-
Marc Busquets
L’Albiol ha triplicat la seva població en el que va de segle XXI; així, és el municipi del Baix Camp que creix més durant aquests últims 22 anys. Ho fa en un 201%. Tot i això, el poble que creix més de la vegueria del Camp de Tarragona és la Pobla de Mafumet (Tarragonès), que ha passat de 1.115 habitants l’any 2000, a 4.052 empadronats en l’actualitat: un augment del 263% en només 22 anys.
Les dades corresponen al cens de població que elabora l’INE anualment. El conjunt de les dades publicades al cens de l’INE mostren una tendència creixent al Camp, quant a la seva població. En conjunt, els pobles del Baix Camp augmenten un 38% el veïnat empadronat, i els del Priorat un tímid 1%.
També creixen totes les altres comarques: l’Alt Camp (29,9%), la Conca de Barberà (8,7%) i el Tarragonès (51,22%).
Tot i que la majoria de municipis de la demarcació tenen més empadronats, a l’interior del Camp de Tarragona hi ha municipis que perden població. Les principals zones són la Baixa Segarra (Conca de Barberà) i el Montsant i la Serra de Prades.
[blockquote]L’Albiol ha triplicat la seva població en el que va de segle XXI; així, és el municipi del Baix Camp que creix més durant aquests últims 22 anys. Ho fa en un 201%[/blockquote]
Del conjunt del Camp de Tarragona, el municipi que perd més població des del 2000 és Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà) i el segon és la Febró. En aquest municipi de les muntanyes de Prades han passat de 63 febronencs a només 39 (una caiguda del 38%).
Podeu consultar l’evolució de cadascun dels pobles de la vegueria en el mapa inferior.
En verd hi apareixen els municipis que han guanyat població i, en lila, els que n’han perdut.
A l’altre extrem, la Pobla de Mafumet (Tarragonès) és el poble que ha crescut més en aquests 22 anys. El seu creixement se situa al 263%. Aquest municipi, l’any 2000 tenia 1.115 habitants; ara ja en són 4.052.
L’Albiol, com s'ha apuntat prèviament, és el poble que ha crescut més del Baix Camp en aquest segle. Han passat de 175 albiolencs a 528 (201%). Aquest creixement es dona, sobretot, a la urbanització de les Masies Catalanes, que també forma part del terme municipal, i que es troba al costat de la C-14.
El gran gruix de la població de l’Albiol es concentra en aquesta urbanització: mentre que al nucli de la població hi ha 17 empadronats, segons dades de l’Idescat, a les Masies Catalanes hi viuen 439 veïns. La proximitat d’aquesta urbanització amb localitats com Reus, Tarragona i Valls ha estat un dels factors més decisius en el seu creixement.
[blockquote]El gran gruix de la població de l'Albiol es troba a les Masies Catalanes; la proximitat d’aquesta urbanització amb localitats com Reus, Tarragona i Valls ha estat un dels factors més decisius en el seu creixement[/blockquote]
L’alcalde de l’Albiol, Andreu Carrasco, assenyala a Reusdigital.cat que aquestes dues entitats de població han crescut durant els últims anys, ja que la gent busca viure, cada cop, en entorns naturals. Així, el batlle destaca que el nucli antic de l’Albiol havia arribat a tenir només 5 habitants.
Carrasco celebra aquesta evolució creixent i comenta que nombroses famílies escullin aquest poble per viure-hi “és una satisfacció i alhora un reconeixement”.
El mapa evidencia que les localitats més pròximes a les ciutats de Tarragona i Reus creixen en població, i que a més ho fan amb percentatges alts. És el cas de molts municipis del Baix Camp, com Castellvell del Camp (177%), Montbrió del Camp (111%), Mont-roig del Camp (96%), Vinyols i els Arcs (86%), Maspujols (85%), o Botarell (77%), entre altres.
Alguns aspectes d’aquestes localitats encaixen sota l’etiqueta de poble dormitori: “Ciutat en la qual predomina la funció residencial, mancada de llocs de treball i en què la població es desplaça a una altra ciutat per treballar”. L’alcaldessa de Montbrió del Camp, Carmina Blay, assenyala que un dels punts on s’ha notat més aquest creixement dels últims anys és a l’escola: “és la demanda de serveis que més ha crescut. Hem crescut amb el nombre de línies i ja no hi tenim prou espai”.
Una de les altres conseqüències d’aquest creixement en aquest tipus de municipi és la construcció desmesurada. Durant els anys previs a la crisi s’hi van construir pisos que ara, en moltes localitats, estan buits. Blay destaca que a Montbrió del Camp en tenen 105 de buits i que "estan tapiats". I malgrat el creixement, la batllessa d’aquesta localitat del Baix Camp apunta que als actes lúdics organitzats al municipi no es percep aquest creixement: “No hem notat que vinguin més veïns; als actes no en som més que abans”, diu.
Així i tot, Blay considera que “és bonic veure com el poble es fa gran. Si ens haguéssim quedat estancats amb la població no sé què hagués passat amb l’escola. Tot i la gran arribada de gent, continuem sent un poble tranquil i mantenim l’essència”, argumenta.
La realitat poblacional de les nostres comarques no és homogènia: hi conviu una zona en creixement constant i una altra sota el risc de despoblament. Així, el tècnic del Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp Adrià Calvet assenyala que la zona nord de la Conca de Barberà, bona part del Priorat i la part muntanyosa de l’Alt Camp “han tingut una tendència regressiva, amb un envelliment constant de la població”.
De fet, només nou dels 23 municipis del Priorat han guanyat població en aquests primers 22 anys de segle XXI. En aquestes àrees se situa l’assentament dels joves als seus municipis i l’augment de l’oferta d’habitatges com a principals reptes per aturat aquesta tendència de despoblament.
La població prioratina creix molt poc
Les dades corresponen al cens de població que elabora l’INE anualment. El conjunt de les dades publicades al cens de l’INE mostren una tendència creixent al Camp, quant a la seva població. En conjunt, els pobles del Baix Camp augmenten un 38% el veïnat empadronat, i els del Priorat un tímid 1%.
També creixen totes les altres comarques: l’Alt Camp (29,9%), la Conca de Barberà (8,7%) i el Tarragonès (51,22%).
La Febró perd el 38% de la seva població
Tot i que la majoria de municipis de la demarcació tenen més empadronats, a l’interior del Camp de Tarragona hi ha municipis que perden població. Les principals zones són la Baixa Segarra (Conca de Barberà) i el Montsant i la Serra de Prades.
[blockquote]L’Albiol ha triplicat la seva població en el que va de segle XXI; així, és el municipi del Baix Camp que creix més durant aquests últims 22 anys. Ho fa en un 201%[/blockquote]
Del conjunt del Camp de Tarragona, el municipi que perd més població des del 2000 és Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà) i el segon és la Febró. En aquest municipi de les muntanyes de Prades han passat de 63 febronencs a només 39 (una caiguda del 38%).
Podeu consultar l’evolució de cadascun dels pobles de la vegueria en el mapa inferior.
En verd hi apareixen els municipis que han guanyat població i, en lila, els que n’han perdut.
A l’altre extrem, la Pobla de Mafumet (Tarragonès) és el poble que ha crescut més en aquests 22 anys. El seu creixement se situa al 263%. Aquest municipi, l’any 2000 tenia 1.115 habitants; ara ja en són 4.052.
Les Masies Catalanes
L’Albiol, com s'ha apuntat prèviament, és el poble que ha crescut més del Baix Camp en aquest segle. Han passat de 175 albiolencs a 528 (201%). Aquest creixement es dona, sobretot, a la urbanització de les Masies Catalanes, que també forma part del terme municipal, i que es troba al costat de la C-14.
El gran gruix de la població de l’Albiol es concentra en aquesta urbanització: mentre que al nucli de la població hi ha 17 empadronats, segons dades de l’Idescat, a les Masies Catalanes hi viuen 439 veïns. La proximitat d’aquesta urbanització amb localitats com Reus, Tarragona i Valls ha estat un dels factors més decisius en el seu creixement.
[blockquote]El gran gruix de la població de l'Albiol es troba a les Masies Catalanes; la proximitat d’aquesta urbanització amb localitats com Reus, Tarragona i Valls ha estat un dels factors més decisius en el seu creixement[/blockquote]
L’alcalde de l’Albiol, Andreu Carrasco, assenyala a Reusdigital.cat que aquestes dues entitats de població han crescut durant els últims anys, ja que la gent busca viure, cada cop, en entorns naturals. Així, el batlle destaca que el nucli antic de l’Albiol havia arribat a tenir només 5 habitants.
Carrasco celebra aquesta evolució creixent i comenta que nombroses famílies escullin aquest poble per viure-hi “és una satisfacció i alhora un reconeixement”.
Ser un poble dormitori: el repte de “mantenir l’essència”
El mapa evidencia que les localitats més pròximes a les ciutats de Tarragona i Reus creixen en població, i que a més ho fan amb percentatges alts. És el cas de molts municipis del Baix Camp, com Castellvell del Camp (177%), Montbrió del Camp (111%), Mont-roig del Camp (96%), Vinyols i els Arcs (86%), Maspujols (85%), o Botarell (77%), entre altres.
Alguns aspectes d’aquestes localitats encaixen sota l’etiqueta de poble dormitori: “Ciutat en la qual predomina la funció residencial, mancada de llocs de treball i en què la població es desplaça a una altra ciutat per treballar”. L’alcaldessa de Montbrió del Camp, Carmina Blay, assenyala que un dels punts on s’ha notat més aquest creixement dels últims anys és a l’escola: “és la demanda de serveis que més ha crescut. Hem crescut amb el nombre de línies i ja no hi tenim prou espai”.
Construcció de pisos
Una de les altres conseqüències d’aquest creixement en aquest tipus de municipi és la construcció desmesurada. Durant els anys previs a la crisi s’hi van construir pisos que ara, en moltes localitats, estan buits. Blay destaca que a Montbrió del Camp en tenen 105 de buits i que "estan tapiats". I malgrat el creixement, la batllessa d’aquesta localitat del Baix Camp apunta que als actes lúdics organitzats al municipi no es percep aquest creixement: “No hem notat que vinguin més veïns; als actes no en som més que abans”, diu.
Així i tot, Blay considera que “és bonic veure com el poble es fa gran. Si ens haguéssim quedat estancats amb la població no sé què hagués passat amb l’escola. Tot i la gran arribada de gent, continuem sent un poble tranquil i mantenim l’essència”, argumenta.
El risc de despoblament
La realitat poblacional de les nostres comarques no és homogènia: hi conviu una zona en creixement constant i una altra sota el risc de despoblament. Així, el tècnic del Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp Adrià Calvet assenyala que la zona nord de la Conca de Barberà, bona part del Priorat i la part muntanyosa de l’Alt Camp “han tingut una tendència regressiva, amb un envelliment constant de la població”.
De fet, només nou dels 23 municipis del Priorat han guanyat població en aquests primers 22 anys de segle XXI. En aquestes àrees se situa l’assentament dels joves als seus municipis i l’augment de l’oferta d’habitatges com a principals reptes per aturat aquesta tendència de despoblament.
