Està situada a la Partida de la Mar núm. 75 de dita població, vora la via verda ciclista coneguda com “via xurra”. S’hi pot arribar des del nucli urbà d’Almàssera pel camí de les Vinyes direcció Meliana, fins l’encreuament amb dita via ciclista, i entrar pel camí asfaltat del seu costat uns dos-cents metres
Ha estat totalment restaurada fa pocs anys, si bé està deshabitada.
Segle XVIII
Com en el cas de moltes altres alqueries de l’Horta de València, no és fàcil trobar detalls sobre la seua història concreta perquè han estat edificis de propietat privada amb un ús agrícola i residencial, que han canviat periòdicament de mans i que no solen aparèixer a les fonts escrites de caràcter més oficial. A més, algunes d’elles han mantingut el nom durant molt de temps, fins i tot al present més recent, però d’altres han canviat el seu apel·latiu en funció del nom, malnom o cognom de la família propietària. Per això, només una recerca lenta i acurada als arxius permet en ocasions trobar el seu rastre en el passat. En aquest cas no disposem de cap referència concreta sobre ella ja que no s’ha fet mai una recerca i no ha estat estudiada arquitectònicament fins ara. Tanmateix, atenent les seues característiques arquitectòniques i la comparació amb altres alqueries de l’Horta de València proposem que podria ser dels segles XVII-XVIII, tant per la seua ubicació (la porta principal amb arc i la façana principal mirant al sud, segle XVII) com per la decoració de les finestres (segle XVIII).
L’alqueria encara es troba situada en un entorn d’horta molt ben conservat, amb camins, séquies, camps cultivats i altres alqueries i una barraca. No té afeccions paisatgístiques de carreteres, indústries o zona urbana. Fa pocs anys va ser totalment rehabilitada pels seus propietaris privats i es troba en molt bon estat de manteniment, si bé no sabem si dita restauració va respectar en tots els casos les seues característiques materials històriques. Actualment només consta d’una casa compacta rectangular i una porxada a la part posterior; és possible que abans de la restauració tingués alguna altra porxada o dependència annexa, com és habitual a les alqueries agrícoles. La casa principal té dues crugies i a dues aigües, i també amb dues plantes d’altura. Com era habitual, la de baix estava dedicada a habitatge, mentre la superior era l’andana usada de magatzem agrícola. Exteriorment està arrebossada i emblanquinada. La cobertura és de teules àrabs i la fusteria de portes i finestres és de de fusta, amb aquestes darreres enreixades. La façana, que mira al sud, presenta una estètica simetria amb una porta dotada d’arc de canó i finestres a cadascú dels seus costats, i quatre finestres al primer pis distribuïdes en grups de dos a cadascú dels laterals. Totes elles estan adornades amb una llinda superior de rajoles en posició vertical i lleugerament en arc.
Bé de Rellevància Local-Espai Etnològic d’Interès Local (PAT de l’Horta 2018).
No està protegida específicament ja que l’Ajuntament d’Almàssera encara no ha redactat el catàleg de patrimoni annex al PGOU
DEL REY AYNAT, M. et alii (2002): Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura.
DEL REY AYNAT, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).
DEL REY AYNAT, M. (1990): “La casa rural de origen moderno en el territorio valenciano”, dins: Cea Gutiérrez, A.; Fernández Montes, M., Sánchez Gómez, L. A (edits.): Arquitectura popular en España, Madrid, CSIC, pp. 525-539.
DEL REY AYNAT, M. (2000): “L’arquitectura de la casa rural valenciana al voltant del segle XV”, dins Actes del I congrés d’estudis de l’Horta Nord, València, Centre d’Estudis Comarcals de l’Horta-nord, pp. 403-412.
ALMELA I VIVES, F. (1932): Alquerías de la huerta valenciana, València, Sociedad Valenciana de Fomento del Turismo,
ALMELA I VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, València, La Semana Gráfica.
CASAS TORRES, J. M. (1943): La vivienda y los núcleos de población rurales de la huerta de Valencia, Madrid, Instituto Juan Sebastián Elcano, 1944, 328 pp.
GUINOT RODRÍGUEZ, E. (2002): “L’alqueria valenciana en la Història”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 33-41.
ALGARRA PARDO, V.; BERROCAL RUIZ, P. (2016): “Uno no, muchos centros históricos en Valencia. Llocs, núcleos agrupados y alquerías en la ciudad”, dins: Algarra, V.; Cárcel García, C. (edits.): València, quan la ciutat aplega a l’horta: homenatge a Eduard Pérez Lluch, València: Ajuntament de València, pp. 103-118.
ALGARRA PARDO, V. (2002): “La materia de què es construeix l’alqueria: materials i tècniques de construcció”, dins: Del Rey, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura enl’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 43-47.
Fotos: E.Guinot
