir quin candidat és ei més apropiat, es tracten diverses qüestions, de manera implícita o explícita. Això succeeix en qualsevol tipus d'entrevista, ja sigui mitjançant experts de recursos humans o els mateixos empresaris. El que hem de tenir present és que quan estem davant de l'entrevistador, tots dos som iguals,
Constructora del Maresme responsable de compres i pressupostos
Constructora del Maresme cap d'obres
^ p j er aconseguir feina no ^ ^ j hi ha receptes màgiques però si tècniques i estratègies que ens ajudaran a trobar-la. Per dur a terme una recerca amb èxit cal, sobretot, perseverància, un mètode organitzat i moita informació sobre els mitjans que es poden utilitzar.
perfil Titulat amb experiència mínima de 2 anys en lloc similar i/o obra. Coneixements d'anglès, francès, català i castellà. Coneixements d'Office 97, enlorn PC. Carnet de conduir imprescindible, i vehicle propi. Persona amb capacitat de treballar en equip, dinàmica, amb vocació i aulomotivada, s'ofereix Incorporació immediata. Alta Segurelala Social Sou a convenir. Interessats remetre currículum resumit (màxim un full) amb fotografia recent, indicant pretensions econòmiques a: maeslrosm@ciudad.com.ar
perfil amb experiència mínima de 2 anys en tasques a peu d'obra. Idioma català i castellà. Coneixements d'Office 97, entorn PC. Carnet de conduir imprescindible, vehicle propi. Persona amb capacitat de treballar en equip, dinàmica, amb vocació i automotivada. s'ofereix Incorporació immediata, alta seguretat social, remuneració a convenir segons la vàlua del candidat. Interessats remetre currículum resumit (màxim un full) amb fotografia recent, indicant pretensions econòmiques a: maestrosm@ci udad.com. ar
DEPARTAMENT SELECCIÓ DE PERSONAL Important promotoraconstructora a Cornellà
perfil Persona amb més de 5 anys d'experiència com a cap d'obra en la construcció d'habitatges, per duu a terme to! el procés constructiu. Habituat a negociar amb industrials, realitzar comparatius d'ofertes, confeccionar pressupostos, mesuraments, piànings, i gestionar llicències. Persona jove, emprenedora i dinàmica. s'ofereix La retribució serà segons els valors aportats. Interessats ewiar currículum amb fotografia recent, amb carta manuscrita ai Servei de Promoció i Mercat de Treball del Col·legi,
Immobiliària a Barcelona arquitecle/a tècnic/a aparellador/a perfil amb experiència per dur a terme l'execució integral de projectes d'edificacions. Habituat a fer comparatius i gestionar tes compres. Persona jove, dinàmica i amb ganes de formar part d'un equip de treball jove. Calen bons coneixements cTAutocad. Coneixements de Word, Excel, Project i Microgesa. s'ofereix Contractació labora! indefinida, possibilitats de formació i promoció dins de l'empresa. Interessats enviar currículum amb fotografia i carta manuscrita al Servei de Promoció i Mercat de Treball del Col·legi.
• llll.lli.mHl.li.^^lMJIfJ.hllMEKKMilHatH.MgMHCMIlMCHiB
"La majoria d'empreses fan las majors captacions de personal al setembre i octubre" som dues persones que mantenim un diàleg. Per aquesta raó aconsellem ser naturals, objectius i sincers. Hi ha dos moments clau durant el transcurs d'una entrevista de personal que són: la salutació o presentació recíproca, i l'acomiadament, el final de l'entrevista. Aquest dos moments considerem que són clau perquè donen pas,
e! primer, a un bon desenvolupament dels transcurs del diàleg, i l'acomiadament, on extraurem les conclusions de l'entrevista que podran donar pas a un proper contacte. Recomanem una actitud molt positiva, la qual cosa vol dir ser selectiu en la recerca de treball i per això parlem de l a feina de buscar feina". També cal flexibilitat mental. Això vol dir no tancar-se només a un determinat tipus de feina en un horari de vuit a tres, prop de casa, molt ben remunerat, etc. S'ha de tenir capacitat d'adaptació, ser perseverant i formar-se constantment. La nostra
professió tècnica no té horaris i implica desplaçaments, i com totes les professions requereix formació continua. Per tal de poder preparar-te per trobar feina pots preguntar-nos sobre aquests temes i molts altres i demanar assessorament personalitzat en la Borsa de Treball, a la tercera planta del Col·legi, •
Marta Esther Psicòloga industrial A/e: treball@apabcn.es
Petits anuncis Enginyers de telecomunicacions Projectes d'inlraestruclures comunes de telecomunicacions per a edificis, visats pel Col·legi d'Enginyers de Telecomunicacions. Enginyeria Tesis SL Gran Via de les Corts C. 1176 Tel: 932 783 011 933 136 340 Fax: 932 780 765
Estudi de lloguer Es lloga estudi situat a la Gran Via-PI. Espanya, per estrenar. Té una gran terrassa amb explèndídes vistes. Telèfon: 934 880 153
Serveis tècnics d'arquitectura
Arquitecte tècnic
S'ofereixen serveis lècnics d'arquitectura, d'edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amidaments, CAD, 20 i 3D, perspectives, renders, aixecament d'estat actual d'edificis, i presentacions. TresDCAD. Telèton:93 879 65 61
S'ofereix per col·laborar com a ajudant de cap d'obra i en tasques de despatx. J. Soler Telèfon: 934 108 518
Realització d'aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d'obres, cubicacions, desllinEs lloga mòdul independent de 36 m- daments, parcel·lacions, informes, i {d'un total de 5 mòduls) en despatx assessoraments. d'arquitectura amb serveis comuns de: Cosía Gabinet Topogràfic secretaria, sala de juntes, xarxa infor- C. Casp, 36, 41 la màtica i telefònica (ROSí), sala de mà- Tel: 933 171 036 quines (plotter, escàner, servidor, etc), Fax: 933 170 684 situat al carrer Numància de Barcelona. Telèfon: 933 638 060. Serveis per a taxadors Despatx de lloguer
Perspectives
Perspectives i fotomuntatges
Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc i negre o color, i Render. Octavi Telèfon: 932 139 236
Fem perspectives en 30 amb el seu emplaçament real. També, fotomuntatges, vídeo (recorregut d'interiors i exteriors), plànols de venda, pàgines web i CD-ROHs. Telèfon: 934 59 4 617
Serveis per al professional S'ofereixen serveis d'aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, models en 3D, càlcul d'estructures i instal·lacions. També, fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, i projectes de telecomunicacions. Es fan mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, ajut a projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra. Josep M. Telèfon: 934 520 789
Serveis de topografia
Enviï'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de dos anys. El preu per croquis és de 700 PTA. Tel: 934 161 639 Fax: 932 374 901
Activitats I
SEGONA QUINZENA SETEMBRE 99
FORMACIÓ
I
Construcció i noves tecnologies Revestiments continus de façanes. Sessions tècniques. 4,11 i 18 de novembre • Seminari, 5, 12 i 19 de novembre | director del cicle Joan Sabaté coordinació Horacio Espeche exposició det 4 al 19 de novembre. Entrada lliure, preu matrícula: 5.000 PTA preu col·legiats: 3.500 PTA programa de les sessions dijous. 4 de novembre, a les 16 h Elecció del revestiment segons la tipologia constructiva . Inauguració de l'exposició. Presentació de productes i obres. presentació sessions tècniques El monogràfic planteja estudiar el dijous, 1 1 de novembre, a les 16 h camp dels revestiments continus e El revestimet continu en l'experiència francesa. Control de per a façanes —ja sigui amb maqualitat. CSTB. Presentació de terials tradicionals, amb morters productes. Presentació d'obres monocapa o amb arrebossats i pintures—. Els experts analitzaran Dijous, 18 de novembre, a les 16 h l'elecció del revestiment segons els c- Durabilüat i patologies dels revestiments continus. Presenrequeriments de la seva situació i tació de productes. Taula rododel seu suport, la durabïlitat i les na: control de qualitat i seguipatologies dels revestiments contiment d'obra. Responsabilitat i nus i les experiències d'utilització assegurança desenal. a dins i a fora del nostre país.
presentació Les sessions es completen amb un seminari on s'aprofundirà en cada tipus de revestiment, en la definició del projecte tècnic com a garantia de qualitat final, la redacció dels plecs i programes de control, i la normativa especifica d'aplicació. preu matricula: 20.000 PTA preu col·legiats: 15.000 PTA programa del seminari Divendres. 5 de novembre t> Característiques bàsiques dels revestiments de façanes. * Suport i compatibilitat entre materials. o Normativa í documents d'idoneïtat o Els revestiments continus tradicionals Divendres, 12 de novembre s Morters monocapes. Posada en obra. Control, Normativa. Divendres, 19 de novembre • Pintures
Projecte tècnic, control i manteniment de^es instal·lacions urbanes. Sessions tècniques. 1 i 8 de febrer. Seminari, 3 i 10 de febrer presentació sessions tècniques Les següents jornades que es presenten dins el cicle Materials i noves tecnologies tenen com a objectius iniciar el debat sobre el paper que han de tenir les xarxes a la ciutat i treure conclusions des dels diferents punts de vista a l'hora d'abordar el problema. També s'estudiarà la manera d'ordenar la implantació i la coordinació dels diferents serveis, i el seu manteniment, director del cicle Joan Sabaté coordinació Horacio Espeche exposició d e l ' l al'11 de febrer. Entrada lliure. dates de les sessions tècniques Dies 1 i 8 de febrer del 2000. Dimarts, de 9.30 a 19.30 h. preu matricula: 5,000 PTA preu col·legiat: 3,500 PTA
presentació L'objectiu del seminari, paral·lel a les sessions tècniques, és establir uns criteris teòrics i definir els instruments tècnics que permetin projectar, col·locar i preveure ei manteniment de qualsevol tipus de servei situat en àrees urbanes. S'analitzaran les experiències d'implantació soterrades, i altres tipus de seccions. El caràcter formatiu i pràctic del seminari es concretarà en recomanacions aplicables sobre la manera d'executar i coordinar, controlar i mantenir les infraestructures urbanes. director del cicle Joan Sabaté coordinació Horacio Espeche dates seminari: Dijous, 3 i 10 de febrer, de 9.30 a l 9.30 h. preu matrícula: 25.000 PTA preu col·legiat: 20.000 PTA
Rehabilitació i medi ambient Aspectes fonamentals de les intervencions en edificis existents Curs, del 4 d'oclubre al 15 de novembre presentació Intervenir en edificis existents, tant si es tracta de la seva rehabilitació com del seu manteniment, demana conèixer tot un seguit d'aspectes essencials quant al comportament global de l'ediíicí i de cadascun dels seus components. L'etapa de diagnosi és la que permet establir unes sòlides bases de partida en les quals fonamentar propostes d'intervenció tècnicament correctes. Aquest curs proposa fer un recorregut pels diferents materials i components de l'edifici, tot analitzant el seu comportameni, les principals disfuncions que presenten í les solucions tècniques tradicionals i d'avantguarda que s'estan aplicant. responsable acadèmic Enric Casanovas dies i hores Dilluns i dimecres, del 4 d'octubre al 15 de novembre, de 16 a 21 h. durada 50 hores
preu matrícula: 90.000 PTA preu col·legiats: 70.000 PTA programa o Introducció general s Materials bàsics dels edificis: el ferro, la fusta, el formigó arma! • La rehabilitació dels components de l'edifici: els fonaments, parets de carrega, els sostres, els tancaments, la coberta i les instal·lacions ï Visites tècniques a edificis Demaneu el programa del curs a Servei d'Informació.
Jornades de rehabilitació: paraments exteriors Tots els primers dijous de cada mes presentació Aquestes jornades són una trobada mensual, on professionals del sector presenten les seves experiències sobre rehabilitació de façanes i estableixen un debat teòric i pràctic sobre les alternatives per fer front a cada tema. {Vegeu pàg. 10 de L'INFORMATIU) hi col·labora ICC Eduardo Torroja resppnsable acadèmica Ana Chust
Façanisme: conservar la façana i enderrocar l'edifici Dijous, 7 d'octub
• I
Humitats en façana Dijous, 4 de novembre
presentació Les humitats són les lesions que més sovint trobem als paraments presentació La discutible i discutida moda de exteriors i requereixen un tractafixar la imatge dels centres his- ment abans de qualsevol altra tòrics tot conservant les façanes i intervenció. La jornada se centrarà buidant el seu interior és una en les humitats de filtració, capràctica habitual. En la jornada es pil·laritat i de condensació, introcomentaran els aspectes legals, duint la metodologia de diagnosi i els criteris d'intervenció i la com- orientant la tria dels sistemes més efectius de correcció. dates i horaris: Cada primer dijous plexitat tècnica d'aquestes obres. programa de mes, de 9.30 a 14 h i del6 a 20 h. programa Teoria i debat, de 9.30 a 14.00 h Teoria i debat, de 9.30 a 14.00 fi preu matrícula/preu col·legiat s Lestabilitat de la façana a con- o Les humitats i la façana. Leper sessió: 20.000/15.000,sions. Punts confiictius. servar: en el projecte, abans de per 4 sessions: 65.000/50.000,l'enderroc de l'edifici i durant la o Procés i tècniques de diagnosi. jor. completes: 110.000/80.000,Aparells de mesura i instrumenintervenció. properes jornades tació. • Façanisme: conservar la façana * Lligams estructurals i cons• Correcció de causes. Lectura i tructius entre la façana a coni enderrocar l'edifici • Humitats en façana » Façanes mitgeres La pedra artificial Revestiments tradicionals de calç Neteja de façanes De l'encàrrec a l'acabament . Obra feta. Intervencions
servar i l'obra nova. Taula rodona: Criteris per conservar la façana. Viabilitat d'aquests projectes. Experiències de Barcelona i en d'altres països. Casos pràctics, de 16 a 20 h Visita a obres en curs
interpretació de resultats. Casos pràctics, de 16 a 20 h Visita a obres en curs
I SEGONA QUINZENA SETEMBRE 99
Activitats
FORMACIÓ
I 20
flrganitzarin i gestió Gestió del procés de construcció. Curs de postgrau. del 21 de gener al 17 de juny del 2000 presentació Als professionals amb una formació de tipus tècnic que treballen en el procés immobiliari, se'ls requereix perquè fan funcions tècniques í també de gestió. La capacitat d'aquests professionals està ben valorada, sobretot, en la fase de disseny i producció, és a dir, en les fases de projecte i obra. Aquest programa de postgrau, que ara presentem, se centra en aquests dos àmbits. D'una banda, el procés de gestió del projecte: disseny del producte immobiliari, execució del projecte, tràmits administraiius, permisos i llicències, mantenimenl i as built del projecte durant l'execució d'obra. I d'una altra, el procés de gestió de l'execució, l'estratègia de contractació i coordinació d'industrials durant el procés de l'obra, el control econòmic i gestió del cost, la planificació i la gestió integrada de la qualitat i la seguretat, entre d'altres. Aquest programa de postgrau és un dels mòduls del màster en
project manager en edificació i urbanisme que el Col·legi organitza conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya i comptarà amb 15 crèdits. dates i horari
presentació El curs s'ha pensat de manera que, sense perdre la visió general de tot Del 21 de gener ai 17 de juny del el procés i partint dels diferents 2000, divendres de 16.30 a 21 i treballs que es van elaborant, es dissabtes de 9.30 a 14 hores. pugui proposar una sèrie de preu matricula: 400.000 PTA mètodes per al tractament global de preu col·legiat: 320.000 PTA tota la informació (cost, temps, reresponsable acadèmic: Carles cursos i presa de decisions). Puiggròs, arquitecte tècnic. ResAquest és un del cursos d'especiaponsable acadèmic de l'àrea de lització que es fa conjuntament amb formació en organització i gestió la Fundació Politècnica de Catalunya programa i comptarà amb un crèdit i mig per a! '.< Gestió estratègica de projectes màster en project manager. D Organització i lideratge d'equips dates i hora de treball Del 5 d'octubre al 2 de novembre e Gestió de qualitat Dilluns i dimarts de 18 a 21 h. • Pressupost i anàlisi pressupostari o Gestió de projecte Habilitats directives J Gestió de l'execució d'obres o Gestió del manteniment i
El tercer mòdul, de gestió del procés de construcció, inclou la formació per a activitats relacionades amb la producció del producte immobiliari com són la gestió de projectes i la gestió d'obres. Per completar el màster, cai fer un treball tutorat per un professor. El màster eslà programat en dos anys acadèmics complets, tot i que per la seva estructura, també es pot completar fent els mòduls independents fins a sumar els crèdits que calen per obtenir-ne el títol.
direcció del màster Francisco Javier Llovera Carles Puiggròs dates Del 5 de novembre de 1999 al 3 de juny del 2000. horari Divendres, de 16.30 a 21 h i dissabtes, de 9.30 a 14 h. Preus per any acadèmic preu matricula: 480.000 PTA Preu col·legiat preu col·legiat: 400.000 PTA
ments teòrics i pràctics suficients per a l'estudi i l'anàlisi d'operacions immobiliàries i la presa de decisions. Aprendrà a fer estudis tècnics, econòmics i financers, establir indicadors de rendibilitat i determinar objectius d'operacions de promoció immobiliària i del sòl. La metodologia combina l'adquisició de coneixements bàsics d'economia, màrqueting i fiscalitat amb la realització de casos pràctics per l'aplicació dels mètodes aplicats per experts immobiliaris en els estudis de viabilitat. Comptarà amb 8 crèdits convalidables al màster de project manager. organitza: Col·legi d'Aparelladors i Fundació Politècnica de Catalunya.
immobiliària Comptabilitat de costos Fiscalitat immobiliària Estudi de mercat Viabilitat d'operacions de promocions immobiliari o Ús de full de càlcul per a l'estudi de viabilitat d'operacions immobiliàries » s o 5
o La gestió prèvia del sòl com a component de la promoció 3 Màrqueting operatiu c Gestió postvenda 2 Resolució de casos pràctics
responsable acadèmic àrea d'organització: Carles Puiggròs dates i horari: divendres i dissabtes, de n d'octubre de 1999 al 15 de gener del 2000. Preu matrícula: 200.000 PTA Preu col·legiat: 160.000 PTA
postvenda o Tancament de l'operació i manteniment : Simulació de casos pràctics
Màster en Project management en edificació i • urbanisme. Gestió de la promoció i construcció H Curs, del 5 de novembre al 3 de juny del 2000 I Aquest programa es desenvolupa durant dos anys acadèmics i s'estructura en tres mòduls formatius més una tesina. El primer mòdul és d'introducció a les funcions de la gestió. El segon és de gestió de la promoció immobiliària i s'hi desenvolupen les matèries relacionades amb les activitats més pròpies del promotor, com són la definició de la viabilitat de l'operació, el màrqueting i la gestió empresarial de la promoció immobiliària.
Mètodes pràctics per • Anàlisi de viabilitat i determinació d objectius al seguiment i control I d'operacions immobiliàries del cost, la planificació I Curs de postgrau, de l'1 d'octubre al 15 de gener i la informació. Curs, presentació programa del 5 d'octubre al 2 de L'alumne adquirirà els coneixe- a Política d'habitatge i promoció
Gestió de llicències i permisos en la promoció d'habitatges d'habitatg • Curs, del 3 al 29
presentació Abans d'iniciar-se en el procés d'una promoció d'habitatges cal saber quins permisos i llicències són imprescindibles. Ei principal objectiu d'aquest curs és donar a conèixer tots els tràmits i la documentació que es requereix. Així doncs, aquest curs pot ser bàsic tant per a professionals tècnics del sector de la construcció com per a empreses promotores i constructores. Aquest és un dels cursos d'especialització que fem conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya i pot comptar amb dos crèdits i mig per al màster en project manager. dates I horari Del 3 al 29 de novembre de 1999. Dimarts i dijous, de 18 a 21 h preu matricula: 57.500 PTA preu col·legiat: 48.000 PTA responsable acadèmic: Carles Puiggròs. Arquitecte tècnic. Responsable acadèmic de l'àrea de formació en organització i gestió.
Activitats pericials L'Informe tècnic Estructura, models i tècniques de redacció Curs, del 22 de novembre al 23 de desembre presentació L'ïnforme tècnic és una de les millors manifestacions del rigor i la professionalitat que tenen els arquitectes tècnics en el seu lliure exercici professional. Aquest curs ha estat dividit en dos mòduls formatius: el primer, versarà sobre l'estat actual dels informes tècnics, fent una anàlisi tècnica i jurídica de les seves mancances i problemes, proposant esquemes de contingut i d'estructura documental, recolzats amb exemples pràctics i amb l'anàlisi de casos reals. Finalment, en el segon mòdul, es fa un trajecte d'anàlisi de l'art del saber escriure, posant èmfasi en les tècniques de redacció a l'abast dels tècnics, tot encetant una via de coneixements humanístics aplicats a la tècnica per millorar la qualitat de l'informe. responsable acadèmic Enric Casanovas dates i hora Del 22 de novembre al 23 de
desembre, de 16 a 20 hores. preu 1r mòdul (tècnica) col·legiat: 25.000 PTA matrícula: 30.000 PTA preu 2n mòdul (lingüística) col·legiat: 25.000 PTA matrúcla: 30.000 PTA Es pot accedir indistintament a qualsevol dels dos mòduls. inscripcions Telèfon: 932 402 060
Criteris per preparar informes Granollers, 4 d'octubre dates i horari Dilluns, 4 d'octubre, de 18 a 21 h. preu matricula: 4.800 PTA preu col·legiat: 4.000 PTA responsable acadèmic Pere Casademont Arquitecte tècnic inscripcions Delegació Vallès Oriental Telèfon: 938 790 176.
I
Activitats
FORMACIÓ
SEGONA QUINZENA SETEMBRE 99
21
Seguretat
Qualitat
Tècnic en prevenció de riscos laborals. Nivell superior. Àrea de seguretat en el treball. Curs. del 15 d'octubre de 1999 al 17 de juny del 2000 presentació El Col·legi i la Fundación Privada Cíclopes, han organitzat un curs de nivell superior en prevenció de riscos laborals orientat a l'àmbit de la construcció per tal d'adaptar el col·lectiu de professionals a l'aplicació de la üei 31/95, de prevenció de riscos laborals i el RD 39/97. El programa està configurat per 350 hores de matèries comunes, 100 hores d'especialitat en seguretat en el treball en la construcció i, un treball equivalent ales 150 hores restants per fer les 600 hores totals de formació necessàries per obtenir el títol. adreçat a Titulats universitaris que vulguin accedir a ía nova funció professional de tècnic de prevenció de riscos laborals. Els alumnes que hagin fet el curs de Coordinadors en seguretat o altres cursos de prevenció de riscos laborals poden sol·licitar convalidacions. programa Àrea comuna
• Mòdul VI. Àmbit jurídic de la prevenció (40 hores) Àrea d'especialitat • Mòdul Vil. Seguretat en el treball, orientada a ía construcció. (100 hores) • Mòdul VIII. Treball tutoritzat o pràctiques (150 hores) direcció acadèmica • Alejandro Romero. Llicenciat en psicologia. Director de la Divisió de Prestacions tècniques de la Mútua Cyclops. • Ezequiel Bellet. Arquitecte tècnic. Responsable acadèmic Àrea Seguretat de CAATB. Requisits d'accés Titulació universitària (diplomat o llicenciat). Es recomana tenir formació tècnica i/o experiència en el sector de la construcció. Per assolir la titulació del curs, cal haver assistit al 80% de les sessions i superar satisfactòriament les proves de cada mòdul, i el treball de fi de curs o unes pràctiques en una empresa Preu matrícula 625.000 PTA.
• Mòdul I. Fonaments de les tècniques de millora de les condicions de treball (20 hores) • Mòdul II. Tècniques de prevenció de riscos laborals (200 h) • Mòdul lli. Altres actuacions en matèria de prevenció de riscos laborals (30 hores) • Mòdul IV. Gestió de !a prevenció de riscos laborals (40 hores) • Mòdul V. Tècniques afins (20 h)
La Fundació Cíclopes disposa de beques de fins a un màxim del 50% del cost. dates Deí 15 d'octubre de 1999 al 1 de juny del 2000. durada 600 hores horari Divendres, de 9 a 14 i de 15.30 a 20.30 h i dissabtes de 9 a 14 hores.
Coordinadors de seguretat i salut en la construcció. Perfil tècnjc europeu. Curs, del 8 de novembre de 1999 al 27 de març del 2000 presentació El coordinador és el professional encarregat d'avaluar els riscos de l'obra i de proposar solucions i alternatives, motivar als participants per integrar la seguretat en el procés del disseny i de l'execució, fer accions de sensibilització i, fins i tot, de formar els treballadors a l'obra. Aquest curs de postgrau s'organitza conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya coneixements exigits Formació d'arquitecte tècnic, arquitecte, enginyer o enginyer tècnic. responsable acadèmic Ezequiel Bellet dates i horari Del 8 de novembre de 1999 al 27 de març del 2000. Dilluns, de 9.30 a 14.00 i de 15.30
Introducció als canvis legislatius. Les directives, la Llei de prevenció de riscos Laborals i el RD 1627/
97. L'actual enfocament de la seguretat. Funcions i responsabilitats segons el RD 1627/97. Necessitats i oportunitats del mercat de serveis professionals. Guia pràctica del coordinador de seguretat en fase d'execució per a obres sense riscos especials. Funcions i responsabilitats del coordinador en fase d'execució. L'aprovació del pla o plans de seguretat. La carta de prevenció. Documentació a utilitzar: llibres de registres i incidències. El control de l'accés a l'obra. Consells per conduir una reunió de contractistes i autònoms. Consells organitzatïus bàsics per a obres petites sense riscos especials. Solucions constructives estàndards que evitin o disminueixin riscos. Sistemes elementals pràctics de protecció.
a 20 hores. durada 136 hores. preu matrícula: 337.500 PTA preu col·legiat: 225.000 PTA programa • Mòdul I Normativa i legislació. • Mòdul II Coordinació de seguretat • Mòdul III Elements auxiliars per a la prevenció de riscos laborals. • Mòdul IV L'actuació professional del coordinador. • Mòdul V Formació en tècniques de seguretat. • Mòdul VI Documentació per a l'aplicació del RD 1627/97.
Control de qualitat Cas pràctic, del 13'al 27 d'octubre presentació Amb un mètode molt pràctic es presenta com preparar un programa de control de qualitat, el registre de resultats i la seva casuística. A través d'un cas pràctic s'explicarà com fer el control de qualitat dels diferents materials: formigó, armadures, acer, materials ceràmics, aïllaments tèrmic i acústics i elements de protecció contra el foc. dates: dimecres, de! 13 al 27 d'octubre, de 18 a 21 hores. preu matrícula: 18.000 PTA preu col·legiat: 12.000 PTA
Exposició dels aspectes nous de la instrucció EHE. Condicions de durabilitat segons els microclimes Granollers, dimecres 29 de setembre Lobjectiu de la sessió és exposar com aconseguir en la pràctica la relació aigua-ciment especificada en la nova instrucció. Anirà a càrrec de Ferran Gomà, professor del Dept. de Construccions Arquitectòniques I, i el Laboratori de Recerca Quimica de la UPC. dia i hora: Dimecres, 29 de setembre de 19 a 21 hores. informació: Tel. 938 790 176.
L'estudi bàsic de seguretat i guia pràctica del coordinador Sessió tècnica, dimarts, 23 de novembre presentació Amb aquesta sessió s'ofereix una visió general de l'enfocament de la seguretat i els canvis que s'han produït a partir de la publicació del Reial decret 1627/1997. Dóna informació sobre com s'ha de preparar un estudi bàsic de seguretat i sobre quina és la missió del coordinador de seguretat, pautes d'actuació, i consells pràctics sobre la seva feina en fase d'execució d'obres petites. Adreçat a professionals que hagin d'intervenir en obres petites i sense especial risc, en les quals només cal l'estudi bàsic de seguretat o Ea coordinació en fase d'execució, programa
a
Guia d'accions bàsiques i mínimes per coordinar la seguretat d'execució d'una obra petita i sense riscos especials L'estudi bàsic de seguretat, un cas pràctic. Documentació i continguts. Avaluació de riscos en obres petites. Solucions tècniques i organitzatives per eliminar o disminuir riscos. Mesures pràctiques de prevenció i protecció. Model i programa informàtic per fer l'estudi bàsic. Cas pràctic dia I hora Dimarts, 23 de novembre, de 16.30 a 21 h. preu matrícula: 5.000 PTA preu col·legiat: 2.000 PTA responsable acadèmic Ezequiel Bellet. Arquitecte tècnic. Responsable acadèmic de l'àrea de formació en seguretat
INFORMACIÓ GENERAL D'INSCRIPCIONS A CURSOS Els col·legiats poden obtenir un Val descompte per acumulació d'inscripcions a cursos de formació continuada del Col·legi. Cada 100.000 PTA de matrícules invertides en cursos de formació en el mateix any acadèmic dóna dret a un val descompte de 10.000 PTA a descomptar de la matrícula en inscriure's a un cura. Informació Telèfon: 932 402 373 Fax : 932 402 061 http://www.apabcn.es A/e: formacio@apabcn.es
Control de qualitat del formigó segons els canvis de la nova EHE. Cas pràctic, dimarts 19 d'octubre presentació Amb aquesta sessió es pretén donar una visió dels canvis produïts per la nova instrucció del formigó estructural, EHE, en la preparació d'un programa de control de qualitat, el registre de resultats i la seva casuística. El mètode és la resolució d'un cas pràctic d'un edifici de volum mitjà-petit. Durant la sessió es desenvoluparà el programa de control de qualitat del formigó, i el registre de resultats. dates i horari: dimarts, 19 d'octubre, de 17 a 21 hores. Preu matrícula: 4.800 PTA Preu col·legiat: 4.000 PTA responsable acadèmic Pere Casademont, arquitecte tècnic. Passa a pàgina 24
Algunes disposicions de l'Ordenança sobre el paisatge urbà a Barcelona
H
es ordenances són instruments municipals que s'utilitzen per conformar una certa imatge de ciutat. Amb l'Ordenança dels usos del paisatge urbà de la ciutai de Barcelona, que compila antigues ordenances parcials, es fa un pas endavant en ia conformació i valoració d'aquesta imatge.
Cal destacar que es tracta d'una ordenança que té en compte ia realitat de la ciutat, d'una ciutat quasi totalment edificada on prenen una importància cabdal les obres de rehabilitació i remodelació. Així, a la vegada que es regula la publicitat, la col·locació d'elements d'instal·lacions sobfe les façanes o les condicions d'instal·lació de bastides, Sambé s'hi ha incorporat la recent normativa sobre la seguretat dels paraments exteriors dels edificis.
Actuacions individuals que distorsionin el cromatisme, la textura i les solucions constructives.
Mantenir les construccions en condicions de conservació, neteja, seguretat, salubritat i ornament públic.
És interessant destacar-ne alguns as| en primer lloc, que conté un marcat interès a precisar en qui recau la responsabilitat de fer el manteniment de la pell de l'edifici i a definir quins són els elements que cat mantenir (façanes, terrals, rètols, etc). En segon lloc, que una bona part de les mesures es dirigeixen cap a un plantejament conservadorisia de les condicions originals de l'edifici (obertures, colors, materials d'acabat, composició arquitectònica, rètols, etc), i s'hi proposen una sèrie de criteris d'intervenció que poden ser alterats només quan la coherència d'un projecte global ho justifiqui. En tercer lloc, que regula la col·locació de totes aquelles instal·lacions que cada cop més afecten la imatge de la ciutat (aparells d'aire condicionat, antenes, captadors solars, etc). En aquest sentit, en els projectes d'edificis de nova planta i de rehabilitació integral, obliga a preveure la preinstal·lació d'aire condicionat i de captadors d'energia solar, col·lectius o individuals, col·locats als terrats de manera que no es vegin des de! carrer. En quart lloc, s'hi prohibeixen, llevat de casos excepcionals, la col·locació de vidres reflectants a les plantes pis dels edificis i la il·luminació nocluma de façanes. I, en darrer Hoc, que dóna criteris de tractament de ies mitgeres segons siguin o no consolidades, que en alguns casos es consideraran com una nova façana.
Les bastides que s'instal·lin a les obres de nova planta o de rehabilitació integral, o a les façanes per possibilitar-ne la neteja o rehabilitació, han de ser protegides per xarxes fixades adequadament, en perfecte estat de decòrum. i amb compliment de la normativa sobre seguretat. Les bastides d'obra sobre espais d'ús públic disposaran de la preceptiva protecció en tota la seva superfície de projecció en planta fins al pla de façana, per evitar la caiguda de materials a la via pública. Aquesta safata de protecció disposarà dels sistemes de desguàs per canalització o emmagatzematge de residus. Els espais ocupats per les bastides o els seus elements de suport hauran de respectar la normativa vigent en matèria d'accessibilitat i barreres arquitectòniques, en especial del Manual de qualitat de les obres de l'Ajuntament.
La taula següent recull alguns dels aspectes regulats per l'Ordenança. Les dades que s'hi recullen permeten orientar sobre el grau de regulació de les disposicions de l'Ordenança, però caldrà recórrer al text complet per interpretar correctament cada cas, ja que el text de la taula és un resum de l'articulat. Ordenança dels usos del paisatge urbà de Barcelona. BOP núm. 146, del 19 de juny del 1999. Consultable al Centre de Documentació Josep Renart.
Ramon Graus Servei Rehabilitació i Medi Ambient A/e: serma@apabcn.es
El propietari de les tanques i les bastides d'obra i l'empresa constructora que les utilitzi han de mantenir-les en estat de decòrum i seguretat.
Ei propietari lé i obligació de mantenir la pell de l'edifici: les façanes, els terrats i les cobertes, les parets mitgeres descobertes, els rètols i la numeració dels carrers, la identificació comercial, els accessos, els espais lliures o enjardinats i les instal·lacions complementàries dels immobles, com també els portals profunds que es veuen, a través de reixes, des de la façana.
N
T
R
A L'ORDENANÇA DELS USOS DEL PAISATGE URBÀ DE LA CIUTAT DE BARCELONA (RESUM)
La utilització de vidres refleclants, ni tampoc l'avançament de la fusteria per a abastar i convertir en interior l'espai definit pels balcons i les terrasses. La col·locació dels elements lècnics d'instal·lació (aire condicionat, antenes, alarmes, plaques solars, etc.) sobre paraments de façana, miradors i balconades. La instal·lació de rètols dins la zona de restricció de l'ordenança.
Els projectes d'obra nova, remodelació, urbanització i enderroc que deixin a la vista una paret mitgera pròpia o aliena, o tinguin relació amb la visió d'una mitgera. han d'incloure l'estudi d'impacte visual i les mesures correctores per a l'homogeneïtat del conjunt. Totes les mitgeres consolidades que es vegin de ta via pública han de tenir el tractament de façanes. La fusteria, el tancament i el cancell d'un local o vestíbul en planta baixa s'han de conservar quan siguin originals.
S'admet la utilització d'un únic s de fusteria i persianes en tots els buits arquitectònics:
Quan la fusteria, el tancament o el cancell d'un local hagin estats substituïts en actuacions anteriors, es restituiran a la seva posició i cromatisme originaris.
•conservar la fusteria i tancaments previstos originalment
I La fusteria i els tancaments de tota la plan! ta baixa d'un mateix edifici han de ser I homogenis. EI projecte d'instal·lació de l'aire condicionat haurà d'atenir-se als criteris següents: J -la solució ha de ser la mateixa per a tots | els forats arquitectònics
I I I
I
-l'aparell de sortida a l'exterior de la instal·lació s'integrarà en la fusteria, sense sobresorlir del pla vertical, i s'adaptarà al disseny, material i color mitjançant reixes milars. En cap cas, no s'autoritzarà ta perforació de la façana per a la col·Iocació d'aquests aparells o conductes, ni adossar-los-hi. L'Ordenança regula la instal·lació de rètols identificadors en les posicions següents:
-rètols identificadors sobre façana, en espais expressament destinats a aquest fi
•restituir la fusteria i tancaments previstos originalment en el projecte arquitectònic en la seva posició i cromatisme originaris -obtenir llicència d'obies segons un projecte arquitectònic global. S'admet la instal·lació de lendais plegables de lona o teixit similar en els forats arquitectònics de les plantes pis d'un edifici per protegir-los del sol. Els tendals s'han de col·locar dins dels buits arquitectònics i. un cop plegats, no han d'ocultar, en cap cas, els elements decoratius de l'emmarcament. El color dels tendals ha d'adequar-se amb la gamma cromàtica present en l'arquitectura de l'edifici sobre el qual es disposin, i en tot cas, ha de ser el mateix per a tots els tendals 'edifici que es vegin simultàniament.
L'adequació de la paret a les condicions de mur exterior requereix la supressió de les instal·lacions i elements residuals i el revestiment amb materials propis de façana.
S'admet l'execució dels acabats dels terrats de manera homogènia, tractats preferentment amb rajola ceràmica fina de color natural.
S'admet l'agençament de la mitgera mitjançant tractament pictòric, arquitectònic o vegetal, amb la finalitat d'harmonitzar-la amb
S'accepten altres solucions d'acabat sempre que abastin la totalitat de la superfície o formin part d'una especial distribució projectual. En el cas d'aplicació de teles impermeables vistes, no s'admeten els acabats negres, ni xapes de protecció aluminica reíleclant o similars si no són tractades amb pintures cromàtiques adients amb l'entorn. S'admet la col·locació d'aparells de captació solar i condicionadors d'aire i els seus conductes, sempre que no malmetin o es fixin en elements o parets singulars de l'edifici, ni siguin visibles des dels espais públics immediats. S'admet la instal·lació, en els terrats d'edificis no catalogats, d'un rètol d'identificació únic corresponen! a la denominació genèrica de l'edifici, propietat de l'edifici o nom comercial de l'empresa que hi desenvolupi la seva activitat i ocupi almenys la meitat del seu sostre comercial, amb la corresponent autorització de la propietat de l'immoble.
SEGONA QUINZENA SETEMBRE 99
Activitats
I 24
Informàtica bàsica i gràfica
Informàtica aplicada Pressupostos i control econòmic d'obra amb Presto Dilluns i dimecres, del 4 al 20 d'octubre
Pressupostos i control econòmic amb TCQ 2000. Dilluns i dimecres, del 25 d'octubre al 10 de novembre
L'aplicació de programes informàtics són imprescindibles per a la consecució adequada dels treballs d'amidaments, pressupostos, certificacions i control econòmic. professors Xavier Humet, arquitecte tècnic Olga Cid. arquitecte tècnica dia i hora Dilluns i dimecres, del 4 al 20 d'oclubre, de 17 a 21 hores. preu matrícula: 46.000 PTA preu col·legiat: 35.000 PTA programa • El pressupost, document d'un projecte. Planificació del projecte. * El pressupost i la seva elaboració. t Control de costos.
En el contingut d'aquest curs es presenta el mòdul específic del programa de seguiment d'obra i planificació. professors Xavier Humet, arquitecte tècnic Olga Cid, arquítecta tècnica dia i hora Dilluns i dimecres, dei 25 d'octubre al 10 de novembre, de 17 a 21 hores. preu matricula: 46.000 PTA preu col·legiat: 35.000 PTA programa » El pressupost, document d'un projecte. Planificació del projecte.
inscripcions Servei d'informació:
Tel: 93Í
• El pressupost i la seva elaboració. • Pla de treball i seguiment econòmic
Fax 932 402 061
Planificació i control de projectes: Microsoft Project L'objectiu és aprendre a controlar, avaluar i administrar projectes amb l'ús d'aquest programa informàtic. adreçat a Aquelles persones interessades en una eina per al plantejament i planificació dels projectes, i la gestió i la seva representació gràfica. dates dels cursos • Dimarts i dijous, del 14 al 21 d'octubre, de 9 a 13 hores. • Dimarts i dijous, del 19 d'octubre, al 4 de novembre de 14.30 a 16.30 h. • Del 15 de novembre a I'1 de desembre, dilluns i dimecres, de 19 a 21 h. • Del 14 al 21 de desembre, dimarts i dijous, de 9 a 13 h. preu matrícula: 25.000 PTA preu col·legiat: 20.000 PTA
A/e: informacio@apabcn.es
Exposicions Ciutat i Fàbrica. Un recorregut pel patrimoni industrial de Barcelona Oberta fins al 8 d'octubre L'exposició que ha estat itinerant fins ara, pretén donar a conèixer part del patrimoni industrial present a la ciutat de Barcelona amb l'objectiu de mostrar el valor afegit d'aquest patrimoni com un dels components de la identitat i de la història de la ciutat. organitza Departament de Cultura. Es podrà veure a la sala d'exposicions del Col·legi, del 21 de setembre fins al 8 d'octubre, de dilluns a divendres, de 9.30 a 20 h.
Aniversari 25è aniversari de la Delegació d'Osona Vic, 21 de setembre Les activitats commemoratives del 25è aniversari de ia Delegació d'Osona comencen el 21 de setembre a les 19 hores, amb un acte presidit per l'Hble. Sr. Pere Macias, conseller de Política Territorial i Obres Públiques i per l'Excm. Sr. Jacint Codina, alcalde de Vic. L'acte tindrà lloc a la Sala de la Columna de l'Ajuntament de Vic. El programa d'activitats inclou les ex-
posicions següents: • 25 anys al servei de la comarca, íïns al 21 d'octubre al Temple Romà de Vic. • Mostra del fons d'art, estarà oberta fins al 21 d'octubre, a la delegació. organitza Delegació d'Osona PI. Major, 6 de Vic. Telèfon: 938 852 611.
Programació de cursos Octubre-desembre 1999 i Iniciació a l'Excel • Del 15 al 24 de novembre, dilluns i dimecres, de 17 a 19 h. • Del 13 al 22 de desembre, dilluns i dimecres, de 19 a 21 h. Preu matrícula: 14.000 PTA. Preu col·legiat: 10.000 PTA. • Internet • Del 13 al 18 d'octubre, dilluns i dimecres de 14.30 a 16.30 h. i Del 8 al 10 de novembre, dilluns i dimecres, de 17 a 19 h. • Dimarts, 30 de novembre de 9 a 13 h. • 21 i 23 de desembre, dimarts i dijous, de 9 a 13 h. Preu matrícula: 11.000 PTA. Preu col·legiat: 8.000 PTA. • Introducció a la informàtica Del 20 d'octubre a l'1 de desembre, dilluns i dimecres, de 19 a 21 h. Preu matricula: 40.000 PTA. Preu col·legiat: 30.000 PTA. . Iniciació al Word • Del 20 d'octubre al 3 de novembre, dilluns i dimecres, de 14.30 a 16.30 h. • Del 15 al 24 de novembre, dilluns i dimecres, de -17 a 19 h. • Del 9 al 21 de desembre, dimarts i dijous, de 19 a 21 h. Preu matrícula: 14.000 PTA. Preu col·legiat: 10.000 PTA. • Autocad I nivell Del 9 de novembre al 21 de desembre, dimarts i dijous, de 14.30 a 16.30 h. Preu matrícula: 47.000 PTA. Preu col·legiat: 36.000 PTA. • 3DStudio Max • Del 9 d'octubre a I'11 de desembre, dissabtes, de 9.30 a 13.30 h. • Del 25 d'octubre al 29 de novembre, dilluns i dimecres, de 9 a 13 h. Preu matrícula: 78.000 PTA. Preu col·legiat: 60.000 PTA. • Autocad • Del 5 d'octubre al 16 de desembre, dimarts i dijous, de 19 a 21 h. • Del 9 d'octubre a l'11 de desembre, dissabtes, de 9.30 a 13.30 h. i Del 26 d'octubre al 25 de novembre, dimarts i dijous, de 9 a 13 h. Preu matrícula: 78.000 PTA. Preu col·legiat: 60.000 PTA. • Microstation Del 5 d'octubre al 16 de desembre, dimarts i dijous, de 17 a 19 h. Preu matrícula: 78.000 PTA. Preu col·legiat: 60.000 PTA. • Word li nivell i Del 5 al 7 d'octubre, dimarts i dijous, de 9 a 13 h. • Del 8 al 17 de novembre, dilluns i dimecres, de 14.30 a 16.30 h. • Del 29 de novembre al 15 de desembre, dilluns i dimecres, de 17 a 19 h. Preu matrícula: 14.000 PTA. Preu col·legiat: 10.000 PTA. • Autocad II nivell Del 9 de novembre al 21 de desembre, dimarts i dijous, de 17 a 19 h. Preu matrícula: 47.000 PTA: Preu col·legiat: 36.000 PTA. • Iniciació a l'Autocad Del 24 de novembre al 15 de desembre, dilluns i dimecres, de 14.30 a 16.30 h. Preu matrícula: 19.500 PTA: Preu col·legiat: 15.000 PTA. • Iniciació a l'Access • Del 13 al 22 de desembre, dilluns i dimecres, de 19 a 21 h. • Del 13 al 15 de desembre, dilluns i dimecres, de 9 a 13 h. Preu matrícula: 14.000 PTA: Preu col·legiat: 10.000 PTA. • Organització del disc • Dimarts, 30 de novembre de 9 a 13 h. > Del 20 al 22 de desembre, dilluns i dimecres, del 19 al 21 h. Preu matrícula: 11.000 PTA: Preu col·legiat: 8.000 PTA. • Excel II nivell Del 29 de novembre al 20 de desembre, dilluns i dimecres de 17 a 19 h. Preu matrícula: 17.500 PTA: Preu col·legiat: 12.500 PTA Inscripcions cursos d'informàtica Servei d'Informació; Tel: 932 402 060. Fax: 932 402 061. A/e: informacio@apabcn.es Els cursos de matins tindran un descompte del 25%, excepte els de dissabtes.
Empreses I
SEGONA QUINZENA SETEMBRE 99 I
INFORMACIÓ TÈCNICA I COMERCIAL
25
Presentació de programes informàtics
ARQUIMEDES 25 i 26 d'octubre
Prestatgeria COMERCIAL: SETEMBRE 1999
ARQ+ 27 i 28 d'octubre
CYPE Ingenieros, empresa de programari AM2, farà una demostració del programa (software) per al càlcul d'estructures de ARQ+ sobre amidamenls, pressupostos, formigó i metàl·liques, presenta les no- ceritificacions i una novetat: Control de vetats del programa ARQUIMEDES d'ami- costos per a Windows. daments i pressupostos. dies, hora i lloc dies, hora I lloc Dies, 27 i 28 d'octubre al vestíbul del Dies, 25 i 26 d'octubre de 9 a 20 h, al Col·legi. vestíbul del Col·legi. informació: Tel: 932 658 282. Inlormació: Tel: 934 851 102.
El Col·legi posa a disposició de les empreses un estand per presentar els seus productes i serveis, a la planta baixa de la seu col·legial. Aquestes són les empreses que hi seran presents durant el mes de juliol:
Eco Esteba
Industms Ouímicas Uwenberg
Pèndol
Perstorp Constnjcl Phemlcals
Soc. Franclsco Ros C
Sistemes de Reforç Actiu
Edilkamin Ibérica
AlkorDraka ibèrica
Henkel Ibérica
Composan Construcción
Const desmontaMes tubulares
Mecanismos y anclajes
DIBAC, MIC i H A R M A
G e s t C o n i Tricalc
Weidmüller
Panasonic Sales Spain, SA
30 d e n o v e m b r e
18 i 19 d e novembre
Weber Broutin Cemarksa
Tractel Ibérica
ARKTEC farà demostracions personalitzades del programa d'amidaments, pressupostos, plecs de condicions i control de costos, GestCon i del programa de càlcul destructutres, Tricalc. dies, hora i lloc
Wermasi
Sodeca
CimaBox2000
Consorclo Termoarcilla
Dies. 18 i 19 de novembre a! vestíbul del Col·legi, informació: Tel: 932 652 184.
i 1 de desembre IDT 13, presentarà els programes DIBAC i HARMA en versió Windows. dies, hora i lloc Dies, 30 de novembre i 1 de desembre, al vestíbul del Col·legi, durant tot el dia. informació Tel: 932 967 880
Lamp Asfaltex Construcción
Slntel
Ibermapei
Editorial Lex Nova
Gamesystem Espafla
Intemper Espaàola
Per publicitat a L'INFORMATIU: BITMAP. Isidre Rodríguez. C/Bon Pastor, 5 08021 Barcelona. Telèfon: 932 402 057. Fax: 932 402 364. E-mail: comercial@apabcn.es
INFORMATIU
SERVEI D'INFORMACIÓ COMERCIAL
DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
En cas que vulgueu rebre informació, empleneu les dades següents:
Utilitzeu aquesta butlleta per demanar més informació sobre els productes que apareixen anunciats. Cada anunci té un número de referència que coincideix amb el número de pàgina on està inserit Encercleu els números que us interessin. L'Informatiu ho comunicarà a les empreses seleccionades i refareu directament d'aquestes la informació sol·licitada.
Nom i cognoms Empresa Adreça Població
CP:
Telèfon
4 19 35 port da
Fax:
5 20 36
7 6 22 21 37 38 contraportada
8 23 39
11A 10 26 25 41 42 40 interior portada 9 24
UB 27
12 28
13 29
14 30
15 31
16 32
17 33
interior contraportada
Un cop emplenada la butlleta, envieu-la per fax o per correu, o porteu-la personalment al Servei d'Informació del Col·legi. L'Informatiu. Son Pastor, 5.08021 Barcelona. Fax: 93 240 23 64.
18 34
Polígono Industrial de Gojain c/ Padurea, Esquina San Blas 01170 LEGUTIANO (ÀLAVA) ESPANA Tel.: 945 46 55 08 Fax: 945 46 55 70 e-mail: holtza@hotoa.es www.hotoa.es
HOLTIH emle
ingeniería, fabricación y construcción en madera laminada
CONSTRUCCIONES DEPORWAS Constructores de piscinas en honnigón proyectado Instalaciones de depuración {publicas y privadas) •i
Pisciiias prefabricadas "FAMILY" Con mas de 25 aiïos de experiència
íSÍFianas: C / Déu i Mata, 1 12, 2» 4 9 - 08029 BARCELONA - Tels.: 93 321 83 04 / 93 439 89 00
El reportatge '
PISCINA
DE
SEGONA QUINZENA SETEMBRE 99 1
GRANOLLE
27
Fascinació pels materials
Ens trobem altre cop, davant una obra de Manuel Brulleti Alfonso de Luna, tan semblant i tan diferent a la del Servei de Tecnologia Química de Tarragona, dues obres construïdes al mateix temps, amb quasi els mateixos materials i la mateixa manera d'utilitzar-los, lògicament el mateix esperit en les idees del projecte, la mateixa xemeneia... I potser degut al fet que les preexistències aquí són diferents, el resultat no és tan aconseguit.
Fitxa tècnica Dades de l'obra Nom de l'obra: Emplaçament: Promotor: Arquitectes: Arquitecte tècnic: Estructures: Instal·lacions: Constructora: Cap d'obra: Any projecte: Any construcció: Pressupost execució material: Superfície construïda:
Piscina coberta a Granollers c/Lluís Companys Ajuntament de Granollers Manuel Brullet i Alfons de Luna Josep M. Sanmarlín Manuel Arguijo, arquitecte TCA, Briz/Fumadó, enginyers OCP Lara Trujillo, arquitecta tècnica 1994 1995-1997 233.441.000 PTA 2.525 m!
I ^ 9 s tracta de la construcció d'una nova piscina coberta en un poliesportiu municiB ^ | pal de la capital del Vallès Oriental, dins d'un bonic parc, on ja hi havia una piscina coberta i una altra a l'aire lliure, a més rj'allres instal·lacions. El projecte futur consisteix en construir nous vestuaris i un bar per a la piscina a l'aire lliure i la reforma de l'antiga piscina coberta i dels vestuaris. La nova construcció es fa annexa a l'edificació existent (dos volums en íorma de L, de maó visi, no gaire atractius), a través d'un vestíbul amb accés des del parc que els connecta i un passadís que relaciona les piscines, reorganitzant totes les comunicacions entre les diferents prestacions del complex i el parc. L'edifici afegit potencia el caràcter singular de la instal·lació, i ho aconsegueix amb una arquitectura amable i no exhibicionista. L'edificació nova es conforma com un volum quasi exempl compost per un cos principal, el de fa piscina pròpiament dita, i els serveis i espais de connexió amb una volumetria diferent. La manera d'organitzar ía piscina correspon a la tipologia utilitzada en els darrers quinze anys, situant els vestuaris sota les grades per al públic, al mateix nivell que el vas de la piscina, i la sala de màquines i instal·lacions, a la planta soterrani. És la secció transversal de l'edifici la que resumeix, segons la meva opinió, els encerts del projecte. D'una banda, el cos de la piscina es situa amb l'eix longitudinal en sentit est-oest, unificant el volum amb una coberta corba que s'obre al sud amb un mur cortina i es tanca a la façana nord, deixant una obertura seguida que permet veure el
I SEGONA QUINZENA SETEMBRE 99
parc a l'usuari de la piscina. Trobo molí adequat el caràcter dinàmic que imprimeix la forma de la coberta en relació amb l'activitat de la instal·lació i la proporció en la configuració de l'espai, tenint en compte, a més, la despesa de consum de climatització del volum d'aire de la piscina. Els vestuaris es col·loquen en part sota les grades i la seva coberta plana actua com a lloc d'expansió i via d'evacuació del públic, així com d'accés per al manteniment del mur cortina. El llarg passadís es perllonga per l'exterior i, com la resla dels volums, trasllueix la seva secció. La planta soterrani és diàfana i acull les instal·lacions. El vas de la piscina descansa sobre pilars, cosa que facilita el manteniment i control. A més, s'han col·locat trapes per a la recollida dels andarivells. Aquí, igual que a l'obra de Tarragona, destaca la cura posada en el control de la il·luminació natural. I això no solament es potencia en el cos de la piscina. Així, tant en el vestíbul com en els passadissos i els vestuaris, es construeixen lluemaris continus. En ei vestíbul de doble altura, el liuernari banya un mur de formigó vist. Al passadís, el lluernari es situa en la trobada amb l'edificació existent, il·luminant un parament de taquilles folrat amb fusta. Als vestuaris, un pany envidraí vertical il·lumina una llosa inclinada que reflecteix la llum. Aquesta llosa inclinada que conforma el lluernari dels vestuaris aconsegueix el propòsit d'amagar parí de la façana de l'edifici existent.
Formigó, fusta i coure L'estructura del nou edifici es compon majoritàriament de pilars, murs i lloses de formigó
armat vist, realitzats amb encofrats fenòlics. En la construcció del vas de la piscina s'ha fet servir formigó hidrofugat. La resta del formigó no té un tractament especial. L'estructura de la coberta corba del cos principal de la piscina s'ha realitzat amb bigues de fusta laminada encolada de secció variable, recolzades en pilars de formigó, a la cara nord, i en pilars metàl·lics de perfils HEB, a la cara sud. Aquestes bigues són d'una sola peça, encara que, possiblement per la seva dimensió i pel problema del transport, s'han tallat en el punt de recolzament sobre els pilars de formigó. La trobada es fa mitjançant una ànima metàl·lica amb folres de fusta laminada i una base de pletines en el contacte amb el formigó. La fusta porta tractament hidròfug, insecticida i antifungicida. L'estructura queda travada a les crugies extremes i reforçada amb lornapuntes de fusta. El material de cobriment que s'ha utilitzat tant en !a coberta com en les façanes és el coure, en planxes de 0,6 mm sense prepaiinar. Excel·lent material, durable i estanc, sense manteniment i idoni per a la forma corba de la coberta. Caldrà esperar el pas del temps perquè la incidència de l'aigua i les condicions atmosfèriques en les diferents exposicions iguali la pàtina, en concordança amb la voluntat d'unificació del volum. En la coberta, les planxes de coure s'han col·locat a junta alçada, mitjançant retenidors i doblat sobre paper Kraft i pannells sandvitx encadellats de placa acústica Heraklit a l'interior, aïllament tèrmic i contraxapat fenòlic a l'exterior suportats amb corretges de fusta laminada. Aquesta mateixa solució s'aplica a les façanes est i oest, collant els panells a peus drets de fusta laminada que es recolzen mitjançant una pletina metàl·lica en els murs de formigó.
—i El reportatge \'
SEGONA QUINZENA SETEMBRE 99
PISCINA
Tots la ferramenta de l'estructura de la coberta i les façanes és d'acer galvanitzat. El tipus d'estructura utilitzat és el que té un millor comportament davant els problemes d'humitat i els vapors corrosius de l'ambient de les piscines cobertes, on l'ús de bigues de fusta laminada encolada ha augmentat en els darrers anys. Als avantatges de lleugeresa i consecució de grans llums s'hi afegeix un millor comportament acústic, tèrmic i un baix manteniment. En aquest cas destaca, a més, la coherència del sistema constructiu amb la qualitat espacial projectada. S'ha posat una cura especial en la resolució dels possibles problemes de condensacions. Així, mentre que en la coberta queda resolt amb la continuïtat dels panells sandvitx i la capa de paper Kraft, s'han col·locat les reixetes d'impulsió de climatització al llarg de les obertures d'envídramení amb cambra a nord i a sud, essent aquesta darrera un mur cortina de perfil d'alumini amb trencament de pont tèrmic sobre estructura gaivanitzada.
Durabilitat, higiene i resistència Quant als materials d'acabat, s'han escollit en funció de criteris de durabilitat, facilitat de neteja i resistència als vapors de clor lliures en l'ambient de la piscina. I, excepte els particulars d'aquesta activitat, alguns són els mateixos que en l'anomenada obra de Tarragona. Així, el paviment del vestíbul, els passadissos i les graderies és de peces de terratzo que en alguns punts s'aplica en els revestiments de parets. Les taquilles són de contraxapat de fusta, material utilitzat en el revestiment de la resta dels murs del passadís i part dels del vestíbul, amb rodapeus de terratzo. La major part dels murs í lloses de
formigó queda vist, amb fals sostre en una part dels vestuaris. En la platja de la piscina i els vestuaris s'ha fet servir paviment de gres antilliscant i resistent de Kiinker Sire, amb borada especial la qualitat d'acabat del qual no és al nivell de la resta. Els murs de formigó del recinte de la piscina s'han doblat amb obra, revestit amb el mateix gres, així com les particions interiors dels vestuaris i les dutxes comunes. El vas de la piscina és enrajolat amb peces blaves i negres. Els seients de les graderies s'han fet amb llistons de fusta barnissada sobre mènsules metàl·liques. Les baranes són de vidre amb passamà d'acer inoxidable. Curiosament, és aquest darrer material, utilitzat en ferramentes de portes, penjadors i baranes, el que pitjor resisteix l'ambient corrosiu de la piscina, 63'haura col·locat el 316, el més recomanable per aquest ambients?. Un estudi de la Diputació de Barcelona sobre les piscines cobertes diu que, factors d'intens ús i desgast, dificultats de manteniment, i condicions ambientals exigents, entre d'altres, fan que la vida útil mitjana d'una piscina no sigui superior a 15 anys. Esperem que no sigui així en aquest cas i que el pas del temps doni la pàtina que es vol donar a la coberta i a les façanes, i reforci encara més la integració a l'entorn. •
Gabriela Schon A/e: informatiu@apabcn.es
I SEGONA QUINZENA SETEMBRE 99
-\ El reportatge f-
I 30
PISCINA
DE
GRANOLLERS
Planta general
Plànol de situació
El projecte
B
ins d'un parc esportiu, al costat de dues piscines i un gimnàs, s'havia de construir una piscina coberta. El nostre projecte reorganitza les circulacions de tot el conjunt. Proposem l'accés principal a través del magnífic parc, deixant com a accés secundari a l'accés existent, des del carrer. Un hall cobert, tangent a la nova piscina, dóna accés i ordena les circulacions de toí el conjunt. La nova piscina no forma un sol bloc amb les construccions ja existents, per evitar un edílici massa voluminós. Preferim una juxtaposició entre el nou i el vell edifici, que
volumètricament dóna un conjunt més amable í integrat al parc i i a les piscines exteriors. La piscina coberta està orientada longitudinaiment cap al sud, per obtenir una il·luminació òptima i disminuir al màxim les despeses energètiques de condicionament ambiental. La coberta corva de la piscina s'inclina de sud a nord, per possibilitar aquesl gran finestral a sud. A ÍOI S
'
Ar
)) **e i - l l n a 1uitecte
Secció transversal
I
HE1 reportatge h
P1SCIN A OE G R A N O L L E R S
SEGONA QUINZENA SETEMBRE 99 |
Integrar el conjunt | ^ I projecte de nova piscina té el seu origen en el concurs d'idees convocat per H H l'Ajuntament de Granollers. L'obra acabada manifesta amb escreix les virtuts que ja desprenia inicialment el projecte. A partir d'un plantejament senzill, que no vol dir simple, s'aconsegueix una gran riquesa de resultats. La juxtaposició esdevé integració amb els edificis existents i al mateix íemps pauta per a la seva posterior rehabilitació. El nou accés a les piscines a través del parc fa que aquest millori la seva condició. La nova piscina s'integra en el parc, el captura. L'aigua i la gespa al mateix nivell fan que el límit entre l'interior i l'exterior sigui confús. El vidre que els separa desapareix. La coberta, quasi l'únic element visible a l'exterior, ordena les visuals i la llum.
No hi ha finestres, hi ha interseccions, plans que no es troben. Pocs materials: formigó, fusta, vidre... emprats amb precisió. Cal destacar l'esforç de totes les parts en la recerca de materials i la seva aplicació. En resum, es tracta d'un edifici senzill, directe, de grans trels conceptuals. Dels bons. •
Mateu Aregay Arquitecte municipal de l'Ajuntament de Granollers
Una instal·lació moderna i càlida I l l I que a priori es pot interpretar com un projecte que sobrepassa les estrictes ^ m necessitats funcionals d'una piscina, es converteix, una vegada analitzat detingudament, en una instal·lació que resol els problemes d'orientació i ubicació que té el seu entorn. La utilització de materials nobles com la fusta en estructura i revestiments, o el coure com a impermeabilització, proporciona una durabilitat que descarta la idea de què la seva utilització tingui la finalitat de mera ostentació. Sempre és un encert saber conjugar estètica amb funcionalitat en una instal·lació municipal, que a més a més havia estat reclam de la ciutat després de molts anys en què l'ampliació de làmina d'aigua era imprescindible. Un bon equip d'obra guiat per una direcció eficient i una empresa que, invertint en les obres, fan possible la iniciativa d'un municipi com Granollers, i dóna com a fruit una instal·lació moderna i càlida. I
U n Trujillo Arqm'tecta tècnica Cap d'obra
Tenim les millors ofertes d'aparells topogràfics
OFERTA 21.250,-pte -
Compatible amb AutoCAD {DXF 2D/3D) Entorn Windows Corbes de nivell amb susvioat Cúbica ei ó per transversals Plànols de planta/longit/transv Curs formació (6 h) Suport. 3 mesos gratuït
OFERTA 149.000,- ptes.
- Amtdador lineal. - SCALE MASTER • 40 escales opcionals preprogramades - I escala per programació pròpia
- Hodòmetre de precisió - Perímetre de la roda I m. - Mànec plegable, fre i suport per a mantenir-lo dret. amb bossa de transport. - Pes 17 kg.
^ H OFERTA 18.700,- ptes. ^ H OFERTA 23.000,- ptes.
Balmes. núm. 6 - Tel. (93) 302 20 45 - 08007 BARCELONA
5
e
SEGONA QUINZENA SETEMBRE 9
-I El reportatge \-
El cost d'una piscina
Q
arlar d'aquesta obra i no fer-ne esment de manera clara i directa del seu principal protagonista seria, amb tota seguretat, una veritable falta de respecte. Per tant, parlem d'aigua, involucrada això sí, amb la temàtica que més ens motiva en aquesta secció, els costos.
A preu de gran superfície i en envàs de 5 L, el litre d'aigua costarà unes 29,80 Pis (0,18 Eur}. Asseguts en una taula d'un bon restaurant podem pagar per un litre d'aigua, íresca això sí, de 135 a 250 PTA (de 0,75 a 1,50 Eur). L'aigua freda de consum domèstic, sense tenir en compte els cànons del rebut, ens costarà unes 0,05368 PTA el litre, amb una pesseta 18,8 L (0,0003 Eur, amb un euro 3.099,59 L). L'aigua que ara ens ocupa ai moment de la licitació es valorava a 443,25 PTA/L (2,66 Eur), es va adjudicar per un import de 420,64 PTA/L (2,53 Eur), i finalment un cop depurada, climatitzada i instal·lada còmodament ha tingut un cost de 469 PTA/L (2,82 Eur). En tots els casos impostos inclosos. Les comparacions són odioses, diuen, i aquesta potser ho sigui molt, però si més no, és curiosa. També podem afegir que el cost de la làmina d'aigua en aquest cas és de 613.002 PTA (3.684,22 Eur} de C.E.M. I de 846.188 PTA (5.085,69 Eur) IVA inciòs. Ara, si ens demanaven el cost d'una piscina, només ens caldrà preguntar de quines dimensions la vol el client i amb unes senzilles operacions matemàtiques i amb l'aplicació dels coeficients corredors corresponents, li podrem avançar quant s'haurà de gastar, sempre, això sí, per una instal·lació de característiques similars a la que estem estudiant. Si analitzem el resum dels cinc grans capítols en què hem estructurat el cost de l'obra observem un percentatge molt elevat a l'apartat de l'estructura, que sense tenir a les nostres mans més dades que les que aquí s'exposen, ens fa pensar que és
la fusta laminada la que ho produeix. En un altre tipus d'obres potser no tindria massa justificació, en aquesta i pensant en la durabilítal i manteniment, ens sembla un bon encert. També l'apartat de cobertes representa un percentatge molt elevat. Pensem que aquest capítol inclou també part de les façanes en tenir el mateix tractament de coure. Solament cal que el coure prengui aquell to verdós que arrodoniria la imatge final, i que ens consta, tant desiijen els autors del projecte. •
Xavier Aumedes A/e: aumedex@apabcn.ictnet.es
El cost d'execució material final, es resumeix al quadre d'estudi econòmic. La repercussió del cost per m1 de cada concepte és per a la totalitat de la superfície construïda, que en aquest cas és de 2.525 M : . E! volum de la piscina és de 727.000 L. La superfície de la làmina d'aigua és de 403 m ! .
Obra nova, Reformes, Rehabilitació ? gm Els tancaments d'alumini i PVC son una solució immillorable, (/ Millor aïllament tèrmic _ i acústic _^_ /
Major durabilitat
/ / Menor manteniment
Clra.N-ll,Km.711
17458 FORNELLS DE LA SELVA (Girona) Tel.972476127
I fax.972476251
SEGONA QUINZENA SETEMBHE 99
HE1 reportatge h
33
ESTUDI ECONÒMIC Cost M : PTA
Total MPTA
PEM LICITACIÓ BAIXA CONCUHS
92.451 4.715
233,44 11,91
PEM ADJUDICACIÓ LIQUIDACIÓ
87.736 10.107
221,53 25,52
PEM LIQUIDACIÓ DD GG + Bl 19%
97.844 18.590
TOTAL VA 16% TOTAL cost obra DIFERÈNCIA icilació i liquidació
%
Cost M Euros
!
RESUM FINAL
COST FINAL PESSETES
COST FINAL EUROS
Total Euros
Cost M' Ptes
Cost M> Euros
5,10
555,64 28,35
1.403.003 71.581
11,52
527,30 60.74
1.331.422 153.378
247,05 46,94
588,04 111,73
1.484.800 282.115
116.434 18.629
293,99 47,04
699,77 111,96
1.766.915 282.706
135.063
341,03
811,74
2.049.632
5.390
13,61
32,40
81.798
5,83
Total Milions
%
Total Euros
ESTRUCTURA Acondicionament i enderrocs Moviment de terres Fonaments Estructura
221 1.132 1.715 26.634
0,56 2,86 4,33 67,25
0,21 1,10 1,66 25,83
1,33 6,80 10,31 160,07
3.355 17.180 26.033 404.188
TOTAL
29.703
75,00
28,81
178,52
450.756
TANCAMENTS 1 COBERTES Exteriors interiors Cobertes
1.941 1.724 10.759
4,90 4,35 27,17
1,88 1,67 10,44
11,67 10,36 64,66
29.457 26.168 163.276
TOTAL
14.425
36,42
13,99
442,40
218.901
8.633 7.694 4.898
21,80 19,43 12,37
8,37 7,46 4,75
51,88 46,24 29,44
131.005 116.767 74.334
21.225
53,59
20,59
127,57
322.106
1.206 Evacuació Ins. Generals 6.321 Extracció gasos i fums 832 Ajuts de paleta 79 Depuració 3.046 Acondicionament 1.008 instal·lacions Preses i subm. instal·lacions 1.664 11.372 Calefacció Ins. Transport 808 418 Megafonia
3,04 15,96 2,10 0,20 7,69
1,17 6,13 0,81 0,08 2,95
7,25 37,99 5,00 0,48 18,31
18.298 95.929 12.628 1.202 46.222
2,54
0,98
6,06
15.290
4,20 28,71 2,04 1,05
1,61 11,03 0,78 0,41
10,00 68,35 4,86 2,51
25.255 172.576 12.261 6.338
TOTAL
26.753
67,55
25,95
160,79
1.102 5.531 183 2.894 1.279
2,78 13.97 0,46 7,31 3,23
1,07 5,37 0,18 2,81 1.24
6,62 33,24 1,10 17,40 7,69
16.721 83.939 2.774 43.924 19.411
10.989
27,75
10,66
66,05
166.769
103.095
260,32
100,00
975,32
1.564.529
ACABATS Exteriors Interiors Paviment base TOTAL INSTAL·LACIONS
DIVERSOS Varis Equipament fix Jardineria Contradictoris Liquidació TOTAL
TOTALCEM
405.998 mm
B
SEGONA QUINZENA SETEMBRE 99
Empreses PISCINES
34
I
Aplicacions de l'ozó Tractament de piscines
Cada vegada amb més freqüència, ens trobem amb nous tractaments de desinfecció basats en l'aplicació de l'ozó. Tots aquests es basen en la seva capacitat per actuar com un enèrgic
oxidant. Aquesta característica permet transformar totes les substàncies orgàniques, incloses bactèries i virus, en productes molt més simples que poden arribar fins i tot a l'anhídric carbònic i a l'aigua. El clor - hipoclorit és el principal agent utilitzat fins ara per a la desinfecció de l'aigua en piscines. Es pot utilitzar en forma de clor gas, en forma de dissolució d'hipoclorit o bé, per a piscines petites en forma de derivats clorats, principalment àcid dt
i triclorisocianúric. En la seva aplicació cal destacar, en primer lloc. que la seva activitat depèn de manera molt significativa del valor del pH de l'aigua. Per una altra banda, presenta una bona eficàcia contra la majoria de bactèries però la seva capacitat virulenta és limitada i requereix generalment d'un temps de contacte prolongat. Així mateix, el temps d'aplicació necessari per aconseguir l'efecte de potabiützació desitjat oscil·la entre els 20 i els 45
minuts i amb la matèria orgànica existent forma derivats organohalogenats i trihalometans, els quals estan considerats com a tòxics i cancerigens. A pesar de les deficiències que presenta el tractament amb aquest tipus de profuetes, hi ha un factor econòmic que el converteix en el més utilitzat actualment. Característiques de l'ozó L'ozó és un gas incolor, d'una olor característica, formal per ires àtoms d'oxigen (03). L"ozó és molt inestable i es descompon produint oxigen en una reacció inversa a la de la seva formació, motiu pel qual aquest gas no pot emmagatzemar-se ni transportar-se i s'ha de generar en el mateix lloc de la seva aplicació. L'ozó es produeix en quantitats suficients per a la desinfecció de l'aigua en un tub anomenat ozonhzador compost bàsicament de dos elèctrodes separats per un aïllant formant l'estructura d'un condensador que s'alimenta amb un correm altern d'elevada tensió, al voltant dels 10.000 o 15.000 volts. En alguns generadors d'ozó se substitueix l'aire d'entrada per oxigen pur. Pel que fa a la seva capacitat bactericida i virulenta, l'ozó és un poderós oxidant que no solament destrueix bactèries sinó que el seu camp d'actuacíó s'amplia també fins als virus i tot això en temps de contacte relativament petits que oscil·len entre els 3 i els 5 minuts. Per una altra banda, les seves reaccions d'oxidació no depenen de manera significativa de petites variacions de pH i els productes de reacció que forma amb la matèria orgànica són mol·lècules molt més simples que els seus precursors, i en la seva major part resten retingudes pels filtres de carboni actiu que s'utilitzen per eliminar l'ozó residual. Es important la utilització de dosis d'ozó al voltant dels 0.4 mg/1 (com tenen en compte ja la majoria de normes en les diverses autonomies) ja que, per a dosis inferiors, la seva capacitat d'acció serà limitada i s'obtindran molts més subproductes de reacció. Així mateix, també cal destacar que l'ozó és una mol-lècula amb una gran activitat, per la qual cosa, una vegada acomplerta la seva runció ha de ser eliminada de l'aigua abans de ser enviada a piscina. •
Jorge Marco Gratacòs CILIT, SA Enginyer químic 1QS
GUIA
D'EMPRESES
ESTRUCTURES
SERVEIS
FUSTERIA Q
Alsina
I Pellaires, 28 I 08019 BARCELONA 1 Tels. 93 307 29 33 t 93 307 26 92
SOLUCIONS EN ENCOFRATS ENCOFRADOS J. ALSINA, S A Pol. Ind. Pla d'en CoJL Camí de Fonl Freda s ï i 08110 Montcada y Reixac (Barcelona) TeL (93) 575 30 00 Fa» (93) 564 70 59
I
FRAPONT CONSTRUCCIONS
EN FUSTA PAV1NDUS.S.A.
- ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES FIJAS Y MÓVILES
PAVIMENTS DE FORMIGÓ
TERilATZOS
tr/ C u W d'Asunción, 32 • PoTqon béiiim
fel /53J J4Í9I 50'» FiS, p3l 346
ALUMINOSI
Cabarrtí
M BT
Germans
RALES DE PAV1MENTACION
Morters sense retracció. Rehabilitació
* Pavimontoi md^iríale^
I Ctra. Torre Romeu, s/n -08202 SABAOELL j •tel. 726 19 11 «fax 726 07 61
AÏLLANTS
CONSTRUCCIÓ - REHABILITACIÓ 50O.000 m- de
Avgda.dc laGrarwia. 179
C/Con Masacta nD 5- O8Í9> HIPOU TELyF Üt;93S60O)7B
ELECTRICITAT
simon
REHABIUIS.L.
MATERIAL ELÉCTRICO
-ET
•
ILUMINACION
Diputaciòn, 390 - 392 Telefono |93| 2óS 16 í Fo, (93) 232 77 53 - 08013 Barcelona
TeL (93) 261 63 00 / FIJC (93) 261 63 20
08908 LHospitalei de Llobregat (Barcelona)
I _ I I
do horm^An-
tos utampados.
BIGA EXTENSIBLE PERA REHABILITACIÓ
REHABILITACIÓ j j
U «3
CONTÍHUOS
Plaça Teluan. 1 l e i . ! • 08010 Barcelona Tel. Z55 09 39 f a i . 2 6 5 2 2 7 6
08030 BamSana
l CATALANA,S.A.
TRACTATS
AUTOANIVELLADORS I MORTERS DE RESIN!
FUSTERIA D'OBRA I PER A DECORACIÓ
SERVEIS CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA
REFORUAS IMPERMEABILIZAClONES ALUMINOSIS REFUERZOS ESTRUCTURALES
CEINCO, S.L.U.
qERCASfl,
Tel.: 93 663 02 11 Fax: 93 663 01 31 % Canviem N-ll Km. 600 Nau 6 IO PALLEJÀ (Barcdona)
CON5TRUCCIONES DESDE 1923
fAANSO, 11 5= A • TcJ. (93) AZ6 98 98 (3 lineos) Ftw (93) 422 9d 13 • 08015 Barcelona
Vidrieras emplomadas
PAVIMENTS
Restauraciones
'AVI.MENTS INDUSTRIALS DK KORMIGO I ASFALT, T E R R E S DE RESINES I PINTURES ESPECIALS
Grabados al àcido
FERROS j|enet>è£í S.L.
c/Padillo, 240 • 7e/. t?3}*5à 14 53 Fm 1931436 72 $5 -08013 Bc.rc.fcra
. Vidrieras en hormigón
Assistència Tècnica i C o n t r o l de Q u a ü l a i a t o l tipus d'obres
_EXTRAFORT_ COL KD. FONT DEL RADIUM. DL'RAN I REINALS. 2S OSJOO GRANOLLERS TEL I93l S6l 67 30 FAX. S49 2i >S
Tel.: 937 31 54 46 d. Arits. 57, Nio P - FoL Ini. CID Pinltadi - OS22! Ttmsa
PREFABRICATS La solució a l'aluminosis
LABORATORI DE CONTROL
NOUíBAU
Fem el terra bo segons DIN ISO 9002
Prefabricados de Hormigón. S.A.
ESTUDIS GEOTÉCNICS
El sistema de renovació de sostres s de Reloo; Adhj. sj.
ESTUDIS DE PATOLOGIA Tel.: 93*796 41 22
ALUCOBONP DIBOND ALUCORJ fachadas ligeras de aíumnío
ASSAIG SONIC DE PILOTS
Recobriments pera sòls Industrials Oficina tècnica amb experiència en aixecaments, contml i seguiment d'obra, replantejaments, parcel·lacions i As-BuilL
C L A S S I F I C A C I Ó
GEOTÈCNIA, MICROPILOTS,ANCORATGB. HLOROGEOLOGIA, MEDI AMBIENT. Rjmon Screiguer IVh 9, blixoi TeL i Fix (977) 792783 - 43BS0 CAMBRILS Major do Simi. 2. E° 3* TiLlfM(9O9)33< 332 - 0S0J7 BARCELONA
Reparació làdi de forats i esquerdes Av- Sani Julià, 206, nau 7. Pol. indusinal Congost 0&400 GranoOers TeJ:93W9S7 00/93 849 54 75 Fax: 33 649 5416
D ' E M P R E S E S
I
SERVEIS
ESTRUCTURES
AÏLLANTS
ELECTRICITAT
Elements per a estructures, sostres i cober-
Aïllaments, impermeabilització i recobri-
Electricitat i il·luminació
tes. Productes bàsics. Matèries primeres
PREFABRICATS
REVESTIMENTS
INFORMÀTICA
Prelabricació i construcció industrialitzada
Paviments i revestiments
Informàtica aplicada a la construcció
FUSTERIA
REHABILITACIÓ
SERVEIS
Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica
Rehabilitació integral
Serveis aplicats a la construcció
LJPC p R °G R A M A REHABILITACIÓ I MANTENIMENT D'EDIFICIS 1
(
Els objectius fonamentals d'aquest programa són formar especialistes en aquest camp amb els aspectes següents: coneixements de la legislació aplicada, gestió d'actuacions i programes, sensibilització vers el patrimoni existents i les diverses formes d'intervenció. Història de la construcció i l'arqueologia urbana. Diagnosi prèvia, metodologies d'actuacions i possibilitats en l'aplicació de proves de laboratori o assaigs no destructius, patologies que representin diferents materials i elements constructius, tècniques de reparació, reforç actuals i tradicionals i manteniments d'edificis.
coordinació Vicenç Gilbert Professor titular del Departament de Construccions Arquitectòniques II i subdirector d'Inlraestructures i Recursos a l'EUPB.
• Hores leclives: 450 - Nivell d'admissió: titulació universitària - Titulació: superat el màster i la tesina, s'obtindrà el títol de màster atorgat pel rector de la UPC. Realització: octubre 1999 a juny 2000 ' Horari :divendres de 16 a 21 h dissabtes de 9 a 14 h
A qui s'adreça Arquitectes i arquitectes tècnics.
direcció Francesc de Paula Jordana Professor del Departament de [ Construccions Arquitectòniques II. Di[ rector de l'EUPB. Francisco Javier Uovera Catedràtic i director del Departament d'Organització d'Empreses de la UPC.
RAMA
MASTER
Departament d'Organilzaciò <f Empreses Av. Gregorio Maranon 44-50, 3' planta
DIRECCIÓ I ORGANITZACIÓ D'EMPRESSES DE LA CONSTRUCCIÓ coordinació Amb aquest màster es pretén donar resposta a unes necessitats existents, tant des de l'òptica de les empreses catalanes dedicades a la construcció com de la formació especialitzada per tal que els tècnics interessats puguin adquirir els coneixemenls relatius a la direcció i organització d'empreses de la construcció. El màster s'impartirà en un curs que s'ha estructurat en àrees comunes a l'empresa en general i a empreses de construcció i una formació especialitzada en el curs en si mateix.
direcció Francisco Javier Uovera Catedràtic i director del Departament d'Organització d'Empreses de la UPC. Francesc Solé Catedràtic del Departament d'Organització d'Empreses de la UPC.
Amb aquesl màster es pretén donar resposta a unes necessitats existents, obtenint coneixements sobre: disseny, organització i execució d'estratègies generals de prevenció de l'empresa. Avaluació de riscos. Interprelació no automàtica d'edicions de plans de riscos laborals. Planificació de programes preventius de control i coordinació i actuacions de vigilància i salut de treball.
Federico Fernàndez. Investigador del Dept. de Projectes de la UPC Jaume Guixà. Arquitecte tècnic llicenciat en dret, catedràtic del Dept. d'Organització d'Empreses Josep Uuis Pedragosa. Enginyer industrial, inspector de treball i professor del Dept. d'Organització d'Empreses Pedró Rodríguez. Dr. enginyer industrial, Dr. en psicologia. Professor titular del Dept. d'Organització d'Empreses de la UPC.
a qui s'adreça j Diplomats i llicenciats universitaris • : : : ' '.
. Hores lectives: 450 . Nivell d'admissió: titulació . Titulació: superat el màster I la tesina, s'obtindrà el títol de màster atorgat pel rector de la UPC. . Preinscripció: setembre 1999 . Realització: oclubre 1999 a juny 2000 .Horari: divendres de 16 a 21 h dissabtes de 9 a 14 h . Aules: Edifici de l'Illa Diagonal Winterthur
patrocinador
PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS ( nivell superior) ataj·ciliu
Jordi Vilajosana Advocat i aparellador. Catedràtic del Departament d'Organització d'Empreses de la UPC. Pedró López Director de Guinovart -OSSA
a aui s'adreça Enginyers, arquitectes i arquitectes tècnics
IGRAMA
MASTER
I I ;' ' I ; i i ;
MASTER
direcció Francisco Javier Uovera. Catedràtic i director del Departament d'Organització d'Empreses de ta UPC. José Luis Fuenles. Enginyer industrial. Cap de la Inspecció de Treball de Barcelona. Professor del Departament d'Organització d'Empreses de la UPC.
! coordinació 1 Jaume Abat. Enginyer tècnic en electricitat Diplomat en ciències empresarials i Inspector de Treball. Antoni Albesa. Llicenciat en ciències químiques. Tècnic superior de l'Institut de Seguretat i Salut laboral. Inspector de Treball. Manel Basetga. Llicenciat en mediana
Hores lectives: 600 - Nivell d'admissió: titulació universitària • Titulació: superat el màster i la tesina, s'obtindrà el títol de màster atorgat pel rector de la UPC i el Dept. de Treball. • Preinscripció: setembre 1999 • Realització: octubre 1999 a juny 2000 • Horari: divendres de 16 a 21 h
MASTER
VALORACIÓ DE BÉNS I TAXACIÓ DE DANYS L'objectiu del programa és la formació de professionals qualificats en els camps de peritatge expressats, als quals es pretén dotar de coneixaments teòrics i pràctics suficients per a la seva aplicació en l'exercici professional.
direcció Francisco Javier Uovera Catedràtic i director del Departament d'Organització d'Empreses de la UPC. patrocinador Winterthur
- Hores lectives: 450 - Nivell d'admissió: titulació
i la tesina, s'obtindrà el títol de màster atorgat pel rector de la UPC - Límit de places: 30 • Preinscripció: setembre 1999 - Realització: octubre 1999 a juny 2000 •Horari:divendresde16a21 h dissabtes de 9 a 14 h - Aules: edifici l'Illa Diagonal Winterthur Diagonal 569, 3a planta
Depar . . = r Av. Gregorio Mararïon 44-50,3' planta ÜB034 Barcelona tel: 934 016 279 81 [Uaria F
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
E O
'5 IB .2
u
e a>
2 V)
s.
POSTGRAU EN COMUNICACIONS A L'EDIFICACIÓ (III Edició) Programa Telefonia bàsica/Projecte ICT/Teiemàtica/Disseny de cablejat/Xarxes TVAfideoporters/Alarmes A qui s'adreça Arquitectes, arquitectes tècnics, enginyers industrials, enginyers tècnics industrials, ingenyers de telecomunicacions. Direcció: Benet Meca. Arquitecte Tècnic. Dep. Expressió Gràfica Arquit. II UPC Enric Capdevila. Arquitecte Tècnic. Dep. Construc. Arquit. II UPC Luís Matías. Arquitecte Tècnic. Informació general Durada: 81 hores Realització: 3 novembre 1999 íins 31 gener 2000 Horari: dilluns, dimecres i divendres de 19 a 22 h. Preu: 100.000 ptes.
« § .5"
JORNADES TÈCNIQUES sobre INSTAL·LACIONS (V Edició) deí 22 de maig al 8 de juny del 2000 Direcció: W
£• ,Q ^ yj
Benet Meca. Arquitecte Tècnic. Dep. Expressió Gràfica Arquit. II UPC Enric Capdevila. Arquitecte Tècnic. Dep. Construc. Arquit. II UPC
® Q C Q «•»
Entitats patrocinadores ACISA-DAIKIN, ACÚSTICA INTEGRAL, ACKERMANN BOMBAS ITUR CABLE I TELEVISIÓ DE CATALUNYA, CHAFFOTEAUX ET MAURY IBÉRICA, CARRIER ESPANA, EUNEA MERLIN GERIN, GAS NATURAL SDG GROHE ESPANA, IBM, INSTAL PROGRAM, ITALSAN LEGRAND ESPANOLA, LUMELCO, MITSUBISHI, ELECTRIC EUROPE BV, NOTIFIER ESPANA, ORAS GMBH, PANASONIC, POLIGLAS, ROBERT BOSCH ESPANA -JUNKERS-, SIMÓN, SAUNIER DUVAL DICOSA, TELEFÓNICA DE ESPANA, TOP CABLE, UNEX-APARELLAJE ELÉCTRICO, VAILLANT, WORMALD MATHER+PLATT ESPANA.
S W
Observacions: tots els inscrits als Programes de Postgrau Instal·lacions en Edificis i Instal·lacions de Comunicació a l'Edificació podran assistir a les jornades tècniques de forma gratuïta.
POSTGRAU EN INSTAL·LACIONS EN EDIFICIS (VIII Edició) ü
Programa Fontaneria/Gas/Electricitat i il·luminació/lriçéndis/Condicionament tèrmic: calefacció i aire/telecomunicacions/projecte d'instal·lacions A qui s'adreça Arquitectes, arquitectes tècnics, enginyers industrials i enginyers tècnics industrials.
HM
s i. O 03 O
u.
•8 2 s>
I
Direcció: Benet Meca. Arquitecte Tècnic. Dep. Expressió Gràfica Arquit. II UPC Enric Capdevila. Arquitecte Tècnic. Dep. Construc. Arquit. II UPC Informació general Durada: 117 hores Realització: 7 febrer al 19 maig 2000 Horari: dilluns, dimecres i divendres de 19 a 22 h. Preu: 150.000 ptes.
PROGRAMA DE FORMACIÓ EN ESTRUCTURES ARQUITECTÒNIQUES MÀSTER ESTRUCTURES ARQUITECTÒNIQUES Direcció: Francesc L. Almansa. Dr. Enginyer de Camins Fernando Purroy. Arquitecte Dep. Estructures a i'Arquitectura UPC Informació general Durada: 540 hores Realització: 18 octubre 1999 fins 15 juiiol 2001 Horari: dilluns i/o dimecres de 15,30 a 21,30 hores. Preu: 800.000 ptes. MÀSTER EN DISSENY I RESTAURACIÓ D'ESTRUCTURES ARQU[TECTÒNIQUES Direcció: Caries Buxadé. Catedràtic Dep. d'Estructures a l'Arquitectura UPC • Informació general "" -'~™~-^ Durada: 460 hores Realització: 5 octubre 1999 fins 26 juny 2001
':zr^lHI_TLr-^xm-»..iíiii • I,W.MIMHIIW. n • Ll t
Horari: dimarts i dijous de 17,00 a 21,30 hores.
Preu: 750.000 ptes. . .. .
^ _ _ _ _
INFORMACIÓ: 9 3 4 0 1 7 7 5 1 / 4 0 1 7 7 7 4 . in(o@fpc.upc.eS FUNDACIÓ POLITÈCNICA DE CATALUNYA. Plaça Eusebi Güell ns 6 08034 Barcelona
UNIVERSITAT DE BARCELONA
FACULTAT DE CIÈNCIES ECONÒMIQUES I EMPRESARIALS DEPARTAMENT D'ECONOMIA I ORGANITZACIÓ D'EMPRESES
CURSO ACADEMICO 1999 - 2000 MASTER EN GESTION Y DIRECCION DE EMPRESAS CONSTRUCTORAS E INMOBILIARIAS Para licenciados y diplomados universitarios. Duración: De Octubre a Junio. Martes y Jueves de 18 a 22 h.
EXPERTO EN GESTION Y DIRECCION DE EMPRESAS CONSTRUCTORAS E INMOBILIARIAS Para ejecutivos profesionales con experiència sin titulación universitària. Duración: De Octubre a Junio. Martes y Jueves de 18 a 22 h.
RIERA CONSTRUCC.ONESRIERA,SA
, — - Cambra Oficial
ASSOCIACIÓ DE PROMOTORS
~X&£P
c™"^™™
Indústria i Navegació CONSTRUCTORS D'EDIFICIS
DEBARCE0NA
d e
Barcelona
rJB ^*r
NUNEZ i NAVARRO
Para mas información de los cursos: Llamar al tel. 630-129866 (Srta. Àngela, de 9 a 14 h. y de 16 a 19 h.) - fax 93 402 45 80 Departament d'Economia i Organització d'Empreses. Facultat de Ciències Econòmiques. Universitat de Barcelona. Avda. Diagonal, 690 - 08034 (Barcelona).
^ A CUANTOS PROYECTOS Y OBRAS PUEDE VD. RENUNCIAR POR ENFERMEDAD O ACCIDENTE
oüempo puede estar sin trabajar, que su economia —
se resienta.
HP || s in (j con COMPROMISOS ECONOMICOS £Cómo lo afronta...'
PREVISIÓN MALLORQ
- RESPONDE
Renta de hasta
1.500.000.-Ptasalmes ínformación en el telf. 93 240 23 72
EL COLLECI D'APARELLADORS i ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA ENCOLABORACIÓNCON LA PRFVISIÓN MALLORQUINA DESECUROS, S A p J ^ — — " • - " ^^""TT5WTTOWTTEyH7tTB7TT!T!?r«?tai7gff3B?!HcoMuMEDIACIÓNYASESORAMIENTVDECORREDURÍA DESECUROS C LORENTE, S.LLBPROPORaONARÀ UNA RENTA DIÀRIA CUANDO SEHALLETOTALMENTEINCAPACnADO PARA TKAWVAR TEMPORALMENTE, SIN RECONOCIMIEmO MEDICO, CON LA BAIA/ALTA EXTENDIDA POR SUPROPIO MEDICO; Y LA TRANQUIUDAD QUE LE OFRECE UN SECURO COMPATIBLE CON O7ROS SECUROS PRJVADOS YDELA SECURIDAD SOCIAL CON COBERTURA EN TODO EL MUNDO.
ÍNFORMACIÓN Y PLANES PERSONAUZADOS:
la previsiónjpallórquina de seguros, s.a.
COL·LEGI D 'APARELLADORS /ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA BON PASTOR,S - 08021 BARCELONA - SICO. SERVEI INTEGRAL A LA CONSTRUCCIÓ, 3" PLANTAT. 93 240 23 72 FAX 93 240 23 59
e-mail sico@cccorredors.com
Tema de Fons
I SEGONA QUINZENA SETEMBRE 99
ASS E G U R A N C E S
I 40
I
ASSEGURANCES EN LA CONSTRUCCIÓ UNA DE LES MODALITATS CADA VEGADA MÉS NECESSÀRIA
Des d'aquestes Línies voLdríem donar a conèixer tres dels productes que tenim en L'actuaLitat a disposició dels col·legiats i del sector de La construcció en general
1. Assegurança decennal de danys en Aquesta cobertura d'assegurança va adreçada especialment a promotors, constructors o promotors-constructors. El disseny guarda relació amb la imminent aparició de la tan esperada LOE (article 19 punt c). En l'actualitat aquesta assegurança es canalitza a través d'una pòlissa de danys i té com a objecte garantir els danys materials que afectin a la solidesa o estabilitat dels elements resistents que contribueixen a l'estabilitat i a la solidesa de la construcció compostos pels fonaments, estructura de tancaments exteriors i cobertes (obra fonamental en termes d'assegurança) que tinguin el seu origen en vicis del sòl. errors de disseny o construcció i defectes de materials de l'obra principal. Si com a conseqüència d'un sinistre indemnitzable per aquests causes, es produïssin danys a l'obra secundària o instal·lacions, aquests també serien objecte de cobertura. També estan cobertes les despeses ocasionades per eliminar l'amenaça d'enfonsament de les obres fonamentals i que siguin necessaris per salvaguardar la construcció i les despeses d'enderroc i desenrunament necessaris, conseqüència dels fets anteriors, sempre que estiguin coberts en la pòlissa. Addicionalment i com a garanties complementàries és possible contractar les cobertures següents: a) impermeabilització de cobertes b) impermeabilització de façanes c) impermeabilització de soterranis d) renúncia a recurs contra tercers (constructors, subcontractistes, arquitectes, enginyers, arquitectes tècnics, enginyers tècnics) Les garanties anteriors prenen efecte a la conclusió de l'obra (recepció provisional o definitiva segons es pacti amb l'assegurador, essent el més adequat segons criteri del que subscriu la recepció provisional) i finalitza als deu anys de la data de la conclusió de la recepció. Per a les garan-
• EXECUCtóOBRA
QUADRE EXPLICATIU DE LES DIFERENTS COBERTURES D'ASSEGURANÇA PER A L'EDIFICACIÓ
, £5ra«UENT
"r N
Y
r'
cades en el quadre anterior. Evidentment, entenem que l'aparició d'aquesla assegurança com a obligatòria pot ocasionar un descens dels costos importants per una major presència d'asseguradores disposades a intervenir en aquests riscos, ja que en l'actualitat són poques les asseguradores que comercialitzin degudament aquest producte. Volem assenyalar que en cap cas l'assegurança decennal de danys a 1"edificació, és o pot ser substituiori de l'assegurança de responsabilitat civil dels qui intervenen.
5 22
2. Assegurança de "Tot risc construcció"_
6 33
| ENTREGA RECEPCIÓ PROVISIONAL RECEPCIÓ DEFINITIVA
1 APILAMENT DE MATERIALESPREMAGATZEMATGE 2 FINAL D'OBRA 3 FINAL DEL PERÍODE DE MANTENIMENT
i I I I
Les assegurances muliirisc eidouen 'danys per vicis ocults o delectes cortstrucüus' a excepció de la cobertura de maquinària (ascensos, bombes de piscines, etc).
J j ASSEGURANÇA TOT RISC CONSTRUCCJÒ ;
2 INICI COBERTURA ASSEGURANÇA DECENNAL OPCIÓ A (RECEPCIÓ PROVISIONAL) 3 INICI COBERTURA ASSEGURANÇA DECENNAL OPCIÓ B (RECEPCIÓ DEFINITIVA) 4 ASSEGURANÇA MULT1RISC LLAR 5 ASSEGURANÇA MULTIHISC COMUNITATS 6 A PARTIR DE l'ACABAMENT DEL PERlODE DE MANTENIMENT PODEN SUCCEIR 0 PRODUIR-SE OBRES DE REFORMA 0 REHABILITACIÓ QUE INICIARIEN UN NOU PROCÉS SEGUINT LA MATEIXA ESTRUCTURA DEL GRÀFIC.
ties complementàries a), b) i c) s'estableix un període de mancança d'un any a comptar des de la data de recepció (provisional o definitiva). A títol merament orientatiu detallem a continuació el cost d'una pòlissa decennal de danys per a un PEM de COBERTURA Bàsica Bàsica Impermeabilitació Impermeabilitació lmpenneabilitació Impermeabililació Impermeabilitació Impermeabilitació
250.000.000 pessetes, (quadre 1). A aquests costos ca! afegir el corresponent a l'Oficina de Control Tècnic de Projecte. La repercussió que té la garantia de renúncia a recurs contra tercers oscil·la entre un 10 i un 25% de recàrrec sobre les taxes netes indiFRANQUÍCIA
! de de de de de de
cobertes cobertes façanes façanes soterranis soterranis
! ! i •
1.000.000 500.000 1.000.000 500.000 1.000.000 500.000 1.000.000 500.000
PTA PTA PTA PTA PTA PTA PTA PTA
TAXA NETA 0,65% 0,70% 0,11% 0,13% 0.07% 0,09% 0,15% 0,18%
Aquest producte, permet garantir els danys que es produeixin a l'obra durant el seu període d'execució, avui dia7 i per l'amplitud de cobertures d'aquest, és un producte amb un ah nivell de contractació per part dels promotors i dels constructors, ja que a més dels riscos intervinents a l'execució de les obres (defectes d'execució, fenòmens de la natura, robatori, incendi, etc.) s'estén a cobrir responsabilitats (extracontractual. patronal, creuada, danys a confrontants, etc). A aquestes cobertures cal afegir que el període de cobertura abasta a més de l'execució, un any més, corresponent a l'anomenat manteniment ampli que serveix per cobrir aquells defectes o sinistres no detectats durant l'execució de l'obra. Actualment, i també a títol orientatiu, dir que el mercat situa el cost d'aquestes pòlisses de "Tot risc construcció" al voltant d'un cost de l'I per mil sobre el PEM.
3. Assegurances de responsabilitat civil Actualment hi ha una àmplia gamma de productes i cobertures de responsabilitat civil, tant per a empreses (constructores, promotores, instal·ladors, gestors d'obres, etc) com de
SEGONA QUINZENA SETEMBRE 99
-| Tema de fonsh ASSEGURANCES
responsabilitat civil professional per als tècnics que intervenen (arquitectes i enginyers, arquitectes i enginyers tècnics, coordinadors de seguretat, etc.)
macions la causa de les quals hagi tingut lloc durant el període de vigència del contracte, independentment de quan es manifestin els danys i de quan es produeixi la reclamació (criteri de l'acció). És important destacar que en aquests c) La suma assegurada: d'acord semproductes de responsabilitat civil, ja pre al risc inherent de la nostra activisiguin per a empreses o per a tècnics, tat, no sembla lògic que un construcsempre cal tenir en compte les consi- tor que executi obres per mil milions deracions següents: a l'any, disposi d'una suma asseguraa) L'objecte de la cobertura: és a dir da de 25 milions de pessetes. Destaque la companyia defineixi de mane- car el fet que cal comprovar sempre ra concisa l'abast de l'activitat profes- si la suma assegurada proposada és per sional o empresarial. sinistre o per sinistre i anualitat d'asb) La delimitació temporal de la co- segurança. bertura: criteri per al qual es basa l'as- d) La cobertura: per P activitat objecsegurador per delimitar quan un sinis- te de l'assegurança, hem d'anar incortre està cobert. Hi ha tres criteris fo- porant cobertures segons l'anàlisi dels riscos inherents a la nostra activitat, namentals que són: 1. Claims ocurrence: danys i perju- posant per exemple la taula dicis que es produeixen durant la vi- següent (quadre 2): Com es pot comprovar l'anàlisi de gència del contracte d'assegurança, amb independència de quan es recla- riscos inherents a una activitat empremen. És a dir, solament estaran exclo- sarial o professional és molt ampli i sos danys anteriors o posteriors a l'en- d'aquí la dificultat de contractar una trada en vigor o acabament de la pò- pòlissa en la qual tots els danys que causem a un tercer estiguin emparats lissa (criteri del dany). 2. Claims made: reclamacions que per aquesta. També cal ser conscients es reben durant el període de vigèn- que no tots els riscos poden ser transcia de la pòlissa amb independència ferits a un assegurador. Ens trobem dade la data o del moment en què s'ha- vant d'una de les modalitats d'assegi manifestat el dany. Per aquest sis- gurança més complexes, però cada vetema un sinistre, la causa del qual si- gada més necessàries dins de la nosgui anterior a l'entrada en vigor de la tra economia. pòlissa, estaria emparat si es reclama estant en vigor la pòlissa (criteri de Correduria d'assegurances C. Lorente la reclamació). 3. Claims action commileà: recla-
RISC Disposa de personal assalariat (fix o evenmal) Subcontracta partides d'obra Manipula residus Transporta materials de construcció/màquines Té responsabilitat una vegada acabats els treballs •Ven materials que fabrica. comercialitza o distribueix •Barreja materials per aconseguir un nou sroducte que després instal·la o ven •La seva activitat depèn sempre d'un contracte •És propietari, llogater o usufructuari de locals en els quals exerceix la seva activitat •Disposa de vigilància •Disposa de maquinària mòbil. que no circula fora de les seves instal·lacions tancades •Disposa de servei de menjador per al seu personal o obert a tercers
Servei Integral a la Construcció Amb la finalitat d'oferir un assessorament integral en assegurances per,al sector de la construcció, SICÓ posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar i col·laborar amb tots els que intervenen en l'obra. Començar qualsevol obra amb total seguretat des de la primera pedra i lliurar-la amb Les màximes garanties és el nostre objectiu comú.
A/e: sicó@sispromat.com
SI N d
COBERTURA
RC patronai (accidents de treball) RC de subcontractistes/RC creuada RC contaminació accidental Assegurança Tot Risc C
RC mercaderies transportades ranca d'afermament
RC postrebal Is/treballs acabats RC productes
Assegurança de p r w t i d ó de serveis p e r a obres finalitzades
RC unió i barreges RC contractual
RC locati va/immobles RC explotació
Assegurança de eaució
ranca d'equips f
Assegurança d'accidents de
RC explotació RC explotació Apwefadors i vqKecíei («emes * Bar de la Corrertró * Stgws C. Lorente.
e
or seuséstu Cada estudi/despatx és diferent j per això té distintes necessitats. L'ASSEGURANÇA
COMERÇ
DE FIATC li ofereix totes les possibilitats que vostè espera per assegurar el seu, d'una forma personalitzada i plena de detalls.
f incendi, explosió, caiguda de llamps f Trencat de vidreí f Robatori i espoliació i les seves conseqüències directes. f Danys propis causats per l'aigua. f Atracament f Despeses de reparació d'avaries. f Paralització de la activitat f Reposició de plànols "a primer risc" f Equips informàtics "a primer risc" 750.000 pies. 2.000.000 ptes. f Responsabilitat Civil (Explotació, Patronal,M Assegurança o valor de nou Fiances, Defensa i Reclamacions, etc...) i Assistència FIATC 25.000.000 ptes.
Cnntinpnt Contingut. Prima total
^5.000.000 ptes 5.000.000 ptes _ . „ 40.425 ptes
Obro de reforma... -.2.000.000 ptes ...4.000.000 ptes Contingut _ 30.946 ptes Prima total
Amb la mediació i suport tècnic de: Correduría de Seguros C. Lorente S.L
S\C{ • Servei Integral a lo Construcció ftcsponsotsiKG! OW i c j o n s A n . 15
Tot amb la garantia
FIAPCiSS A S S E G U R A N C E S
Tenen un clar símptoma de tranquil·litat. Tenen Sanitas. Ara tu també pots tenir aquesta tranquil·litat. Només
al Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics al carrer
per pertànyer al COL·LEGI D'APARELLADORS I
Bon Pastor n° 5, 3a planta (Sr. Sergi Sagrado i Srta.
ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA*, podràs ser
Sandra Carreró).
soci de Sanitas en condicions molt especials i sense despeses de documentació.
Comprovaràs que per a tú i per a la teva família, ser de Sanitas í estar tranquils, us costarà menys.
Gaudiràs de les avantatges de la primera Companyia d'Assistència Sanitària privada de l'Estat. No esperaràs per ser atès, escolliràs entre 18.000 facultatius i 450 clíniques, autoritzaràs els teus volants amb una simple trucada, etc. Tot això i més, només per ser qui ets. Truca ara al 93 240 23 72 ó 93 668 28 41 o dirigeix-te
SICM • Servei Integral a la Construcció
CONDICIONS ESPECIALS PER ALS COL·LEGIATS DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA.
PRIMA ÚNICA** €27,49 / 4.579 Ptes. per persona i mes e l / 166 pies. per serveis d'alta freqüentació €1 '5 / 250 ptes. per Medicina General i Pediatria €2'5/416ptes. pera la resta de serveis
SANITASjL Por una vid,
Consulta Condicions de contractacions Prima Multisanitas per persona i mes, vàlida fins el 31 de desembre de 1999, sibre les que s'aplic (0,5% de CLEA que es cobrarà íntegrament amb el 1 er rebut)
els impostos legalment repercutibles
AlKORPU\l·l\xv/° Les làmines ALKORPLAN i DRAYFIL cuiden el medi ambient. La seva A.C.V. (Anàlisi de Cicle de Vida) garanteix el reciclatge final.
IMPERMEABILITZAR AMB GARANTIA SOLVAY LA CONFIANÇA A NIVELL MUNDIAL Les làmines flexibles de PVC ALKORPLAN* i DRAYFIL», produiaes pel grup SOLVAY a les seves fàbriques de Oudenaarde {Bèlgica), Sant Celoni (Espanya) i Uancourt (França),
amb
qualificacions
ISO 9001 / ISO 9002, són fabricades seguint totes les normatives internacionals. *
ALKORDRAKA ofereix al professional la possibi-
litat de dissenyar qualsevol tipus de coberta gràcies al catàleg informàtic ALKORPLAN'(CD ROM, CAD).
SOLVAY
ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA
Carretera del Montnegre, s/n. Tel.: 938 484 000 / Fax 938 675 517 08470 Sant Celoni (Barcelona) Espaiïa http://www.solvay.com/es/alkor